agost de 2011 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Una dona ultraconservadora, candidata republicana a la presidència dels EEUU

Michele Bachman, governadora de Minnesota, és una de les tres candidates favorites les properes primàries presidencials del Partit Republicà. La candidata, de 55 anys, és evangelica, creacionista i antiavortista. És mare de 5 fills biològics i participa en un programa d’acollida de 23 nenes amb problemes. Sovint explica que es va casar amb el seu marit perquè Déu li ho va manar. Ha manifestat en múltiples ocasions que, com a dona, li deu submisió al seu marit i en un discurs de 2006 va afirmar: Dones, sigueu submises amb els vostres marits. El passat cap de setrmana va matisar, en diferents entrevistes aquestes paraules i va ir que “submissió” havia d’entendre’s com “respecte mutu”.

Tot i que va ser educada coma luterana es va passar a l’evangelisme, que creu en la literalitat de la Bíblia. Per això nega l’evolució. Quan estudiava dret a la universitat cristiana de l’evangelista Oral Roberts, va estudiar el que es coneix com a dominisme, una línia de pensament entre els teòlegs conservadors d’EEUU que defensa que només elñs cristians haurien de controlar les institucions seculars fins que Jesús torni per a l judici final. Ella i el seu home són seguidors del teòleg Francis Schaeffer, ja mort, que renega del Renaixement i la Il·lustració perquè van apartar l’home de Déu.

Una altra de les seves últimes declaracions: Una parella gay amb 11 fills no és una família. El 2004, en una conferència, la candidata va dir que “els gais són part de Satan”. Quan va començar a la política, com a senadora estatal de Minnesota, en assabentar-se que un altre legislador era homosexual se’n va anar a resar en front el seu despatx.

Bachmann reclama el trono del Tea Party ( El País, 16 d’agost)

Michele Bachmann, la enviada de Dios ( El Periodico, 15 d’agost)

Molts dels seus detractors creuen que Bachmann, tan simplista, no té opcions a disputar la presidència a Obama, però mai no se sap. També George Bush escoltava veus i rebia ordres del cel.

Diccionari biogràfic de dones

El Diccionari Biogràfic de Dones – DBD és un projecte de recerca nascut amb l’objectiu de donar relleu a la contribució de les dones a l’esdevenir de la història dels territoris de parla catalana. Recull, ara per ara, 655 trajectòries vitals de dones que ens han precedit de diferents camps del coneixement, i àmbits d’actuació, de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya nord, Andorra i Sardenya, en un arc cronològic que abraça del segle I al segle XXI; a més és un projecte viu i obert a la col·laboració de persones i entitals per tal d’anar ampliant el seu repertori.

Aquesta recerca té el suport de la Generalitat de Catalunya ( Departament de la Vicepresidència, Direcció general d’Acció Departamental, Departament de Cultura, Departament d’Acció Social i Ciutadana, Institut Català de les Dones i Mitjans de Comunicació) i del Govern de les Illes Balears així com de la Xarxa Vives d’Universitats: Universitat Abat Oliba CEU · Universitat d’Alacant · Universitat d’Andorra · Universitat Autònoma de Barcelona · Universitat de Barcelona · Universitat de Girona · Universitat de les Illes Balears · Universitat Internacional de Catalunya · Universitat Jaume I · Universitat de Lleida · Universitat Miguel Hernández d’Elx · Universitat Oberta de Catalunya · Universitat de Perpinyà Via Domitia · Universitat Politècnica de Catalunya · Universitat Politècnica de València · Universitat Pompeu Fabra · Universitat Ramon Llull · Universitat Rovira i Virgili · Universitat de Sàsser · Universitat de València · Universitat de Vic.

Mor l’escriptora Concha Alós

Guanyadora del premi Planeta l’any 1964 amb ‘Las hogueras’, Alós va ser enterrada ahir al cementiri de Montjuïc, pràcticament en l’anonimat.

Va estar unida sentimentalment a Baltasar Porcel a finals dels anys 50 i principis dels 60, i el va introduir en els ambients literaris castellans de Barcelona. Porcel era nou anys més jove que ella i la societat mallorquina es va escandalitzar per la relació. La seva obra s’emmarca en el realisme i el testimoni social, i no sempre fou ben acollida per la crítica. El seu llenguatge directe va ser qualificat sovint a l’ època com obscè. No obstant això els lectors la van afavorir amb nombrosos èxits de vendes a la dècada de 1970 i principis de 1980.

