desembre de 2018 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Escriptores que van trencar motllos

Llegim a l’ARA un interessant reportatge sobre dones que van trencar motllos, anys abans que la llarga nit del franquisme les retornés a les llars. Dones novel·listes que van acabar amb molts tabús i van parlar de violència de gènere, del dret al divorci, de sexe entre dones i fora del matrimoni, de pacifisme i d’explotació laboral.

El dret a estimar una dona va ser tractat ja per Caterina Albert al relat “Carnestoltes” inclòs a Caires vius, publicat el 2007, es tracta de l’enamorament entre la marquesa d’Artigues i la Glòria, la seva cambrera. Poc després, el 1909, l’escriptora Ángeles Vicente (Múrcia, 1878) va publicar el Zezé (recuperat per Lengua de Trapo el 2005), on descrivia explícitament una relació lèsbica. També a la novel·la d’ Elena Fortún (1885-1952), Oculto sendero que la creadora de la Celia, la irreverent heroïna de contes infantils que volia ser escriptora, va signar mb el pseudònim Rosa María Castaños , l’heroïna , una pintora (alter ego de l’autora) que de petita vol vestir-se de mariner, es qüestiona la identitat sexual, però no surt de l’armari: es converteix en una jove esquerpa, nòvia a qui no agraden els homes, mala esposa, mare angoixada per la incomprensió d’ella mateixa, artista moderna emancipada després de ser mare i, finalment, una dona madura i sola.

Les autores que sorgeixen entre els anys 20 i 30 del segle passat ho fan en un context de modernització en què es plantegen noves opcions per a les dones. Per exemple Maria Teresa Vernet (Barcelona, 1907-1974) va guanyar el premi Joan Crexells l’any 1934 amb Les algues roges (Horsori, 2006). “La protagonista és una estudiant universitària que ha tingut relacions sexuals amb un company seu i que decideix no casar-s’hi perquè no l’estima”. Anna Murià (Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002) va publicar Joana Mas el 1933, amb un personatge, la Lola, que té relacions sexuals amb els homes amb qui surt. Carme Montoriol (Barcelona, 1893-1966) a Teresa o vida amorosa d’una dona, (1932) planteja que l’heroïna se separi del marit en descobrir que li és infidel per segona vegada. Ho fa perquè té recursos per sortir-se’n, es fa cotillaire.

D’altres com Luisa Carnés (Madrid, 1905 – Mèxic, 1964) tracten els temes de la precarietat laboral i la batalla per la igualtat i l’explotació dels més vulnerables ( Tea rooms )o bé esdevenen intrèpides viatgeres com Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1975) qui va publicar Paradisos oceànics el 1930, tot un escàndol perquè incidia en aspectes com la llibertat sexual dels indígenes de Papeete; o cronistes de guerra com Carmen de Burgos, Colombine (Níjar, 1862 – Madrid, 1932) que va cobrir la Primera Guerra del Rif.

Quan les dones van trencar les cotilles literàries

En record de totes les dones assassinades el 2018 per les seves parelles o exparelles

A La Vanguardia del 30 de desembre podem llegir un reportatge sobre els 47 casos de dones que han mort el 2018 ( tot i que encara n’hi ha en investigació; poden ser 8 víctimes més) Volem recordar-les totes, que no siguin només un número; totes tenien una història, una vida per endavant, moltes deixen fills petits alguns dels quals han presenciat la mort de la mare.

Com diu Montse, la germana d’una víctima de violència masclista : “Es un problema de raíz, el machismo nos rodea por todas partes, y hay que atajar todo esto desde la infancia, y lo que sí tengo claro es que hay que prohibir que los padres puedan ver a los niños cuando hay maltratos, porque al final es una mala influencia, cuando el padre es un maltratador ya no es una buena persona”.

Faltan 47 mujeres… y muchas más

Ben Barres, un científic transgènere

L’obra pòstuma de Ben Barres, “Autobiografía de un científico transgénero“, va ser publicada el setembre de 2018. Havia mort de càncer als 63 anys el 2017. Aquest neuròleg no només va revolucionar l’ estudi del cervell. També va dedicar la seva vida a canviar el que havia experimentat ell mateix: la intensa discriminació contra les científiques dones. El científic nord-americà, professor de l’escola de medicina de la Universitat d’Stanford, va néixer dona i va transicionar el 1997 als 43 anys.

“Em respectaven més com científic transgènere que com científica dona”

En una columna a la revista Nature en 2006, el neuròleg va detallar nombroses proves científiques que dones i homes tenien la mateixa capacitat en matemàtiques i altres disciplines. Va exposar exemples de la seva vida i la raó de les poques possibilitats d’avançar de les dones: la discriminació.

