Campanya de l’organització feminista Terre de Femmes

o-ROSEA-LAKE-TERRE-DES-FEMMES-570o-TERRE-DES-FEMMES-570.jpg escotLa sèrie, creada per Theresa Wlokka, estudiant de l’ escola de publicitat  Miami Ad School a Hamburgo i que s’ha convertit en viral en poques hores, mostra algunes paraules que s’usen per  jutjar  les dones per la longitud de la seva faldilla,  la profunditat del seu escot o l’alçada dels seus talons : puritana, passada de moda, avorrida, provocadora, descarada, ho  va demanant, “zorra”, puta. És ben convincent, tot i que s’assembla molt     a un projecte similar de l’ any 2013.  (Les  primeres dues  fotografies pertanyen a la campanya actual i la de 2013)

o-TERRE-570Les imatges posen de manifest la misogínia quotidiana  ( barrera per a la igualtat de gènere)  Es veu clarament com sovint es tenen prejudicis sobre les dones basats únicament en l’aparença física i, sobretot, la seva roba.

El Huffington post (26 març)

Una dona al front de “The Guardian”

Katharine-VinerThe_Guardian_6._6._14Per primer cop en els seus 194 anys d’història KATHARINE VINER, actualment directora  adjunta del diari i responsable de l’edició digital per als Estats Units, ha estat anomenada directora del diari  The Guardian . El nomenament es farà efectiu a partir del proper mes de juny. Viner, de 43 anys, ha emès el comunicat següent:  “Ser la directora de ‘The Guardian i ‘The Observer’ [l’edició dominical del rotatiu] és una responsabilitat i un privilegi majúscul. Em sento honorada de liderar un grup de periodistes respectats a tot el món per les seves cobertures informatives, les seves anàlisis incisives, el seu pensament independent i la seva innovació digital.” L’any passat, ‘The Guardian’ –fundat a Manchester el 1821– va compartir amb el diari nord-americà ‘The Washington Post’  el premi Pulitzer de periodisme en la categoria de servei públic per  les seves informacions sobre l’espionatge als Estats Units arran de les revelacions de l’exanalista de la CIA Edward Snowden. El diari britànic, amb 42 milions d’usuaris únics, és un dels mitjans en anglès més llegits del món a través de la xarxa.

La violència masclista no s’atura

violènciaL’any 2014 126.742 dones van presentar denúncia per maltractament (1,5% més que l’any anterior). Les condemnes per aquest motiu van créixer un 1,2% (28.365 agressors)

Aquestes són les dades fetes públiques avui per l’Observatori contra la violència de gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)   Es van produir una mitjana de 347 denúncies al dia.

QUÈ CAL FER PER REBAIXAR AQUESTES XIFRES?

Més informació al diari ARA

 

Assetjament sexual a l’exèrcit espanyol

El cas  de la capitana Zaida Cantera,  qui  va gosar denunciar l’agressió sexual a la qual la va sotmetre   un tinent coronel,  per la qual cosa coronels i generals van  intentar fabricar un cas contra ella per  ficar-la sis anys a la presó,  posa de manifes  que a  l’exèrcit  aquests casos no són aïllats. Critiquem absolutament l’actitud del ministre de Defensa Pedro Morenés que es va negar a escoltar la  dona vexada quan li ho va demanar i que avui ha rebutjat donar explicacions sobre aquest cas al debat del parlament.

Al programa  ‘Salvados‘,  Zaida Cantera  va explicar a Jordi Évole com va començar l’assetjament sexual per part del seu superior, el tinent coronel Lezcano-Mújica, i com es va convertir en assetjament laboral. A més  l’ oficial explica en què  consisteix  el protocol reglamentari de l ‘Exèrcit segons el qual es dón la paradoxa que si tens un problema amb el teu superior, a la primera persona a qui li ho has de notificar és a ell.

8 de març 2015

MA2.jpgUn any més celebrem EL DIA DE LES  DONES.  

Per què s’ha triat aquest dia i no un altre? Per què el color lila és l’escollit per reivindicar la lluita de les dones per assolir la plena igualtat? Quines han estat les dones més emblemàtiques del moviment feminista? Té sentit encara avui en dia commemorar aquest dia?  Si voleu la resposta a alguna d’aquestes qüestions podeu llegir la informació en aquests enllaços o mirar el power point.

PER QUÈ SE CELEBRA EL 8 DE MARÇ EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA? 

PER QUÈ EL COLOR LILA ÉS EL SÍMBOL DE LA LLUITA DE LES DONES? 

CONVENIÈNCIA O NO DE CELEBRAR ACTUALMENT EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA

PRESENTACIÓ: EL FEMINISME

En aquest enllaç llegim l’article del diari ARA  El Dia Internacional de les Dones omple Barcelona d’exposicions, concerts i homenatges    Conté un petit reportatge digital.

Podeu també resoldre el JOC   que us proposem:  es tracta de conèixer quines són les dones que donen nom a alguns carrers de la nostra ciutat. Són les que es corresponen amb les fotografies que veureu si cliqueu sobre CARRERS DE DONA.

I com cada any , arreu es fan actes institucionals, manifestos, debats … en relació amb aquesta data. També a L’Hospitalet: des del 5 de març i fins al 20 podeu veure a l’Auditori Barrades l’Exposició col·lectiva ART EN FEMENí que compta amb la participació dels nostres companys i companyes de 1r de Batxillerat artístic.

A la població de Santa Eulàlia del Riu ( Eivissa)  dins del programa d’actes,  l’ajuntament ha organitzat una nova edició del festival de curtmetratgesPROJECCIÓ EN IGUALTAT‘ . Es  projectaran NENA, de Alauda Ruiz de Azua; ESCÚCHAME , de David de la Torre; EPITAFIOS, de María Ballesteros; UNA NIT, de Marta Bayarri; MI QUERIDÍSIMA PISCIS, d’ Elías Espinosa; CON LA BOCA CERRADA , de Anna Farrè Añó;  IT GIRL de Oriol Puig Playà i   ABSOLUTAMENTE PERSONAL   de Julián Merino.

Alguns compten amb la participació d’artistes reconeguts com ara Epitafios on surten Natalia Mateo i Arturo Valls i   una cançó de Joaquín Sabina com  Banda Sonora Original. També a Con la boca cerrada surt Eduard Fernández.

Un dels curts destacats és  Absolutamente personal en el qual una dona arriba tard al seu lloc de treball , cosa que li  desencadena un infern.   El divertit  It girl narra en clau d’humor la història d’una dona que es  fa bloguera de moda per pagar el tractament mèdic del seu home.

epitafiosLa imatge és del curt Epitafios,  ópera prima de l ‘actriu María Ballesteros, amb  la firma de Fernando León de Aranoa, es  narra el retorn  d’ Adriana al seu poble, per  la mort  de la seva mare. Hi veurà els seus germans i junts han de pensar un epitafi.