Mes: gener de 2013

La Biblioteca Nacional fa un homenatge a les pioneres de la literatura espanyola.

La Biblioteca,  de reconeguda tradició masclista, vol fer un reconeixement a aquelles dones que amb la seva obra van trencar barreres a la seva època, com  Teresa de Ávila        ( 1515 – 1582) o Sor Juana Inés de la Cruz       ( 1651- Ciudad de México,  1695) Aquesta última fou feministra quan encara no hi havia feminisme. La primera de les imatges és de Santa Teresa i la segona de Sor Juana Inés.

Felip  V només deixava entrar a la Biblioteca els homes i fins a  1837  les dones no hi van poder visitar-la,  i encara només els dissabtes. Fins 1990 (quasi tres segles després de la seva fundació ) no va haver una directora, Alicia Girón, i no per falta de candidates;  però els seus arxius guarden l’obra de moltes escriptores que,  segons la comissaria de l’exposició, la poetessa  Clara Janés, demostren que les adversitats no són infranquejables i anar a la contra sempre va ser possible.

L’exposició El despertar de la escritura femenina en lengua castellana, que la Biblioteca Nacional (BNE) dedica a les aventureres de la ploma en segles poc  propicis per a les incursions literàris si no eres home ,  estarà  oberta fins al 21 de abril.

L’actual directora de la BNE és  Glòria Pérez-Salmerón

El País (31 gener)

Execució d’una dona a EEUU

Kimberly McCarthy havia de  morir per injecció  letal a les sis de la tarda a Texas, però un jutge de Dallas ha retardat la seva execució  fins  al 3 d’abril.

Des de 1976 en què es va restaurar la pena de mort a alguns estats, 1.321 persones han estat  executades a  EE UU i  només 13 eren dones. Aquesta era la primera des de 2010. McCarthy,  de 51 anys, addicta al crack quan  va  cometre el crim, va ser condemnada a mort per l’assassinat  el 1997  de la seva veïna  Dorothy Booth de 71 anys, a qui va  apunyalar a casa seva. Els seus advocats van sol·licitar al governador de Texas un aplaçament de la condemna i al fiscal que anul·lés l’execució basant-se en motius racials ja que la condemnada és de raça negra mentre que tots  els jurats menys un són blancs;  a més actualment, tenint present els atenuants d’addicció i altres – ella afirma que el crim el van cometre dos traficants de drogues – , estan segurs que la pena no hagués estat a mort.

L’ última execució d’ una dona va ser el setembre de 2010. Teresa Lewis fou executada al Correccional de Greensville (Virgina) amb  una injecció letal, mètode que va  preferir a la cadira elèctrica. El seu cas  va  provocar la indignació  d’aquells que reclamaven clemència atès que el seu coeficient intel·lectual era gairebé el d’una persona discapacitada  (Lewis tenia  un 72 i el límit  és de 70). L’any 2002, el Suprem havia declarat inconstitucional aplicar la pena de mort  a persones amb discapacitat  mental.
Article complert al diari El País ( 29 gener)

La crisi econòmica provoca més morts de nenes que de nens

Per cada punt  del PIB moren 7,4 nenes per 1.000 naixements, cinc  més que  nens ( 1,5).  Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi de l’ONG Plan Internacional i l’ Instituto Overseas de Reino Unido. L’informe analitza com afecta la crisi econòmica les dones i els nens i arriba a la conclusió que les nenes són les més perjudicades. La investigació es va realitzar  a 59 països del món, la majoria en vies de desenvolupament.

Els motius tenen a  veure amb l’onada de retallades en despeses socials a causa de la crisis que dificulten l’accés a serveis bàsics de salut. També  els  aspectes culturals exacerben les diferències de gènere . Segons Nicola Jones, autora de l’informe “Les famílies estan més preocupades pel nen  perquè diposita en ell l’esperança de millora econòmica  i obliden de tenir cura de les filles “, adverteix  que en molts casos no és res conscient i es tracta, per tant, d’una negligència passiva.

Article complert

Les dones encara dediquen més temps a fer les tasques domèstiques que els homes

Barcelona ha posat en marxa una campanya per potenciar la coresponsabilitat entre homes i dones per garantir que la reorganització del temps i dels treballs siguin totalment assumits com a una necessitat de la societat, mitjançant el treball conjunt amb entitats, institucions i empreses, i avançar així cap a un nou marc de relació més igualitari basat en el respecte i el reconeixement.

