Un any més celebrem el Dia de la Dona. Com mostren les fotografies, els alumnes de 2n d’ESO han fet un mural que ens fa conèixer la importància de moltes dones de tots els temps i diferents àmbits l’obra de les quals, de vegades no prou coneguda, ha fet progressar la humanitat. També n’han fet un alumnes de Francès de diferents cursos alumnes de 3r d’ESO en anglès. Volem fer visible el saber, coneixements o obres de les dones i reivindicar, un cop més, les sufragistes, les inventores, les pioneres, les artistes, les investigadores, les científiques i tecnòlogues, les esportistes … absents dels currículums escolars. Malgrat la introducció de la dona en el món universitari i laboral aquestes darreres dècades, moltes carreres continuen masculinitzades i la presència de les dones en els llibres de text és minúscula: tan sols el 7,5% dels referents científics i culturals són 
dones.
D’altra banda, com tots els cursos, l’institut participa en l’exposició col·lectiva que organitza l’ajuntament de L’Hospitalet Art en Femení. En aquesta ocasió els i les alumnes de 1r de batxillerat artístic han fet retrats d’aire “retro” de diferents artistes: dissenyadores, pintores, fotògrafes… com ara Camille Claudel, Coco Chanel, Frida Khalo o Àgata Ruiz de la Prada.
També destaquem el poema de Mariam Rodríguez (3r A) SOC DONA
Soc una dona que treballa,
soc una dona que s’esforça,
soc una dona que lluita,
soc una dona que riu,
soc una dona que gaudeix,
soc una dona que viu,
que té il·lusions, esperances, somnis,
però també sóc una dona que alguns menyspreen,
soc una dona que plora,
soc una dona que jutgen per la forma de vestir,
d’actuar, de parlar,
soc una dona que no passeja tranquil·la pels carrers,
soc una dona que té por,
soc una dona que intenta sobreviure,
soc una dona que també és persona.
Fem nostra la reivindicació d’igualtat salarial, una de les causes de la vaga convocada per al Dia de la Dona 2018: A IGUAL TREBALL, IGUAL SALARI. Podem llegir l’entrada PROU DIFERÈNCIA SALARIAL ENTRE HOMES I DONES I no deixarem d’encoratjar les nostres alumnes per tal que aspirin als mateixos estudis i/o ocupacions que els seus companys.
Com a material de lectura i reflexió podem enllaçar amb el dossier del diari ARA de diumenge 4 L’hora de les dones que afirma “El moviment #metoo de denúncia de l’assetjament sexual ha resultat clau per posar el feminisme en la primera línia de l’agenda social”.
Sota el lema #EnsAturem col·lectius feministes als quals donen suport la majoria de sindicats i partits polítics convoquen aquest 8 de març una vaga feminista . Pel que fa a l’àmbit educatiu, la vaga femenina d’estudiants pretén posar sobre la taula les mancances en l’àmbit educatiu que hem comentat. Així doncs, les noies són encoratjades a no assistir a classe el 8 de març. Els col·lectius feministes i els sindicats també animen les dones a no tenir cura de les feines de casa i de les relacionades amb l’atenció dels familiars el 8 de març. #PenjaElDavantal La imatge que es vol projectar és la dels davantals penjats als balcons.
Podem llegir el manifest “oficial” de la vaga aquí. En concret, quant a educació, manifesten:
Sol·licitem el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius. Denunciem el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere. Exigim un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text; i en la qual la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!
I un darrer apunt, el manifest de convocatòria de vaga d’un dels sindicats es clou amb una frase de l’activista afroamericana Angela Davis “No acceptis les coses que no pots canviar. Canvia les coses que no pots acceptar!”
Kathrine Switzer, nascuda el 1947 a Amberg, Bavària a l’Alemanya ocupada i nacionalitzada estatunidenca. El 1967 fou la primera dona a córrer la Marató de Boston, ja que fins aleshores era una prova exclusivament per a homes. Es va inscriure com a K. Switzer i va creuar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. L’any abans, la seva col·lega Bobbi Gibb ja ho havia intentat. Tot i que un dels jutges va voler detenir-la va aconseguir acabar la cursa amb un temps de 4 hores i 20 minuts. En 1971, la Marató de Nova York va decidir integrar la categoria de dones, obrint les portes a les dones a la resta de maratons a nivell mundial. L’any següent, cinc anys després d’aquella gesta de Kathrine es va permetre oficialment les dones competir a la marató de Boston.
