Mes: març de 2011

El Tribunal Suprem va iniciar ahir a Washington l’audiència per decidir si pel cap baix milió i mig de treballadores o extreballadores de Wal-Mart poden pledejar juntes contra aquesta cadena. Totes denuncien que s’hi fa discriminació de gènere – sous més baixos o menors possibilitats d’ascens respecte els homes. Aquesta és la major cadena minorista del país i la que té més treballadors.  Aquest cas espanta moltes altres companyies molt importants (General Electric, Microsoft o Costco) que ja han publicat comunicats de solidaritat amb la cadena d’hipermercats. Si el tribunal accepta – la decisió  es farà pública  previsiblement per juny- s’obriria un judici més de fons: la desigualtat de tracte laboral a dones i homes,  i la possible condemna implicaria el pagament de milions de dòlars. Totes les altres firmes temen l’efecte dominó; tot i així ja han trascendit les objeccions  per a gestionar aquesta gran reclamació.

La  demanda   va ser iniciada  el 2001 i afecta tot el país (Wal-Mart compta amb 3.400 botigues). Les reclamants subratllen que elles ocupen el 65% dels llocs de treball d’inferior categoria i només el 33% de tasques de direcció. Asseguren que cobren 1,16 dòlars menys per hora pel mateix treball que els homes malgrat que tenen més experiència i obtenen millors resultats.

La representat de la cadena, encarregada d’explicar la situació als mitjans de comunicació és Gisel Ruiz , una treballadora de base que ara és a la vicepresidència. Ella sosté que la seva experiència refuta la reclamació. A l’extrem contrari, les pioneres de la demanda inicial, com Christine Kwapnoski, una de les sis inicials, s’han erigit portaveus d’un gran col·lectiu que està duent endavant aquesta  veritable guerra de gèneres. Dins d’aquest grup de dones n’hi ha de molts diferents nivells laborals, des de gerents a dependentes i inclou una gran majoria de negres.

SUDÀFRICA-

Sudàfrica va ser el primer país a prohibir a la seva Constitució la discriminació per orientació sexual i el primer país africà a legalitzar els matrimonis homosexuals (des de 2006), toi i això les estadístiques de violència masclista són de les més altes del món. A més,  al país són violats altres drets individuals. Per exemple, les dones són agredides per la seva orientació sexual.  Als  guetos de Ciudad del Cabo les lesbianes pateixen el que els homes anomenen “violacions correctives”. Les activistes protesten davant els jutjats i demanen que les dones denunciÏn els seus agressors, però sovint els judicis s’ajornen per falta de testimonis (el de l’assassinada Zoliswa Nikonyane s’ha posposat  32 vegades) per això es demana l’aprovació d’una llei específica per castigar el que elles defineixen “crims de l’odi”. La policia no fa la seva feina, diu Funeka Soldaat, de Free Gender, una de les 10 ONG que van iniciar una campanya de recollida de signatures contra aquesta mena de crims.

Des de desembre, aquesta campanya té un lloc a Internet:  http//www.change.org/petitions/south-africa-take-action-to-stop-corrective-rape , motivada pel suïcidi d’una lesbiana que havia estat violada,  i en poc temps s’han recollit 171,719 adhesions en 163 països, la qual cosa ha induït a un canvi en l’actuació del govern quant a celebrar amb   celeritat  els judicis. D’altra banda, el parlament reunit a Ciudad del Cabo va acordar adoptar un pla d’acció i una comissió de treball per afrontar els perills que suposa ser gai, lesbiana o transexual als guetos de les ciutats sudafricanes.

Una altra iniciativa per a la lluita contra els estigmes socials és l’equip de futbol CHOSEN FEW format per dones lesbianes negres i, generalment, provinents de les zones més desfavorides de Johannesburg. Va ser creat el 2004 i és un dels projectes de Forum for the Empowerment of Women (FEW), nascut el 2002 i destinat a defensar els drets de les dones lesbianes, transexuals i bisexuals. Malgrat la descriminalització de l’homosexualitat, reconeguda per la Constitució, els estigmes i prejudicis contra les lesbianes i els homosexuals són  a flor de pell entre la població i moltes de les jugadores de l’equip han estat agredides. També s’ha prohibit l’equip de participar a la lliga nacional per la seva condició sexual. El 2006 l’equip fou bronze als Jocs Gais de Chicago i dos anys més tard van obtenir la plata  en els Jocs Internacionals de Futbol de Gais i Lesbianes a Londres. El darrer estiu també van participar en els Jocs Gais de Colònia.