Per exemple: “Van triar un home, malgrat que el degà de Harvard va assegurar que la meva aplicació era més forta. Jo havia publicat sis estudis de gran impacte, i el meu competidor només un.” o “Quan era estudiant a l’ Institut de Tecnologia de Massachussetts, MIT, vaig ser l’única persona que va aconseguir resoldre un problema matemàtic molt difícil en una classe gran integrada majorment per homes; la resposta del professor va ser que segurament el meu xicot havia resolt el problema”.

El treball científic de Barres es va centrar en les nou de cada 10 cèl·lules en el cervell humà que no són neurones i són anomenades col·lectivament cèl·lules glials o neuròglia”. El terme “glial” prové del grec i significa cola. Es creia que no eren més que un suport, que aportava estabilitat posicional i nutrients a les neurones, Barres va demostrar que la neuròglia juga un paper cabdal en les sinapsis, les connexions que transmeten senyals entre les neurones.

Aportacions de les dones a la cultura artística i científica

Maria Sybilla Merian y Alida Withoos: mujeres, arte y ciencia en la Edad Moderna (Editorial: Universidad de Cantabria, colección Analectas)

Catàleg d’una exposició que dona a conèixer un aspecte poc apreciat de la producció cultural dels segles XVII i XVIII: el dibuix científic. A través d’una observació curosa i amb tècniques molt depurades, dones i homes de tot Europa van investigar i representar la natura a color sobre paper, amb notòria qualitat artística. Aquests dibuixos són part de les grans col·leccions científiques de l’època. Les aportacions de les dones al desenvolupament de la botànica o l’entomologia van ser reconegudes i valorades, però el seus llegat és encara poc conegut pel gran públic.

Dues d’aquestes artistes-naturalistes són Maria Sibylla Merian (Franckfurt 1647-Amsterdam 1717) i Alida Withoos (Amersfoort, ca. 1661/1662- Amsterdam 1730). Es conserven en el Real Jardín Botánico vint-i-un dibuixos que els són atribuïts, mai s’han exposat a Espanya. Van arribar el 1785 a la cort de Carles III; eren part de la col·lecció científica comprada al metge i naturalista holandès Jan le Francq van Berkhey (1729-1812).

L’exposició d’aquestes obres permet difondre aspectes de la història de l’autoria i del col·leccionisme científic, i també mostrar les aportacions de les dones a la cultura artística i científica. L’exposició té lloc al Paranimf de la Universitat de Cantàbria fins al 19 de gener de 2019.

Campanya contra la prostitució a la via pública

Ja fa cosa d’un any i mig l’Ajuntament de Gavà va posar en marxa un pla d’intervenció integral contra la prostitució, que inclou accions comunicatives, sancionadores i d’intervenció comunitària. Podem llegir diversos cartells informatius al llarg de la C-31 recordant que oferir o sol·licitar serveis sexuals retribuïts a l’espai públic comporta multa de fins a 3.000 euros, o un altre on llegim: ‘Tu t’ho passes bé? Ella, no. La trata de persones i la prostitució són un atemptat contra els drets humans. No siguis còmplice’.

Es posà a disposició de les dones que practiquen la prostitució a la ciutat els recursos disponibles dels Serveis Socials Municipals perquè deixin aquesta activitat ( per exemple una traductora d’albanès ja que la majoria de les noies són de nacionalitat albanesa o romanesa). A més, els agents de la Policia Local van rebre formació sobre trata de persones, a càrrec de la Policia Nacional, i sobre violència masclista, a càrrec d’una persona experta en polítiques d’igualtat.

El mes passat l’Ajuntament de Gavà va fer un pas més en la lluita contra la prostitució i ha modificat l’ Ordenança municipal reguladora de l’ espai públic per despenalitzar totalment les prostitutes i limitar les sancions als clients, que seran castigats amb multes de 601 a 3.000 euros si demanden els seus serveis a la via pública.

Segons dades presentades aquest dimarts per l’alcaldessa, Raquel Sánchez, i la consellera d’Igualtat, Gemma Badia, l’ efectivitat d’aquesta mesura s’ha vist reflectida en una disminució de dones prostitutes a la via pública (de 12 identificades l’any passat a 5-7 el juliol i 1 o 2 a finals de setembre).

La pretensió de l’Ajuntament de Gavà no és que el problema es desplaci a poblacions veïnes ( per això ha iniciat converses amb altres consistoris) sinó oferir a les noies altres alternatives.

