A la Fundació Miró hi ha una exposició de murals d’artistes contemporanis. Un d’ells és fet per unes dones mauritanes, procedents d’aquest poble tan difícil de pronunciar.En realitat elles no es dediquen a l’art com a tal i, de fet, aquesta ha estat la primera vegada que sortien del seu poble. Aquestes sis dones formen part d’una cooperativa femenina (Coopérative Féminine de Djajibiné Gandega “Djida” ) i pinten les seves cases i altres edificis del poble amb les mans, normalment formes geomètriques de colors ben vius.
Mes: abril de 2010
Prevenció del crim masclista
Al seu informe, el Consell General del Poder Judicial alerta de la manca d’avaluació del perill que corren les dones maltractades. 12 dels assassins tenien condemna per maltractament (en alguns casos la condemna va arribar després de la mort) tot i així, en pocs casos es va avaluar el risc de la dona. Només a 7 dels 26 procediments hi havia una avaluació policial de risc. Pere tal de corregir aquesta mancança, la policia ha de complimentar un protocol que determina el perill per a la víctima. També és fonamental que es disposi de braçalets per detectar que l’agressor s’està apropant. Només 17 de les 55 víctimes del 2009 havien denunciat, (la denúncia és la primera condició per tal de rebre protecció) algunes no denuncien per por o per la pressió sociocultural ( de les 17 que van denunciar, 8 van expressar el seu desig que el procés no seguís endavant; d’altres premeten que l’agressor s’apropi ifins i tot tornen a viure amb ells ) Les acusacions de denúncies falses de què tant es parla últimament han fet molt de mal. Cal insistir i ajudar que totes les dones denunciïn els seus agressors per tal d’acabar amb aquests crims. Enguany ja han mort 22 dones a mans de les seves parelles o exparelles.
Falla la prevención del crimen machista ( El Pais, 24/04/10) La notícia inclou L’ informe del observatorio para la violencia del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ),
Ja heu tret la vostra tarja vermella? Nova campanya contra el maltractament
Un cop més, molts personatges ben coneguts pel gran públic han col·laborat en una campanya de sensibilitzacióen matèria de violència de gènere impulsada pel Ministerio de Igualdad, sota el lema SACA TARJETA ROJA AL MALTRATADOR.
Directors de cinema com Pedro Almodóvar; periodistes com Àngels Barceló; Miguel Bosé, cantant; Sergi Arola, cuiner o joves actors protagonistes de les sèries televisives de moda són anomenats ambaixadors la campanya i ens exhorten que els imitem i ens fem una fotografia amb una tarja vermella com la de la il·lustració com a contribució a una campanya de conscienciació que pretén aturar aquesta xacra dels maltractaments masclistes.
També s’han realitzat diferents spots televisius, basats en un guió d’Iciar Bollain, Alicia Luna i Pizca Gutiérrez dirigits per Gracia Querejeta en els quals han participat desinteressadament persones de diferents àmbits professionales, que expressen davant la càmera un rotund NO a tot tipus d’agressió contra les dones.
Es pot seguir la campanya a través de les diferents xarxes socials amb la idea d’aconseguir una major quantitat de persones que fem visible el nostre rebuig cap als que exerceixen aquest tipus de violència:
Facebook – Flickr i Youtube, on es poden veure els spots.
Acte de presentació de la campanya el passat març.
016
Amb l’últim assassinat a Zaragoza el nombre de les víctimes puja a 20. Només tres d’aquestes havien denunciat prèviament les seves parelles per maltractament. Segons la presidenta de la Confederació Nacional de les Dones, Mercedes de la Merced, ara les víctimes aguanten més i no denuncien a causa de la situació de crisi econòmica. També la ministra d’Igualtat considera que si no saben que les dones són maltractades no poden fer res. El més de febrer va ser quan menys trucades va rebre el servei 016. Fins ara s’han fet moltes estadístiques per veure la situació de les parelles que tenen un final tràgic.
Podem considerar la crisi causa del fet que el nombre de les trucades s’hagi reduït?
Efectivament, crec que la crisi pot ocasionar moltes discusions que poden arribar als maltractaments, alguns d’ells amb final tràgic. Moltes dones, com que depenen econòmicament de la parella i actualment és més difícil trobar feines, toleren els maltractaments per por i per escassedat de recursos.
Tot i així, considero que la publicitat dels casos que fa la premsa hauria de fer obrir els ulls de moltes dones que s’han d’adonar que la crisi els pot fer perdre alguns capritxos i fins i tot necessitats, però no poden permetre que acabi amb les seves vides.
Per aixó cal que tots siguem conscients del problema i continuem educant els joves enla bona pràctica de convivència.
Nina (1r A Batxillerat)
Dones per un Món Millor, València 2010
L’últim cap de setmana del mes de març va tenir lloc aquesta cinquena trobada que ha reunit cinc-centes dones d’Àfrica, Europa i Amèrica llatina. Un dels 4 eixos sobre els quals s’ha organitzat la trobada és l’accés de les dones al món polític i financer, juntament amb l’impuls de la salut, l’educació i el creixement econòmic.
Des que es van iniciar aquestes reunions el 1995, el nombre d’adhesions i la importància dels assistents no ha deixat de créixer. D’entre les més rellevants hem d’esmentar Graça Machel, premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional i la premi Nobel de la Pau Wangari Maathai. Totes dues van referir-se als problemes als països en vies de desenvolupament i van encoratjar els europeus a fer-hi moltes inversions. Per la seva part , l’ex presidenta de Xile Michelle Bachelet va centrar la seva conferència en l’accés de la dona a llocs de decisió, tot argumentant que la dona incorpora noves maneres de dirigir, dialogar i negociar i, a més, busca incloure i no excloure, perquè creu en el consens.
Al seu discurs de tancament, el president Rodríguez Zapatero va assegurar que la crisi no reduirà l’ajuda al desenvolupament. Tot i que no va arribar a declarar-se feminista, com va fer fa tres anys a l’anterior reunió que va tenir lloc a Madrid, es va definir com aliat de les dones i va reconèixer la seva inclinació i proximitat per la causa de la igualtat que no és “només de les dones sinó de tothom”. En concret, la ministra d’Igualtat Bibiana Aído va presentar els projectes amb els quals Espanya es compromet: a través de la Universitat Nacional d’Educació a Distància s’impulsarà un programa de formació per incrementar el nombre de mestres als països africans que ho necessitin; també es posaran en marxa un programa per formar dones líders en activisme polític i social en el Centre de Formació Regional de Bamako ( Malí ) i un pla de formació d’infermeres i llevadores per a la millora de l’atenció primària i la reducció de les morts per part ( segons l’OMS són 500.000 les morts anuals relacionades amb el part, la meitat de les quals a països de l’Àfrica subsahariana )
En record d’una pionera de l’aviació: Elinor Smith
Nascuda el 1911 a Long Island ( Nova York) amb 15 anys va obtenir la llicència de vol i als 16 fou la persona més jove que tingué un rècord d’altitud a bord d’un fràgil biplà Waco 9. Sempre serà recordada per ser l’única persona del món que ha volat per sota de l’East River de Nova York en una maniobra prohibida. És per això que és considerada l’aviadora més temerària dels anys vint. A la majoria de les pioneres no els va ser permès de volar avions grans i ràpids, tanmateix ella fou una de les excepcions. Això no obstant, com moltes altres, va haver de renunciar a l’aviació per formar una família. Només a la mort del seu marit va tornar a volar. Amb 88 anys, en un simulador de la NASA va ser la dona més gran a aconseguir un aterratge exitós en un transbordador espacial. El passat març morí a Califòrnia als 98 anys.