desembre de 2010 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Mor Geraldine Hoff Doyle, icona de la dona treballadora durant la II Guerra Mundial

we-can-do-it Avui 30 de desembre de 2010, als 86 anys i a causa de l’artritis, ha mort als EEUU la dona que va esdevenir símbol del feminisme en protagonitzar el cartell de la fotografia, ben conegut per tots nosaltres.

Com moltes altres dones dels EUU, mentre els homes lluitaven a la Guerra, Doyle va treballar en una fàbrica propera a casa seva. El treball de les dones ocupava els titulars de la premsa i un fotògraf de l’agència United Press va fer-li un retrat a Doyle a partir del qual es va fer un póster, dissenyat per l’artista gràfic J. Howard Mille. Tot i que el propòsit inicial era la lluita contra les vagues i l’absentisme laboral, el cartell va acabar esdevenint, a partir dels anys vuitanta, símbol del feminismo. (El País, 30 desembre)

Violència de gènere i els nous models de família

En resposta a les declaracions del bisbe d’Alcalà d’Henares, Juan Antonio Reig Pla, segons el qual els matrimonis catòlics són “menos dados a la violencia que los que viven inestablemente” (notícia recollida a la premsa el 27 de desembre: La iglesia vincula el maltrato a las parejas de hecho, Público), l’escriptora i periodista Maruja Torres publica avui a El País una columna que titula “Obispollo” on, amb els seus tocs d’humor característics, recorda la història de la seva mare: una dona casada, evidentment per l’església, amb un home, el seu pare, que la maltractava amb el consentiment, per així dir-ho, del seu confessor qui li deia: “aguanta con resignación cristiana, que es la cruz que te ha tocado llevar”.

Per a la secretària d’Estat d’Igualtat, Bibiana Aido, en violència de gènere el missatge ha de ser clar i contundent: animar les dones a denunciar, a no aguantar ni tolerar cap tipus de violència a la llar; però, pel que sembla, per a l’església sembla que la clau rau, com sempre, en la perpetuïtat de la institució matrimonial i en la docilitat de les dones.

Com moltres altres veus, les organitzacions de dones també han contestat les declaracions del representant de la Conferència Espiscopal tot demanant-li a la institució que rectifiqui urgentment. En un comunicat emès ahir, expressen que consideren “indignant” i “inacceptable” que un representant de l’església catòlica “vinculi els casos de malstractaments a entorns familiars no acceptats per aquesta institució”. La Federació de Dones Progresistes, la Unió d’ Associacions Familiars, Fundació Dones i la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades denuncien que les afirmacions del bisbe “entorpeixen” la lluita contra la xacra de la violència masclista.

Recordem que el 2010 han mort 71 dones a mans de les seves parelles o ex parelles.

En 18 dies s’han produït 6 víctimes de violència masclista

forges Encara s’estan investigant 3 casos que no són clars, però a pocs dies d’acabar l’any 2010 hi ha 71 víctimes i 6 dels casos han tingut lloc en els primers 18 dies del mes de desembre. Les dones mortes deixen 48 orfes i, el que és pitjor 4 fills han estat morts junt amb les seves mares. Són preocupants els casos de menors de 30 anys (17) Fins fa un parell de mesos semblava que les campanyes de prevenció havien fet disminuir les víctimes en aquest sector d’edat. Segons el delegat del govern per a a la Violència de Gènere Miguel Lorente, entre les causes de l’augment hi ha “el debat de la victimització de les dones” i , possiblement, l’existència d’una bossa de maltractament que no acaba d’emergir en forma de denúncia. Perquè 50 de les assassinades enguany no havia denunciat els seus assassins. La presidenta d l’Observatori de la Violència de Gènere assenyala que, tot i que la reacció judicial ha millorat, la justícia sovint només actua quan s’ha produït la violència i insisteix que cal incidir en la prevenció. És, però, alarmant que alguns jutges actuïn inadequadament en molts casos; per exemple, l’última víctima, assassinada ahir a Ciudad Real, havia denunciat l’agressorper amenaces però el jutge l’havia deixat absolt.

