Per què no hi ha dones directives?

El 71% de les empreses catalanes no tenen dones en els seus consells.

Les companyies amb  més de 250 emprats tenen un dèficit de 865 directives per complir la cuota del 40% fixada per Brussel·les.

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Càmbra de Comerç  de Barcelona ha presentat avui les dades de l’últim estudi realitzat. En total s’han analitzat  284.200 societats del Registre  Mercantil, i només el 29% tenen alguna dona en el seu consell. El sector   serveis és el que té més  presència femenina ( 35%) Miquel Valls, president  de la Cámbra de Barcelona, ha recordat un estudi  de McKinsey, segons  el qual les empreses amb  més dones  tenen millors resultats. Ha afegit a que elles calen en  una economia en canvi, que vol  “llideratge col·lectiu”. El Periodico ( 4 de juny)

Carme Riera neteja la RAE

El diumenge 27 de maig el diari El País publicava una  entrevista de Karmentxu Marin a l’escriptora i filòloga CARME RIERA, nova acadèmica dins la Real Academia de la Lengua ( on només hi ha 6 dones a les 46 cadires i ara  per ara és tan sols la vuitena dona en els tres segles d’història de la institució ) Vam poder  llegir al mateix diari la notícia del seu nomenament el dia 22 d’abril  La escritora Carme Riera, sexta mujer en la Real Academia.

La fotografia que acompanya  l’entrevista esmentada és  la de tota una senyora acadèmica llustrant  els vidres de l’acadèmia amb un cubell i un fregall amb sabó. D’acord que el lema de la institució és “FIJA, LIMPIA Y DA ESPLENDOR” ( en el segle XVIII el intel·lectuals que la van fundar es van proposar “Fijar los vocablos, limpiar la lengua de  malos usos  y dar esplendor al idioma). Però perquè ho ha de fer de forma tan literal la nova acadèmica? Us imagineu la mateixa fotografia, però  d’un nou acadèmic masculí?   JA N’HI HA PROU.  Critico tant el diari com  la mateixa Riera que s’ha deixat fotografiar d’aquesta manera.

A propòsit de tot plegat,  Esther Forgas (Catedrática de Lengua española de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) escriu la carta següent:

Carme Riera fregando en la RAE

¿A nadie le ha sorprendido/indignado  la “gracieta” de El País” del domingo 27 de mayo fotografiando a Carme Riera ataviada de cubo y estropajo limpiando los cristales de la RAE?

Me sorprende e indigna que a estas alturas de siglo , con la Ley de Igualdad en vigor, y tras varias décadas de reivindicaciones al parecer estériles, los periodistas de un diario de prestigio como es El País hayan sucumbido a la tentación del chiste fácil basado en el lema “Limpia, fija y da esplendor” de la Real Academia, pero todavía me sorprende/indigna más que Carme Riera, una de las escasísimas mujeres que ha conseguido, por méritos propios, un sillón en la Academia, se preste a tan burdas chanzas, cultivando  y reforzando con su imagen  uno de los más innobles estereotipos de género: el de la mujer que entra a formar parte de una institución como fregona, es decir, como señora de la limpieza y no precisamente  de la limpieza y esplendor  del idioma, como le correspondería, sino de los cristales de la docta.

Y no se me diga que miro exclusivamente con anteojos de género la realidad –que lo acepto con gusto y orgullo- ya que el detalle es tan explícito que incluso hiere la inteligencia de los lectores y lectoras del periódico, que ni siquiera ha hecho el ejercicio periodístico de la sutileza tendenciosa a la que nos tienen acostumbradas los medios.

¿Qué opinarían quienes creen que hablar de humillación de género es sacar las cosas de quicio si hubiera entrado en la RAE un escritos hispano de raza negra (que, por cierto, los hay y buenos) y saliera en la fotografía el recién elegido limpiándole las botas al director de la RAE?  Se justificaría de igual manera la gracia en razón del lema académico, pero estoy segura al cien por cien que tal fotografía no llegaría a publicarse jamás en  El País.

