Dones de negre

Dones de negre

Women in black

Dones de Negre és una xarxa internacional de dones, flexible i descentralitzada, feminista, amb una filosofia comuna contra el militarisme i la violència i que, amb les peculiaritats locals, utilitza a tot el món un mateix estil d’acció pública i treballa local i globalment per la Pau.

La xarxa va néixer a Israel el 1988, 20 anys després de l’ocupació de Gaza i de l’inici de la intifada. Les dones jueves van començar a fer-se visibles en llocs públics; anaven vestides de negre.
Van ser imitades per d’altres dones del món. El moviment es va fer més potent i visible arrel dels conflictes bèl·lics dels balcans,  la guerra del golf i la invasió de l’Iraq.

Arreu del món aquesta xarxa ha creat blogs com aquest de Castelló  i convoquen concentracions períodiques per posar de manifest el seu rebuig a la violència contra les dones, fent-se ressò de les morts que es van produint. Un altre dels seus fronts de lluita, com expressa el seu logo, és el seu rebuig a tota mena de guerres. Trobareu tota la informació sobre aquesta xarxa clicant les fotografies següents

Dones de negre

Pàgina de la Coalició de Dones per la pau


Dones x Dones

A Barcelona,  el grup Dones x Dones forma part d’aquesta xarxa internacional. El grup va sorgir a partir de les notícies de les violacions massives a les dones durant la guerra dels Balcans. Es defineixen com a feministes, pacifistes i antimilitaristes. En aquest document expliquen la seva filosofia i les seves intervencions en jornades com ara el 25 de novembre (Dia Internacional de la No violència contra les dones),  el 8 de març (Dia Internacional de la Dona treballadora) i el 24 de maig (Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament)

Fan trobades setmanals (dijous de 7·30 a 10h) a Ca la Dona  Casp 38, pral, 08010 Barcelona. Tel. 934127161. Una altra plana de Ca la Dona dedicada a la celebració dels seus 20 anys d’existència on podem veure totes les seves campanyes. Com per exemple”Nosaltres parim, nosaltres decidim” per un avortament lliure i gratuït.

Una consciència feminista a l’Àfrica

Disc1Disc4

Disc2Disc3

He conegut a les planes del setmanal Babelia la cantant de Malí Oumou Sangare que acaba de publicar Seya (Alegria), un cant a la llibertat de les dones del seu continent.  Dues de les noves cançons parlen dels matrimonis imposats a les joves africanes. Diu la cantat: “la meva lluita és per donar la paraula a la dona i preguntar-li  què pensa (…) jo vull que la dona pugui triar lliurement”

Article Oumou Sangare, reina de África  ( El País Babelia 28.02.09) Inclou un videoclip del nou disc Seya.

Entrevista en francès feta a la cantant al FMM Sines Festival a Portugal (2007) [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RZwJmOausQg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Intervenció de la cantant en un festival musical a Malí ( 2003) [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/0cD7Rd-4Uk8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

Campanyes per la igualtat

 Dalt Vila. Eivissa    La Seu de Palma

Port de Maó. Menorca

El Govern de les Illes Balears i els Consells d’Eivissa i Formentera, de Menorca i de Mallorca, han endegat  una campanya a favor de la igualtat que han anomenat

“Mateixos drets, mateixes obligacions”

En un primer llançament, la campanya se centrarà en la distribució de 200.000 exemplars d’un  fulletó, que il·lustra amb imatges reals els tres principals temes que formen part de la campanya ( repartiment de les tasques domèstiques  ,  temps d’oci  i càrrecs de responsabilitat).El fulletó té un apartat amb el qual es vol fomentar la participació de les famílies, amb un qüestionari sobre el repartiment de tasques domèstiques i un altre que fa referència al temps d’oci, perquè siguin les pròpies persones interessades les que puguin autoavaluar la seva situació.