Concha Alós, que feia anys que patia Alzheimer, va passar la infantesa a Castelló de la Plana en el si d’una família obrera i republicana. El 1943 es va casar amb el periodista falangista Eliseo Fejióo i es van traslladar a viure a Mallorca. Allà, Alós va fer primer de mestra i aviat va començar la seva carrera literària. El 1957 va quedar finalista del Ciutat de Palma i el 1959, separada del marit, es va traslladar a Barcelona jnt amb porcel a qui va conèxer quan treballava com a tipògraf al diari dirigit pel seu marit. Era autora d’una desena de novel·les, com ara Los enanos, La madama i Os habla Electra, l’última de les quals, El asesino de los sueños, va sortir publicada l’any 1986.

Sinopsi de Las hogueras: Las hogueras plantea, a través de una técnica de contrapunto y un estilo en el que se conjugan el más crudo realismo con la más honda poesía, el problema esencial del hombre: la búsqueda de la felicidad. El personaje central, Sibila, sensual ex modelo parisiense, hija de un mundo fastuoso y depravado, busca su felicidad por medio del amor. Su marido, Archibald, intelectual adinerado, lo hace intentando hallar a Dios desde un angustioso escepticismo. Daniel el Monegro, un ser puramente instintivo y con un pasado sangriento, se convierte en el amante de Sibila y encauza toda su ambición hacia la riqueza. Por último, Asunción Molino, la maestra de escuela, vive inmersa en la amargura de su vocación y de su vida fracasadas. Y, por extensión, estos personajes nos ofrecen una amplia visión de la sociedad de nuestros días, con su desesperada lucha por la existencia. Una desolada playa de Mallorca, batida por las olas y los vientos, es el escenario donde estos seres debaten sus ansias de vida, que queman inútilmente como las estériles hogueras de verano.

Hedy Lamarr, molt més que “l’animal més bell del món”

Llegeixo a Babelia ( El País, 30.07) un escrit de Manuel Vicent sobre l’actriu Hedy Lamarr ( Viena, 1914- Orlando, 2000). HEDY LAMARR: EL ÉXTASIS Y LA AGUJA.

Va ser tinguda en el seu temps com la dona més bella del món i ha passat a la història del cinema per ser la primera dona que es va exhibir totalment nua i va interpretar un orgasme. Això va tenir lloc a la pel·lícula Extasis, rodada a Praga el 1932 quan ella tenia 16 any. Anys més tard , la mateixa Hedy Lamarr confessaria que per aconseguir aquella expressió a la seva cara, el director l’estava punxant amb una agulla imperdible. Per aquestes escenes, el Papa Pío XII va condemnar la pel·lícula i va estar prohibida als EE.UU.

L’actriu va néixer a Viena, era filla d’un banquer i una pianista, tots dos jueus, i era superdotada. Va estudiar enginyeria, però se sentia atreta pel teatre i va marxar a Berlin. Poc després de rodar la pel·lícula que l’hauria de donar a conèixer al món, es va casar amb un magnat de la siderurgia qui, engelosit per les seqüències eròtiques, la va tancar a casa lligada al llit sota la vigilància d’una criada. Durant els dos anys que va durar el segrest va tenir temps de reemprendre els estudis d’enginyeria i va inventar una fórmula, l’anomenat espectre expandit, una tècnica de commutació de freqüències que posteriorment es va usar per protegir la direcció dels míssils. Aquest invent es va patentar l’ 11 d’agost de 1942, en plena guerra mundial, i encara actualment és d’aplicació. Va fer possible per primer cop la transmissió de senyals secrets sense ser interferits i es va utilitzar a la guerra de Vietnam i a la guerra dels míssils a Cuba.

Va aconseguir escapar de la presó del seu marit i va fugir a Hollywood on Louis B. Mayer, de la Metro, la va rebatejar Hedy Lamarr i la va convertir en una estrella. La pel·lícula per la qual és recordada és Sansón y Dalila (1949)

Sempre va ser més intel·ligent que tots els homes que la van acomapanyar, però mai no va ser considerada la millor actriu per mor de la seva bellesa.

La lectura de l’article i altres coses sobre aquest personatge apassionant m’ha fet recordar que enguany a les XII Jornades Científiques i Tecnològiques de L’Hospitalet de Llobregat el premi en l’apartat Igualtat de gènere fou per al treball de recerca Hedy Lamarr no tan sols l’actriu més bella del món, de l’Institut Torras i Bages. M’agradaria llegir aquest treball.