Història política del pantaló.

Així es titula l’assaig de la sociòloga francesa Christine Bard ( publicat en castellà per l’editorial Tusquets) en el qual l’ autora recorre les etapes més significatives de l’ús d’aquesta peça de vestir per part de les dones. Va simbolitzar la masculinitat i el poder. Durant la Revolució francesa va expressar els valors republicans i el nou  ordre  polític. Tot i així, per a les dones l’Antic Règim  i no van accedir a la llibertat i a la igualtat. Se’ls van privar molts drets i també  l’ús dels pantalons. Als anys 20 del segle XX quan se’ls posaven per a la pràctica de l’esport fins a l’actualitat on encara moltes dones han de lluitar per poder-los fer servir a certs llocs de treball . Fins i tot després que les dones aconseguissin la igualtat civil, amplis sectors de la societat no acceptaven que vestissin pantalons. A finals dels seixanta i principis dels  setanta, té lloc la  la revolució  dels texans que es converteixen en la primera peça de vestir mixta. Als EEUU esdevenen un emblema dels moviments revolucionaris als campus universitaris, del rebuig a la guerra de Vietnam, de la lluita dels negres pel fi de la segregació i del feminisme.

El País ( 20 d’abril)

Nous casos de violència contra les dones

En pocs dies s’han produït 3 nous casos, un a Fuerteventura i dos a Sevilla.

Al municipi de Tuineje,  Fuerteventura  una dona de 28 anys d’ edat i nacionalitat alemanya va morir dissabte passat com a conseqüència d’una presumpta   agressió per arma blanca a mans de la seva parella sentimental, un home de 38 anys que ja ha estat detingut, segons han informat fonts de la Guàrdia Civil.

El primer dels casos de Sevilla va tenir lloc el dia 16 d’abril és el d’una dona de 55 anys morta a mans del seu marit de 57 qui es va suïcidar posteriorment. Va ser trobada al pis que compartien pel fill petit de la parella.

A Estepa ( Sevilla) Ana María F.G., de 26 anys ha estat trobada morta aquest dilluns a casa seva   amb ferides d’arma blanca. Pel crim ha estat detingut la parella sentimental de la dona,   M.A.R.P., de 20 anys i veí de la localitat.

Amb aquests són ja 13 els casos de violència de gènere  a Espanya en el que va d’any.

Documental “Mujeres de carretera. Esclavas del vudú”

Marc Faro i Anna Teixidor, periodistes de Figueres, han realitzat el documental MUJERES DE CARRETERA. ESCLAVAS DEL VUDÚ on mostren la vida d’Ivie Okundaye, una noia de 18 . anys d’origen nigerià obligada a prostituir-se que va morir atropellada per un vehicle a La Jonquera el 18 de setembre de 2009. la família d’Ivie és animista i en el fèretre de la noia van dipositar una lot i un ganivet perquè el seu viatge al cel fos més segur. La noia havia arriba a Catalunya un any abans de la seva mort en avió i amb visat de turista ( un cop caducat era una “sense papers”) Primer exercí la prostitució al Parc Bosc de Figueres i més tard a La Jonquera on la prostitució és controlada per màfies de l’Est. Les nigerianes estan controlades i extorsionades a partir del deute que contrauen en emigrar que pot arribar a 50.000 € i el mecanisme de control és quelcom tan eficaç com invisible com el vudú.

El documental sobre Ivie va rebre la beca Agita de creació  de l’Ajuntament de Figueres i fou presentat al Museu de l’Empordà de la mateixa població. El proper dimecres TV3 l’emetrà al programa 30 minuts.

12 abril 2012- La Vanguardia. Ivie, la mujer obligada a prostituirse que murió atropellada en la N-II

 

També a Gaza les dones adúlteres són assassinades “per honor”

K.K fou trobada per la policia en una barraca de la platja propera a Jan Yunis, al sud de la Franja, amb el seu suposat amant. Van ser detinguts i el fet va ser conegut per la família de la noia, universitària de 22 anys,  casada amb el seu cosí i  mare d’una nena d’any i mig. L’oncle de K.K la va obligar a beure herbicida i la va dur inconscient a l’hospital on va dir que s’havia intentat suïcidar. Quan s’estava recuperant va engegar-li un tret a la boca i va morir a l’acte. La família va voler ocultar el veritable culpable d’aquest assassinat per honor i va lliurar a la policia un germà malalt mental, però els metges van identificar el veritable assassí i ara està detingut tot esperant una condemna que, de ben segur,  es limitarà a uns pocs mesos. S’aplica una llei de l’any 36 que es remunta a temps del mandat britànic i que considera que els assassinats per honor no són intencionats.

Tot i que no hi ha acord en les xifres de crims comesos per marits o familiars de dones suposadament adúlteres per “rentar l’honor”, algunes fonts assenyalen que es produeixen uns 20 casos a l’any, xifra similar a la de Jordània i potser una mica menor a la de Líban. Molts casos es camuflen com intents de suïcidi.

El conservadorisme és extremat a Gaza  des de l’arribada del moviment islamista Hamàs : no es veuen dones sense hiyad o al carrer al vespre, fins i tot van acompanyades per algun familiar a les entrevistes de treball i han de banyar-se vestides.

El País (8 d’abril)