En relació al cas de la presentadora anglesa Miriam O’Reilly que havia estat acomiadada de la BBC per ser massa gran (té 53 anys) i ha guanyat el plet que havia interposat, podem llegir un article interessant a La Vanguardia (14 de gener) “Si es mujer, joven y guapa” on s’analitza perquè la TV a Espanya – totes les cadenes, de fet – limiten la presència de dones periodistes de mitjana edat en els informatius ( en canvi molts dels homes presentadors tenen més de 50 anys ) Moltes dones que s’han de posar de cara al públic es veuen obligades a operar-se, en un intent de trobar la joventut eterna com s’explica a l’article “Trasplante de juventud” ( La Vanguardia, 15 gener) on s’argumenta que intentar retenir la joventut sigui com sigui ( ingerir fins i tot tota mena de substàncie) és sun atemptat greu a la salut.
Podem llegir el testimoni de Rosa Maria Mateo, nascuda el 1943 , qui fou alunyada de la professió malgrat els reconeixements i èxits obtinguts. Actualment és jubilada. Com ella afirma, preval en aquest àmbit la perspectiva masculina, les arrugues són pitjor vistes en les dones.
En aquests temps de tanta competència on el que més importa són els números d’audiència, els amos i directors de les cadenes pensen, sens dubte, que una senyoreta bonica i d’ulls blaus els fa incrementar.