12 de maig: Dia Internacional de la Infermeria i Dia de la Dona Matemàtica

DIA INTERNACIONAL DE LA INFERMERIA.

Aquest esdeveniment se celebra cada 12 de maig a tot el món per commemorar el naixement de Florence Nightingale (Florència, 1820 – Londres, 1910), infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna, ja que en va crear el primer model conceptual i va ser capaç de demostrar la importància de les cures.

Per posar en valor la tasca d’aquest col·lectiu professional, que en els darrers mesos ha adquirit encara més importància davant la lluita contra la pandèmia de la covid-19, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha designat el 2020 com a Any Internacional del Personal d’Infermeria i Comaratge. Amb motiu d’aquest dia, Annette Kennedy, presidenta del Consell Internacional d’Infermeria, ha fet públic  un text  titulat Portant el món cap a la salut on posa de manifest la importància d’aquesta professió.

Nightingale, infermera, estadística i reformadora social, fou la creadora del primer model conceptual de la infermeria. Va ser la primera dona que va ser admesa a la “Royal Statistical Society” britànica i també fou elegida membre honorària de l'”American Statistical Association.

Aquesta data en l’actual  situació  mundial  té encara major importància.

DIA DE LA DONA MATEMÀTICA.

Aquesta data se celebra a proposta del comitè de Dones i Matemàtiques de la Societat Matemàtica Iraniana coincidint amb el natalici  de la gran matemàtica Maryam Mirzakhani, nascuda el 12 de maig de 1977. Mirzakhani, tot i que va morir massa aviat a causa d’un càncer el 2017, va assolir la prestigiosa Medalla Fields ( primera dona que rep el guardó) pels seus treballs en geometria hiperbòlica, teoria ergòdica i geometria simplèctica, desenvolupats a les  universitats d’Harvard, Princeton i Stanford i el Clay Mathematics Institute.

Ara com ara només una altra dona,  Karen Uhlenbeck, ha obtingut un reconeixement  comparable, el Premi  Abel,  el 2019.

Ni una ni l’altra van rebre aquests prestigiosos premis per ser dones sinó malgrat ser-ho.

La constatació que la investigació  en matemàtiques és encara majoritàriament  masculina ens fa pensar que aquest 12 de maig  és  una magnífica oportunitat perquè la comunitat matemàtica i tota la societat  celebrin les fites de les dones matemàtiques de tot el món i, sobretot, per tal d’encoratjar les noies  a considerar la investigació  en matemàtiques com a opció  de futur.

Onze de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

L’objectiu principal d’aquesta celebració, proclamada per l’ONU el 2015, és assolir una major participació i inclusió de les dones i les nenes al món de la ciència i la tecnologia per tal de trencar amb la bretxa de gènere.

Família, escola i poders públics hem d’assumir l’objectiu d’encoratjar les nenes  en disciplines com la tecnologia, les ciències o les matemàtiques. I per això l’11 de febrer es commemora per sensibilitzar i conscienciar la societat per aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa a la ciència per les dones i les nenes.

Ha mort la investigadora Margarita Salas

Margarita Salas (Astúries 1936- Madrid 2019) va esdevenir una figura científica malgrat els prejudicis contra les dones investigadores en els seus inicis i va denunciar el poc  suport a la ciència a Espanya. Referent que va formar i inspirà diverses generacions de dones investigadores va ser pionera de la biologia molecular, una de les primeres a marxar a EEUU per ampliar formació i també pionera a convertir la seva investigació  en una patent  rentable…

Va publicar més de 200 treballs científics al llarg de la seva vida i va obtenir diferents guardons, entre els quals el nomenament com a   “Investigadora europea 1999” per la Unesco i  el premi Jaume I de recerca el 1994. Va ser nomenada directora de l’Instituto de España (1995-2003), organisme que agrupa a la totalitat de les Reals Acadèmies Espanyoles. El maig del 2007 va ser nomenada membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, i es convertí així en la primera dona espanyola que entra a formar part de la institució.

Actualment era presidenta de la Fundació Carmen y Severo Ochoa i  “Professora vinculada ad honorem” del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Alguna de les seves frases :

“La mujer ocupará en el mundo científico el puesto que le corresponda de acuerdo con su capacidad, y no necesitaremos cuotas ni nada de eso”

“Se puede salir adelante; hay que mejorar las condiciones sociales, compartir más las cargas familiares. Si se hace, en un futuro no muy lejano la mujer ocupará el lugar que le corresponde”

Pilar Mateo, la inventora de la pintura que salva vides

La doctora en química valenciana Pilar Mateo creu que cal posar la ciència al servei de les persones. Va començar la seva carrera desenvolupant anticorrosius i ignífugs, però en tenir el seu pare una petita empresa de pintures, aviat es va dedicar a investigar pintures insecticides. Va patentar una pintura resinosa anomenada Inesfly que incorpora  inhibidores de quitina o reguladors de creixement, eficaç per controlar directament la presència d’artròpodes  (insectes, aràcnids, crustacis,  miriàpodes i altres ) i les malalties que transmeten, com la de la Chagas, endèmica a 21 països d’Amèrica, afectant a milions de persones.

Per totes les seves investigacions es troba  entre les 10 científiques més prestigioses d’Espanya i les 100 primeres a nivell mundial; però la seva tasca no s’ha reduït al laboratori, ha dedicat part de la seva vida a implicar-se activament  en la millora de les  condicions de vida i creació de  llocs de treball en aquests països on aquestes malalties fan tant de mal. És per això que presideix Momim (Movimiento mujeres indígenas del mundo) i de  la seva Fundació Ciencia y Conocimiento en Acción (CyCA). És també Ambaixadora d’Honor de la Nació  Guaraní.

