novembre de 2023 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

25n 2023, un cop més lluitem contra la violència masclista

L’Hospital Clínic és el centre de referència de Barcelona per a víctimes de violència contra les dones a partir dels 16 anys (per sota d’aquesta edat és el Vall d’Hebró). Des de 2004, el Clínic registra el nombre d’incidències anuals a la capital catalana. Ahir va fer públiques les xifres d’enguny. El 46% són menors de 25 anys. L’any passat, respecte 2021, les agressions es van disparar. I enguany també han pujat en relació al 2022, encara que en un porcentatge molt menor. El Clínic ha atès entre gener i octubre 587 víctimes, un 5,6% més que en el mateix període de l’any anterior (524 dones, el 89%, i 64 homes). Por primer cop han estat ateses més de 70 dones en un sol mes: juny (72) i setembre (79). Quasi la totalitat de les agressions (99%) han esta comeses per homes. La dona més jove atesa tenia 16 anys i la més gran, 81. El grup de 18 a 25 anys és el més representatiu, amb 218 víctimes. Es constata, doncs, que cada cop les víctimes són més joves. D’altra banda, s’incrementen també les agressions grupals a dones sense sostre. Quant a la tipologia dels atacs, el 60% de les dones han estat violades i el 67% dels homes han patit penetració i el 37% de les dones han registrat lesionss físiques, quan l’any passat van representar el 20%.

En la majoria dels 128 casos analitzats per indicadors d’intoxicació s’ha confirmat, segons analítiques, la presència de substàncies. Alcohol, cocaïna, cannabis i anfetamines són les més freqüents. Les agressions es produeixen principalment en un domicili (46%), a la via pública (16%) i a locals d’oci nocturn (10%) normalment als lavabos de discoteques i bars. S’han notificat violacions a cotxes, transport públic, llocs de feina, hotels… els dies de més atencions a urgències són dissabtes diumenges i dilluns, i els més relaxats, els dimecres. El 53% de les dones atacades no són espanyoles (61% en el cas dels homes) sinó maoritàriament llatinoamericanes.

Encara no la meitat de les víctimes tenen clar que interposaran n denúncia. Un percentatge similar (47%) recorda els fets , meentre que la resta presenta amnèsia parcial o total. El 65% arriba a urgències en les primeres 24 hores, predominantement en el torn de tarda (de 16 a 22 h) i per pròpia iniciativa (42%). El 15% arriben acompañades de cossos de seguretat i el 19% procedeixen d’altres serveis de salut.

Després d’una agressió, a més de l’atenció a urgències i de la cura per part de diferents serveis mèdics, ginecologia, infectologia, psiquiatria i fins i tot cirurgia, el Clínic ofereix dos programes de seguiment: un relacionat amb les conseqüències físiques i un altre amb les mentals. Però no totes les víctimes els segueixen. El 70% d’elles pateix estrès posttraumàtic i un dels símptomes és l’evitació i per això no totes les víctimes s’hi acullen als programes.

TOLERÀNCIA ZERO AMB LA VIOLÈNCIA SEXUAL

Nova mostra de masclisme de l’ultradreta

En la seva dotzena nit consecutiva de protestes davant la seu del PSOE a Madrid al carrer Ferraz, en la proximitat de la investidura de Pedro Sánchez després dels pactes amb l’independentisme i que es presentés la llei d’amnistia, a més dels habituals insults, els ultres van omplir la manifestació de d’una vintena de nines sexuals inflables nues amb el logo del PSOE: “Aquestes són les ministres del PSOE”. Una de les consignes que es proclameven: “No és una seu, és un puticlub”.

Quins pobríssims arguments els de la dreta, que no pot acceptar les regles del joc si no els afavoreixen.

Nova víctima de violència de gènere: ja són 52

Carolina és el nom de la dona de 39 anys assassinada a Madrid per la seva exparella. El pressumpte agressor es va presentar a la comissaria on no va reconèixer els fets i va assegurar que tenia una coartada, que posteriorment es va comprovar que era falsa.

Amb aquesta ja són 52 en aquest any.
També s’ha desvetllat per l’autòpsia que l’ home i el seu fill de 7 anys trobats a Navarra vam morir en llençar-se al penya-segat l’home abraçant el seu fill en un nou cas de l’anomenada violència vicària.

