#yositecreo, contra la sentència a “la Manada”

 Milers de persones – la majoria dones – omplen la plaça de Sant Jaume contra la sentència a la Manada.  També s’han convocat concentracions davant d’altres ajuntaments per expressar el rebuig a la decisió del tribunal. La indignació  que ha causat  la decisió judicial ha estat unànime a tot l’estat i s’han produït concentracions als carrers i places de totes les ciutats.

Les convocatòries de la protesta s’han  escampat per WhatsApp i les xarxes socials ràpidament des del mateix moment en què s’ha conegut la sentència.

Un dels lemes que més es repeteixen en aquestes concentracions  és “No és abús, és violació”, en una clara referència la decisió del tribunal de condemnar els membres de la Manada per abusos sexuals i no per violació i ni tan sols per agressió sexual. Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l’existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació”, segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l’anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “sense violència o intimidació i sense consentiment” comet un abús sexual.

En excloure en aquest cas la violència o intimidació i deixar-ho en un abús,  a part de ser una pena de menys anys per als agressors,  sembla que encoratgi les noies i dones  a resistir-se i arriscar-se fins a la mort perquè es consideri violació. És a dir, el missatge que rebem és que violar surt molt barat.

                    “No és no; la resta és violació”.

Lletres de cançons masclistes

Molta música que ballen i escolten molts adolescents mostra models de relacions entre homes i dones  que et fan posar les mans al cap. Però, només hi ha masclisme darrere les lletres dels reggaeton? Un treball d’uns estudiants de batxillerat demostra que cançons molt conegudes d’altres dècades amaguen missatges discriminatoris o violents contra les dones.

Veiem alguns exemples:   “La muda”, de Kevin Roldan  “Quiero una mujer bien bonita callada que no me diga na, que cuando me vaya a la noche y vuelva en la mañana no diga na, que aunque no le guste que tome se quede callada y no diga na. Quiero una mujer que no diga na”

“Every Breath You Take”  que Sting va escriure el 1982 quan formava part de Police i que han ballat diverses generacions:  “Cada cop que respiris, cada moviment que facis, cada lligam que trenquis, cada pas que donis, t’estaré observant.  /  Cada dia, cada paraula que diguis, cada joc que juguis, cada nit que et quedis, t’estaré observant. No veus que em pertanys, com el meu pobre cor pateix amb cada pas que dones?”

“Corazón de tiza” de Radio Futura: “I si et torno a veure pintar un cor de guix a la paret, et donaré una pallissa per haver escrit el meu nom a dins”.

També  “innocents” cançons infantils que es cantaven als patis d’escola: “Don Federico, mató a su mujer, la hizo picadillo y la hizo a la sartén. La gente que pasaba olía a carne asada: era la mujer de don Federico.”

Al concurs (RE)Imaginat, promogut per l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, volen promoure creacions audiovisuals no sexistes. Aquest any hi han participat 26 centres educatius i més de 800 estudiants de tot Catalunya.

Pablo Rodrigo i María Pedraza, alumnes de primer de Batxillerat del Col·legi Jesús-Maria de Barcelona,  han presentat un treball d’anàlisi de diverses cançons populars que contenen missatges discriminatoris contra la dona o que amaguen comportaments de violència masclista. I han fet un vídeo titulat “És hora de canviar”, en què posen imatge a allò que la cançó diu.

Podem llegir la notícia del reportatge  Contra el masclisme, canviem la lletra de la cançó.  El sexisme i els missatges de violència contra les dones que s’amaguen en les cançons més populars que es va emetre  TV3 el  d’abril i que inclou el vídeo de la representació de les cançons.

Primera dona morta el 2018 a Catalunya per violència de gènere

El succés ha tingut lloc aquesta matinada a Blanes. Patricia de  40 anys i origen bolivià , ha esdevingut  la primera víctima mortal de violència masclista a Catalunya el 2018 i l’octava a Espanya.  Rolando de 41 anys i també bolivià l’ ha apunyalada en presència dels dos fills de la parella, un nen i una nena, de 10 i 17 anys.  ha estat la noia gran qui ha trucat al 112 per a comunicar que el seu pare acabava d’acoltellar la mare i que s’havia intentat suïcidar posteriorment.

La fotografia és del minut de silenci que s’ha fet a la població per la Patricia, molt apreciada pels seus veïns.