Treball a classe sobre el 25 de novembre

arton4243-6dd95Informa’t sobre qui i quan va decidir la celebració d’aquest dia i precisament el 25 de novembre. Informa’t també de les campanyes i iniciatives que s’han dut a terme.

A nivell més general, informa’t sobre les mesures per a l’eradicació d’aquesta xacra (legislació…)

Elabora un text en un document word amb totes aquestes recerques i que contingui una i l·lustració que has de treure de les pàgines que consultes.

cartell1Per fer el teu text vés a: Orígens (ONU)
Informació sobre germanes Mirabal, (Ajuntament Vilafranca del Penedès)

(Viquipèdia)
Actes i campanyes per a la prevenció, (Institut català de les dones)

(Dones en xarxa)
(Instituto de la mujer. Ministerio de Igualdad)

25 de novembre: Dia Internacional per l’eradicació de la violència contra les dones

Basic CMYKimatge-concursAmb motiu d’aquesta data la Plataforma Unitària contra les violències de gènere va organitzar  el V Fòrum contra les violències de gènere (dies 19,20 i 21 de novembre)

Segueix en marxa una campanya per a  l’eradicació de la violència de gènere formant les persones professionals de l’educació per a la qual cosa demanen signatures que encara  es poden fer arribar digitalment des de la pàgina web de la Plataforma.

Per últim, cal esmentar l’Exposició de les Obres del Concurs per l’eradicació de les violències de gènere. Podeu visitar-la dels dies 16 al 30 de novembre a la Sala Trobada del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (Horari de visites: de dilluns a divendres d’11 a 14h i de 17 a 20h) L’Exposició acull les obres presentades al Concurs literari i de format lliure, organitzat en el marc del “V Fòrum contra les violències de gènere” per la Plataforma unitària contra les Violències de Gènere amb l’objectiu de promoure les relacions igualitàries i no masclistes, basades en la llibertat de les persones així com en la resolució no violenta dels conflictes. Aquesta iniciativa pretén sensibilitzar a tota la joventut, i fomentar la seva capacitat creativa per tal de convertir-los no només en receptors sinó també en portaveus, objectiu que només s’aconseguirà amb la implicació de tothom.

20091124114941135659a107620fbca87ffc7d0c4aff81Arreu del país s’estan duent a terme tota mena d’iniciatives que, com aquestes tenen l’objectiu comú d’acabar amb aquesta xacra.

Ahir mateix, la ministra d’Igualtat Bibiana Aído, present al “Foro Internacional Juventud i Violencia  de Gènero” (en el qual participen més de 1200 joves de 54 països)  va alertar sobre ell que anomenà “Relacions tòxiques” vist que augmenten els casos de maltractament a dones joves. Per això va advertir que el xantatge emocional, la gelosia, el control… poden ser indicis de maltractament psicològic. Tot i que ha disminuït el nombre de dones assassinades per les seves parelles a Espanya no s’ha de baixar la guàrdia i tenir ben present que 26,6% de les dones mortes de l’any en curs són menors de 30 anys i l’any passat van ser 31,5%.

Tant la ministra espanyola com les seves homòlogues portuguesa, francesa, austríaca i xilena va reclamar als joves una “involucració decisiva” per acabar “amb els estereotips de gènere i les relacions de domini i submissió”. Un 17,7% dels joves i un 4,5% de les noies opinen que “l’home agressiu és més atractiu”.

 

 

Polèmic article a l’entorn de l’última campanya contra la violència cap a les dones

Dijous 19,  Enrique Lych, professor i escriptor, va publicar a El País un article titulat “Revanchismo de género” on critica el lema de l’última campanya del Ministeri d’Igualtat per a  l’eradicació de la violència contra les dones perquè, sosté, atia la guerra de sexes.

Hi podem llegir:  ¿Tienes problemas con tu hombre? Escúpele, cámbialo ya mismo por otro, acaba con él.// El revanchismo “de género” (o sea, el resentimiento femenino) es un mal que se extiende imparable en todas partes. En el cine, por ejemplo, hace tiempo que està implantado (…) Pero donde ese caràcter resentido es más claro y elocuente es en las letras y en los videoclips de las canciones populares actuales.

Lectores i associacions de dones  han recriminat al diari haver publicat un article que culpabilitza les dones d’ocasionar la violència contra elles (bona mostra d’això són les cartes al director publicades durant els dies següents). La defensora del lector, Milagros Pérez Oliva, ha escrit ¿Quien teme al feminismo? per tal de transmetre l’opinió de les lectores i també redactores que consideren que l’article de Lynch no s’ hauria d’haver  publicat mai al diari El País i no pas perquè el feminisme o aquesta campanya en concret no puguin ser criticats, sinó per l’argumentació esgrimida per l’escriptor. Per tant, es reconeix que l’escrit ha ferit “una sensibilitat que forma part del nucli de la identitat del diari”.

