Nova campanya “Maltrato zero”

igualdadmaltrato-zero

 

 

 

El Ministerio de Igualdad ha llençat una nova campanya contra la violència masclista. Va ser presentada per personatges de la vida pública, com l’actor Javier Cámara o el futbolista Diego Forlán. La campanya consisteix en anuncis per a TV i fotos per a publicacions. El seu lema és “Entre un hombre y una mujer, maltrato zero”. S’ha fet en tots els idiomes oficials de l’estat: espanyol, català, basc i gallec.

Per veure el video

Setmana solidària amb les dones afectades pel càncer de mama

llac-rosaDilluns 19 d’octubre és el dia mundial  del càncer de mama, el símbol d’aquesta diada és el llaç rosa.

Amb motiu d’aquesta data, ahir diumenge 25 d’octubre,  més de 8000 dones van participar a Barcelona en una cursa de cinc Km contra el càncer de mama. La cursa, guanyada per la marxadora María Vasco ( medalla de bronze en 20 Km als Jocs Olímpics de Sidney) va acabar amb la formació d’un gran llaç rosa apadrinat per l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu i la cantant Marta Sánchez. El lema de la cursa ha estat “Mai estaràs sola davant del càncer de mama”.

Amb aquest acte va culminar la setmana d’actes solidaris contra aquest tipus de càncer. Amb les diverses curses celebrades a vuit ciutats de l’Estat espanyol, gràcies a l’aportació d’un euro del cost de cadascuna de les inscripcions, està previst que es reuneixin uns cinquanta mil euros que es destinaran a la lluita contra el càncer de mama, a través de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

Aquest tumor maligne, que afecta particularment les dones, és el de més alta incidència a Catalunya on cada any es diagnostiquen  5000 casos. La incidència  és cada vegada més gran, i cada vegada afecta més dones joves. Últimament ha disminuït la mortalitat gràcies al diagnòstic precoç i els avenços mèdics,  es calcula que al 2015 es podrà guarir un 90% dels casos”. Web de la cursa amb vídeos i fotos.

S’ha eliminat el sexisme dels nous llibres digitals?

gemma-lienasDilluns 19 d’octubre vaig llegir a El País un article de Gemma Lienas titulat “Nuevos materiales didàcticos viejos”. L’autora s’ha dedicat a analitzar els nous llibres digitals, que s’estan utilitzant en uns 100 instituts catalans , expèriencia pilot d’aquest curs. Pensava que en ser materials nous s’haurien realitzat amb perspectiva de gènere. Va comprovar que no és així. No només el currículum segueix ignorant les dones i no ofereix gaires models femenins a l’alumnat sinó que  tampoc acaten la norma d’obligat compliment des de fa ja més de 20 anys que les dones apareguin com a ciutadanes i professionals en  il·lustracions, exemples i exercicis.

Destaquem la conclusió a la qual arriba la Gemma Lienas: Eliminar el sexisme en educació exigeix refer el sistema de valors que es transmet i repensar el constinguts.

Podeu llegir l’article al seu bloc i els comentaris que l’article ha suscitat.

Aquest és l’enllaç amb l’única editorial que té llibres de text digital Digital Text.

Comentaris sobre “Vent de l’est, vent de l’ oest.”

est-windA l’assignatura de Literatura Universal hem llegit aquesta novel·la, en anglès East Wind-West Wind (1930) de l’autora coneguda com Pearl S. Buck que va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1938 ( podeu veure l’entrada del dia 2 d’octubre) La novel·la tracta les vicissituds d’una jove xinesa, Kwei-lan, i els canvis als quals ha de fer front en relacionar-se amb el seu marit i la nova família. Tot i el temps que ens separa, ens ha agradat i hem escrit aquesta comentaris :

Nina Khalatyan.

La novel·la narra la història d’una noia xinesa que va passar tota la seva infantesa i adolescència aprenent a comportar-se segons els rígids costums del seu país. Després de contraure un matrimoni pactat amb un jove d’una família coneguda, metge de professió i que ha viatjat freqüentment a Occident, comença adonar-se que pot ser tot el que ha après fins llavors no és el més correcte.

