22 de febrer. Prou diferència salarial entre dones i homes.

Avui és el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes que se celebra a la Unió Europea des de l’any 2011. Un dels seus principis fundacionals,  que ja figura en el Tractat de Roma de 1957,  és “El mateix sou per la mateixa feina”. 

La bretxa salarial dona-home és una il·legalitat alimentada pels estereotips socials.  A Catalunya, una dona cobra un sou d’un 25% menys que el d’un home de mitjana tot i fer tasques molt similars o idèntiques. Una dona ha de treballar 79 dies més de mitjana que un home per cobrar el mateix, i treballar onze anys i mig més per gaudir d’una pensió de la mateixa quantitat. El salari brut mensual de les dones a Catalunya és més de 500 euros inferior que el dels homes;  7 de cada 10 persones que tenen un salari de 1.000 euros o inferior són dones. 

Aquestes xifres demostren que la llei vigent que prohibeix la discriminació no és suficient. Calen més controls, i sobretot, conscienciació social. Podríem emmirallar-nos en Islàndia, primer país a prohibir per llei que els homes puguin cobrar més que les dones en feines de la mateixa categoria, establint sancions importants, certificats d’igualtat salarial a les empreses i auditories obligatòries que demostrin la inexistència de discriminació per gènere.

Sarah Vaughn, “Anatomia de un escándalo”

LLegeixo  a La Vanguardia una entrevista d’ questa escriptora que acaba de publicar el llibre esmentat anteriorment. Em crida l’atenció el titular:

“Una relació no és un permís per sempre”

Sarah Vaughan, en relitat Hall, va néixer  a Exeter, a Oxford, v  estudiar  Literatura anglesa. És corresponsal política per a The Guardian,   viu a  Cambridge i va  escriure la  seva primera novel·la als quaranta anys .

La novel·la gira a l’entorn de Sophie, la vida de la qual sembla perfecta fins que els seu marit –secretari d’ Estat del Govern britànic , pare ideal i  fidel  amic del primer ministre – és jutjat per la violació d’ una de les  seves col·laboradores…

La novel·la denuncia el suplici de les noies i dones que, després de ser violades, quan denuncien l’agressió en el judici encara han de demostrar que no van consentir el sexe i que l’acusat sabia que ell no havia donat el consentiment.

Dones iranianes pengen el vel en demanda de llibertat

 

La policia deté  a Teheran 29 dones sense mocador. Elles seguien l’exemple de VidaMovahedi, de 31 anys qui el passat desembre, enmig de les protestes per  motius econòmics i polítics, va pujar  a una de les caixes que acullen els cables telefònics, es va treure el vel i el va penjar en un pal durant 40 minuts.   Aquesta acció va tenir lloc  a la concorreguda avinguda Enqelab; la policia es va endur Vida, però la seva valentia va encoratjar altres dones, no només joves i no només  Teheran. Les 29 dones detingudes ahir són denunciades per pertorbació de l’ordre social. El cert és que la victòria de la  revolució el 1979, possible també gràcies a moltes dones per a  les quals cobrir-se no era una opció, va imposar els cànons islàmics també en el vestir i això inclou gavardines llargues i mocadors i, en algunes zones més conservadores també xadors. Les dones fa 39 anys que lluiten contra el mocador i ara s’uneixen als descontents amb la situació política i econòmica, sobretot les classes mitjanes i baixes que van sortir als carrers a les ciutats de tot el país el passat 8 de desembre.

Les protestes de les dones, sempre pacífiques, han estat criticades per molts sectors, el fiscal general opina que són actes “infantils”, “un assumpte mesquí i poc important”.

El cert és que l’assumpte importa poc a les autoritats, mentre la policia segueix detenint dones. Només una periodista iraniana exiliada, Masih Alinejad se’n fa ressò i obre cada dimecres un espai per  donar veu a les dones que es rebel·len contra l’obligació de cobrir-se. I també  la parlamentària Soheila Jelodarzadeh també s’ha solidaritzat amb les protestes.

LLegit a La Vanguardia ( 3 de febrer 2018)

Prou “noies paraigües” a la Fórmula 1

El nou propietari  de la Fórmula 1, Liberty Media, va anunciar ahir dimecres que posava fi a la tradició de les anomenades “Grid Girls”, noies joves triades per acompanyar els pilots a la graella de sortida. La mesura serà efectiva des del primer gran premi de la temporada 2018 a Austràlia a finals de març.

La presència d’aquestes noies és considerada, cada vegada per més sectors com un anacronisme masclista. En fer pública la decisió la marca ha argumentat que: ” (…) sentimos que esto no encaja con nuestros valores y claramente está en contra de las normas sociales modernas.”