Núria Llansà, nascuda a Barcelona el 3 de novembre de 1937 va ser una institució en el món del futbol, especialment blaugrana. Portera de l’equip fins a la temporada 1973-74, en què va fitxar per l’Espanyol, va viure una època heroica del futbol femení després d’anys d’enorme rebuig que ella personalment rebia en ser insultada i apedregada quan era a la porteria. No va poder parlar de la seva afició a casa fins que la premsa es va fer ressò dels seus èxits. Des de inicis de la dècada dels vuitanta va ser la màxima responsable del futbol femení barcelonista en uns temps molt precaris en què no hi havia pressupost. També va ser secretària general del Comitè del Futbol Femení de la Federació Catalana de Futbol.Va compaginar totes dues tasques fins al 2003 que va abandonar el club deixant un magnífic llegat.
El 3 de juliol de 1992, en el transcurs de la Tercera Nit del Futbol Català, la Federació li va fer reconeixement públic en atorgar-li la Medalla d’Or.