Actes d’homenatge a Laura Luelmo arreu d’Espanya

Laura Luelmo, la professora de plàstica de Zamora que havia començat una substitució feia pocs dies, va ser assassinada a El Campillo, Huelva. El seu assassí confés diu que s’hi va encaterinar. La va retenir durant unes hores a casa seva a i després de consumar l’agressió, li va donar una pallissa mortal. Només tenia 26 anys, i una llarga vida plena d’il·lusions per endavant.

Arreu d’Espanya se succeeixen sentides mostres de rebuig. A Huelva, els actes de condemna de l’assassinat de la professora Laura Luelmo són continus. Una marxa multitudinària ha cobert a peu la distància entre l’institut de Nerva, on donava classes, i el lloc en el qual es va trobar el seu cadàver. També hi ha hagut marxes a Madrid, Barcelona, Vitoria, Donostia, Zamora, Ceuta, Logroño i Osca.

A Barcelona centenars de persones han recordat la Laura en una carrera popular. Els assistents han reivindicat el dret de les dones a córrer lliures i sense por a possibles agressions masclistes.

A les xarxes socials feia un temps ella havia publicat aquest comentari que ha esdevingut premonitori: “Te enseñan a no ir sola por sitios oscuros en vez de enseñar a los monstruos a no serlo. Ese es el problema”

Google dedica el seu doodle d’avui a Teresa Carreño

María Teresa Gertrudis de Jesús Carreño García fou una pianista, cantant i compositora veneçolana. Ha estat denominada per molts experts com la pianista més prolífica d’Amèrica Llatina durant els segles XIX i XX, i una de les pianistes i compositores més importants del món considerant el fet inusual que una dona de la seva època es dediqués a aquesta professió. Va néixer a Caracas el 1853 i va morir a Nova York el 1917 un 22 de desembre.

En els seus més de 50 anys de carrera professional a més de pianista, cantant i compositora va ser empresària artística , consellera i mestra de generacions d’artistes del seu temps. Entre les més de 75 obres que li devem destaquen l’‘Himne a Bolívar’, ‘Saludo a Caracas’, el vals ‘A Teresita’, dedicat a una de les seves filles i el ‘Cuarteto para cuerdas en si bemol’.

Gertrude Bell, arqueòloga i exploradora

GERTRUDE MARGARET LOWTHIAN BELL (Anglaterra, 1868 – Iraq, 1926) fou una arqueòloga i exploradora especialitzada en el període bizantí i islàmic. Va viatjar pel Pròxim Orient per estudiar jaciments inèdits.

Filla d’un industrial del ferro, va estudiar història moderna a la Universitat d’Oxford. Va viatjar a Iran i es va enamorar del desert; fruit d’aquesta experiència va escriure Safar Nameh: Persian Pictures, publicat el 1894. Posteriorment va tornar a Orient Mitjà: va fer una estada a Jerusalem, va visitar Petra, Palmira i Baalbek, on va començar a interessar-se per l’arqueologia. El 1905 va iniciar una expedició cap a Konya (Turquia), amb l’objectiu d’estudiar les esglésies bizantines d’Anatòlia. L’expedició que la va fer més famosa fou la iniciada, el 16 de desembre de 1913, a Damasc fins a l’oasi d’Hayil travessant l’àrid desert de Nafud, un indret assolat per les guerres tribals. Després d’aquesta, fou condecorada amb la medalla d’or de la Royal Geographical Society, i es guanyà un nom entre els exploradors de l’època (Sir William Ramsay, David Hogarth i el seu jove ajudant T. E. Lawrence entre altres)

Va tenir un paper important en la creació de l’estat de l’Iraq gràcies a la seva diplomàcia i al coneixement de les cultures orientals. Va crear el Museu Arqueològic de l’Iraq (actualment Museu Nacional de l’Iraq) on va ser trobada morta el 1926 per sobredosi de somnífers, poc després de la seva inauguració.

Tot i aquestes proeses, curiosament va fundar i presidir la secció nord de la Lliga Nacional de Dones Antisufragistes a les quals considerava unes desvergonyides extremistes. Curiosa aquesta contradicció entre acció i pensament.

Per aproximar-nos a la seva figura podem veure la pel·lícula La reina del desert, protagonitzada per Nicole Kidman.

