30 de gener: Dia Escolar de la No-violència

logo_denipEl DENIP – Dia Escolar de la No-violènciaDia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau – fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora,  difosa internacionalment. Es practica a escoles de tot el món els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, defensor a ultrança de la no-violència)

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.

Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són:

  • Sensibilitzar  ( la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles).
  • Conèixer  els conceptes d’amor universal, de no-violència i de pau positiva, i   els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans.
  • Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món.
  • Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada.Himne:  GERMANS DE LES ESTRELLES ( lletra de Llorenç Vidal i música d’Andreu Bènnassar)L’organització FundiPau proposa un concurs d’Animacions per a la pau  (curts)

Tenir o no tenir fills, noves respostes a un antic dilema per a les dones

Augmenten els percentatges de respostes NO o MAI a les  preguntes -Tindràs fills? o  – Quan tindràs fills? La tendència es generalitzada a tots els països d’Occident: entre un 25% i 30% de dones no seran mai mares, un canvi sociològic brutal en tan sols una generació.

Són les anomenades dones NoMo, abreviatura de l ‘anglès ‘Not Mothers’, una nova etiqueta per a definir totes aquelles dones que no poden o no volen tenir fills. La plataforma digital de continguts audiovisuals Sinfiltros posa sobre la taula  un debat que és al carrer  i afecta  cada cop més dones de la societat occidental.  Aquest NO  a la maternitat és degut a la manca d’estabilitat laboral i emocional de les dones o bé la raó és que ara  ser mares no se sent com una obligació?

Doncs sí, No tenir fills ja no és res negatiu sinó que fins i tot està sorgint una mena de militància de la vida sense fills,  un orgull childfree i, per tant,  estan caient molts dels tòpics construïts a l’entorn de la maternitat. El debat arriba  a plantejar un dels aspectes més tabús: el penediment d’ haver tingut fills.

Una centenària pionera del bàsquet

Encarna Hernández (Lorca, 23/I/1917), pionera del bàsquet femení a  Espanya  i primera entrenadora nacional amb  títol i jugadora del Barcelona als anys  40– fa avui 100 anys i es mostra tan vital i entusiasta com sempre. Va arribar a Barcelona de petita perquè el seu pare va venir a treballar   pera l’ Exposició  Universal de 1929. Amb  13 anys  va començar a afeccionar-se a aquest esport ( inventat 40 anys abans per James Naismith a  Springfield,  EEUU). L’hi  i van ensenyar els nois, entre els quals el que seria més tard el seu home.  L’Atlas i  el Laietà van ser els seus primers clubs, després de passar pel Cottet, el Fabra o el Moix Llambés, el 1944 va rebre   l’ oferta del Barcelona, on va ser durant 9 anys fins al naixement del seu fill. Aleshores, amb 36, va penjar les botes.  No era de les més altes, però tenia els seus recursos i aconseguia una mitjana per sobre dels  15 punts per partit.

Després de la guerra, amb Franco, va ser triada per a dirigir la Secció  Femenina de la Falange, esdevenint primera primera entrenadora nacional de la història. Però el dictador mateix va prohibir-li anar al SEU italià, del qual tenia una oferta.

Fins fa poc més de 4 anys encara anava a jugar al parc de l’Espanya Industrial sorprenent el jovent que hi trobava.

La niña del gancho” és el nom  del documental que ha permès conèixer la seva història; fa referència a la seva especialitat, un tir elegant de difícil execució.

Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptora d’Alcoi rebrà  el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix  anualment des de 1969  la institució Òmnium Cultural i que és dotat amb 20.000 euros. Simó es converteix en la cinquena dona reconeguda amb aquest guardó en les últimes 48 edicions, carència lamentada per les seves últimes receptores. L’autora de més d’una trentena de novel·les i relats com ara  el  recull  “Dones” i les novel·les “Júlia” o  “El Mossèn” entre d’altres  s’uneix a una curta llista formada per Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008) i  Maria Antònia Oliver (2016).

El jurat ha valorat l’obra immensa de Simó, una producció extensíssima de novel·les, assaig, poesia, guions de ràdio i articles  duta a terme al llarg de 40 anys.   Obra ingent, traduïda a més de 10 llengües on és també palès l’afany de lluita de l’autora; lluita per la llibertat, per la situació de les dones, pels drets de la infantesa …

Primera víctima de l’any de violència masclista avui dia 2

Una dona d’uns 40 anys ha estat  morta  per  la seva parella de 20 al seu domicili de Rivas Vaciamadrid on la parella convivia malgrat l’ordre d’allunyament.

El balanç de víctimes de l’any 2016, el més baix des de 2003 en què es van començar a recollir dades, podria augmentar fins a 45 si s’hi afegeix a la xifra oficial el cas d’una dona assassinada a Telde ( Gran Canària)