Després de 40 anys, Iraq tria una reina de la bellesa

El concurs ha estat amenaçat per part dels conservadors i ha hagut de canviar de seu a la final ( de Basora a Bagdag ) Dues participants van abandonar malgrat que els organitzadors garantien dur-lo a terme respectant els estrictes costums musulmans ( per exemple les participants no van poder desfilar en bikini i els vestits sempre havien de ser sota el genoll)
SHAIMA QASSEM, de 20 anys i natural de Kirkuk es va erigir amb la corona al concurs, que es va deixar de celebrar el 1972, desrés que s’instituís el 1947. Ocasionalment se n’han celebrat a l’exili, a països com Kènia o Turquia.

Jane Austen i les noves tecnologies.

En el 240è  aniversari del naixement de  la novel·lista, el seu nom i les referències sobre ella esdevenen “trending topic” a twiter.

AUSTEN , nascuda a Hampshire – Anglaterra – el 1775, és mundialment coneguda per llibres com Orgull i prejudici Sentit   i sensibilitat, Mansfield ParkEmma,   L’ abadia de Northanger i Persuasió , entre d’altres. Moltes de les seves obres han estat dutes al cinema.

Alguna de les seves cites cèlebres:

  • “La felicitat  al matrimoni és una qüestió d’ atzar”.
  • “Una meitat  del món  no pot  entendre   els plaers de l’altra meitat”

En aquest enllaç podem llegir alguns dels twits commemoratius que se li han dedicat:  El romanticisme de Jane Austen  sigue de moda en twiter    ( El Periodico, 16 de novembre)

A Aràbia Saudí les dones poden votar per primer cop

Per tercer cop al país s’han celebrat eleccions, en aquesta ocasió municipals. Tot i que més aviat sembla un simulacre  de democràcia ja que els votants s’han d’inscriure i no sempre és fàcil de fer-ho, per primera vegada les dones poden votar i ser elegides.   Els candidats en aquesta elecció són gairebé 7.000, dels quals només unes 900  són dones. La decisió de permetre votar  les dones va ser  presa pel rei Abdullah  abans de morir  el gener passat;  també havia nomenat  30 dones per fer de conselleres al Consell de la Shura.

Hi ha grans disparitats també en relació amb els votants: s’han registrat per votar  1,35 milions de homes  i només 130.600 dones .  Aquests ciutadans i ciutadanes  escolliran 2.100 regidors municipals, als quals hauran de sumar-se altres 1.050 designats  directament pel rei Salman bin Abdulaziz al Saud. És per tant evident que  els consells  municipals són controlats per la família real. És Per això  afirmem  que les eleccions són tan sols  una  formalitat administrativa ja que és del tot impossible qualsevol  confrontació  amb la monarquia absoluta i teocràtica saudita.

Algunes aspirants han sigut desqualificades sense gaire motius objectius com ha denunciat  Loujain Hathloul, una activista detinguda dos mesos per haver intentat, el desembre de l’any 2004, entrar a l’Aràbia Saudita conduint un cotxe a través de la frontera amb els Emirats Àrabs Units.

L’Aràbia Saudita és un país de majoria wahhabita, una branca de l’islam que aplica la xaria (la llei islàmica) d’una manera molt estricta. S’aplica l’anomenat  concepte de tutela dels homes sobre les dones la qual cosa limita greument els drets d’elles en la vida pública i privada. No estan autoritzades a aparèixer en públic si no van tapades de cap a peus. No poden viatjar, conduir, tenir llocs de treball remunerats, rebre educació superior ni casar-se sense el permís d’un tutor home. Les casades amb estrangers no poden transmetre la seva nacionalitat als fills, com sí poden fer els homes.

En aquest  país, riquíssim pel petroli i aliat d’EUA i Europa, tant homes com dones tenen molt limitades les llibertats. Per exemple, els candidats en aquestes eleccions en els seus cartels de campanya no poden posar fotos.

Notícia de l’agència de premsa saudita “Spa i El Periodico  (29 de novembre)

Dones contra el jihaidisme

Tant a Síria com a Iraq, països de tradició patriarcal i valors clàssics, la resistència  a Estat Islàmic també té nom de dona. Dones àrabs, sobretot kurdes, es juguen la vida a la primera línia de foc .  La lluita armada és també un símbol de l’emancipació de la dona àrab.

Algunes d’aquestes dones són:

xateLa guerrillera XATE SHINGALI, cantant folk d’origen kurd i religió iazidí  que va canviar la guitarra pel fusil i va esdevenir líder de “Sun girls” ( format per més de 120 dones d’entre 17 i 30 anys) Sota el lema “ELLS ENS VIOLEN, NOSALTRES ELS MATEM” el batalló femení  SUN GIRLS combaten Estat Islàmic. Totes volen venjar les seves germanes, filles o amigues violades i assassinades el 2014 per EI a la província de Sinyar, al nord d’Iraq.  Moltes de les dones van ser violades periòdicament i venudes en subhasta d’esclaus.

nesrinLa comandant NESRIM ABDULLAH, qui lluita a Síria contra el president despòtic El Asad. Ella treballava com a periodista i ara forma part de les BRIGADES DE PROTECCIÓ DE LA DONA ( YPG) “ La seva és  una lluita de gènere contra el sistema patriarcal”.

Els radicals de EI tenen més por de les dones guerrilleres que dels homes. Al camp de batalla existeix la creença que si un soldat és abatut per una dona no podrà anar al cel i el seu cos cremarà a l’infern.

RazanRAZAN ZEITOUNEH o “la Mandela síria” va fundar el CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE VIOLACIONS, un centre  d’informació sobre les morts i barbaritats comeses per Estat Islàmic. És una  advocada i activista pro drets humans d’origen sirià de 38  anys que va ser segrestada fa dos anys, junt als seu marit,  pel grup rebel Army of Islam.

Iraqi Kurdish singer Helly Luv sings in support of Kurdish fighters, called the peshmerga, who are battling the Islamic State. Her songs are popular among Kurds in northern Iraq, though some critics say her outfits and dancing are un-Islamic.La cantant de pop comercial HELLY LUV     ( nom artístic d’ Helan Abdullah) de 27 anys s’ha unit a la resistència a EI des de la distància criticant públicament les seves accions terroristes. Ella viu exiliada amb la seva família a Finlàndia i la seva cançó de protesta més coneguda és Revolution. Ha rebut amenaces de mort per part de col·lectius islamistes radicals per sortir als videoclips lleugera de roba.

Totes aquestes dones s’arrisquen per la defensa d’una nova posició social de la dona deixant enrera aquella que històricament han ocupat.

La Vanguardia:   Heroínas y guerrilleras contra el yihaidismo ( 5 desembre 2015)