març de 2020 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Sempre coneixem dones singulars

Ching Shih

Sota aquest nom o molts altres és coneguda una dona que exercia de prostituta abans de casar-se amb el capità Cheng I, que dirigia una flota pirata esdevenint així una de les dones pirates més afamades. Va comandar una de les flotes més grans de la història durant el segle XIX, de més de 2.000 vaixells, i va realitzar molts actes de pillatge, tant a vaixells mercants, com a poblacions costaneres o fluvials. Dirigia amb mà dura la seva flota, va elaborar un codi de lleis sobre els seus subordinats que exigia l’obediència plena als líders de la flota pirata; finalment, després d’aconseguir el perdó del govern va morir el 1844 a la ciutat de Canton on dirigia un bordell i una casa d’apostes. Sembla que era una d’aquelles dones que feia el que volia: va posar un ultimàtum al capità pirata que la va segrestar junt amb altres prostitutes i li va dir que només es casaria amb ell si compartien al cinquanta per cent tots els seus diners i el comandament de les tropes; després d’enviudar es va enamorar del seu fill adoptiu i s’hi va casar.

Una versió fictícia de la vida de Ching Shih apareix en el conte “La viuda Ching, pirata“, una de les històries de la Historia universal de la infamia de Jorge Luis Borges.

Phoolan Devi

Aquesta índia nascuda el 1963, coneguda com La Reina dels Bandits, va ser una bandolera i política socialista. Va néixer en el si d’una família de la casta mallah, una de les més baixes de l’Índia. Als 11 anys va ser obligada a casar-se amb un home 20 anys més gran que va abusar sexualment d’ella de forma continuada. Es va escapar del seu marit i va tornar a la casa familiar on fou rebutjada. Quan tenia 21 anys va ser acusada de robatori, detinguda i violada per la policia.

En sortir de la presó, Devi es va guanyar la vida mitjançant robatoris menors fins que va ser capturada per una colla de dacoits (bandolers o assaltants de camins) essent protegida d’una nova violació pel cap de la colla, Vikram, que es casà amb ella. Després de l’assassinat de Vikram, Devi va esdevenir líder d’una colla de mallahs i va dirigir atacs contra castes superiors. Això va ocasionar que el governador la perseguís infructuosament i va suposar l’inici de la seva llegenda: esdevé la Reina dels Bandits i es comercialitzen les nines de Devi caracteritzada com la deessa Durga. El 1983 Devi es va rendir sota les seves condicions. Després de passar 11 anys a les presons de Gwalior i Tihar, es va beneficiar d’un indult parcial i va sortir de la presó el 1994. Malgrat les campanyes en contra seu per part dels partits de castes superiors, va ser elegida com a diputada el 1996. El 1998 va ser nominada per al Premi Nobel de la Pau, i l’any 1999 va renovar el seu escó, però el juliol de 2001 Devi va ser assassinada a trets a l’entrada de la seva residència a Nova Delhi.

Tot i ser analfabeta, Devi va escriure la seva autobiografia amb l’ajuda de les autores Marie-Therese Cuny i Rambali Paul.

Shekhar Kapur va fer la pel·lícula Bandit Queen (1994) sobre la vida de Phoolan Devi fins al seu lliurament el 1983, però ella no va reconèixer la veracitat dels fets i va demanar que es retirés.

Elles dues són dones exemplars, també? Se’ns dubte sí són singulars.

Catalina García, la primera autobusera d’Espanya

Va ser pionera a treure’s el carnet de conduir i aconseguir la concessió d’una línia regular de busos. A més regentava una fonda, exercia de cartera oficiosa i feia encàrrecs als veïns.

Va néixer el 1904 a Puebla de Lillo, Lleó. Va aprovar l’examen de conduir a la segona el 1925, després que el marit li donés el permís -“llicència marital”, com dictava la llei – esdevenint la primera dona que el va tenir a Espanya. El 1928 va obtenir la línia regular entre els municipis de Confiñal i Bonar, un trajecte de tortuosa carretera en què sovintejava la neu. Va competir per ser-ne titular amb d’altres empreses d’homes. A més de les seves múltiples ocupacions no sempre remunerades, va ser mare de 6 fills. Finalment, va morir per un càncer als 55 anys, segons algunes fonts.

Catalina encarna el prototipus d’una generació de dones oblidades i desconegudes, treballadores incansables i lluitadores.

Males notícies més enllà del Còvid 19

No ens pot passar per alt el tomb que ha donat l’anomenat ‘cas Arandina’ ( els exjugadors de l’Arandina acusats de violació grupal) en absoldre el TSJ un d’ells i rebaixar la pena dels altres dos en considerar que va aver abusos i no agressió sexual. La sentència inicial, de l’Audiència Provincial de Burgos, va condemnar els tres joves a 38 anys de presó el passat desembre. Ara l’alt tribunal absol un dels condemnats i atenua les penes fina els quatre i tres anys per als altres dos en apreciar, entre d’altres causes, “la proximitat d’edat i en el grau de maduresa amb la menor”.

