Per si no fos prou clar que la publicitat és sexista

La Vanguardia publicava diumenge l’anunci del nou Audi A1 Sportback amb aquest titular: “Més elegant, musculós i masculí”. L’il·lustren  amb la foto d’un cotxe groc llampant. I entrant en la lletra petita,  podem llegir que la gamma Audi l’A1, un urbà prèmium de línies arredonides i amables, va entrar al mercat el   2010 , però “Res no queda d’aquell disseny dolç i discret (que va agradar especialment entre les conductores) en la segona generació del model”.

És a dir, hi ha cotxes d’homes i cotxes de dones, o més ben dit, hi ha formes de cotxes – amables, elegants, arredonides , dolces, discretes  – apropiades per a les dones i d’altres – musculosos, aguerrits,  agressius, masculins – que són per a homes.  I més: “El nou Audi A1 Sportback transforma radicalment la seva aparença i es converteix en un subcompacte més masculí, aguerrit i agressiu”.  Com si les dones  no poguessin tenir una conducció “aguerrida i agressiva”!  En tot  cas, crec  que ningú hauria de fer gala d’aquest tipus de conducció.

Amb aquesta mena d’anuncis no fem cap pas endavant!!!!!

Maria Cambrils Sendra, escriptora i feminista socialista valenciana

Filla d’una família catòlica de Pego on va morir el 1939 als 61 anys,  des de la dècada de 1910 va ser companya de José Alarcón Herrero, un antic líder anarquista, i ja membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) com ella, de formació autodidacta, va arribar a formar part de l’elit intel·lectual obrera en la seva faceta d’articulista i conferenciant. Entre 1924 i 1933 va escriure centenars d’articles en la premsa obrera, principalment en El Socialista, dirigit per Pablo Iglesias.

Els temes dels seus escrits giraven al voltant de la situació de les dones i de la necessitat de l’acció feminista, també dins del seu partit, als militants del qual recriminava sovint no ser suficientment actius en la lluita per l’alliberament de les seves companyes. El 1925 va publicar a València el llibre Feminismo socialista, prologat per Clara Campoamor, text fonamental en l’evolució del feminisme d’esquerre.

L’autora ha estat una perfecta desconeguda fins ara, no és fins molt recentment que s’ha tingut coneixement d’aquest aspectes de la seva biografia i d’una única foto que se’n conserva, fins al punt que es va arribar a pensar que Maria Cambrils era, en realitat, el pseudònim d’un home.

Grace Hopper, pionera en ciències de la computació

Grace Hopper, nascuda a Nova York el 9 de desembre de 1906,  va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I. Fou  també la inventora del concepte de compilador d’un llenguatge de programació. Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d’alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d’ordinador per gent sense coneixements específics d’informàtica.

Al llarg de la seva vida va ser guardonada amb diversos premis, entre ells més de 40 doctorats Honoris causa.

Va ser militar amb grau d’almirall  i va morir l’1 de gener de 1992.

En homenatge a Emmy Noether

La matemàtica Emmy Noether (1882-1935)  és coneguda per les seves contribucions  en els camps de la física teòrica i l’àlgebra abstracta. Va revolucionar  les teories d’ anells, cossos i àlgebres. En física, el teorema de Noether explica la connexió   entre la simetria en física i les lleis de conservació.

La matemàtica i il·lustradora Constanza Rojas-Molina va iniciar  el projecte  #Noethember on invitava a dibuixar cada dia del mes de novembre un fet destacat en la vida d’aquesta genial matemàtica i a compartir-lo en xarxes socials.

Des del blog de divulgació matemàtica Aperiodical, Katie Steckles donava suport a  la iniciativa participant i  també el matemàtic  Bruno Duchesne recollia en el blog Images des Mathématiques els trenta dibuixos de Constanza Rojas-Molina. 

Aquests són els 6 primers dies:

1 #Noethember. Emmy Noether nació el 23 de marzo de 1882 en Erlangen (Alemania); era hija de Ida Kaufmann y Max Noether.

2 #Noethember. Entre 1889 y 1897, Emmy asistió a la escuela para niñas (Höhere Töchter Schule) de Erlangen. Allí estudió alemán, inglés, francés y aritmética… y practicó con el piano.

3 #Noethember. De niña, a Emmy le gustaba bailar.

4 #Noethember. Emmy era como cualquier otra niña de la escuela, no mostraba ningún signo de capacidad extraordinaria.

5 #Noethember. Max Noether (1844-1921), su padre, era un reconocido matemático. Su hermano pequeño, Fritz (1884-1941), también se dedicó a las matemáticas.

6 #Noethember. En 1900, Emmy decidió matricularse en la Universidad de Erlangen. Se preparó para el examen de entrada, sola, durante tres años: no se instruía a las mujeres para esta prueba durante su etapa escolar.