Notícies diverses

Dades de casos de violència masclista a Catalunya. Segons dades facilitades aquest dilluns per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els jutjats de violència contra la dona registren 6.690 casos a Catalunya el tercer trimestre de l’any. La comparativa de denúncies rebudes directament als jutjats catalans durant el tercer trimestre del 2018 en relació amb el mateix termini del 2017 estableix que hi ha hagut una disminució del 0,9%, de 5.871 a 5.816. // A 30 de novembre hi ha hagut 6 dones assassinades.

Polèmic cartell d’una dona nua com a promoció de la Copa del Món d’esquí del 28 i 29 de desembre a l’estació austríaca de Semmering. El pòster ha estat dissenyat per l ‘artista Christian Ludwig Attersee de 78 anys qui afirmat que la imatge busca posar de manifest “el poder, la independència i la confiança que tenen les dones en elles mateixes”. La imatge ha generat molta controvèrsia a les xarxes socials que en general es pregunten que té a veure amb el rendiment de les esportistes.
Article a l’ARA ( 17 /12/18) Iniciatives que redueixen la bretxa de gènere laboral. Les dones representem gairebé la meitat de la població mundial (49,6%) però les condicions laborals de dones i homes són poc igualitàries. L’informe Tendències d’ocupació femenina 2018 de l’Organització Internacional del Treball confirma la necessitat que s’adoptin polítiques dirigides a les dones per revertir “la tendència que persisteix, en la desigualtat salarial i en l’accés a la feina o altres formes de discriminació”. L’informe Perspectives d’ocupació de 2018 de l’OCDE també constata que existeix bretxa salarial: a nivell mundial la mitjana d’ingressos de les dones és un 39% inferior a la dels homes.
Alguns exemples d’empreses que impulsen propostes per superar la discriminació laboral femenina: Renfe ha signat un conveni amb Instituto de la Mujer per a augmentar la representació femenina (tan sols el 13% dels treballadors de la companyia són dones) que inclou formació sobre igualtat per als treballadors; programa de beques -un milió d’euros anuals – perquè les dones es formin com a maquinistes; beques perquè estudiants de disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) facin les pràctiques a la companyia, i inclusió de clàusules que afavoreixin la igualtat amb les empreses que els prestin serveis. També l’empresa Holaluz, neix amb voluntat de conciliar treball i família: horari 100% flexible, nursery per a les mares i els pares de l’empresa i casalets les setmanes que la canalla no té escola i els adults treballen.

I què en sabem de dones bomberes?

La inspectora Cecília Egea es jubila després de 36 anys de servei. Arquitecta de formació i bombera de vocació, va ser de les primeres dones a accedir al cos i la primera a assolir la màxima categoria jeràrquica. Ella és la primera dona bombera que es jubila.

Desitgem que ben aviat un fet com aquest no sigui notícia. Voldria dir que formaria part de la normalitat que una dona arribes al màxim nivell de l’ estructura jeràrquica del cos.

El 2010 només un de cada cent bombers catalans és una dona. 2.429 bombers i només 27 bomberes. La Generalitat volia trencar aquest desequilibri i fomentar l’entrada de dones al cos. El Departament d’Interior va elaborar el documental “Bomberes”, per tal de despertar la vocació per a aquesta professió entre les dones. L’objectiu era aconseguir que la presència femenina a les proves d’accés al cos de Bombers s’incrementés en un 30%.

Les primeres dones bomberes van ser voluntàries, els anys 1980, mentre que les dues primeres funcionàries ho van ser el 1998. Irene Casas, que ha entrat al cos de Bombers als 29 anys i és l’única dona bombera del seu parc actual, el de Santa Coloma de Farners, a la Selva, afirma que, malgrat que hi ha “alguns bombers de la vella escola que encara no porten bé treballar amb bomberes”, mai se li ha “posat en dubte” cap habilitat pel fet de ser dona. Tot i així, afegeix, s’ha de continuar fent “pedagogia de la igualtat”, sobretot, en aquest tipus de feines. Lamenta que, de petites, a les nenes no se les motivi per fer de bomberes, tal com sí que passa amb els nens. I quan això succeeix, sovint se les orienta a l’atenció a les víctimes o a les cures. Això fa que, per a moltes dones, ser membre del cos de Bombers no sigui una opció. Ella va estudiar dret i va fer un màster en criminologia i execució penal; però la seva vocació era ser bombera i ho ha aconseguit després de participar com a auxiliar d’ofici en la seva primera campanya forestal i superar superar unes oposicions.

Aquesta professió encara viu del tòpic?

Informació de Twitter Bomberscat i Ser dona en un món d’homes: tres generacions planten cara al masclisme (article de Nació digital, 7/3/2018)