L’activista catalana, amb 22 anys de trajectòria, ha estat reconeguda a Estats Units com una de les deu heroïnes mundials de la lluita contra el tràfic d’éssers humans.
Espanya i Catalunya eren destinacionss tradicionals de víctimes amb finalitat fines d’explotació sexual, però ara aquest negoci il·lícit s’ha diversificat existeix molta ‘poliexplotació’ i ha crescut la criminalidad forzada
Edna O’Brien, nascuda a Irlanda el 1930, ha mort als 94 anys víctima d’un càncer. En la seva obra destaca la trilogia Les noies de pagès, La noia d’ulls verds i Noies feliçment casades publicada en anglès en els anys 60, en les quals narra la història d’Irlanda a través de la vida de les seves dues protagonistes, que s’enfronten a una societat rural i conservadora marcada pel nacionalcatolicisme en la qual les dones tenen poc marge per a la llibertat.
Va fugir d’un ambient familiar i social opressor i va estudiar primer farmàcia a Dublin per després treballar com a lectora per a una editorial a Londres. La seva trilogia, crítica amb l’església catòlica i reivindicativa pel que fa a la independència de les dones, fou cremada públicament pel mossèn del seu poble, la qual cosa li va donar notorietat a nivell europeu i mundial. Kate i Baba, les protagonistes, viuen en un país endarrerit i repressiu especialment en les zones rurals, marcat per la censura i la pressió dels catòlics irlandesos. En els següents llibres, les dues dones, ja casades i residint a Londres, sobreviuen al desengany davant la vida marital que no satisfà les seves aspiracions de felicitat. A més del desengany en el llibre es troben també claus sobre la maternitat, la desigualtat de la dona i l’amistat entre les dues protagonistes. El llibre està escrit en clau autobiogràfica.
Més enllà de les novel·les, és autora d’una obra dramàtica sobre Virginia Woolf (1980), i de dues importants biografies: sobre James Joyce (1999) i sobre Lord Byron (2009).
També ha escrit diversos guions de cinema per a l’adaptació d’algunes de les seves obres: Retorn al passat (I Was Happy Here, 1966), Salvatge i perillosa (1972) i Tres no caben en dues (201)
Pel que fa al conflicte entre Irlanda i Inglaterra, el 1994 quan s’anunciava la pau a Irlanda del Nord va escriure Ulster’s Man of the Dark assegurant que Gerry Adams no volia veure el final de la violència. No obstant això també va escriure la novel·la House of splendid isolation plantejant que l’enemic no era només l’IRA sinó que en la guerra tenien també un paper protagonista els grups paramilitars protestants a més de l’exèrcit britànic.
Madre Iranda és un altre dels seus notables llibres. Irlanda és mostrada com dona, úter, cova, vaca, Rosaleen, marrana, nòvia, ramera… La multipremiada autora entreteixeix la seva autobiografia —infantesa al comtat de Clare, els dias al col·legi de monges, el seu primer petó, la seva fugida a Anglaterra— amb l’essència d’Irlanda, una terra de mites, poesia, supersticionss, costums ancestrals, saviesa popular i bellesa incomparable. Madre Irlanda és, segons The Guardian, «Edna O’Brien en el seu màxim resplendor. Un relat evocador i elegant d’un entorn natural i dels qui hi viuen, ple d’audàcia i enginy».
Les seves memòries, titulades Chica del campo ( publicades en espanyol per Errata Nature el 1918) mostren una dona que, partint del camp va fr una vida d’allò més plena, exitosa i agosarada.