Es más, sabemos que la mejor manera de descubrir el sexismo oculto o  explícito de cualquier situación es jugar al contraejemplo: ¿a alguien se le ocurriría pedir en su momento a don José Manuel Blecua, actual director de la RAE que posara después de su nombramiento armado de una fregona y cubo sacando lustre a los suelos del venerable edificio?

Pues eso, no hay nada más que decir.

 

 

 

Conveniència o no de celebrar actualment el dia de la dona treballadora

 

Tot va començar a Nova York, Estats Units, unes dones treballadores d’ una fàbrica tèxtil van fer vaga i s’hi van tancar. Va haver-hi un incendi provocat pel mateix empresari com a represàlia i centenars de les dones que hi havia dins van morir.

En un principi aquesta celebració era pròpia  només dels nord-americans. A Europa,  l’any 1910, a la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes,  Clara Zetkin  ( una política socialista alemanya molt influent i lluitadora pels drets de la dona) proposà l’establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s. XX el Dia de la Dona serví per reivindicar principalment el dret al vot femení.

Crec que sí que és important celebrar aquesta data, ja que és un dia en el qual  totes les dones del món tenen l’oportunitat de sentir-se importants encara que sigui només durant un dia a l’any, tot i que això no hauria de  ser així. Una altra conveniència és que és un dia per recordar que altres dones que han viscut anys enrere han lluitat per aconseguir drets dels qual avui dia podem gaudir. Crec que és just reivindicar-lo, ja que les discriminacions que pateixen les dones a la nostra societat encara són reals i passen diàriament. Estic segura que hi ha moltíssima gent que no sap el perquè d’aquesta celebració o què va passar aquell 8 de març. Moltes dones estan acostumades a tenir drets i no s’adonen que les que tenen aquests drets i aquestes llibertats són privilegiades;  que per desgràcia no tota dona els pot tenir i que darrere de tot això hi ha hagut grans sacrificis, manifestacions i fins i tot dones que han hagut de donar la seva vida perquè elles somiaven amb un futur millor per a nosaltres, les dones actuals.

NAOMI COSA ( 4t A)

Aquest dia commemora la lluita de la dona per aconseguir la seva participació,  juntament amb l’home,  al camp del treball i la societat, en general. Es celebra des del dia 19 de març de 1911.

Des de fa molt temps, de quan era petita i anava a la guarderia,  a mi m’han ensenyat que el 8 de març és un dia molt important per a totes les dones i sobretot és el dia en què li pots oferir a la teva mare un somriure amb un ram de flors,  una poesia feta per tu o bé un  objecte  molt simbòlic que recordi sempre.

Aquest any,  al matí  li vaig donar a la meva mare un bombonet de xocolata i una abraçada i es va posar molt contenta,  però a  la tarda li vaig donar també un ra m de flors molt acolorit,  així com a ella li agrada.

En el meu país, Romania,  aquest dia se  celebra d’una forma molt alegre plena de respecte, regals … en els treballs els directors donen  a totes les dones treballadores el dia lliure i també un regal, bé això succeeix en tots els llocs de treball, on hi ha dones, els homes regalen flors a les seves companyes de treball. S’organitzen concerts, concursos… especials per a aquell dia. On volia arribar era al punt  que aquí a Espanya vaig veure que aquest dia és important només perquè és al calendari,  però a  la vida real no es veu cap moviment, compliment,  gest … Feliç dia de la dona treballadora !

