Jane Austen, una escriptora universal

jllibre2JANE AUSTEN, (Anglaterra 1775 -1817) Va ser una novel·lista anglesa de les més influents i estimables del s.XIX, les seves principals novel·les han esdevingut clàssics de la literatura anglesa. S’ha valorat sobretot la seva anàlisi de la societat de l’època i el seu ús de la narració indirecta i la ironia.

mansfield-parkemmaaustenjane-austen-book-clubAlguna de les seves novel·les han estat dutes al cinema recentment.

 

Sense and sensibility (1812) Trailer en anglès ,  Pride and prejudici (1813) Trailer en anglès , Mansfield Park (1814 ) Trailer en anglès, Emma (1816) Trailer en anglès

 També podem veure una pel·lícula sobre l’autora i les seves novel·les The Jane Austen book club (USA 2007) -traduïda a l’espanyol Conociendo a Jane Austen – dirigida per Robin Swicord i basada en el llibre de Karen Joy Fowler, El club de lectura de Jane Austen

Dones escriptores del currículum de Literatura Universal

Dins del marc curricular del curs de Literatura Universal només hi ha dues dones esmentades: SAFO i VIRGINA WOOLF. En el llibre de text publicat per Ediciones Octaedro, a més a més, trobem JANE AUSTEN, NATHALIE SARRAUTE, CARMEN LAFORET.

Una adreça per buscar informació sobre escriptores i obres:

Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona

illa-de-lesbossafosafo-de-lesbosbust-de-safo

SAFO, va ser una poetessa grega que residí a l’illa de Lesbos, d ‘on deriva la paraula lesbianisme. Només es conserven uns fragments de les seves obres, on descriu la passió amorosa física adreçada a les dones del seu grup o als deus, concretament a Afrodita, hi descriu el desig i el sentiment com una potència irracional. Ja en el seu temps la seva fama va ser enorme i Plató la va considerar com una musa més. L’únic poema que ens ha arribat complet és Himne en honor a Afrodita.

 VIRGINIA WOOLF, (1882) va ser una escriptora britànica que va poder entrar al món de lwoolfa literatura gràcies al seu pare, mai no va anar a l’escola, els estudis els va fer a casa seva. Es va casar el 1912 i amb els seus companys va fundar el grup anomenat Bloomsbery. Amb el seu marit va fundar l’editorial Hogarth Press on van treballar els joves promeses de l’època, com T. S. Eliot i K. Mansfield.Va escriure diverses novel·les, com Una habitació pròpia o Mrs. DallowayTambé va ser una destacada defensora dels drets de la dona. Va patir la malaltia psíquica anomenada trastorn bipolar. El 28 de març de 1941 es va suïcidar al riu Ouse ficant-se pedres a les butxaques de l’abric. La seva tècnica de monòleg interior i estil poètic es consideren entre les contribucions més importants a la novel·la miderna.

Es va fer una adapatació cinematogràfica sobre la seva novel·la Orlando (1928) dirigida per Sally Potter, un mite del cinema independent feminista. La novel·la és un magnífic conte sobre els canvis de gènere.
to-the-lighthousea-room-of-ones-own2orlando-llibreorlando

,


Mesures de discriminació positiva per a les directores de cinema

Ignasi Guardans, director general de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA), va justificar la decissió d’aplicar la discriminació positiva per a pel·lícules fetes per dones, mesura inclosa en l’ordre ministerial que haurà de desenvolupar la Llei del Cinema. Això es traduirà en més ajudes per a pel·lícules fetes per dones, és a dir les dones guionistes i directores tindran més oportunitats per accedir a les mateixes ajudes. Quan es doni “igualtat de condicions(qualitat, pressupost i tots els paràmetres que fixa l’ordre ministerial tindran un plus en la cocessió de fins al 50% de les ajudes”. Guardans va aclarir que aquesta discriminació estava en sintonia amb la Llei d’Igualtat.

L’anunci de la mesura ha generat diversitat d’opinió entre productors, guionistes i directors. Per a David Trueba “Una pel·lícula no depèn del sexe del realitzador”, en canvi Isabel Coixet pensa que “fins i tot els jurats dels festivals no són en absolut paritaris”…

La película de la discriminación positiva (El País, 24/09/09)

Una pàgina dedicada a dones directores.

