Un crim masclista disfressat d’explosió de gas?

Els Mossos han arribat a la conclusió que l’explosió de Premià de Mar el 18 de setembre va ser un   crim masclista. Una canonada de gas que anava a la caldera va ser manipulada per provocar la fuga de gas que va originar l’explosió. Els veïns ja sospitaven de l’home ( la seva addicció a l’alcohol provocava discussions, crits i baralles contínues) Aquest home també va resultar  ferit i va acabar morint. Les companyes de feina de la dona, María José,  han declarat que ella volia acabar la relació amb l’home, sovint  violent. Aquesta decisió ha acabat amb la seva vida.

Quantes dones moren quan, per fi, diuen PROU.

Avui mateix, però,  segons publiquen els diaris hem sabut que la magistrada que porta el cas tot i reconeixent que l’acció fou intencionada, la jutge rebutja investigar l’explosió com un crim masclista perquè no es pot deduir que l’autor dels fets hagi estat el marit.

Atur de dones a l’Argentina contra l’onada d’assassinats de dones

S’han produït 19 crims en els primers 16 dies del mes d’octubre i, davant d’això s’ha convocat al país una vaga insòlita: les dones han estat cridades a la vaga contra aquesta onada salvatge. La decisió es va prendre després de l’assassinat d’una noia de 16 anys a Mar de Plata. La suspensió d’activitats per tres hores va comptar amb el suport de dos centrals sindicals,   el kirchnerisme, els partits d’esquerra i l’ ONG  feminista “La Casa del Encuentro”.   Sota la pluja, homes i dones van marxar vestits de negre cap a la Plaça de maig, en front de la seu del govern presidencial. El mateix a d’altres 20 províncies. Organitzacions de Mèxic i Xile van decidir  donar suport amb les mobilitzacions en els seus països.

19 d’octubre: Dia Internacional contra el càncer de mama

Segons  la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), les neoplàsies malignes de mama suposen el 29% dels tumors femenins. La SEOM xifra en 25.000 els casos nous que es detecten cada any.  La bona notícia és que la mortalitat per aquest tumor disminueix des de 1994 a un ritme del 2,6% cada any  gràcies als programes de detecció precoç i a la millora dels tractaments ( a més de radioteràpia i quimioteràpia, la teràpia hormonal); actualment la supervivència a 5 anys és del 85%.

Tot i així tots sabem  que és necessària molta inversió en investigació i el sistema sanitari públic,  en temps de crisi econòmica,  el primer que retalla és la investigació. Per això, molts hospitals busquen finançament de particulars i sovint són els mateixos malalts o familiars de malats  els que aporten  fons per a aquesta investigació.

L’Institut Oncològic Vall d’Hebró ha iniciat una desena de projectes d’investigació sobre el càncer de mama  gràcies al micromecenatge.    Una d’aquestes iniciatives és  el “Paseito de la mama”,  una caminada de 7,5 km al llarg del Canal de Saragossa ( s’hi recullen fons que ‘han destinat a projectes de associats a un programa clínic d’atenció a dones embarassades amb  càncer de mama) . Altres exemples: fa uns dies , la fundació VHIO va rebre 3.300 euros d’una pacient de càncer de mama de Banyeres del Penedès; els havia recollit organitzant una “Master Class de Zumba”.  A  Montcada i Reixach han organitzat una carrera amb la mateixa finalitat i la Colla de Geganters i  Grallers La Força, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) fa un any que recull diners, des que li van detectar un càncer a una de les gegantes, Mercè.

Qualsevol iniciativa és bona.

Iran executarà una noia, acusada de matar el seu marit maltractador

Zeinab Sekaanvand, de 22 anys va ser condemnada a mort en un judici injus. Va confessar el crim després de ser torturada per la policia durant 20 dies. Diverses organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional (AI), l’ Organització Internacional de Drets Humans a Iran i la xarxa de Drets Humans de Kurdistan,  han llançat una campanya internacional per aconseguir la suspensió de la sentència que tindrà lloc demà dijous si la campanya no ho aconsegueix.

La jove,  kurda iraniana,   tenia 17 anys quan es va cometre el delicte, el 2012.  El marit, amb qui s’havia casat quan tenia 15 anys, era molt més gran i la maltractava. Segons AI no va tenir un advocat d’ofici fins a la primera sessió del judici, aleshores es va retractar de la seva confessió i va dir al jutge que l’autor de l’assassinat havia estat el seu cunyat qui la violava i que li va assegurar que si ella assumia la responsabilitat la indultaria ( Segons el dret islàmic, els familiars de les víctimes d’ assassinat tenen la facultat d’ indultar l’assassí a canvi d’ una indemnització).

Zeinab és una víctima de la misogínia institucionalitzada. Cridem s a la comunitat internacional per a protestar contra aquesta sentencia de mort il·legal”, ha assegurat  Mahmud Amiry-Moghadam, portaveu  de l’organització iraniana  de drets humans.

AI considera que la seva condemna  incompleix les obligacions internacionals contretes per Iran i  que prohibeixen estrictament la imposició de la pena de mort a persones menors de 18 anys en el moment del delicte ( aquesta ONG ha registrat  a Iran  74 execucions de menors d’edat  en el moment del delicte  entre 2005 i 2016 i , segons l’ ONU, actualment hi ha unes  160 persones condemnades a mort per delictes comesos quan no havien fet els  18 anys).

 

4 testimonis colpidors de dones que han patit agressions masclistes

Com podem llegir en aquest reportatge, si n’hi ha per tant i no ens cansarem de denunciar-ho:

AGRESSIONS MASCLISTES:  SÍ N’HI HA PER TANT.

Aquestes dones no només són víctimes-supervivents de les agressions que van patir ( violacions tres d’elles  i vexacions continuades per part del marit una altra) sinó també de la societat que les qüestiona i el sistema judicial que és lent i poc eficaç.

11 d’octubre, Dia Internacional de la Nena

Avui, Dia Internacional de la nena ha estat inaugurat un centre educacional per a nenes sirianes refugiades a Grècia, Kahramanmaras.

Hi ha 1 100 milions de nenes al món, però contínuament es posen  de manifest les diferències i la discriminació que pesa  sobre elles, només per raó de sexe. Aquest ha estat  el tema central del Di Internacional de la nena enguany, l’ambiciós objectiu de la plena Igualtat de les nenes. Perquè “el seu progrés no només és bo per a elles; també ho és per a les seves famílies, comunitats, nacions i el món. Les nenes sempre han canviat el món ; aquesta generació pot fer-ho encara millor” [ONU]

«Invertir en las niñas es una decisión correcta y a la vez inteligente, que puede tener poderosas repercusiones en todas las esferas del desarrollo e incluso en las generaciones futuras.» Ban Ki-moon, Secretari General de la ONU