ANDREA DUMITRESCU (4t A)

 

Debat sobre un informe de la RAE sobre usos sexistes del llenguatge

4 de març (El País)-   SEXISMO LINGÜÍSTICO I VISIBILIDAD DE LA MUJER

L’acadèmic de la RAE Ignacio  Bosque publica un informe crític   amb les guies de llenguatge no sexista publicades en els últims anys per diverses institucions com per exemple CCOO, UNED, UPM… .  A l”informe,  subscrit per 26 acadèmics de número,  se sosté que si bé existeixen usos verbals sexistes, les recomanacions d’aquestes guies difonen usos aliens a les pràctiques dels parlants. I també conculquen normes gramaticals fermament arrelades. La majoria d’aquestes guies han estat escrites sense la participació dels lingüistes. Assenyalen que l’ús genèric del masculí per designar els dos sexes és un dels aspectes ben arrelats en el sistema gramatical. Un dels arguments esgrimits  és que moltes escriptores, científiques i artistes compromeses amb els drets de les dones no apliquen les guies.

6 de març ( El País)-  L’article de l’acadèmic Ignacio Bosque sobre la visibilitat de la dona en els usos de l’idioma segueix provocant reaccions en el món de la Cultura. SEXO Y LENGUA, ABIERTOS EN CANAL ¿LA LENGUA TIENE GÉNERO? ¿Y SEXO?

13 de març (El País)- QUINIENTOS LINGÜISTAS APOYAN A BOSQUE Y SU INFORME SOBRE EL LENGUAJE SEXISTA. El document  assegura que les conclusions de l’ acadèmic  són “inobjectables”. Segons els signants, “la gramàtica no té ideologia”

Ana Mato s’estrena amb una declaració polèmica

Dilluns  un home va matar la seva dona amb una escopeta de caça a Roqueta del Mar i després es va suïcidar. La nova ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato, va publicar  un comunicat  de condemna “del último caso mortal por violencia en el entorno familiar”, i  expressant la seva “absoluta repulsa”. Que qualifiqués el fet com a  “violencia en el entorno familiar” i  no com a  “violencia de género” va ser criticat per polítics, periodistes i ciutadans. (És violència a l’entorn familiar si un avi mata el seu nét o dos germans es barallen i s’agradeixen)

L’error de la ministra és inexplicable, l’any 2004 es va aprovar la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género ( i el seu partit també hi estava d’acord).  Entre d’altres coses, aquesta llei té molt en compte la diferència entre els delictes a l’àmbit de la llar i els de violència de gènere. Les conseqüències penals de la violència de gènere són diferents a les que té la violència a l’entorn familiar (de la mateixa manera que el terrorisme té conseqüències diferents a les de l’assassinat, perquè respon  a una situació  especial; ningú qualificava els crims d’ETA com a “assassinats de l’entorn independentista”). I és que el llenguatge és important: si no es diuen les coses pel seu nom, és impossible que es produeixi el canvi.

El País (28/12)

Campionat Mundial de futbol femení

seleccio-espanyola-de-futbol-femeninaAcaba de començar a Alemanya el Mundial de futbol femení i promet de ser tot un espectacle.  Podríem formular una pregunta merament  retòrica:  té el mateix impacte aquest  torneig que el masculí ? La resposta és   unívoca. Tothom  sembla admetre  que el mateix esport, jugat per dones, no atrau  multituds  com  les que convoquen els equips masculins.

D’altra banda, tot sovint l’esport  femení no és exempt de polèmiques que van més enllà de la qüestió esportiva.

La selecció de Guinea Ecuatorial jugarà demà contra Noruega després de les  acusacions i sospites sobre la feminitat d’alguna de les seves   jugadores. L’ entrenadora del combinat de Nigèria, Eucharia Uche, va sostenir, després de la ronda classificatòria per al Mundial,  que tres futbolistes en realitat eren homes o transexuals i que havien aconseguit el títol africà el 2008 i la classificació  mundialista amb  mètodes poc ortodoxos.

Una de les acusades era Genoveva Añonma, la capitana i única jugadora que milita en un club alemay. “Crec que les nigerianes són males perdedores i envegen el fet  que nosaltres, d’ un país molt petit, els  haguem guanyat el campionat  africà el 2008”, va declarar al diari  “Frankfurter Allgemeine Zeitung”.

