abril de 2009 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Violència contra dones

He llegit al diari El País (26/04/09) un comentari de Soledad Gallego-Díaz que fa referència a un article a Die Zeit de la feminista alemana Alice Schwarzer (fundadora de la revista Emma) cridant l’atenció sobre la mort d’estudiants a l’escola a Winnenden per part d’un exestudiant el passat mes de març, que va afectar 12 persones de les quals 11 eren dones (per a Schwarzer és evident que el pla de Tim K. era matar noies i professores) Segons la periodista alemana, aquest fet va passar totalment inadvertit per la premsa perquè no hi ha cap interès a plantejar la relació entre violència i masculinitat. Per a ella és increïble la manca de sorpresa que produeix arreu la violència contra les dones (el 90% dels casos d’assassinat sexual al seu país correspon a dones mortes per homes)

Podeu llegir el comentari de Gallego-Díaz

Parla també del llibre de Marilyn French (Nova York, 1929) From eve to dawn: a history of women, àmplia història de la violència contra les dones l’últim i quart volum de la qual va ser publicat en la seva edició de butxaca l’any 2008. Ella és un referent del feminisme i la seva novel·la The women’s room és tan trascendent com El quadern daurat de Doris Lessing i El segon sexe de Simone de Beauvoir. Altres llibres de French: La guerra contra les dones, Dones…

Una webquest sobre Sexisme i Feminismes

Coneixeu el recurs webquest? Es tracta de recerca guiada a Internet sobre qualevol tema. La Comunitat Catalana de Webquest disposa d’un directori ben ple classificades per àrees. D’entre les proposades per a Ètica i Filosofia he trobat aquesta, adreçada a lumnes de 4t d’ESO i 1r de batxillerat per a estudiar el masclisme i el feminisme. Sexisme i Feminismes vol investigar sobre un problema moral “universal”: el masclisme. I també si és possible deixar de ser masclista. Els diferents enfocs feminismes creuen que un altre món és possible.La webquest ha estat realitzada per Àngels Varó Peral, professora d’Ètica i Filosofia en Secundària al País Valencià

Dues dones reben els premis Pulitzer de literatura i teatre

Ara que s’acosta Sant Jordi parlem de llibres i escriptores.

Elisabeth Strout, que va publicar fa 10 anys la seva primera novel·la Amy and Isabelle, va rebre ahir a Nova York el premi a la millor obra de ficció pel eu tercer llibre Olive Kitteridge, un recull de relats protagonitzats per una professora de matemàtiques d’una petita localitat de Maine. La vida de la protagonista al llarg de tres dècades serveix per reflexionar sobre temes com la soledat o la pèrdua, però des d’una òptica de subtil ironia. La majoria dels crítics l’han situat al capdemunt de les llistes de millors llibres 2008.

D’altra banda, Lynn Nottage s’ha endut el premi Pulitzer a la millor obra de teatre per Ruined, actualment en cartell a Broadway, basada en milrs d’entrevistes realitzades a dones víctimes del conflicte armat que viu des de fa anys la República Democràtica del Congo (sobretot violència sexual, mutilació genital, matrimonis imposats…) L’obra se centra en la vida de Mama Nadi, una dona que regenta un local on es mescla la música , la guerra i la vida dura de moltes dones.

A la sanitat espanyola predominen les dones, però els càrrecs els ocupen homes

Aviat les metges dones seran majoria a la sanitat espanyola. Generalitzant, són joves i molt compromeses amb la seva tasca: pregunten més, detecten amb més facilitat problemes socials i endocrins, demanen més proves, informen més i recepten menys fàrmacs. Tanmateix, ara per ara, els homes manen. Tant a hospitals com a universitats i centres d’investigació les dones, tot i estar molt preparades, troben dificultats per accedir al capdamunt i trencar estereotips. Les dones només ocupen el 10% dels caps de servei dels hospitals i el 14% de les càtedres de Medicina. Preval encara el tòpic que cal diferenciar entre guarir (curar) i tenir cura (cuidar) i que els homes estan més dotats per a la primera tasca mentre que l’altra es quasi excluivament femenina. Per això molta gent, sobretot homes, han arribat a pensar que la cura és cosa d’infermeres. Aguns sociòlegs, particularment nordamericans, insisteixen que les professions es feminitzen quan perden poder adquisitiu i prestigi social. És possible que una professió que exigeix molts sacrificis i no està ben remunerada econòmicament interessi menys els homes (És el cas de l’ensenyament)

Una possible raó de les desigualtats de promoció d’ homes i dones en aquest camp (com molt segurament en molt altres) és que elles intenten conciliar vida laboral i familiar i ells no. Mentre que elles intenten poder atendre la família i només tenen una ocupació (sovint en atenció primària) ells comparteixen una doble activitat entre l’hospital i la consulta privada o la investigació. Com diu Rita Levi a l’entrevista que avui es publica, ella va decidir no casar-se quan era adolescent per no obeir un home com la seva mare al seu pare. També va haver de renunciar a tenir fills. Encara ara és feminista. “Jo sóc el meu marit”, diu i també: “sempre vaig pensar que la dona estava destruïda perquè l’home imposava el seu poder per la força física i no la mental i amb la força física pots carregar maletes, però no ser un geni”. Podeu llegir l’entrevista a la científica, que té el cervell amb plenes facultats, a punt de fer 100 anys a El País (19/04/09)

Les noves generacions han de trencar aquests prejudicis.