El periodico

Observatorio para la violencia de género

Sudan: uns policies apallissen una dona

pallissa Alguns mitjans de comunicació han penjat aquest vídeo on uns policies apallissen una dona sense més motiu, segons diuen, que dur pantalons sota el burka. I tot això davant la indiferència de molts ciutadans que s’ho miren i no fan res:

Enllaç amb youtoube

Un jutge permet que un maltractador visiti la seva filla a la casa d’acollida on és l’exparella

El jutjat d’ Instrucció número 2 d’ Utrera (Sevilla) ha dictat una ordre d’allunyament contra un acusat de maltractaments i ha fixat com a lloc de trobada amb la seva filla la casa d’acollida de la mare.

La Conselleria d’Igualtat de la Junta d’Andalusia ha recorregut l’ordre davant el Consell General del Poder Judicial. Ho ha fet perquè la decisió pot posar en perill la integritat física de la dona i de totes les de la casa. El pressumpte agressor té prohibit aproximar-se a la víctima a menys de 300 metres. Llegit a Publico.es

Segons notícia de l”agència Europa Press, cautelarment, la Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social de la Junta d’Andalusia ha pres la determinació de canviar de casa d’acollida a la dona a fi d’evitar que el seu agressor tingui coneixement de la seva localització. Llegit a La opinión de Málaga

No sé pas què li haurà passat pel cap a aquest jutge.

Aproximació a la biografia d’algunes dones cèlebres

divas-y-rebeldes La periodista i escriptora Cristina Morató ha escrit el llibre Divas rebeldes on s’aproxima al costat humà de Coco Chanel, Audrey Hepburn, Jackie Kennedy, Wallis Simpson, Eva Perón i Barbara Hutton. El llibre ha estat editat per Plaça i Janés. A l’entrevista que l’autora dóna a La vanguardia, afirma, entre altres coses el següent:

“Soy bastante mitómana y siempre he sentido una gran debilidad por ellas, aunque mi propósito es intentar descubrir qué hay detrás de estos personajes tan perfectos, glamurosos y rutilantes, a los que millones de mujeres soñaban parecerse”. Detrás de esas caras que llenaron páginas y páginas de revistas, se esconde una vida bañada por la tragedia”.

Com a tret comú a totes elles, segons Morató : ‘Ellas detestaban ser tratadas como estrellas’

Enquesta de Violència Masclista a Catalunya

Una de cada 4 dones residents a Catalunya ha estat objecte d’alguna agressió masclista greu al llarg de la seva vida

cartell El Departament d’Interior i Relacions Institucionals, dins del Programa de seguretat contra la violència masclista, ha presentat els resultats de la primera Enquesta de Violència Masclista a Catalunya (EVCM) per tal de conèixer la dimensió real del problema i planificar polítiques públiquesmés efectives S’han entrevistat 14.122 dones i 1.501 homes. Hi han col·laborat l’Institut Català de les Dones i la Regidoria de Dones de l’Ajuntament de Barcelona.

Algunes dades:

Una de cada 4 dones residents a Catalunya ha estat objecte d’alguna agressió masclista greu al llarg de la seva vida. Només al llarg de l’any 2009, més de 36.000 dones van patir agressions masclistes d’especial gravetat.
Més d’un 80% de les dones que han patit fets que consideren delictius, la majoria a mans d’un home del seu entorn, no ho denuncien.
Prop de 70.000 dones residents a Catalunya es consideren maltractades el darrer any en referència a la parella o exparella i dins de l’àmbit laboral.
Un 4% de les dones que han treballat per compte d’altri s’han vist obligades, algun cop al llarg de la seva vida, a deixar la feina a causa d’un assetjament sexual.
Un 5,2% han estat objecte d’acomiadaments sexistes.
Un 12,2% han patit algun tipus d’agressió sexista al carrer l’any passat, de les quals el 3,2% assenyala que els fets li van produir un impacte psicològic intens.
Es posa de manifest l’augment del retret social cap a la violència masclista, tot i que les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits.

Els resultats de l’enquesta s’han donat a conèixer aquest migdia a la premsa.

Un docent recorre un tribunal de càtedra amb una sola dona, suplent. La Universitat espanyola, al marge de la Llei d’Igualtat

Hi ha més alumnes (54,2%), però només un 36,7% són professores i tan sols un 15% catedràtiques. Les noies tenen una presència majoritària a branques com Ciències de la Salut (73,6%), Arts i Humanitats (61,6%) i Cièncie Socials i Jurídiques (62,5%), tot i que a Ingenyeria i Arquitectura no arribin al 30%.