Salimata, una de les jugadores més importants de l’ equip i autora de gols decisius, no ha viatjat amb la selecció, sembla ser per una lesió de genoll, i la seva germana ha volgut acompanyar-la. Se sospita, però,  que les germanes no van superar el test de sexe que fan les federacions nacionals.

El tema recorda el  de la corredora sudafricana Caster Semenya  qui va ser  sotmesa a un test per sospita de no  ser dona  i,  finalment,  fou  autorizada a participar en los propers campionats mundials d’ atletisme.

Llibres per obrir camins

ARA QUE ACABA EL CURS, UNS QUANTS TÍTOLS DE NOVEL·LES QUE PROMOUEN EL DEBAT SOBRE LA PARITAT I LA IGUALTAT PER A NOIES ( I TAMBÉ NOIS ) DE 13 A 15 ANYS:

Hi veurem personatges que es construeixen nous projectes vitals, accepten nous reptes i ens ajuden a posar-nos a la pell dels altres.

Julia GOLDING, TAOSHIRA. Cruïlla, 2010

Suzanne COLLINS,  ELS JOCS DE LA FAM. Estrella polar, 2009

llibresSonja BOUGAEVA, DUES GERMANES TENEN VISITA. Takatuka, 2010

Rosemary STONES,  ALGÚN DÍA NO APARECERÁ MI PRÍNCIPE AZUL. Ediciones B. 1994

Jacquelline KELLY, L’EVOLUCIÓ DE CALPURNIA TATE. La Galera, 2010

Karen CUSHMAN, RODZINA. En tus libros, 2004

Mirjam PRESSLER, MALKA MAI. Diagonal, 2003

Li MOYING, NEU DE PRIMAVERA: CRÉIXER A LA XINA DE MAO. Bambú, 2009

Laia KARROUCH, DE NADOR A VIC. Columna, 2004

Marjane SATRAPI, PERSÉPOLIS. Norma, 2006

persapolisevolucio-calpurniataoshirarodzinadarabuc-sonja-bougaeva-dues-germanes1els-jocs-de-la-famde-nador-a-vicneu-de-primavera1

016

machismoAmb l’últim assassinat a Zaragoza el nombre de les víctimes puja a 20. Només tres d’aquestes havien denunciat prèviament les seves parelles per maltractament. Segons la presidenta de la Confederació Nacional de les Dones, Mercedes de la Merced, ara les víctimes aguanten més i no denuncien a causa de la situació de crisi econòmica. També la ministra d’Igualtat considera que si no saben que les dones són maltractades no poden fer res. El més de febrer va ser quan menys trucades va rebre el servei 016. Fins ara s’han fet moltes estadístiques per veure la situació de les parelles que tenen un final tràgic.

Podem considerar la crisi causa del fet que el nombre de les trucades s’hagi reduït?

Efectivament, crec que la crisi pot ocasionar moltes discusions que poden arribar als maltractaments, alguns d’ells amb final tràgic. Moltes dones, com que depenen econòmicament de la parella i actualment és més difícil trobar feines, toleren els maltractaments per por i per escassedat de recursos.

Tot i així, considero que la publicitat dels casos que fa la premsa hauria de fer obrir els ulls de moltes dones que s’han d’adonar que la crisi els pot fer perdre alguns capritxos i fins i tot necessitats, però no poden permetre que acabi amb les seves vides.

Per aixó cal que tots siguem conscients del problema i continuem educant els joves enla bona pràctica de convivència.

Nina (1r A Batxillerat)

 

Delinqüència femenina

dones-a-la-presodelinquencia

Avui hi ha un reportatge interessant al diari El País, El enigma de la escasa delincuencia femenina. Planteja les raons o enigmes del baix percentatge de dones a les presons. És un fet que hi ha menys dones delinqüents, són menys violentes i menys reincidents. Actualment, només deu de cada cent reclusos són dones.