En el transcurs de la novel·la, comença a canviar, a aprendre coses noves de la vida i a tenir una nova percepcio del que és el bé i el mal. Pel que li havien transmès culturalment, a l’hora d’expressar-se donava més importancia a les formes que no pas a l’exposició de les idees i dels sentiments . A partir de la relació amb el seu marit, veu que en el món occidental les coses no són així i ella es torna més oberta, més sincera i més propera; aquest canvi queda ben simbolitzat amb la decisió de desprendre’s de les benes dels peus.

Pel que fa la forma de la novel·la, s’adopta el punt de vista narratiu de primera persona; la protagonista s’adreça al seu lector, a qui anomena “germana” com si fos una carta. Per tant, hem d’entendre que aquesta narració va adreçada a un públic femení d’edat similar a la protagonista.

Nerea Rodríguez.

El llibre tracta de les complicacions de les relacions amoroses a causa de les diferents maneres d’entendre el món: l’oriental i l’occidental. D’ una banda, la noia protagonista i narradora s’adona d’aquests contrastos en casar-se amb un noi que ha viatjat sovint a Occident i ha adquirit nous costums. D’altra banda, el germà de la protagonista es casa amb una noia americana amb la qual cosa s’enfronta obertament amb els pares, que segueixen uns costums mil·lenaris.

La novel·la està escrita en primera persona de manera, que la protagonista es dirigeix directament al lector/a. Amb aquesta tècnica l’autora aconsegueix més credibilitat en fer-nos veure tots els problemes i els patiments de la protagonista per apropar-se a la cultura occidental. Efectivament, a mi personalment és allò que més m’ha cridat l’atenció.

Comparant les situacions que s’expliquen a la novel·la amb l’actualitat, jo crec que les diferències entre cultures encara estan presents però potser en menor mesura que abans ja que ara es veuen més parelles de diferents cultures. És possible que encara entre la gent gran es rebutgi aquesta pràctica, però els joves han superat ja molts convencionalismes i rigideses.

_______________________

sabatetapeusPel que ens hem informat, actualment, a la Xina s’han eradicat aquests costums que mostra la novel·la.

La pràctica de l’embenatge dels peus va començar, segurament, durant el govern de Li Yu, el tercer i últim emperador de la dinastia Tang del sud (937-975 d. c) Es va prohibir per primera vegada el 1911. Però als pobles camperols la seva pràctica va ser vigent fins a la dècada dels 50 i existeixen dones octogenàries que mostren els anomenats “peus de lotus”.

Pel que fa la família, des de la implantació del règim comunista ha sofert molts canvis. La llei del matrimoni de 1950 declarava la igualtat de drets sense distinció del sexe, no reconeixia un cap de família i prohibia els matrimonis pactats, la interferència en el matrimoni de les vídues, el compromís entre nens i el pagament del dot. Es feia obligatòria la monogàmia i es permetia el divorci en igualtat de condicions.

El 1980 es va adoptar una nova llei de matrimoni que va consolidar els principis fonamentals de l’anterior: monogàmia, llibertat de matrimoni, igualtat de l’home i de la dona; es van establir noves disposicions sobre la responsabilitat de la parella en la pràctica de la planificació familiar fent d’aquesta llei un instrument més pel control de la població.

Premi Nobel 2007, Doris Lessing (6)

Doris Lessing (Kermanshah, Pèrsia, 1919) és una escriptora i feminista britànica. Fou víctima de la Primera Guerra Mundial, en la qual sofrí diverses amputacions.

Als 36 anys, juntament amb el seu fill, viatja fins a la ciutat de Londres i inicia la seva carrera com a escriptora. Un any després va publicar la seva novel·la: The Grass is Singing (L’herba canta).

L’obra de Doris Lessing té molt d’autobiografia inspirant-se en la seva experiència africana, en la seva infantesa, en els seus desenganys socials i polítics. Els temes plasmats en les seves novel·les se centren en els conflictes culturals, les injustícies de la desigualtat racial, la contradicció entre la consciència individual i el bé comú.