Tal com s’hi explica , “la coresponsabilitat és, més que una ajuda puntual, repartir-se tot el que afecta els membres d’una mateixa unitat familiar: no només hem de ser responsables del que hem de fer per viure millor, per estar més còmodes i més tranquils, sinó que també hem de ser responsables de l’organització dels espais i el temps de manera conjunta. I, en aquest aspecte, s’hi han d’implicar totes les persones: adultes i adolescents, grans i infants”.

La campanya continuarà els propers anys amb altres formats i iniciatives, mantenint sempre el mateix lema: “Mateixos drets, mateixes obligacions”.

Hem de tornar a parlar de violència

Stop violènciaEn menys de 24 hores s’han produït a Espanya dos nou casos de violència contra les dones:

Una mujer muere apuñalada por su marido en Madrid (El País 20/2/2009)

Hallada muerta una mujer en Huelva con signos de haber sido asesinada (El País 20/2/2009)

Tot i la legislació vigent i les campanyes promogudes pel ministeri d’igualtat, les agressions no s’aturen. Com el Real Decreto 1174/2007, de 10 de septiembre, por el que se modifica el Real Decreto 774/1997, de 30 de mayo, por el que se establece la nueva regulación del Instituto de la Mujer i la Campaña del Ministerio de Igualdad contra la violencia de género:“Ante el maltratador, tolerancia cero”

BOE

Campanya 1Campanya2Campanya3

Spots 

Una mica d’història

La llibertat guiant el pobleMolts pintors han simbolitzat la llibertat amb una dona com a  La llibertat guiant el poble (en francès La liberté guidant le peuple) del pintor francès Eugène Delacroix, al·legoria de la Revolució de Juliol de l’any 1830 que tingué lloc a París. En primer terme hi apareix una representació de la Llibertat, que duu una baioneta i una bandera francesa. Tot i així, sovint en els processos revolucionaris iniciats per homes no s’han tingut en compte les dones.

Malgrat que abans de la Revolució Francesa  (1789) va haver dones que des de posicions individuals van plantejar reivindicacions a favor de la igualtat femenina – per exemple la il·lustrada espanyola Josefa Amar amb els seus llibres  el Discurso sobre la educación física y moral de las mujeres (1769) o la  Importancia de la instrucción que conviene dar a las mujeres (1784) – caldria esperar l’onada revolucionària per tal que la veu de les dones s’expressés de manera col·lectiva.

Tot i així, aviat va fer-se palesa una gran contradicció que va marcar la lluita del primer feminisme: les llibertats, els drets i la igualtat jurídica que havien estat les grans  conquestes de les revolucions liberals no van afectar la dona. Els “Drets de l’Home i el Ciutadà” que proclamava la revolució francesa es referien en exclusiva a l'”home”, no al conjunt dels éssers humans. Una revolució que basava la seva justificació en la idea universal de la igualtat natural i política dels éssers humans (“Liberté, Egalité, Fraternité”), negava l’ accés de les dones, la meitat de la població, als drets polítics, cosa que en realitat significava negar  la seva llibertat i la seva igualtat respecte la resta dels individus.                      Olympe de Gouges

L’autora teatral i activista revolucionària Olimpia de Gouges (1748-1793) , pseudònim de Marie Gouze, fou la protagonista de la contestació femenina.  Publicà la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791) que era, de fet, un calc de la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà que havia estat aprovada per l’Assemblea Nacional l’agost de 1789. El document no oficial de Olympe de Gouges començava amb les paraules següents:

“Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta.”

Parafrasejant el document programàtic de la revolució, Olimpia de Gouges denunciava que la revolució hagués oblidat les dones en el seu projecte igualitari i alliberador. Afirmava que la dona neix lliure i ha de romandre lliure com l’home en drets ” i  que la Llei ha de ser l’expressió de la voluntat general; totes les Ciutadanes i els Ciutadans han de contribuir, personalment o per mitjà dels seus representants, a la seva formació“. El programa d’Olimpia de Gouges era clar: llibertat, igualtat i drets polítics, especialment el dret de vot, per a les dones.
El plantejament feminista no era compartit pels homes que dirigien la revolució;  veiem l’opinió d’un radical, Chaumette, misògin notori: “Des de quan els està permès a les dones abjurar del seu sexe i convertir-se en homes? Des de quan és decent  veure dones abandonar la cura devota de la seva família, el bressol dels seus fills, per a venir a la plaça pública, a la tribuna de les arengues (…) a realitzar tasques que la natura ha imposat només als homes?”Declaració dels drets de la dona i la ciutadanaSignatura

Per les seves idees polítiques, Olimpia de Gouges  fou guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l’autora d’un cartell girondí.