L’Audiència aplicava per primer cop la doctrina de la cooperació necessària a un cas de violació múltiple: cada un dels acusats va ser condemnat a 14 anys com autor de l’agressió comesa per ell mateix i a 24 com cooperador de la realitzada pels altres. Els fets van tenir lloc el desembre de 2017 quan els tres exjugadors (Carlos Cuadrado, Lucho, de 24 anys; Víctor Rodríguez, Viti, de 22, i Raúl Calvo, de 19) van invitar la menor al pis que compartien a Aranda de Duero per mantenir relacions sexuals, tot i saber la seva minoria d’edat. Un cop allí, la víctima s’hi va negar i ells la van forçar.

La sentència de l’Audiència va definit els fets com agressió sexual, va apreciar “intimidació ambiental” ja que els tres acusats van actuar sobre la víctima con amb la llum apagada i per sorpresa i ella no va poder reaccionar per la diferència d’edat i la complexió física d’ells. La Sala autonòmica, però, no contempla l’existència d’intimidació, i ha estimat completament el recurs de la defensa de Calvo, i parcialment les apel·lacions de Cuadrado i Rodríguez. La resolució insisteix en la falta de maduresa dels nois, a partir de proves pericials, i deixa lliure Calvo, mentre els altres dos hauran de complir penes de 4 i 3 anys. Tots tres hauran d’indemnitzar “conjuntament i solidària” la menor amb 10.000 euros.

Polèmica sentència que es basa, sobretot, al meu entendre en consideracions a la prèvia relació de la noia amb un dels implicats.

Un altre fet que no ens ha de passar per alt és un possible cas de violència masclista aquest dijous a Almassora (Castelló) després que un home assassinés la seva parella, de 35 anys, davant dels seus dos fills menors d’edat. El presumpte agressor posteriorment s’ha lliurat a la Guàrdia Civil i ha confessat el crim, segons han informat fonts de la Delegació de Govern en la Comunitat Valenciana i de l’Ajuntament d’Almassora.

Amb aquesta, ja són 17 les dones mortes arreu d’Espanya des que ha començat l’any.

Un nou 8 de març. Celebrem els avenços legislatius aprovats avui

La Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual, l’avantprojecte de la qual ha estat aprovat avui dimarts pel Consejo de Ministros, inclou una referència explícita a com s’ha d’entendre el consentiment en un acte sexual. El ‘només sí es sí’ entra al Codi Penal: sense “voluntat expressa” de la víctima no hi ha consentiment. L’ avantprojecte assumeix la definició de consentiment del Conveni d’Istanbul, que gira sobre l’expressió clara de la voluntat de mantenir relaciones sexuals. Actualment, perquè hi hagi agressió sexual cal violència i intimidació; si no es donen aquestes el fet és considerat abús. Així doncs, la nova llei posa fi a aquesta diferència de delicte ( i de pena) de forma que tot acte sense consentiment sigui considerat agressió sexual.

Com recordem, la controvèrsia es va fer evident amb el cas de la manada. L’Audiència Provincial de Navarra va condemnar els individus per abús i, posteriorment – després de les manifestacions de milers de persones als carrers de ciutats de tot l’Estat espanyol – el Tribunal Suprem per agressió sexual. El cas va obrir el debat sobre la tipificació dels delictes sexuals. El “només sí és sí” implica que l’absència d’un “no” (no moure’s, no actuar o no dir-lo) no equival al consentiment. El consentiment ha de ser expressat. Si no ho és, és una negativa.

L’avantprojecte assenyala també que es considerarà agressió sexual tots els actes de contingut sexual que es realitzin amb violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima, o actuant de per sorpresa o sobre persones privades de sentit o amb la voluntat anul·lada per qualsevol raó.

Pel que fa a les penes, tot i que cal esperar el text definitiu, sabem que entre d’altres coses s’ incorporen agreujants nous com que l’ agressor sigui la parella o exparella o l’ús de fàrmacs per anul·lar la voluntat de la víctima.

Es proposa, entre d’altres, que siguin els jutjats especialitzats en violència de gènere els que s’encarreguin dels delictes d’agressions sexuals; la formació de tots els que intervenen en el procés (jutges, fiscals o forenses) i la creació d’una xarxa de centres d’atenció, tant d’emergència (oberts 24 hores) com a llarg termini, amb l’objectiu que les víctimes siguin ateses psicològicament.