El tracte que reben les dones en les diferents confessions. Les religions són masclistes?

En aquesta imatge podem veure la Reverenda Ulla Momberg, sacerdot de l’església anglicana i membre actiu d’una associació en pro del dret de les dones a accedir al sacerdoci.A la majoria de les confessions les dones no poden tenir un paper preponderant, són relegades a segon pla. La situació òptima la veiem en alguns cultes protestants que permeten l’ordenació de ministres (l’església anglicana va ordenar 32 dones el 1994 a la catedral de Bristol); a l’extrem oposat, algunes creences integristes exerceixen un infern teocràtic per a les dones, fins i tot permetent la violació dels seus drets com a ciutadanes (matrimonis concertats…). Pretendre la paritat és encara en la majoria de religions una utopia, només les menys conegudes permeten un paper actiu a les dones.

Les tres religions monoteistes són discriminatòries pel que fa a la dona: l’islam sacralitza la poligàmia, el rebuig de les dones per infidelitat… i la prohibició de sortir al carrer sense cobrir-se; tant en el judaisme com en el cristianisme els homes van acaparar el fenomen religiós i l’instrumentalitzaren per assegurar-se la seva preeminència. Joan Pau II va deixar clar que per a les dones el referent era la Verge Maria. Per a l’hinduisme la reencarnació en dones significa que alguna cosa ha fallat.

Podem veure l’opinió de diferents persones interessades en el tema: Mujer e iglesia (Protestante Digital)

I l’article Sometidas en nombre de Dios (El País 11/04/09)

Com a molts altres àmbits, hi ha més dones que van a l’església que homes, però elles tampoc no manen. Potser el fet de la manca de vocacions masculines contribueixi a l’impuls del canvi.

Els taxis per a dones a Beirut seran roses

Llegeixo al Diario de Ibiza una notícia da l’agència EFE “Revolución rosa al volante“. La companyia, Banet Taxi (taxi per a dones), intenta trencar els prejudicis àrabs cap a la conducció femenina. La flota és de 6 vehicles i atendran preferiblement dones, infants i famílies (no pas homes sols).

La idea parteix d’una empresària, Nawal Yaghi Fajri, i la seva iniciativa ha estat ben acollida i ha rebut mostres de suport, fins i tot del Ministeri de Turisme.

La mateixa iniciativa ha estat anunciada per l’alcaldia de Medellín (Colòmbia) on els taxis roses començaran a circular a partir d’agost amb l’objectiu de preservar la integritat de les dones ; amb el mateix objetiu ja funcionen a Londres, Mèxic D.F. i Dubai. També l’any 2007 van començar a circular a Moscou taxis de color rosa conduïts per dones i per a fer servei a les dones a fi de protegir-les dels pirates sexuals.

Tornen els talibans a Afganistan!!!

El Parlament de Kabul, presidit per Hamid Karzai, acaba d’aprovar una llei, nou Codi de Família, que permet la violació dins del matrimoni i anul·la els avenços aconseguits per les afganes des de la caiguda del règim talibà. A pesar que Afganistan segueix sent un país patriarcal on els guanys civils depenen molt de l’ètnia i la zona, la Constitució de 2004 va consagrar la igualtat de drets de les dones. Aquesta nova llei no els permet estudiar, treballar o anar al metge, ni tan sols maquillar-se, sense permís del marit.

A la conferència de La Haya, celebrada dimarts passat i on Afganistan havia de rebre més ajuda militar, l’OTAN ha exigit a Karzai que eviti la seva entrada en vigor. La secretària d’estat nordamericanà, Hillary Clinton, va deixar clar el malestar del seu país. Segons Angela Merkel, cancillera alemanya, la llei és “inacceptable i ha de retirar-se immediatament” [La cancillera ha viatjat a Afganistan per visitar les tropes alemanes destacades al país després de parlar amb Karzai per criticar la llei vexatòria per a les dones que ha promulgat]; per al president d’EEUU, Barak Obama, és “detestable” i el francès Sarkozy va demanar al govern afgà “la defensa i el respecte dels drets de la dona i de l’home”. Karzai es va comprometre a revisar-la, com li ho havien demanat sense èxit nombroses activistes de drets humans dins i fora del país. [I per què revisar-la i no derogar-la o abolir-la?]

