L’endemà de l’assassinat d’una noia de 14 anys per la seva ex parella de 18, hem llegit a La Vanguardia un escrit de MIQUEL MOLINA:
Assetjadors de WhatsApp
La tecnologia no ens fa millors ni pitjors, però ajuda que els bons i els mals instints s’expandeixin amb més eficàcia. Per exemple, la gelosia i el desig irrefrenable de controlar la parella. Mai abans no havia estat tan fàcil monitoritzar els altres. WhatsApp, Twitter, Spotify, Facebook o iTunes són un camp de mines per a les persones geloses de la seva intimitat, així com un terreny adobat per a amenaces i xantatges. Ignorem si Michel exercia d’assetjador al mòbil d’Alba, però sí que sabem que és entre els joves, usuaris privilegiats de les xarxes socials, on aquest tipus d’actituds són més patològiques. I és gràcies al rastre que queda a les seves pantalles que podem conèixer millor la naturalesa de l’assetjador.
Amb qui xatejaves? Què feies a WhatsApp a les tres de la matinada? Per què no em respons, si fa una hora que estàs on line? Per què tens desconnectat el localitzador del mòbil? Per què no m’envies una foto, si és veritat que ets amb qui dius? Per què t’emportes el mòbil a la dutxa? Què fa aquest imbècil entre els seus amics de Facebook? Per què cliques m’agrada a tot el que penja el teu ex? Què feies escoltant Spotify si m’havies dit que treballaves? Si talles amb mi, tuitejaré als nostres amics les fotos que tu saps.
Aquestes preguntes -i també l’amenaça- formen part dels testimonis que escolten sovint els responsables d’oenagés i administracions que atenen joves víctimes de maltractament masclista. Susana Martínez Novo, presidenta de la Comisión para la Investigación de los Malos Tratos a Mujeres, adverteix que aquesta forma d’assetjament, malgrat la seva aparença amable, causa greus crisis d’ansietat en les víctimes. Com la que va tenir una noia que va anar a aquesta oenagé per denunciar que el seu nòvio li enviava 160 missatges al dia. Que elles també controlen? Segur que sí, però l’estadística ens diu que molt poques vegades aquest control acaba amb l’assassinat de la parella.
En el fons, el que es planteja aquí és la il·lusió de tenir-ho tot sota control mitjançant un ús rigorós dels avenços telemàtics. Per fi, pensaran alguns, es pot tenir la relació perfecta, la que no dinamitarà cap ingerència externa…, una cosa així com l’amor -o el que algú considera amor- preservat per un sistema d’alarmes amb tarifa plana.
La temptació de culpar la tecnologia és evident. Ahir es difonia un informe que deia que WhatsApp ha trencat 28 milions de parelles de totes les edats. El tema és: tan fràgils eren aquestes parelles que no van resistir la prova del double check o de l’última connexió?
Les juristes de la Comisión para la Investigación de los Malos Tratos a Mujeres no comparteixen aquesta animadversió cap a les noves tecnologies, quan es tracta d’afrontar la violència masclista. Al contrari: creuen que poden ser útils per trenar relacions malaltisses com la que sens dubte mantenien l’Alba i en Michel. La seva experiència amb grups de teràpia amb joves els ha ensenyat que a les noies no els agrada veure’s reflectides en els exemples d’altres noies que mantenen una relació tòxica amb l’individu amb qui surten. Les males experiències serveixen sovint de mirall deformador, i no hi ha millor vehicle per difondre-les que les xarxes socials.
Quines solucions hi ha? S’ha experimentat amb tot i la veritat és que el nombre de joves maltractades no només no retrocedeix, sinó que augmenta. Expertes com Susana Martínez Novo proposen una assignatura obligatòria que fomenti les relacions igualitàries i l’ús raonable de les noves tecnologies. Potser seria útil que les administracions contractessin també joves de clic àgil capaços d’infiltrar-se a les xarxes socials per alertar contra els aprenents de maltractador: “Talla amb ell, val tan poc que ha d’amenaçar-te i controlar-te perquè no l’abandonis”. O el que deia la pancarta dels joves de Tàrrega: “No confonguem amor amb possessió”.