gracia-querejeta1iciar-bollainangeles-gonzalez-sindeisabel-coixet

Stieg Larsson, premi pòstum per la seva tasca de denúncia de la violència contra les dones

eva-gabrielsonlarsson

Eva Gabrielsson, la companya de l’escriptor suec ja desaparegut Stieg Larsson (1954 2004), autor de la trilogia “Millenium”, va rebre, en nom de Larsson,  el V Premi de Reconeixement a la tasca més destacada en l’eradicació de la Violència de Gènere atorgat per l’ Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial d’Espanya. Larsson, declarat feminista des de 1972, quan aquesta etiqueta era considerada una raresa, va denunciar amb la seva obra el tràfic de dones entre països pobres i rics o la violència contra les companyes o esposes de totes les classes socials. Per  a Gabrielsson darrera de Larsson hi ha més que un escriptor de supervendes: ” Millenium és una forma de fer visible la discriminació i violència contra les dones”.Va insistir en el fet que aquest sigui el primer guardó concedit “per una qüestió del cor, el seu interès procedia del seu interior, de la seva moral, ell no concebia la idea d’escriure només per diners”

Eva Gabrielssona RTV espanyola

Podeu llegir l’entrada feta en aquest bloc el 14 de juliol sobre la trilogia Millenium i també la del 31 de maig amb motiu de l’estrena de la pel·lícula del primer títol de la trilogia.

Pel·lícula “Desert flower”, biografia de Waris Dirie

waris-diriepelc2b7liculapelc2b7licula1

La pel·lícula de Sherry Horman fou  presentada ahir al Festival de  San Sebastián i narra la història de la model somalí Waris Dirie.

Waris (nascuda el 1965 a Somàlia)va  patir l’ablació al 5 anys i va ser venuda en matrimoni als 13. Va aconseguir fugir d’aquest matrimoni pactat i del seu país i, ja a Londres, esdevingué una Top model internacional, però també va voler dedicar la seva vida a lluitar contra la mutilació genital femenina. De 1997 a 2003 fou embaixadora especial de l’ONU contra aquesta pràctica,  el 1997 presentà la seva biografia Flor del Desert a Nova York (el llibre , base de la pel·licula acabada de presentar, fou un bestseller internacional traduït a molts idiomes del qual s’han venut milions d’exemplars). L’any 2002 va  fundar l’organització que du el seu nom per canalitzar aquesta lluita.

Títol original: Desert flower. Direcció: Sherry Hormann. Països:Alemanya, Àustria i França. Any: 2009. Duració: 124 min. Gènere: Biopic, drama. Interpretació: Liya Kebede (Waris Dirie), Sally Hawkins (Marilyn), Timothy Spall (Terry Donaldson), Juliet Stevenson (Lucinda), Craig Parkinson (Neil), Anthony Mackie (Harold), Meera Syal (Pushpa), Soraya Omar-Scego (Waris de niña). Guió: Sherry Hormann; a partir de la novel·la autobiogràfica de Waris Dirie. Producció: Peter Herrmann. Música: Martin Todsharow. Fotografia: Ken Kelsch. Muntatge: Clara Fabry. Disseny de producció: Jamie Leonard. Vestuari: Gabriele Binder.

 

Nous carrers amb nom de dona

Els veïns del Polígon Pedrosa que van ser expropiats  per l’ampliació de la Fira de Barcelona (a cavall entre les ciutats de Barcelona i l’Hospitalet) han estat reubicats en unes casetes unifamiliars molt similars disposades en dos carrers que l’Ajuntament ha batejat amb el nom de dues il·lustres dones: la matemàtica Mileva Maric i la pensadora Hannah Arendt.

mileva-maric

MILEVA VARIC (1975-1948) primera esposa i mestra d’Albert Einstein. Per conèixer millor la difícil relació d’aquesta parella d’intel·lectuals (van treballar conjuntament en l’elaboració de la teoria de la rlativitat tot i que ell no reconegué mai la coautoria) i el caràcter extremadament misogin d’Einstein (va imposar a la seva dona, per escrit,  regles de conducta autoritàries i violentes):

Biografia de Mileva Maric.

Mileva Varic, la otra cara de Einstein.

hanna-arendt

HANNAH ARENDT (1906-1975)  teòrica política alemanya d’origen jueu.  La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nazisme i l’holocaust. Reivindicà la seva condició d’individu femení i jueu.

Biografia i obres.

Instituto Hanna Arendt

Hauríem de conèixer tots els carrers dels nostre barri, poble o ciutat que tenen nom de dona i valorar si ens cal reivindicar que molts d’altres espais de les ciutats es bategin amb noms de dones importants que ens són desconegudes.




Dones superformades, però subutilitzades.

Podeu llegir al diari Avui (20/09/09) Les dones ocupen el 8,8% de càrrecs directius en la gran empresa catalana.

Segons ha comunicat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, en el I Congrés Internacional de Lideratge Femení celebrat a Barcelona (organitzat per l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la Universitat Pompeu Fabra,  de les 400 catalanes més grans  només el 8,8% dels càrrecs els ocupen dones.