La campanya de Coresponsabilitat té com a objectiu promoure un canvi cultural en la concepció del temps i fer que els homes i les dones dediquin el mateix temps a les seves responsabilitats.

Consistirà en tota una sèrie d’activitats, vídeos, entrevistes, i diferents materials que volen promoure un canvi cultural en la concepció del temps que afavoreixi la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, visibilitzar el valor del treball domèstic com a necessitat imprescindible pel benestar de les persones, sensibilitzar sobre els beneficis de compartir les tasques domèstiques i de cura, i cridar a l’acció i al canvi.  Entre d’altres accions destaca l’exposició “Et correspon, ens correspon” que es podrà visitar  a la Biblioteca Mercè Rodoreda i a partir del mes de febrer en altres espais de la ciutat, la Maleta de Contes Coeducatius “Princeses que no esperen prínceps i nois que no volen ser pirates”, o la pàgina de facebook (http://www.facebook.com/coresponsable100x100

La fotografia és del cartell de la campanya.

Informació treta de La Vanguardia (21 gener)

Cartes al director. Diari “El País”, 20 de gener.

EL PAPEL DE LA MUJER

Hay lugares en el mundo donde la mujer queda relegada a un segundo plano.

En la mayor parte de esos lugares, donde impera una cultura machista, sucede que ser mujer conlleva sufrir un trato abusivo y denigrante, como reflejan los últimos casos de violaciones en grupo ocurridas en India. Afortunadamente, parece que en particular la sociedad india está ahora reaccionando; y en general, que el proceso globalizador está impulsando el papel de la mujer en muchas sociedades. Aun así queda sin duda un gran camino por recorrer. Hoy día el lugar que ocupa la mujer dista de ser el que le corresponde en términos de derechos y de equidad a todos los niveles con respecto al del hombre.— David Pérez Tallón.

 

Els casos de violació a l’Índia no cessen

No fa gaires dies una noia de 9 anys fou objecte de violació, ara ha estat una nena de set anys qui ha estat violada als banys de  la seva escola, ben a prop  del despatx de la directora.  El fet ha succeït a la ciutat portuària de Vasco de Gama, a la regió  de Goa (sudoest  d’ Índia), segons  ha informat el ministre  principal de Goa, Manohar Parrikar. D’acord  amb l’ agència AINS, la Policia ha detingut   la directora de l’escola per negligència. Quan acabarà l’abús de dones i nenes en aquell país i tants d’altres?

Finalistes femenines a la Pilota d’or 2012

Segur que a tot el món coneix molt bé els tres finalistes masculins del Baló d’Or 2012 ( Ronaldo del Real Madrid, Messi i Iniesta del Barça ) però  molt pocs coneixen les finalistes femenines: Marta, del Brasil i les nordamericanes  Alex Morgan i Abby Wambatch en un any esplèndid per al futbol femení (finalment aquesta última ha estat la guanyadora; a la fotografia és la de cabell curt ) I no cal dir, perquè tothom ja ho sabrà que Messi ha estat el vencedor per quarta vegada consecutiva.

A Índia clamen pel respecte a la dona

La mort d’una jove estudiant de fisioteràpia de 23 anys  després  d’una violació múltiple a la capital ha mobilitzat la societat índia. Amanat, com ha estat anomenada la noia, ha esdevingut símbol d’igualtat en un país on ser dona és un perill.

Les manifestacions demanant  justícia han estat constants des  del 16 de desembre en saber-se la brutal agressió. Algunes d’aquestes  concentracions han estat marcades pels enfrontaments entre  ciutadans i  forces de seguretat i  dispersades amb  aigua, gasos lacrimògens i pals. Un policia i un periodista van morir i hi ha hagut més de 140 ferits.

Aquesta violació, més brutal de les moltes que tenen lloc al país sobretot a dones “occidentalitzades”, ha remogut les consciències a l’Índia  i a la resta del món. Ha posat de manifest la desigualtat que viuen les dones al país i la incapacitat del govern i les forces de seguretat de protegir-les. El secretari general de l’ONU, Ban Ki Moon,  ha demanat a les autoritat que facin el necessari per fer justícia i evitar nous crims.  En el seu comunicat llegim: “Cada dona i nena té el dret a ser respectada, valorada i protegida”.