Milers de persones – la majoria dones – omplen la plaça de Sant Jaume contra la sentència a la Manada. També s’han convocat concentracions davant d’altres ajuntaments per expressar el rebuig a la decisió del tribunal. La indignació que ha causat la decisió judicial ha estat unànime a tot l’estat i s’han produït concentracions als carrers i places de totes les ciutats.
Les convocatòries de la protesta s’han escampat per WhatsApp i les xarxes socials ràpidament des del mateix moment en què s’ha conegut la sentència.
Un dels lemes que més es repeteixen en aquestes concentracions és “No és abús, és violació”, en una clara referència la decisió del tribunal de condemnar els membres de la Manada per abusos sexuals i no per violació i ni tan sols per agressió sexual. Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l’existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació”, segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l’anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “sense violència o intimidació i sense consentiment” comet un abús sexual.
En excloure en aquest cas la violència o intimidació i deixar-ho en un abús, a part de ser una pena de menys anys per als agressors, sembla que encoratgi les noies i dones a resistir-se i arriscar-se fins a la mort perquè es consideri violació. És a dir, el missatge que rebem és que violar surt molt barat.