Malgrat les seves importants mancances (com hem vist la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà no proclama la igualtat de les dones,  tampoc no propugna abolir l’esclavatge) , és considerada com un instrument precursor dels drets humans.

Ministeri d’Igualtat d’Espanya

 Bibiana Aido

El Ministeri d’Igualtat d’Espanya és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d’Espanya.

Va ser creat per José Luis Rodríguez Zapatero en la formació de la IX legislatura l’abril de 2008, amb la finalitat d’impulsar polítiques socials reconegudes en la Ley de la Igualdad i en la Ley Integral contra la Violencia sobre la Mujer, aíxí com en programes socials del Consell de la Joventut i de l’Institut de la Dona. Aquestes competències foren derivades de les que tenia el Ministeri de Treball i Assumptes Socials en la VIII legislatura.

L’actual ministra titular del ministeri és Bibiana Aído Almagro, una noia de 32 anys.

La LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.

Evidentment, aquesta llei pretén que la violència  de tipus masclista deixi de ser un assumpte que només interessa a l’àmbit de la llar.

LEY ORGÁNICA 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres.

L’objectiu d’aquesta és respectar els principis bàsics d’igualtat de gèneres, promulgats tant a nivell espanyol com per instàncies supranacionals; la finalitat  fonamental de la Llei és eliminar les discriminacions de sexe a tots els nivells, ja sigui en l’àmbit domèstic (violència masclista), en el laboral (discriminació salarial o dificultats per a ocupar càrrecs de responsabilitat), entre altres. Preveu també, entre més coses, l’establiment d’un permís de paternitat de dues setmanes, la paritat entre homes i dones a les llistes electorals per als municipis de més de 5.000 habitants i l’obligació a les empreses de més de dos-cents cinquanta treballadors de negociar plans d’igualtat. Tots els grups hi van votar a favor, tret del PP, que es va abstenir.

En l’àmbit empresarial, la llei atorga prioritat durant un any per als cursos de formació a les dones que s’incorporin a la feina després d’un període de maternitat. Pel que fa a l’educació, el text demana que s’eliminin dels llibres de text els continguts masclistes. Els articles 23, 24 i 25 parlen de la coeducació en els currículums, en la formació, en els òrgans de govern i en l’ensenyament de la història.

Aquesta Llei  implica, doncs, importants novetats pel que fa a permisos de conciliació amb la vida personal, laboral i familiar, negociació de plans d’igualtat i altres i té l’objectiu de fer efectiu el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, en particular mitjançant l’eliminació de la discriminació de la dona en qualsevol dels àmbits de la vida.

També el Parlament de Catalunya va aprovar una Llei per eradicar la violència contra les dones:

Llei 5/2008 del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

L’organisme que coordina les polítiques de dones és l’Institut català de les dones.

Què és la coeducació?

Coeducació

És el mètode d’ intervenció educatiu que va més enllà de l’ educació mixta, les bases del qual es fonamenten en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de nens i nenes independentment dels seu sexe.

Coeducar significa, doncs, educar des de la igualtat de valors de les persones.