El 1999 li fou concedit el Premi Internacional Catalunya i el 2001 fou guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres «per una obra que és el resultat d’una vida dedicada a la narrativa, que l’ha convertida en una de les indiscutibles figures de la literatura universal. Ha escrit moltes obres, sobretot narrativa; podríem destacar El quadern daurat (1962) que la va catapultar a la fama i la va convertir en la icona de les reivindicacions feministes o La terrorista bona (1985) traduIda al català per Ramon Barnils i Francesc Parcerisas per a EDHASA, 1987.

Pàgina sobre l’escriptora en anglès.

lherbadorislessing

15 d’octubre, Dia Internacional de la dona rural

El 15 d’octubre fou declarat per l’Assemblea General de l’ONU   Dia Internacional de la Dona Rural, Resolució de l’ONU A/Res/42/136. 2007. Aquet és el cartell de l’any passat.

dona-rural-2008El Dia Internacional de la Dona Rural té el seu origen en la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona realitzada per l’ONU a Pekín el setembre de 1995, i fou el resultat de les propostes de la Federació Internacional de Productors Agraris (FIPA), la Xarxa d’Associacions de Dones Pageses Africanes (NARWA) i la Fundació de la Cimera Mundial de Dones (FCMM), pel reconeixement mundial dels múltiples rols que desenvolupen les dones productores, pageses i agricultores en l’economia i en la societat en general.

Amb motiu d’aquesta diada, la FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora) celebrarà la I Edició dels PREMIS FIDEM A LA DONA EMPRESÀRIA DEL MÓN RURAL .

Amb el lliurament d’aquests premis es vol fer visible la tasca que desenvolupen les empresàries rurals, la seva bona gestió en les empreses que dirigeixen i  l’aportació que fan a l’ economia del Pirineu.

L’objectiu és  reconèixer l’ aportació de la dona al món econòmic i empresarial des de l’àmbit rural.

El lliurament dels premis serà presidit pel Conseller de Governació Sr. Jordi Ausàs  i laPresidenta de l’Institut Català de les Dones ,  Sra. Marta Selva .

Una dona, primera premi Nobel d’Economia

premi-nobel-economia

Avui parlem d’una altra nominació, aquest cop d’Economia, Elinor Ostrom d’EEUU, premi compartit amb el seu compatriota Oliver E. Williamson. El jurat ha volgut premiar les seves anàlisis sobre la política econòmica i sobre els límits de les empreses. Ostrom ha estat guardonada per les seves teories sobre la gestió de la propietat pública, treball que ha reptat la creença convencional que la propietat comuna és gestionada de manera pobra i hauria ser regulada per les autoritats centrals o privatitzada.

Nascuda el 1933 a Los Ángeles, Ostrom és catedràtica de Ciències Polítiques per la Universitat d’Indiana i fundadora del Centre per a Estudis de la Diversitat Institucional de la Universitat d’Arizona.

Al Nobel d’ Economia optaven els espanyoles Xavier Sala i Martín i Jordi Galí

LLegim la notícia a El País

Premi Nobel de literatura 2009: Herta Müller (5)

herta-2 llibreAhir va ser anunciat el premi Nobel de Literatura 2009 que va recaure en la poetessa i novel·lista romanesa en llengua alemanya HERTA MÜLLER (Nitchidorf, Romania, 1953)

El seu primer llibre va aparèixer, en versió censurada, a Romania el 1982. L’any 1987 va deixar Romania, juntament amb el seu marit, l’escriptor Richard Wagner. Avui resideix a Berlín i des del 1995 és membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung de Darmstadt.

El guardó de l’Acadèmia sueca, dotat amb prop d’un milió d’euros, reconeix en l’escriptora la seva capacitat per descriure el “paisatge dels desposseïts”. S’assenyala especialment en els seus llibres la seva agudesa analítica i precisió poètica.

