El Ministeri d’Igualtat d’Espanya és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d’Espanya.

Va ser creat per José Luis Rodríguez Zapatero en la formació de la IX legislatura l’abril de 2008, amb la finalitat d’impulsar polítiques socials reconegudes en la Ley de la Igualdad i en la Ley Integral contra la Violencia sobre la Mujer, aíxí com en programes socials del Consell de la Joventut i de l’Institut de la Dona. Aquestes competències foren derivades de les que tenia el Ministeri de Treball i Assumptes Socials en la VIII legislatura.

L’actual ministra titular del ministeri és Bibiana Aído Almagro, una noia de 32 anys.

La LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.

Evidentment, aquesta llei pretén que la violència  de tipus masclista deixi de ser un assumpte que només interessa a l’àmbit de la llar.

LEY ORGÁNICA 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres.

L’objectiu d’aquesta és respectar els principis bàsics d’igualtat de gèneres, promulgats tant a nivell espanyol com per instàncies supranacionals; la finalitat  fonamental de la Llei és eliminar les discriminacions de sexe a tots els nivells, ja sigui en l’àmbit domèstic (violència masclista), en el laboral (discriminació salarial o dificultats per a ocupar càrrecs de responsabilitat), entre altres. Preveu també, entre més coses, l’establiment d’un permís de paternitat de dues setmanes, la paritat entre homes i dones a les llistes electorals per als municipis de més de 5.000 habitants i l’obligació a les empreses de més de dos-cents cinquanta treballadors de negociar plans d’igualtat. Tots els grups hi van votar a favor, tret del PP, que es va abstenir.

En l’àmbit empresarial, la llei atorga prioritat durant un any per als cursos de formació a les dones que s’incorporin a la feina després d’un període de maternitat. Pel que fa a l’educació, el text demana que s’eliminin dels llibres de text els continguts masclistes. Els articles 23, 24 i 25 parlen de la coeducació en els currículums, en la formació, en els òrgans de govern i en l’ensenyament de la història.

Aquesta Llei  implica, doncs, importants novetats pel que fa a permisos de conciliació amb la vida personal, laboral i familiar, negociació de plans d’igualtat i altres i té l’objectiu de fer efectiu el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, en particular mitjançant l’eliminació de la discriminació de la dona en qualsevol dels àmbits de la vida.

També el Parlament de Catalunya va aprovar una Llei per eradicar la violència contra les dones:

Llei 5/2008 del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

L’organisme que coordina les polítiques de dones és l’Institut català de les dones.

És el mètode d’ intervenció educatiu que va més enllà de l’ educació mixta, les bases del qual es fonamenten en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de nens i nenes independentment dels seu sexe.

Coeducar significa, doncs, educar des de la igualtat de valors de les persones.

Els equips directius dels centres d’ensenyament han de promoure accions encaminades a aconseguir una educació en la igualtat i desenvolupar pràctiques coeducatives: fer conèixer el paper que les dones han tingut en tota mena d’àmbits al llarg de la història (atesa la seva manca de presència en els currículums) ; originar debats que condueixin a la reflexió per part dels i de les alumnes sobre igualtat d’oportunitats, eradicació d’actituds masclistes – de prepotència envers les dones- i sexistes – de menyspreu en tant que subordina les dones per raons de sexe etc. i, de manera especial, eliminar l’ús d’un llenguatge sexista (és sabut que el que no s’anomena no existeix) 

Avui la coeducació en els centres educatius es troba en una situació ambigua: molts centres escolars diuen que són coeducatius, però es considera “normal” que en el currículum i els llibres de Socials, de Química, d’Economia no recullin els sabers de les dones, que hi hagi situacions abusives (en l’ocupació d’espais escolars, com el pati de jocs, els tallers o els laboratoris)  i que no es tingui cura extremada en l’ús d’un llenguatge no sexista -particularment en les intervencions orals. El concepte de coneixement, de com i qui l’ha construÏt és ben androcèntric: El que s’ensenya, els objectius del procés d’ensenyament i aprenentatge i els continguts escolars també ho són. Els suposats sabers científics amb els quals treballa són a vegades masclistes, homòfobs o racistes.  La prepotència de la presència d’allò masculí continua dominant, malgrat ésser l’educació  una professió feminitzada.

Cal que construïm una escola que afavoreixi les llibertats de les nenes i noies i que vetlli per eradicar tota mena de comportaments que violentin la seva llibertat per part dels nens i nois; l’escola ha de transformar les pautes de relació entre nenes i nens i nois i noies.

Materials i recursos de suport per a l’aplicació de les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres en qüestions de coeducació. Curs 2008-09.

 

La fotografia d’aquesta soldat forma part d’un reportatge publicat amb motiu dels 20 anys d’incorporació de la dona a les forces armades d’Espanya: Ferms per la igualtat  (El Períodico,  2 de novembre de 2008)

Hi llegim que, efectivament,  la normalització ja és gairebé plena. Actualment de cada 8 soldats 1 és dona; això no obstant,  tenen un repte pendent:  la conciliació familiar.

És aquest, realment, l’últim obstacle?

En primer lloc, malgrat les estadístiques que mostren un continu ascens de la quantitat de dones que s’incorporen a l’exèrcit (caldria que els preguntéssim si és per veritable vocació o simplement perquè és una sortida laboral prou atractiva) només el 5,5% dels comandaments són dones. Si es compleixen les previsions, el 2010 hi pot haver la primera tinenta coronel, i no serà abans del 2015 quan es nomeni la primera general.

DONES A LES FORCES ARMADES: 15.430  (12,3% DEL TOTAL)
DONES OFICIALS I SUBOFICIALS: 602 . PRINCIPALS RANGS ASSOLITS : ·Alferes (136) ·Comandant (144) ·Sergent (293)

En segon lloc, és segur que els seus companys homes  han accepat i entès com cal aquesta convivència? De tant en tant a nivell de premsa ens fem ressò de titulars com el següent:

“Condenado a un año de cárcel un coronel por acosar sexualmente a sus subordinadas”  (El País, 5 de febrer de 2009)

“Un año de cárcel a un coronel por abuso de autoridad. Francisco Bajo Ojeda está acusado de trato degradante e insinuaciones de carácter sexual a una teniente”.    (La Vanguardia, 4 de febrer de 2009)

Potser alguns d’aquests homes encara no han entès que el ministre de Defensa sigui una dona, Carme Chacón (embarassada en la presa de possessió):

Qui s’interessi pel tema, pot passar-se per aquesta plana del Ministeri de defensa. El Consell de Ministres va aprovar el 2005 una sèrie de mesures per afavorir la incorporació i la integració de la dona a les Forces Armades i la creació del Centro de estudio sobre la situación de la mujer en las Fuerzas Armadas, (Observatorio de la Mujer en las FAS), que depèn de la Subsecretaría de Defensa, amb la finalidad fonamental d’analitzar els processos de selecció, i les situacions d’ integració i estada de la dona en els exèrcits.