Bones iniciatives per donar a conèixer científiques de tots els temps

YO QUIERO SER CIENTÍFICA és una obra de teatre les guionistes i actrius de la qual són nou  professores i investigadores de la UPNA (Universitat Pública de Navarra): Patricia Aranguren  (doctora en Enginyeria Industrial), Edurne Barrenechea  (doctora en Enginyeria Informàtica), Leyre Catalán  (estudiant  de doctorat en el programa de Tecnologies de les Comunicacions, Bioinginyeria i Energies Renovables-Tecomber), Silvia Díaz  (doctora en Enginyeria de Telecomunicació), Marisol Gómez (doctora en Matemàtiques), Aránzazu Jurío  (doctora en Enginyeria Informàtica), Alicia Martínez (doctora en Enginyeria de Telecomunicacions), Gurutze Pérez  (doctora en Enginyeria Industrial i responsable de la iniciativa) i Idoia San Martín  (doctora en Enginyeria Industrial) que representen i donen veu a nou pioneres de la ciència: la física i química Maria Skodowska-Curie (1867-1934), la matemàtica Ada Lovelace (1815-1852), la filòsofa Hipatia de Alejandría (370-415), la inventora Hedy Lamarr (1914-2000), la matemàtica Emmy Noether (1882-1935), la programadora Klára Dán Von Neumann (1911-1963), la matemàtica Sofia Kovalevskaya (1850-1891), la naturalista Maria Sibylla Merian (1647-1717) i l’enginyera elèctrica Edith Clarke (1883-1959).

Vídeo de presentació:

Llibres de dones amb ciència

Qui ho diu que les noies no són de ciències? Las chicas son de ciencias és una lectura amena i rigorosa adreçada als adolescents.  25 exemples que demostren que dones i laboratoris són una bona combinació. Publicat per Montena amb textos d’Irene Cívico i Sergio Parra i il·lustracions de Núria Aparicio [que ja van publicar Las chicas son guerreras]

Dones de Ciència és un altre llibre que posa en relleu les contribucions de 50 dones notables als camps de la ciència, des del món antic fins als nostres dies. Escrit i il·lustrat per Rachel Igntofsky és publicat per Edicions 62.

Entre les pioneres que hi apareixen, podem trobar figures tan conegudes com Marie Curie i Jane Goodall, i d’altres no tan conegudes, com Rachel Carson, que  va advertir sobre els efectes nocius dels pesticides en el medi ambient i de la creixent contaminació. Inclou infografies sobre temes rellevants en camps relatius a la ciència i un glossari científic il·lustrat. La seva lectura és apropiada també per a infants a partir de 9 anys.

Ser mujer científica o morir en el intento de Lilliam Álvarez Díaz, editat per  Citmatel,  basat en lectures, compilacions i estudis realitzats per l’autora, pretén  contribuir a la divulgació  del paper de  les dones en la història i el desenvolupament de la ciència.  És especialment dedicat a noies joves, a les quals es vol encoratjar la passió per les  carreres científiques.

Matemática es nombre de mujer de Susana Mataix (Editorial Rubes) explica la història de les matemàtiques a través de 8 dones científiques de diferents temps i la seva aportació  científica a les matemàtiques actuals. Parla de  l’època que els va tocar viure i les condicions personals, quasi sempre negatives, en les quals van poder fruir de la seva  passió  en lluita contra els designis imposat per societats en què la ciència en general i les matemàtiques  eren  reservades als homes.

El llibre publicat per  Ministerio de Economía y Competitividad y Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Ángela Ruíz Robles y la invención del libro mecánico recull  un conjunt  d’ estudis i reflexions sobre aquesta mestra, una figura que molt poc  coneguda,  que va  anticipar    les prestacions i disseny dels suports de lectura actuals. Amb l’objectiu  facilitar l’aprenentatge als estudiants en els difícils anys immediatament posteriors a la Guerra Civil espanyola, va idear i portà la pràctica un prototipus de «llibre mecànic». La monografia compta amb  un annex  amb  imatges dels prototipus realitzats de 1949 i 1962.

Posem en valor dones matemàtiques i científiques

El twitter de l’Icmat ( Institut de Ciències Matemàtiques)  publica la creació de  WOMAT, una associació  de dones matemàtiques impulsada per investigadores de l’ICMAT. Celebraran  reunions mensuals per tal de parlar de manera distesa de qüestions que afecten les dones que es dediquen a aquesta disciplina. És una iniciativa de Makrina Agaoglou i Patricia Contreras.

Mi científica favorita  II ha estat una altra iniciativa a la qual s’ha sumat la Comissió de gènere de l’ICMAT juntament amb FECYT  ( Fundación española para la ciencia y la tecnología) i  el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades  que té  l’objectiu de visibilitzar  el treball de dones científiques.  Aquesta ha estat  la segona edició del projecte  ( la primera va ser el 2016). Estudiants de 5è i 6è de primària de centres d’ensenyament de tot Espanya han plasmat la vida i l’obra de  33 científiques, treball que ha estat recollit en un llibre.