Els equips directius dels centres d’ensenyament han de promoure accions encaminades a aconseguir una educació en la igualtat i desenvolupar pràctiques coeducatives: fer conèixer el paper que les dones han tingut en tota mena d’àmbits al llarg de la història (atesa la seva manca de presència en els currículums) ; originar debats que condueixin a la reflexió per part dels i de les alumnes sobre igualtat d’oportunitats, eradicació d’actituds masclistes – de prepotència envers les dones- i sexistes – de menyspreu en tant que subordina les dones per raons de sexe etc. i, de manera especial, eliminar l’ús d’un llenguatge sexista (és sabut que el que no s’anomena no existeix) 

Avui la coeducació en els centres educatius es troba en una situació ambigua: molts centres escolars diuen que són coeducatius, però es considera “normal” que en el currículum i els llibres de Socials, de Química, d’Economia no recullin els sabers de les dones, que hi hagi situacions abusives (en l’ocupació d’espais escolars, com el pati de jocs, els tallers o els laboratoris)  i que no es tingui cura extremada en l’ús d’un llenguatge no sexista -particularment en les intervencions orals. El concepte de coneixement, de com i qui l’ha construÏt és ben androcèntric: El que s’ensenya, els objectius del procés d’ensenyament i aprenentatge i els continguts escolars també ho són. Els suposats sabers científics amb els quals treballa són a vegades masclistes, homòfobs o racistes.  La prepotència de la presència d’allò masculí continua dominant, malgrat ésser l’educació  una professió feminitzada.

Cal que construïm una escola que afavoreixi les llibertats de les nenes i noies i que vetlli per eradicar tota mena de comportaments que violentin la seva llibertat per part dels nens i nois; l’escola ha de transformar les pautes de relació entre nenes i nens i nois i noies.

Materials i recursos de suport per a l’aplicació de les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres en qüestions de coeducació. Curs 2008-09.


 

Existeix igualtat real a les forces armades?

Dona soldat de l’exèrcit espanyolLa fotografia d’aquesta soldat forma part d’un reportatge publicat amb motiu dels 20 anys d’incorporació de la dona a les forces armades d’Espanya: Ferms per la igualtat  (El Períodico,  2 de novembre de 2008)

Hi llegim que, efectivament,  la normalització ja és gairebé plena. Actualment de cada 8 soldats 1 és dona; això no obstant,  tenen un repte pendent:  la conciliació familiar.

És aquest, realment, l’últim obstacle?

En primer lloc, malgrat les estadístiques que mostren un continu ascens de la quantitat de dones que s’incorporen a l’exèrcit (caldria que els preguntéssim si és per veritable vocació o simplement perquè és una sortida laboral prou atractiva) només el 5,5% dels comandaments són dones. Si es compleixen les previsions, el 2010 hi pot haver la primera tinenta coronel, i no serà abans del 2015 quan es nomeni la primera general.

DONES A LES FORCES ARMADES: 15.430  (12,3% DEL TOTAL)
DONES OFICIALS I SUBOFICIALS: 602 . PRINCIPALS RANGS ASSOLITS : ·Alferes (136) ·Comandant (144) ·Sergent (293)

En segon lloc, és segur que els seus companys homes  han accepat i entès com cal aquesta convivència? De tant en tant a nivell de premsa ens fem ressò de titulars com el següent:

“Condenado a un año de cárcel un coronel por acosar sexualmente a sus subordinadas”  (El País, 5 de febrer de 2009)

“Un año de cárcel a un coronel por abuso de autoridad. Francisco Bajo Ojeda está acusado de trato degradante e insinuaciones de carácter sexual a una teniente”.    (La Vanguardia, 4 de febrer de 2009)

Potser alguns d’aquests homes encara no han entès que el ministre de Defensa sigui una dona, Carme Chacón (embarassada en la presa de possessió):

Carme Chacón

Qui s’interessi pel tema, pot passar-se per aquesta plana del Ministeri de defensa. El Consell de Ministres va aprovar el 2005 una sèrie de mesures per afavorir la incorporació i la integració de la dona a les Forces Armades i la creació del Centro de estudio sobre la situación de la mujer en las Fuerzas Armadas, (Observatorio de la Mujer en las FAS), que depèn de la Subsecretaría de Defensa, amb la finalidad fonamental d’analitzar els processos de selecció, i les situacions d’ integració i estada de la dona en els exèrcits.