Factors biològics i socioculturals expliquen les diferències entre homes i dones en aquest àmbit. El perfil de la dona presa ha canviat en les últimes dècades. En els anys 80 el 86% de les dones complien condemna per delictes contra la propietat o contra les persones i només un 11% per tràfic de drogues. Actualment aquest és el delicte que més dones porta a la presó (65%) tant de dones grans que es dediquen a la venda com joves drogoaddictes a les quals l’addicció obliga a robar per comprar o dones estrangeres detingudes per entrar droga al país.

Tampoc l’increment de delictes comesos per noies joves no es percep pels experts com un senyal d’alarma. En general, en les noies hi ha més risc que desenvolupin conductes que poden resultar més perjudicials per a elles mateixes que per als altres. Un dels motius d’internament en centres de correcció d’algunes joves és el maltractament a la seva mare.

Podem llegir el testimoni d’algunes dones que passen per l’expariència de la presó i expliquen què els hi ha dut:

Tamara és una noia de 22 anys  que des de molt jove s’ha dedicat al furt amb intimidació. Porta 30 mesos a la presó i té pendents 6 anys i 10 causes. Actualment, després d’acumular moltes notificacions per mal comportament i tràfic de drogues, diu que ha canviat; vol ser perruquera, casar-se i oblidar la droga que l’ha dut on és.

La veneçolana M. Elena, de 37 anys i mare de dos adolescents de 17 i 15 anys, es penedeix d’haver fet cas a una amiga i haver entrat 1,7 quilograms de droga. Ara estudia Treball Social  a la UNED i somia iniciar una nova vida am els seus fills.

Claudia, la mare d’Aitana, es va veure obligada a denunciar la seva filla després de quasi 5 anys de maltractaments continuats  tant a ella com a la seva parella i a l’àvia. la noia justifica la seva violència pels “porros” i  en realitat creu que ara els joves són més violents perquè els pares són massa tolerants. Després de tres mesos d’internament assegura que ha canviat tot i que en els 21 mesos que liresten sap que ha de treballar molt.

L’ús del burka

burkafatimafatima-i-marit

Fàtima Hssini és la germana d’un suïcida islàmic que es va immolar a Faluya, Iran l’any 2005. La seva germana, que va saber que ” havia estat en un camp d’entrenament  i s’havia casat” (segons el seu codi això significa immolar-se) , havia de declarar davant l’Audència Nacional i es va presentar com vesteix habitualment, coberta amb burka. El jutge Bermúdez no li va prendre declaració perquè va dir que el tribunal necessita valorar les expressions de la testimoni. Fatima fa 22 anys que viu a Castelldefelds, casada amb un espanyol convers;  va declarar que no entenia la polèmica per la seva negativa a declarar sense burka, considera que és “d’ ignorants” i recorda que en anteriors ocasions  havia comparegut amb la cara coberta sense problemes. Una setmana després, finalment, la dona va mostrar el rostre i va reconèixer els fets i es va acomiadar de l’ Audiència Nacional proclamant: “Allah akbar (Alà és gran).

El burka ha estat i és motiu de polèmica eb diversos països europeus del nostre entorn.

A França, Sarkozy li ha declarat la guerra. Aquest juny va dir al Parlament  que aquesta forma de vestir és signe d’esclavitud de la dona i no és benvingut a França.

El govern holandès s’oposa que el burka sigui present a les aules i centres oficials del país.

A Alrmanya, la meitat dels estats federats han restringit l’ús del mocador i prohibit si l’usa una professora o dona amb càrrec públic.

La notícia al diari El País (28/09/09) i a La Vanguardia (28/09/09)

A l’entorn del fet, i tot comentant les fotografies que es van fer de la dona,  El burka, un retrato paradójico