agost de 2024 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Miss La La, l’acròbata que va pintar Degas

Miss La La fou la millor acròbata del seu temps, l’últim quart del segle XIX. Degas la va plasmar en una obra única que actualment s’exposa a la National Gallery de Londres.

Anna Albertine Olga Brown era mulata, havia nascut el 1858 a Szczecin, una petita localitat costanera del mar Bàltic que formava part de Prússia i actualment pertany a Polònia. El seu pare era afroamericà i la seva mare blanca, tots dos eren artistes de fira. El seus exotisme i habilitat la van fer triomfar. Als cartells publicitaris figurava com a “Olga la negra”, “la Venus dels tròpics”, “Princesa africana”, “la dona canó”, “la reina mulata”. Els números de força la van fer única, especialment el que la deixava suspesa de la boca. El públic quedava bocabadat, també pel risc que assumia ja que es treballava sense xarxes. Degas va quedar impressionat quan la va veure al Circ Fernando i la va pintar. Durant 4 mesos i després de molts esbossos i apunts va fer-ne un quadre molt arriscat per la seva perspectiva, absents els espectadors, ella com a única protagonista, amb el rostre ocult, centrant tota l’atenció en l’artefacte que penjava de la seva boca. Paradoxalment, en aquell temps el públic no va valorar aquesta obra, però l’anomenada d’Olga es va fer més gran.

Olga Brown es va casar amb un famós contorsionista afroamericà, Emanuel Woodson, conegut com Manuel que va esdevenir director d’escena del Palais d’Été, mentre que Miss La La formava amb les seves tres filles una companyia d’acrobàcia sobre escales, las germanes Keziah. La seva petja es perd el 1919, quan va sol·licitar un visat d’entrada als Estats Units.

Londres

L’espia (Sonya Wigert)

El biopic L’ESPIA ens presenta l’actriu noruega-sueca Sonya Wigert (1913-1980) que va aparèixer en 34 pel·lícules entre 1934 i 1960 i fou espia per a la resistència durant la Segona Guerra Mundial. L’autora del film és Ingrid Bolsø Berdal.

Sonja Wigert va fer un doble ús del seu talent com a actriu. A partir de 1941 va col·laborar amb el moviment de resistència norueg, i el 1942 va arribar a ser espia sueca. Va ser encarregada de viatjar a Noruega per espiar oficials alemanys, entre els quals el principal dirigent de l’ocupació nazi a Noruega Josef Terboven. L’objetiu principal de Sonja era alliberar el seu pare, captiu en un camp de detenció per a presoners polítics, Grini, als afores d’Oslo.

Gràcies a la seva intervenció, finalment el seu pare i d’altres presoners van ser alliberats. A més, va aconseguir evaquar tota la seva família de Noruega. Wigert també va començar a treballar per als nordamericans i l’Office of Strategic Services, precursora de la CIA. Ella fou clau per a l’expulsió de diversos nazis del país. Però els alemanys es van adonar la tardor de 1943 que Wigert no simpatitzava amb ells, per la qual cosa la seva carrera com a actriu a Noruega va quedar frenada. També van fer calar en l’opinió pública la idea que en realitat havia estat una tasca d’agent doble. No fou fins a l’any 2000, dues dècades després de la seva mort, que se li va reconèixr la seva gran aportació a la causa aliada i es va netejar de manera definitiva el seu nom.

Acabada la guerra va seguir treballant, sobretot al teatre, a Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia. Va actuar al cinema per últim cop el 1960, i es va retitar de l’actuació de manera progressiva a la dècada dels 60. El 1969 es va establir a Espanya on va morir el 1980 a Alfàs del Pi, on és enterrada.

Shirley Chisholm, una pionera en el món de la política en lluita contra els prejudicis racials i de sexe

He vist la pel·lícula SHIRLEY que m’ha fet conèixer una dona fascinant. Shirley Chisholm, nascuda a Brooklyn el 1924 , va ser una educadora, escriptora i política que el 1968 va ser la primera dona negra elegida al Congrés dels Estats Units en representació del 12è districte electoral de Nova York ( només eren 11 dones i només 9 negres) Va ser reelegida fins a sis cops i va ostentar el càrrec fins a 1983. El 1972 va ser la primera dona i la primera afroamericana a concórrer a les primàries a la presidència dels Estats Units pel Partit Demòcrata dels Estats Units, juntament amb la hawaiana Patsy Mink.

En el seu acte de presentació va dir: “No soc la candidata dels negres estadounidencs, tot i que soc negra i estic orgullosa de ser-ho. No soc la candidata del moviment de dones d’aquest país, tot i que soc dona i estic igualment orgullosa de ser-ho. Soc la candidata del poble dels Estats Units”. Va centrar la seva candidatura en els drets de les dones, la fi de la guerra de Vietnam i a donar veu als sectors més desfavorits de la societat. En haver-se reduït l’edat de vot dels 21 als 18 anys, va fer mítings a diverses universitats del país per tal d’apropar-se als més joves.

Va tenir dificultats per aconseguir el suport d’alguns dels grups als que havia dedicat la seva campanya, com les dones blanques i els homes negres. Sí va rebre suport en general de les dones negres, aunque también hubo excepciones i del Partit Pantera Negra, que formalment li va oferir suport l’abril de 1972 gràcies a la seva jove protegida, l’actual congressista Barbara Lee.

Després de mesos de campanya, Shirley va aconseguir només 28 delegats demòcrates. Malgrat això, quan la victòria de George McGovern estava quasi segura, el candidat Hubert Humphrey es va retirar i va donar els seus delegatss negres a Chisholm, qui va arribar a la Convenció Nacional Demòcrata celebrada a Miami amb 152 delegats a favor i va quedar en quart lloc.

Passades les primàries demòcrates, Shirley va seguir al continuó Congrés fins al 1983 i durant set legislatures es va centrar en la millora de la vida de les dones i els col·lectius més vulnerables i va fundar el Caucus de Dones i el Caucus Negre.

Va dedicar la resta de la seva vida a donar conferències polítiques i va morir l’1 de gener de 2005 als 80 anys.

Un nou cas a l’Iran: la policia de la moral deixa paralítica una dona per no dur el vel

La dona conduia el seu cotxe a la ciutat de Nour, a la província de Mazandaran al nord del país, quan la policia la va aturar i va disparar-li en comprovar que tenia una ordre per no respectar l’estricta llei del vel islàmic. És Arezou Badri, de 31 anys i mare de dos nens petits. Els fets van tenir lloc el 22 de juliol. Per mitjà d’un missatge de text, les autoritats avisen els propietaris dels vehicles capturats amb dones sense vel que el seu cotxe serà confiscat. La mesura s’ha estat aplicant al país els últims mesos per forçar l’ús del vel islàmic.

Badri es troba actualment sota estrictes mesures de seguretat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Valiasr de Teheran i els agents només permeten que la seva família la visiti durant uns minuts, després de prendre’ls els mòbils, per evitar que sortin imatges de la víctima. Tot i així, una imatge de la dona s’ha fet virala les xarxes socials.