El que no deixa de sorprendre és que encara es facin públiques opinions contràries a la demanda d’igualtat (que és, finalment allò que persegueix la campanya), cosa imprescindible per aconseguir, definitivament l’eradicació de la violència cap a aquell col·lectiu considerat inferior.

Podem llegir també l’article de Gemma Lienas a Dones en xarxa ¿Por malas!

En la mort de Nancy Spero, icona de l’art compromès

nancy-speroNancy Spero, nascuda a Cleveland (Ohio) el 1926, als anys seixanta es va fer ressò dels moviments de protesta i la consciència pels drets civils, esdevenint des de llavors una representant important de l’art compromès. Als anys setanta aquesta artista va fer-se, també, activista de l’art feminista, sobretot gràcies a la seva participació a l’anomenat grup WAR (Women Artists in Revolution) i a la Art Workers Coalition, amb els quals lluita per la igualtat de gènere als museus. Destaca el seu treball Torture of Women (1976), que combina imatges, cites i testimonis de les atrocitats comeses pels règims dictatorials sudamericans contra contra dones. Es va relacionar amb l’escriptura femenina d’autores com Hélène Cixous i Julia Kristeva i va intentar avançar en el que anomenava la “pintura femenina”.Va morir el mes passat a Nova York.


 

Literatura sobre dones i ciència

hipatiaAra que la figura d’Hipatia s’ha popularitzat gràcies a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar podríem fer referència al llibre de Margaret Alic El legado de Hipatia Historia de las mujeres en la ciencia desde la Antiguedad hasta finales del s.XIX, publicat per l’editorial Siglo XXI el 1991 (Hi ha una segona edició del 2005)

Prenent com a divisa el nom d’Hipatia (la sàvia alexandrina que ensenyava matemàtiques, geometria i ciència en el museu de la seva ciutat i va ser esquarterada i cremada per fanàtics cristians) Margaret Alic ha escrit una història fascinant de les dones que van dedicar-se a les ciències de manera eminent, això no obstante, no ocupen cap espai en les històries tradicionals del coneixement humà. I, podríem afegir, tampoc no formen part del contingut curricular de l’educació secundària.

De nou la violència contra les dones

Llegit al diari El País un reportatge amb aquest títol: El machismo, ¿ tiene que probarse? Al menos cinco audiencias provinciales dejan de aplicar la norma penal de violencia de género cuando entienden que el hombre no pretendía ejercer dominio sobre la mujer.

D’altra banda, la Subcomissió de Violència de Gènero ha recomenat al govern que el consum d’alcohol i drogues siguin considerats “agreujants específics” en els casos de violència contra les dones. L’informe que conté la proposta ha estat aprovat per PSOE, PP, CiU i BNG. Mentre que la portaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gabriela Bravo, va qualificar aquest dimecres de “desproporcionada” aquesta proposta i perillosa perquè pot comportar l’enduriment de les penes.

Per altra banda es demana que l’ordre d’ allunyament que es concedeix a la mare s’ extengui als fills i que els pares que tinguin una condemna ferma per violència masclista perdin la custòdia dels menors i la pàtria potestat.

Podem llegir ep. diario social i digital de Europa press.

Premi Nobel 1928, Sigrid Undset (7)

Sigrid Undset (Dinamarca, 1882- Noruega, 1949) El Nobel va reconèixer el seu rigor històric i etnològic en narrar la vida als països nòrdics durant l’Edat mitjana.

Entre les obres de Sigrid Undset es poden distingir dues classes de novel·les, les novel·les contemporànies i les novel·les històriques. Així mateix la dona serà un tema referent al llarg de la seva obra, però sense parlar d’un enfoc feminista ja que per a Undset la “dona ha de ser a casa ocupant-se dels fills, aquesta és la feina que la satisfà plenament”. El seu treball més conegut és Kristin Lavransdatter, una trilogia modernista sobre la vida a Escandinàvia a l’Edat mitjana, publicada entre 1920 i 1922 en tres volums ( Kransen, La corona; Husfrue, La dona i Korset, La creu) on retrata la vida d’una dona des del seu naixement fins a la mort, els seus conflictes amb els pares i el marit i la seva entrada en la fe catòlica. Com veiem es tracta d’una autora molt conservadora des del punt de vista de la dona.

sigrid1sigridkristin

peliculapeliHi ha una recreació cinematogràfica del 1995 protagonitzada per Liv Ullman de la trilogia Kristin Lavransdatter. Podem llegir l’argument en anglès.