Podem llegir la notícia al diari El País i a Europa press.cat

En espanyol estan editades quatre de les seves obres, En tierras bajas i El hombre es un gran faisán en el mundo (Editorial Siruela), La bestia del corazón (Editorial Mondadori) i La piel del zorro (Editorial Plaza&Janés). En català podem trobar:

  • L’home és un gran faisà en el món, 1986.  Edicions Bromera, 2009
  • La bèstia del cor, 1994. Edicions Bromera, 2009
  • Tot el que tinc, ho duc al damunt, 2009. Edicions Bromera, 2010
  • En terres baixes, 1982. Edicions Bromera, 2010

Müller és la dotzena dona a tenir el Nobel de Literatura. Com la resta del premiats d’enguany, el recollirà el proper 10 de desembre, aniversari de la mort d’Alfred Nobel.

Grazia Deledda, Nobel 1926 (4)

dggraziagd

deladda

delaGRAZIA DELEDDA, fou una novel·lista i poetessa italiana. Va néixer el 27 de setembre de 1871 a la ciutat de Nuoro, situada a la illa de Sardenya, en una família de la petita burgesia. Va ser educada de manera privada i va aprofundir com a autodidacta en els seus estudis literaris. La seva primera novel·la d’èxit es pot considerar En el blau (1890). El 1895 l’ escriptora es trasllada a Roma i publica un nou llibre, Ànimes honestes. L’any 1926 fou guardonada amb el Premi Nobel per escriure amb claredat sobre la vida de la seva illa i els problemes humans generals. Es considera que les seves obres estan influïdes pel verisme de Giovanni Verga i pel decadentisme de Gabriele D’Annunzio. Alguna de les seves obres més destacades són La mare, Cendres, Elias Portolu. Cosima (1937) és la seva obra pòstuma. Cendres fou també una pel·lícula (1916) dirigida per Febo Mari interpretada per Eleonora Duse, una gran actriu de teatre que tenia ja quasi 60 anys. Escena de la pel·lícula

Deladda va morir el 15 d’agost de 1935 a la seva residència a Roma.

Selma Lagerlöf, Nobel 1909 (3)

viatge-suecianils-2nilsselma ilc2b7lustracioSELMA LAGERLÖLF, (Mårbacka, Suècia 1858 -1940) guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1909, en reconeixement a la seva habilitat per a utilitzar tant el seu cor com el seu geni per assolir el peculiar i original caràcter i les actituds dels seus personatges, en els quals tots nosaltres ens reconeixem. Va esdevenir la primera dona guardonada en aquesta categoria.

Va sofrir displàsia infantil del maluc, sense rebre tractament, el que la va fer dur una vida més aviat sedentària, afavorint la seva natural afició a la lectura. Va fer-se mestra d’escola primària i ben aviat es despertà la seva afició a l’escriptura.

Sens dubte la novel·la més coneguda de Lagerlöf és Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige (“El meravellós viatge de Nils Holgersson”) llibre encarregat pel consell d’Educació suec per a ensenyar als nens la geografia del país. El petit Nils Holgersson ha estat transformat en un petit follet com a càstig pel seu mal comportament. Per trencar el malefici i tornar a ser un nen ha d’acompanyar un estol d’ànecs en el seu viatge a través de Suècia. Amb ells viuà nombroses aventures, algunes perilloses i d’altres divertides, però cap no el deixarà indiferent. per a Nils serà el viatge de la seva vida, el descobriment d’un món que el canviarà per sempre i el farà persona. Hi trobem històries emocionants, personatges commovedors i detacables reflexions sobre la naturalesa humana .

És particularment notable a Körkarlen (“El Carreter”, 1912), que explica la història d’un home que mor la nit de cap d’any i ha de manejar el carro de la Mort durant tot l’any següent. El director de cinema suec Victor Sjöström va fer l’any 1921 una adaptació cinematogràfica de la novel·la, que segueix sent considerada una de les millors pel·lícules d’aquesta nacionalitat de tots els temps.

És també autora d’excel·lents contes breus.