És el sostre de vidre de la nostra uiniversitat, malgrat que la LOU i la LOM/LOU de 2007 inclouen articles per garantir l’equilibri entre els sexes. Un exemple clar d’incompliment d’aquests és que d’entre 74 rectors d’universitat només 9 són dones. Un dels casos més flagrants de desigualtat és el que passa als tribunals de càtedra. La LOU dictamina que les comissions que jutjran els concoros per al personal docent han de procurar “una composició equilibrada entre homes i dones, sempre que sigui possible per raons fundades i objectives degudament motivades” per exemple que no hi hagi catedràtiques ( cas bastant freqüent) Aquest és el cas, impugnat per l’opositor, Jose Miguel Rodríguez Tapia que es presentava per a una plaça de catedràtic de Dret Civil a la Universitat Carlos III de Madrid davant un tribunal format per 5 homes (l’única dona era suplent) L’advocat de l’altre candidat a la plaça va considerar poc pertinent la impugnació perquè “no es comprèn quina influència pot tenir el repartiment equilibrat de gènere en un procediment en el qual els dos aspirants eren homes” És a dir que considerava que el tema d’igualtat només podia interessar les dones. És veritat això? El demandant considera que tot plegat és “masclisme i retard medieval”. Si no incorporem dones en els llocs directius estem desaprofitant un percentatge molt alt de població. Una societat que fa això no arribarà a res”.

Article a El País (7 de desembre) La Universidad española escapa a la Ley de Igualdad

“El Capitán Trueno” i els seus companys eren masclistes

Segons un estudi realitzat sobre el famós “Tebeo” per l’investigador Jose Antonio Ortega, el Capitán Trueno, Crispín i Goliat, els herois de molts nens espanyols de l’època, fent-se ressò de la societat del seu temps, eren uns veritables masclistes perquè relegaven les dones a papers secundaris i reien de les grasses. Tot i així, l’autor del llibre “El Capitán Trueno: un héroe para una generación” i membre de l’Associació d’Amics del Capitán Trueno, no vol desmitificar l’heroi sinó “explicar com la cultura d’un país pot donar lloc a fenòmens com el masclisme”. Ortega va pronunciar recentment a Sevilla la conferència “Capitán Trueno: heroicidad y violencia de género” en la qual va analitzar alguns dels episodis publicats entre 1959 i 1968 pel dibuixant Miguel Ambrosio Zaragoza ‘Ambrós’ i escrits pel guionista Víctor Mora i on va mostrar proves evidents del masclisme del capità.

Al principi de la sèrie, l’heroi colpeja Sigrid, la seva estimada, per pujar-la a collibè i evitar que s’ofegui: -“Lo siento, amiguita, pero es para salvar tu vida“, diu el capità al’heroïna, encara inconscient. En una altre cas el cavaller medieval dóna una patada al cul trasero a unadona pirata mentre els esus amics riuen. Poc després l’heroi “regenera” la dona posant-la a cuinar peix per a ell i els seus companys.

Goliat, el borni, és encara més violent amb les dones, especialment amb les grasses i les guerreres. Sempre pega les dones grasses que troba, caracteritzades pel dibuixant i el guionista amb trets masculins.

Ortega lamenta que “la mentalitat d’aquella època podia fer que molts homes benpensants i sensats que no haurien agredit les seves dones justificaven , malgrat tot, justificar aquestes agressions”.

(Notícia d’agència EFE, llegida al Diario de I biza, 28 de novembre)

Una dona ha estat ajusticiada a Iran per un assassinat sense proves

shahla-jahed Mentre que la comunitat internacional ha pogut frenar de moment la mort de Sakineh Ashatiani ( la dona condemnada a lapidació per adulteri ), Shahla Jahed ha estat executada després de passar 8 anys a la presó acusada, sense proves i segons sembla amb una confessió sota tortura, d’haver mort la dona del seu amant, un famós futbolista.

Durant aquest any, amb el de Shahla, ja han estat dutes a terme 146 execucions a Iran. Molts analistes creuen que l’execuició d’aquesta dona pot ser un mal presagi tot pensant en Sakineh, atesa la similitud dels casos.

Amnistia Internacional ha condemnat aquest assassinat