Fins quan?

Víctor Balaguer i “les dones d’aigua”

A Al pie de la encina (1893), el llibre que recull les seves experiències al Montseny, Víctor Balaguer (1824-1901) explica la història de “la dona d’aigua”. El llibre està dedicat a Conchita Blanch de Font, una de les principals protagonistes de la correspondència femenina del poeta, dramaturg, historiador, periodista, senador i diputat liberal, ministre d’Ultramar i de Foment i membre destacat de la maçoneria don Víctor Balaguer i Cirera. Altres de les seves destinatàries són: Patrocinio de Biedma, Letizia Bonaparte, Concepción Gimeno de Flaquer, Maria Josepa Massanés, Assumpció Pleyan i Condal, Neus Samà, Francisca Sánchez de Pirretas, la baronessa de Wilson Emilia Serrano, Salvadora Tarrida de Fontanals i Pepita Ugarte de Barrientos…, dones invisibilitzades per les estructures culturals de la desigualtat, que són les que han escrit la història.

Ara Montserrat Comas i Güell –historiadora i arxivera, que entre el 1987 i el 2019 va ser directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova, gran especialista en l’obra de l’autor de Pepín el Jorobado o el hijo de Carlomagno i Don Joan de Serrallonga–, ha recuperat aquests noms en un llibre interessantíssim, en el qual apareixen tots els temes que –per la via subconscient– Balaguer va tractar en la seva llegenda.

Elles són poetesses, escriptores, periodistes, amb una bona formació –cosa palesa en la redacció de les cartes i en l’ortografia– i amb talent. Els era vetat participar en la vida pública i donar a conèixer la seva obra, als ulls de la societat eren “dones d’aigua”, éssers extraordinaris però, en el fons, monstruosos. Per això, sovint, han de fer servir pseudònims. També s’han de resignar que no els paguin les col·laboracions o que els hi paguin menys que als homes. Quan troben un escriptor receptiu i sensible com Balaguer, li escriuen exposant les seves “reivindicacions”: Luisa Mancinelli Cora, en una carta del 1892 diu que ara és una mare de família, però la maternitat no ha sufocat les aspiracions de quan era noia. El 1891 Dolores Pérez reclama una empenta per publicar les seves llegendes i li diu que se sent discriminada per “òrfena, pobra i catalana” ( no us recorda la divisa de Maria-Mercè Marçal?) També hi apareix la necessitat de la cambra pròpia de Virginia Woolf, per exemple en una carta de Pepita Ugarte del 1885, quan pinta la ciutat de Màlaga, on viu, com “un ante-social y denodado pueblo donde lo único agradable para mí es encerrarme en mi cuartito de estudio”, Neus Samà, el 1897 escriu una carta a Balaguer per demanar feina per al marit, enfonsat i desvalgut i també intercedeix per un dels seus set fills, que és a Madrid. Els homes controlen aquestes senyores que els fan por. En primer lloc, mitjançant els manuals de correspondència que proliferen al segle XIX, que ofeguen l’expressió directa i autèntica sota un tou de formulismes. I també directament, quan el marit afegeix al que ha escrit la dona una postdata que vol dir “ep, això jo ho he llegit”. I Balaguer sí dona cabuda als desitjos d’aquestes dones que, d’alguna manera, li inspiren per a la seva llegenda.

Un llibre que val la pena llegir:

Montserrat Comas i Güell
Elles, les dones, també hi eren.
Corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896)
Edicions de la Universitat de Barcelona.

Nada Al-Ahdal, una noia iemení en lluita contra el matrimoni infantil

L’activista iemení Nada Al-Ahdal va decidir lluitar contra el seu destí quan als 11 anys va fugir de casa per evitar el matrimoni que li preparava la seva família. Va esdevenir famosa gràcies a un vídeo publicat el 2013 en què es rebel·lava contra el matrimoni infantil forçós.

Actualment viu exiliada a Gran Bretanya, té 21 anys, estudia Dret Internacional i es dedica a combatre la discriminació que pateixen les dones del seu país i a evitar que altres nenes siguin obligades a casar-se a una edat primerenca, una xacra que afecta 12 milions de nenes arreu del món, una mitjana d’un matrimoni forçós cada dotze segons.

