Ara que han tornat a haver casos de morts per violència masclista, m’agradaria fer esment de dos textos que he llegit a les pàgines del diari El País (27/07/09)
El primer és escrit per Gemma Lienas i està relacionat amb els casos de violació de noies menors per part de grups de nois, la majoria també menors d’edat, ocorreguts recentment a uns pobles d’Andalusia. El fet ha suscitat una agra polèmica sobre l’edat penal a Espanya i la conveniència de rebaixar-la, cosa que alguns defensen (oblidant, potser, que tot i així la legislació preveu alguna mena de reeducació de la seva conducta). També s’han relacionat amb els successos conceptes com manca de valors i d’educació del jovent, permisivitat extrema de bona part de la societat…. L’article de la Lienas es titula ¿A quién deberímos imputar? I destaca: ” Una de cada cuatro niñas antes de los 17 años sufrirá abusos sexuales y el 85% de éstas serán violadas por alguién próximo.” L’autora afegeix a la polèmica un ingredient que, tal vegada, ha estat poc abordat: la violència sexista. El delicte comès per aquests nois contra aquestes nenes no és cap altre que el de violència contra les dones. I contra aquest delicte, ara comès per uns nens, cal sobretot que canviïn les mentalitats. Llegiu-lo, és ben interessant.
Podeu llegir també l’article aparegut a La Malla (25/07/09) Ressuscita el debat sobre augmentar les penes als nens delinqüents
L’altre text que avui m’ha cridat l’atenció és una carta al director escrita per una dona, Carolina Ventura Álvarez-Arenas i no indica la seva procedència geogràfica. La carta es titula Millennium i, evidentment, parla de la trilogia de l’autor Stieg Larsson. En realitat és un elogi de dos homes que, indubtablement, no tenen res a veure amb aquells altres que no estimen (és a dir, odien) les dones. En primer lloc fa un reconeixement a Diego López Garrido pel text publicat a Babelia el passat 18 de juliol Larsson y el retorno de las amazonas tot agraint-li la sensibilitat cap al tema de violència contra les dones que segons la ressenya és, evidentment, el tema més important de la trilogia de Larsson.
En segon lloc, òbviament, agraeix també l’autor la seva creació d’uns personatges femenins tan innovadors per la seva fortalesa i la seva personalitat. I no només la inquietant protagonista, Lisbeth Salender sinó també totes les altres dones, la Rosa, la germana de Mikel, l’Erika…
He trobat aquesta altra pàgina, en anglès, sobre Stieg Larsson.
Així comença el tercer volum de la trilogia d’
A les Pitiüses les dones sovint assumeixen les tasques del camp perquè els homes de la família s’han anat incorporant al sector terciari. Des de fa 5 anys l’Associació de Dones Pageses i del món Rural de les Pitiüses treballa per i amb les dones del camp d’Eivissa i Formentera en projectes factibles, que volen millorar l’entorn de les dones que treballen el camp malgrat que la majoria no són titulars de les finques. De fet, de les 11 dones que integren la directiva de l’associació, només dos ho són. La majoria de les 158 dones vinculades a l’associació són filles de pagesos, han fet feines del camp des de la seva joventut i ara s’encarreguen de les terres i els animals a plena dedicació. La tasca principal de l’associació és ajudar les dones a tramitar documents i donar-los informació sobre ajudes específiques per al món rural.
Al reportatge del diari El País El fracaso escolar, ¿cuestión de sexo? (12 d’abril de 2009), segons el pedagog Antonio Matamala (director de Batxillerat del col·legi Liceo Europeo de Madrid) les noies superen els nois en comprensió lectora, atenció a classe i esforç personal (mentre que els nois estudien de mitjana tres hores setmanals, les noies ho fan vuit).