Apareixen dones de diferents èpoques, llocs i disciplines com ara  Emilie du Châtelet qui, entre d’altres moltes coses, el 1737, va publicar l’obra Dissertation sur la nature et la propagation du feu, basada en la seva investigació del foc, on va predir  el que avui en dia es coneix com a radiació infraroja i la naturalesa de la llum; l’especialista en àlgebra del s, XIX  Sófia Kovalevskaya, a la qual el seu pare frenà els estudis i els  va haver de fer pel seu compteRachel Carson; biòloga marina els escrits de la qual als anys 60 del s, XX es consideren precursos de l’ecologisme; la química italoespanyola   Gabriela Morreale, una de les fundadores  de l’endocrinologia moderna a Espanya;  l’activista política i biòloga ecologista kenyana Wangari Maathai o la neuròloga i professora universitària italiana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1986 Rita Levi-Montalcini qui va escriure “A cinc anys, ja sabia que no seria ni esposa ni mare, estava influenciada per la relació victoriana que subordinava la meva mare al meu pare. En aquells dies, néixer dona volia dir portar impresa a la pell la marca de la inferioritat.”

Versió digital de la segona edició

Versió digital de la primera edició

PER MOLTS PROJECTES QUE S’EMPRENGUIN SEMPRE HI HAURÀ DONES SÀVIES I VALENTES L’OBRA DE LES QUALS HA ESTAT SILENCIADA.

La resta de dones de Mi científica favorita II:

Agnodice, María Sibylla Merian, Mary Anning, Hertha Ayrton, Nettie Stevens, Henrietta Swan Leavitt, Mileva Maric, Lise Meitner, Emmy Noether, Inge Lehmann, Janaki Ammal, Grace HopperDorothy Crowfoot Hodgkin, Chien-Shiung Wu, Ángeles Alvariño, Jane Cooke Wright, Stephanie Kwolek, Inmaculada Paz Andrade, Valentina Tereshkova, Lynn Margulis, María del Carmen Maroto Vela, Françoise Barré-Sinoussi, Ingrid Daubechies, Ameenah Gurib-Fakim, Lisa Randall, Begoña Vila y Sara Zahedi.

 

Nou escarni de la justícia a les dones pel cas La Manada

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra confirma la condemna de 9 anys de presó  per abús sexual a La Manada. Dos dels cinc jutges defensen augmentar la pena a 14 anys i 3 mesos en considerar que va haver agressió  sexual  en apreciar l’existència d’intimidació  en els fets considerats provats. Els tres magistrats que aprecien abús i no agressió  sexual, Francisco Javier Fernández Urzainqui, Alfonso Otero Pedrouzo i José Antonio Álvarez Caperochipi, recorden “la sutil linea divisoria entre la intimidación  i el prevalimiento, difícilmente perceptible, pues la víctima —en el prevalimiento— en alguna medida también se siente intimidada. Por todo ello, la Sala apela finalmente al principio in dubio pro reo”. És a dir, en cas  de dubte, s’afavoreix l’ acusat. Els altres dos, Joaquín Galve i Miguel Ángel Abárzuza, consideren “procedente incardinar las conductas realizadas por los acusados en el delito de agresión sexual y no en el de abuso con prevalimiento”. Entenen que els fets ocorreguts van ser  “un acto de coacción” els acusats “tendieron una encerrona a la víctima”. “hubo intimidación que  “revistió un carácter particularmente degradante o vejatorio, a la vista de la forma en la que fueron realizados los actos”, a més  consideren  el greuge que els fets van ser comesos per més de dues persones.

La resolució  pot  ser recorreguda  al Tribunal Supremo per ambdues parts,  aquest organisme serà l’encarregat de   dictar el veredicte final. Mentrestant, els cinc condemnats seguiran en llibertat condicional. 

HAN HAGUT DE TANCAR UNA POLÈMICA WEB QUE OFERIA RECORREGUT GRATUÏT  PELS LLOCS DE LA MANADA A  PAMPLONA.   INCLOÏA SAMARRETES I TATUATGES DELS CINC SEVILLANS CONDEMNATS.  


 

Ada Hegerberg, pilota d’or femenina

La futbolista noruega del Lyon Ada Hegerberg, de 23 anys,   ha fet història en ser  proclamada avui la guanyadora de la primera  Pilota  d’Or  femenina.

Les xarxes s’han fet ressò de la pregunta totalment fora de lloc que li ha fet l’encarregat d’animar la gala France Football, el DJ Martin Solveig. Després de ballar amb ella, li ha donat la volta i li ha preguntat si    podia fer twerking (en espanyol “perrear”), Ella ha contestat un  “no” rotund  i ha marxat de seguida mentre se sentien les rialles d’ell i del presentador de la gala, l exfutbolista David Ginola.

Abans d’aquest incident, la futbolista ha fet un discurs  d’ agraïment i s’ha adreçat a totes les joves futbolistes perquè no abandonin les seves aspiracions.