El seu activisme és possible gràcies a la fundació que ha registrat a Londres, Fundació Nada, i a molts suports com ara el de La Roca Village, que l’han fet la cara visible del seu programa benèfic global, anomenat Do Good (‘Haz el bien’), nascut el 2019 i que pretén millorar la vida de les persones i impulsar el progrés de la dona.

Posteriorment al seu famós vídeo, a finals de 2015, l’editorial Michel Lafon va publicar el llibre La rosée du matin, escrit per ella i la directora iemenita Khadija al-Salami. La primera versió es va publicar en francès, amb el nom La rosée du matin i després va sortir una altra versió en polonès titulada Jedenastoletnia zona. També va participar a la pel·lícula I Am Nojoom, Age 10 and Divorced. El canal de televisió en àrab MBC 1 va produir una detallada recerca de la seva història.

El 2021 en reconeixement al seu activisme, va guanyar el Premi Dona Àrab de la Fundació Àrab a Londres. El 2022 va guanyar el Premi Dona Àrab per les seves activitats com a activista social.

Aitana Bonmatí, Baló d’Or 2023

La centrecampista blaugrana de 25 anys es proclama com la millor jugadora del món i hereda el tron de la seva companya Alexia Putellas qui va tenir el guardó el 2021.

En un discurs en tres idiomes, català, castellà i anglès, l’Aitana va voler fer partíceps dels seus èxits les seves companyes d’equip i selecció: “És un premi individual, però no seria possible sense el vostre treball”. També va recordar els tres clubs de la seva carrera, el CD Ribes, el CF Cubelles i, especialment, el FC Barcelona: “Gràcies per apostar per nosaltres quan ningú no hi creia, per donar-me l’oportunitat de ser futbolista professional. Qui m’ho hagués dit quan era una nena petita, que jugaria en un Camp Nou ple a vessar!”.

FELICITATS!!! I també per lluitar per la igualtat entre gèneres en aquest camp esportiu tan masulinitzar des de sempre.

Armita Geravand, mor com a conseqüència de la pallissa rebuda

Armita Geravand (Kermanxah, 2006 – Teheran, 2023) l’estudiant kurda iraniana, que l’1 d’octubre de 2023 va quedar en coma al metro de Teheran després que la Patrulla d’Orientació de la policia iraniana l’agredís per no portar el vel islàmic, finalment va morir com a conseqüència de la pallissa. D’aleshores ençà estava ingressada a la unitat de cures intensives d’un hospital de l’exèrcit, on va ser declarada amb mort cerebral el 22 d’octubre de 2023. Oficialment va ser declarada morta el 28 d’octubre. L’incident es va comparar amb la mort de Mahsà Aminí.
FINS QUAN LES AGRESSIONS A DONES PER PART DE L’INTEGRISME ISLÀMIC?

Claudia Goldin: Un Premi Nobel per estudiar les dones al mercat laboral

La professora de la Universitat de Harvard CLAUDIA GOLDIN esdevé la tercera dona que obté el guardó del Banc de Suècia en solitari, després d’Elinor Ostrom i Esther Duflo, en la 55ena edició dels premis. Goldin ha estat reconeguda amb el Nobel d’Economia pels seus estudis pioners sobre la bretxa de gènere, tant d’infrarrepresentació femenina com dels menors salaris de les treballadores en el mercat laboral.

“Malgrat la modernització, el creixement econòmic i l’augment de la proporció de dones ocupades laboralment al segle XX, durant un llarg període de temps la bretxa salarial entre dones i homes garebé no s’ha tancat”, subratlla l’acadèmia. “I ella ha proporcionat el primer relat complet dels ingressos de les dones i la seva participació al mercat laboral al llarg dels segles”.

Claudia Goldin (Nueva York, 1946), és llicenciada en Economia per la Universitat de Cornell, doctora per la Universitat de Chicago, i en la seva dilatada carrera docent i com a investigadora ha passat por Wisconsin, Princeton, Pensilvània i, des de 1990, Harvard. A més, forma part de la prestigiosa Oficina Nacional d’Investigació Econòmica des fa de més de tres dècades.