maig de 2011 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Tres avenços per a la igualtat

El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei d’Igualtat de Tracte

“Ningú no podrà ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, malatia o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Un organisme independent s’encarregarà d’investigar les vulneracions de la norma.

A nivell pràctic, es prohibeix que el sexe sigui un factor per decidir les primes de les assegurances ( s’incorpora d’aquesta manera la sentència del Tribunal de justícia de la UE del passat mes de març.

Una altra conseqüència, si s’aprova el projecte, és que el Govern està decidit a prohibir les subvencions a col·legis que separen per sexe, cosa que interessa actualment a 67 col·legis que reben subvencions de les comunitats autònomes (uns 100 milions d’euros).

Tot i que els socialistes compten amb el suport dels diputats d’esquerres, CiU ja ha expressat la seva postura contrària argumentant que “discriminaria les classes mitjanes, que serien privades del seu dret a triar” !!!! També al·leguen que la mesura invaeix competències autonòmiques. En fi, atès que falta ben poc per a les properes eleccions i el PP no es mostra gaire partidari de frenar les subvencions a aquest tipus de centre escolar, veiem complicat que la nova llei pugui veure la llum.

El gobierno, decidido a prohibir las ayudas a colegios que separan por sexo. El País (28/05)

El Consell de Ministres ha aprovat un projecte de llei de Cotitularitat Compartida per la qual les dones rurals podran figurar com a cotitulars, juntament amb les seves parelles ( ja siguin jurídiques o de fet) , de l’explotació agrària que gestionen com a negoci familiar. Fins ara el titular era únic i per inèrcia patriarcal el responsable en el 71% dels casos era l’home. Aquest projecte de Llei vol reconèixer el treball de la dona al camp i, sobretot, fer-la partícep dels reconeixements jurídics i econòmics derivats de la seva activitat. Unes 100.000 dones podran beneficiar-se’n.

Las mujeres del campo podrán ser cotitulares de la explotación familiar. El País (28/05)

Sentència del Tribunal Suprem de Justícia sobre els uniformes laborals. El Tribunal Suprem de Justícia ha sentenciat que, si bé les empreses poden decidir els uniformes del seus empleats, aquesta llibertat no legitima que els treballadors hagin de suporatt limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertat públiques”. Per tant, les infermeres o altres col·lectius no poden ser obligades a dur faldilles. S’ha acabat l’estereotip: elles faldilles, ells pantalons.

Derecho al pantalón. El país ( 29/05)

En relació al cas Strauss-Kahn

Ja fa dies que volia fer una entrada comentant el cas del president del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, arrestat el 14 de maig a Nova York acusat d’agressió sexual a una cambrera del seu hotel. Havia estat llegint articles diversos i molts d’ell fan palès la impunitat amb què aquest home havia actuat en ocasions anteriors i el silenci per por d’alguna de les sevbes víctimes. Costa de creure que un “secret” que molta gent coneixien – la seva “passió” per les “faldilles” !!! pogués haver-se mantingut ocult fins ara i et fa perdre la fe en les institucions democràtiques i en els partits d’esquerres (l’home és membre del Partit Socialista francès)

Avui he llegit a La vanguardia un article de Laura Freixas que va en aquesta línia: Abusitos y abusazos.

Human Rights Watch demana l’alliberació d’una activista saudí

Segons nota d’agència, Manal al- Sharif fou detinguda diumenge i traslladada a presó per haver penjat un vídeo a YouTube on apareixia conduint, contravenint la prohibició tàcita ( no estipulada per llei) imperant a Aràbia Saudí, l’únic país al món que prohibeix conduir dones, saudís o estrangeres, i ho considera una violació de l’ordre públic.

De fet, l’acció de Manal obeix a una campanya online, “Woman 2 Drive” , que ha utilitzat Facebook i Twitter per instar les dones d’ Aràbia Saudí que tenen permisos de conduir internacionals que comencin a conduir per tot el territori del país el 17 de juny com a part de les seves activitats quotidianes.