Una dona, cap dels serveis secrets

Stella Rimington

Stella Rimington (1935)  va ser des de 1992 a1996 Directora general dels serveis secrets britànics (MI5). Al llarg de 27 anys va treballar en les tres branques de la unitat d’espionatge del Regne Unit (contraespionatge, contrasubversió i antiterrorisme)  Durant la seva etapa com a directora,  s’assolí una més gran transparència dels serveis secrets (fins i tot va fer públiques les activitats, operacions i funcions del servei i es va fer pública també la seva imatge) Molta gent del seu entorn, fins i tot els seus fills, es van sorprendre molt en saber la seva feina,  que era fins aleshores un  veritable secret.

Tot i que la seva primera feina per als serveis secrets era d’arxivista, ella no va ser tan sols una  Moneypenny (secretària de Bond) sinó que va arribar a ser  la primera dona de la història a ocupar-ne la direcció. El personatge de M, la cap de James Bond, es va inspirar en ella.

Un cop retirada va escriure les seves memòries i posteriorment s’ha passat a la ficció. Ha creat un àlter ego, l’agent Liz Carlyle, i les trames de les seves novel·les  sempre es basen en la realitat.

Acaba de publicar en castellà La invisible

La novel·la, publicada per Ediciones B, va sortir en anglès el 2004, forma part d’una saga de 5 títols i gira al voltant d’un atac terrorista.

L’autora ha vingut a promocionar la seva novel·la i en surt la referència en diversos mitjans. Pots escoltar l’entrevista que li van fer a RAC1

Des de de 2002 fins a 2007 el càrrec de Directora del MI5 també l’ocupà una dona:  Eliza Manningham-Buller (1948)

Eliza Manningham-Buller

Dones científiques i tecnòlogues

Podeu enllaçar amb  aquest bloc dedicat a unes quantes investigadores que s’han especialitzat en diversos camps de la ciència com la naturalista i primatòloga Jane Goodall o  la bioquímica espanyola Margarita Salas.

Dones científiques 

Sargantana eivissencaA un nivell molt més proper, la biòloga eivissenca Antònia Mª Cirer ha fet un estudi exhaustiu de les sargantanes, única espècie de rèptils de l’illa.

És cert que trobem moltes dones notables en l’àmbit de la biologia o la investigació sanitària; però us heu preguntat mai per què hi ha tan poques noies que es decantin pel camp de la tecnologia?

És interessant aquest article del diari El país (31/7/88): Ellas también valen para ingenieras (pero huyen)

A propòsit de la relació de les noies amb matèries més abstractes o científiques com les mates podeu llegir també l’article d’Enric Renou,  Conseller Delegat d’Educaweb (Educació online)  ¿Mates para los hombres y Letras para las mujeres ?

Hi podem llegir: “Que el informe PISA indique que hay diferencias de resultados entre jóvenes de sexo masculino y femenino no hace otra cosa que ratificar la influencia de los condicionantes sociales sobre las competencias básicas individuales y, por consecuencia, sobre sus elecciones académicas y su carrera profesional”.

En aquesta web del  Departament d’Innovació, Universitats i Empresa   hi ha possibilitat de contactar amb associacions de dones científiques i tecnòlogues de tot el món. Concretament AMIT és una “Asociacion de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas” fundada el 2002 el lema de la qual és  JUNTAS PARA PROMOVER LA IGUALDAD DE GÉNERO EN LA UNIVERSIDAD Y EN EL SISTEMA DE CIENCIA Y TECNOLOGÍA

Alguns dels seus objectius són:

. Sensibilitzar el nostre  entorn sobre situacions de discriminació i els  mecanismes que hi condueixen.

· Aconseguir la igualtat d’ oportunitats al llarg de la carrera per a les dones investigadores i tecnòlogues en els àmbits públic i privat.

. Promoure el compliment de les recomanacions de la Comissió Europea per a assolir l’equitat de gènere i  les normatives espanyoles recollides en  la  Ley Orgánica de Reforma de la LOU i la Ley Orgánica 3/2007 per a la Igualtat efectiva entre Dones i Homes.

CSIC

Mireu també aquest portal del Consejo superior de investigaciones científicas dedicat a Dones i ciència