És decebedor que, mentre que  60% de les persones que finalitzen els seus estudis superiors són dones, només una petita part accedeix a càrrecs importants de decisió. La societat no es pot permetre desaprofitar les capacitats de les dones. Cal evitar l’abandonament prematur del mercat laboral per part de les dones, la qual cosa implica a més a més pèrdues econòmiques considerables.

En aquesta línia, l’economista i director d’Infonomia, Alfons Cornella, ha advertit que el 52% de les dones “molt qualificades” deixen de treballar entre els 30 i els 35 anys” i, sobre això, ha considerat que és necessari que “no se segueixi malgastant el talent femení”.

La secretària general d’Ocupació del Govern, Maravillas Rojo, ha indicat la necessitat d’evitar que la dona es vegi desbordada “per portar sempre la doble llista, la professional i la personal”. La maternitat és sovint un llast per a la dona, i un estudi de la Universitat de Nova York va demostrar que, davant dos currículum iguals en els quals l’única diferència és tenir fills, el 70% de les empreses decideixen contractar les que no els tenen.

Les dones líders són més col·laboradores i saben crear un ambient de treball millor.

Aquesta és una de les conclusions del congrés sobre lideratge femení: Els experts diuen que homes i dones no lideren de la mateixa manera.Elles intenten col·laborar, involucrar homes i dones en la planificació, en la presa de decisions; intenten preguntar a la gent com se senten, intenten que la gent estigui unida formant part d’un equip o d’un grup.

Dones empresàries. Reportatge de TV3

Tres dones directives de grans empreses expliquen les dificultats amb què es troben en la seva vida professional i personal.

Quan manen les dones. 30 minuts.TV3

Què hauria passat si en lloc de ser Lehman Brothers haguessin estat Lehman Sisters? Hauria fet fallida de la mateixa manera el banc d’inversions nord-americà? Si les dones manessin, haurien comès els mateixos errors?

Dues webquests interessants

artistasmujeres-escritorasexploradorasmujeres-inventoras

Coneix algunes dones cèlebres: Atesa l’absència de les dones en la història de la ciència i la cultura, l’objectiu de la recerca és fer present en la memòria col·lectiva la tasca d’algunes d’aquestes dones amb una webquest per conèixer algunes dones escriptores, inventores, artistes i exploradores  elaborada per Irene González Mendizabal, Siguiendo el rastro de las mujeres.

8-marc

Per a preparar el 8 de març: Webquest  8 de  marzo, creada per a participar en un concurs de cartells, curts i logos per anunciar el dia de la dona treballadora. Elaborada per Make Irigoien i Marisa Otadui.

L’11ª Biennal d’Istanbul

estambul

Dels dies 12 de setembre al 8 d’octubre té lloc a Estambul l’ onzena Biennal d’art que sorprèn per les seves propostes polítiques i  denúncies. L’aglutinador de l’exposició és De què viu l’home, títol inspirat en una cançó de Bertolt Brecht. Segons van declarar a l’acte de presentació, per a les pomotores,  l’art no ha de limitar-se a les formes i l’experiment sinó que també és una arma que els artistes haurien d’usar per cridar l’atenció sobre la injustícia.

Les comissàries d’aquesta edició són quatre dones joves d’origen croata integrants del col·lectiu Who, How &for Whom (WHW, “Qui, Com i Per a Qui) i són moltes les dones artistes participants. Un dels temes tractats és el de l’exclusió, dels pobres, de les dones o dels homosexuals. La iconografia més feminista, del col·lectiu Canan Çenal, és un vídeo on es veuen dos pits que vessen llet, una clara metàfora de l’origen de la vida. Lidia Blinova (Kazajistán, 1948) exposa 10 fotografies d’unes mans reproduint la forma dels genitals femenins, Hand ornament.

hand-ornament

Notícia sobre la Biennal

Campanya iberoamericana contra la violència masclista

campanya La iniciativa, impulsada per la Secretaria General Iberoamericana, pretén frenar els maltractaments a 21 països. La campanya ha estat presentada per la ministra d’Igualtat Bibiana Aído, el secretari general iberoamericà, Enrique Iglesias i alguns personatges populars com el futbolista Diego Forlán i la cantant Chenoa (tots a la fotografia) També hi participen els actors Javier Cámara i el cantant Dani Martín.  El lema de la campanya és una frase (a la samarreta) “De todos los hombres (de todas las mujeres) que hay en mi vida ninguno (ninguna) serà más que yo”. La ministra Aído ha declarat: “La violència de gènere només acabarà si s’uneixen totes les veus”.

Podeu llegir la notícia de la presentació de la campanya a El País (15/09/09)