Manal al Sharif és assessora de seguretat informàtica i té 32 anys d’edat.

Amnistia Internacional

Ha mort Joanna Russ, escriptora feminista de ciència-ficció

L’escriptora nordamericana Joanna Russ, nascuda a Nova York el 1937, va morir el passat 27 d’abril a causa d’un vessament cerebral. Russ és una de les autores de ciència-ficció més reconeguda. D’altra banda, a la seva obra literària veiem una crítica a la discriminació per raó de sexe.

La seva carrera com a escriptora de ciència- ficció es va iniciar el 1959 amb la publicació de “Nor Custom State” al Magazine of Fantasy and Science Fiction (Revista de Fantasia i Ciència- Ficció). Amb els seus treballs va feminitzar el gènere, majoritàriament escrit per i per a homes. La crítica va lloar la força dels seus personatges femenins. És, de fet, la primera escriptora que va introduir el lesbianisme a la novel·la de ciència-ficció després que fes pública la seva homosexualitat.

Un dels seus treballs més aplaudit fou The Female Man (traduït a l’espanyol com El Hombre Hembra), on planteja el sexisme imperant. El 1972 va guanyar el Premi Nébula pel seu relat When it changed i el 1983 el Premi Hugo per la seva novel·la Souls.

A més de narrativa va escriure assaigs ( com Cómo acabar con la escritura de las mujeres que es reedita el 2018 en espanyol) i guions.

Cada any milers de dones pateixen discriminació laboral

Com a complement al comentari del llibre d’Elisabeth Badinter La mujer y la madre, voldria fer una ullada a un fet massa freqüent al nostre entorn. Milers de dones es queden sense feina a Espanya per ser mares. El ‘mobbing’ maternal afecta unes 4000 dones i nomes un 10% dels casos arriben a judici.

Les xifres ens diuen que les empreses que afavoreixen la concicliació i la igualtat de drets entre homes i dones són més productives. Però la realitat mostra que milers de dones són discriminades laboralment per ser mares ( són acomiadades o relegades a llocs de menor categoria i se’ls nega la reducció de jornada…). La Fundación Madrina , ONG que s’encarrega de denunciar casos de mobbing maternal i ajuda les dones que el pateixen, afrirma que arriben als 4000 casos l’any. El perfil de les dones afectades pel “mobbing” maternal és el d’una dona espanyola d’entre 25 i 35 anys, amb qualificació mitjana o baixa. La crisi econòmica ha augmentat aquesta discriminació, sobretot entre les treballadores amb contractes temporals.

Segons paraules de Conrado Martínez, president de la Fundació: “Vivimos en un país en el que las mujeres tienen que decidir entre su carrera profesional o ser madres”. La situació d’exclusió laboral es perllonga durant els 3 primers anys del fill, anys en què les empreses han de fer front als permisos de lactància o les jornades reduïdes.

Segons l’estudi “Mujer e Igualdad de trato. Análisis de la Maternidad en la Unión Europea“, el 60% de les dones pensa que tenir fills és un obstacle per a la seva carrera. Abans es tendia a “aparcar” la vida laboral, però ara moltes joves el que fan és, o bé renunciar als fills, o bé renunciar al treball.

Una de les conclusions de l’estudi, promogut per la Fundación Acción Familiar, és que el 85% de les espanyoles que treballen fora de la llar renuncia a tenir un segon fill.

A L’estudi es destaca que el 51% de les dones que són al mercat laboral no tenen fills, el 27% en té un, un 20% dos i només un 4% té tres o més.

María Teresa López, responsable de l’ estudi, assegura que “actualment España és el país europeu que menys protegeix la maternitat. Els països nòrdics, Alemanya o França desenvolupen polítiques que sí ho fan ( les baixes remunerades per maternitat de fins a un any – aquí 16 setmanes – , els horaris són mes flexibles i racionals i es fan contractes a temps parcial per als primers anys de vida del fill”.

Totes les embarassades han de saber que els acomiadaments per embaràs són nuls.

Europa Press