Les diputades afganes se senten estafades per l’aprovació de la llei, com diu Fauzia Koofi, i saben que només ha estat possible la seva aprovació perquè “la majoria dels diputats són fonamentalistes que estan contra els drets bàsics de les dones i no creuen en la igualtat ni en els drets humans”. Els que van pronunciar-se contraris a la llei van ser acusats d’antiislamistes i van rebre amenaces.

Aziz Rafie, director del Forum per a la Societat Civil Afgana, ha dit que “és un insult a les dones i als drets humans” i, com molts, pensa que el que busca Karzai són vots de cara a les properes eleccions, fins i tot els dels més retrògrades de les comunitats.

Per a Soraya Sobhrang, responsable de la Comissió Independent de Drets Humns, “el silenci d’Occident està essent desastrós per als drets de les dones a Afganistan”. El govern espanyol, doncs, que ha compromès més forces armades i més diners per a Afganistan hauria de ser molt estricte i garantir que les tropes que s’envien a aquell país vetllin per l’acompliment del respecte als drets humans, cosa que inclou els de les dones.

Llegiu l’article d’Ángeles Espinosa a El País (05/04/2009)

Cliqueu sobre les fotografies per obtenir més informació i també tot el que s’ha publicat recentment sobre Afganistan

També a la seva pàgina La Red Estatal de Organizaciones Feministas Contra la Violencia de Gènero es fa ressò d’aquesta notícia.

Web interessant per al tema de dones i islam.

La batalla pel vot de les dones a Espanya durant la República

L’any 2006, amb motiu de la celebració dels 75 anys de l’obtenció del vot de les dones, l’1 de octubre de 1931, El Instituto de la Mujer va presentar una exposició als jardins de l’estació d’Atocha (Madrid) tot recordant aquella batalla. Podem veure’n un resum a l’article del diari El País Ellas lo consiguieron.

L’ànima d’aquesta lluita va ser Clara Campoamor (Madrid,1888-Lausana, Suiza, 1972) diputada del Partit Radical per Madrid. Campoamor, l’ única dona en la Comissió Constitucional, va argumentar la necessitat del sufragi femení posant de manifest la paradoxa que les dones podien ser elegides diputades des del 8 de maig de 1931, però no podien votar.

Hi va haver molta discussió, alguns dels més progressistes temien que les espanyoles, moltes d’elles ancorades en la submissió al marit i l’obediència al confessor no fessin seva la causa republicana i no entenguessin bé la democràcia. Aquest fou el cas de les altres dues dones diputades: Victoria Kent, diputada del Partit Radical Socialista, i Margarita Nelken, del PSOE. Elles creien que la dona espanyola no tenia, en aquells moments, preparació social i política per votar responsablement, per la qual cosa, per influència de l’Església, el seu vot seria conservador, cosa que perjudicaria els partits d’esquerra.

En canvi, la dreta, contrària a l’ emancipació de les dones, va donar suport a Clara Campoamor pels motius que esgrimia Victoria Kent, pensant que els vots de les dones els serien favorables.

Discurs de Clara Campoamor davant les Corts l’ 1 d’ octubre de 1931, on quedaria aprovat el vot femení a Espanya.

Més tard, ja a l’exili, Clara Campoamor va escriure un llibre on recorda amargament la seva lluita pel sufragi en la qual va ser abandonada pel seu partit: “Mi pecado mortal, el voto femenino y yo“ (1936)

Sobre Clara Campoamor, podeu llegir l’article La gran defensora del voto femenino (El País 20/01/2006)

La del vot va ser la primera de les victòries en la lluita pels drets ja que les dones seguien sent “menors d’edat eternes” respecte el marit i no tenien personalitat jurídica. Tot i això, les conquestes van quedar ofegades per la Guerra Civil i la dictadura. Caldria esperar a 1975 perquè l’ espanyola obtingués plena capacitat jurídica.

Espais digitals per a les dones

Al suplement Ciberp@ís de dijous 2 d’abril trobo dues adreces interessants:

1. Un espai digital perquè les dones s’expressin.

L’exposicio digital Imagining Ourselves organitzada per l’International Museum of Women amb participació de moltes dones joves de tot el món disposades a oferir una visió en femení de la societat global. És un projecte en moltes llengües (que inclou l’espanyol) que incorpora l’ús personal i original de vídeos, fotografies, textos i música amb l’objectiu de promoure un canvi positiu en el compromís femení amb la societat. Aquestes dones tracten temes diversos: finances, maternitat, pau, futur, política …

2. Un espai perquè les dones maltractades trobin assessorament.

EllasDenuncian. Vol ajudar les dones víctimes de maltractaments. Té una secció de Consultes Jurídiques, a càrrec d’una advocada especialitzada en violència contra les dones; assessora gratuïtament sobre mesures a prendre en cas de maltractament i d’altres consultes de tipus legal. Les seves promotores volen elaborar un gran fitxer classificat per Comunitats Autònomes amb informació i dades de contacte d’associacions d’ajuda a les dones maltractades.