Dotze dones procedents d’alguns dels països que banyen les aigües de la mar Mediterrània i que no podrien viure sense cantar s’han reunit per gravar un disc en solidaritat amb les dones iranianes que són perseguides fins i tot per cantar en públic que sortirà a la venda el proper setembre. El disc ha estat produït per Javier Limón qui, també, ha estat adaptador i realitzador d’algun dels temes.
Elles són la sefardí Yasmín Levy, la portuguesa Mariza, les espanyoles Estrella Morente, Sandra Carrasco, la Susi , Carmen Linares, Montse Cortés, Genara Cortés, la Shica, Concha Buika (de família originària de Guinea Ecuatorial, però nascuda a Palma de Mallorca), la kurda Aynur Dogan i la grega Elefthería Arvanitáki.
Reportatge a El País (dominical, 15 agost) d’on procedeix la fotografia ( falten algunes de les dones, Estrella Morente i Sandra Carrasco i la grega). Hi ha un text signat per Ángeles Espinosa, “Voces silenciosas”, que comenta la interpretació del Coran per part d’alguns fonamentalistes segons la qual l’ortodòxia prohibeix que les dones cantin. A molts d’aquests països on es practica la màxima rigorosament, s’accepta en els espectacles o la TV la presència d’estrangeres, però no pas de musulmanes nacionals, tampoc no poden gravar oficialment. Consideren pecat qualsevol gest que pugui estimular sensorialment els homes i per això ho prohibeixen. El tema ha tingut ressò mundial a partir de la pel·lícula “Niwemang” (“Media luna”), del director kurd-iraní Bahman Ghobadí, en la qual es narra l’odissea d’una cantant a qui miren d’amagar per creuar la frontera amb Irak, on la banda on actua ha estat contractada per a un concert (premi a millor pel·lícula estrangera al Festival de San Sebastián 2006)