Excel·lent científica i brillantíssima emprenedora, actualment té 8 famílies de patents en més de 100 països del món.

Dava Sobel, divulgadora científica

Dava Sobel ( Nova York, 1947) és periodista científica autora de llibres divulgatius supervendes com ara La hija de Galileo i Longitud. En el seu nou llibre  El universo de cristal. La historia de las mujeres de Harvard que nos acercaron a las estrellas ens explica els descobriments que un grup de dones van fer  el s. XIX  a l’observatori de Harvard estudiant les plaques fotogràfiques de vidre. Aquestes dones les havien contractades per enregistrar les observacions dels homes perquè els pagaven menys. Eren computadores humanes. De manera despectiva eren anomenades l’harem de Pickering, en referència a l’astrònom Edward C Pickering, que va tenir la idea de contractar-les. A mesura que es va introduir la fotografia en l’astronomia, aquestes dones van passar de la computació a l’estudi de les estrelles i gràcies a les plaques fotogràfiques de vidre, les lupes i els telescopis van fer descobriments fonamentals i reconeguts, per exemple:

Henrietta Swan Leawitt (Lancaster (Massachusetts), 1868 – Cambridge, Massachusetts, 1921) va establir les bases d’un patró fiable que va servir per mesurar distàncies en l’univers.

Cecilia Payne (1900-1979) destaca pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.

La matemàtica  Willamina Fleming,  escocesa nascuda el 1857 qui en ser abandonada pel marit es va llogar com a netejadora de l’observatori. Posteriorment, però, va ajudar a desenvolupar un sistema de designació comú per a les estrelles,  va catalogar milers d’estrelles i altres fenòmens astronòmics i  va descobrir la Nebulosa del Cap de Cavall en 1888.

Annie Jump Cannon (1863 –  1941) va desenvolupar un sistema de classificació estel·lar que encara es fa servir.

El mateix va passar  a la NASA els anys 60 i 70 del s. XX, afroamericanes que ni podien fer servir els lavabos dels blancs eren computadores humanes que van contribuir a dur l’home blanc a la lluna. Aquesta història és explicada a la pel·lícula Figures ocultes.

La ciència ha de tenir perspectives diferents, de gènere, de races, de cultures.

 

 

 

 

En relació a l’Ada Lovelace Day

El 2015 es va celebrar una exposició commemorativa del bicentenari del neixament d’Ada Lovelace ( ( 1815-1852) organitzada per la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2015. Gràcies a aquesta didàctica exposició es pot descobrir la vida, obra, context històric, científic i social d’Ada.

Al blog de la revista MUJERES CON CIENCIA hi ha una entrada dedicada a aquesta exposició  amb àmplia informació sobre tots el continguts relacionats:

Contenido de la exposición

A la mateixa revista trobem l’enllaç a un vídeo il·lustratiu realitzat per Neuras Ciencia (un canal de vídeos sobre ‘cervell i ciència’ )

Fet preocupant que hem de capgirar: la manca de vocació tècnica en les nenes

Avui que com cada segon d’octubre es commemora el ADA LOVELACE DAY llegeixo aquest titular al diari elnacional.cat: La manca de vocació tècnica de les nenes posa en perill el seu futur laboral

Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU),  la propera dècada 600 milions de nenes adolescents accediran al mercat laboral, però no ho faran en igualtat de condicions respecte als nois de la seva edat. Les raons: discriminació sistemàtica i prejudicis; però també manca de la capacitació que requereixen les professions del futur.  La Unicef insisteix : “Una de les vuit grans amenaces amb què s’enfronten les nenes actualment és no poder obtenir les habilitats necessàries per a exercir les feines del futur”.

A Catalunya i Espanya aquest fet no té a veure amb abandonament d’estudis universitaris per part de les noies ( segons dades d’Eurostat, a les aules de les facultats hi ha 115,6 dones per cada cent homes ) sinó amb la tria d’estudis superiors que segueix marcada per estereotips de gènere. Els àmbits de ciència que interessen les dones són els vinculats amb l’atenció ( medicina, infermeria …) i no se senten tan atretes per àmbits STEM ( enginyeria, informàtica… ) Segurament a causa dels estereotips de gènere en relació al món laboral i la conciliació. Es qüestiona la capacitat que tenen les noies per a formar-se i exercir d’una manera competent en certs àmbits científics. Es pensa encara, per exemple, que les dones tenen menys competències per a les matemàtiques que els homes.

La Unió Europea calcula que el 2020 hi haurà 825.000 llocs de treball vacants a Europa relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions. Aquests treballs seran inaccessibles per a les dones si renuncien a estudiar aquestes carreres.  Les vocacions STEM es consideren les carreres del futur;  si les nenes senten menys interès per aquestes matèries, en el futur en el  mercat laboral les dones seran menys competitives i estaran menys representades en la presa de decisions,  la qual cosa pot comportar més discriminacions.

Cal pensar i encoratjar qualsevol iniciativa que contribueixi a pal·liar aquesta situació incidint ja a edats primerenques.

 


Maitane Alonso, una altra dona joveníssima a destacar

Aquesta estudiant  de segon de Medicina a la Universitat del País Basc  (UPV) de només 18 anys ha inventat una innovadora màquina de conservació  d’aliments; l’invent ha estat guardonat al certamen més important  del món de ciència i tecnologia, organitzat pel prestigiós  Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i celebrat enguany a Phoenix. El projecte d’ Alonso no només va aconseguir el primer premi  en Sostenibilitat i el segon en Microbiologia, sinó que va  despertar l’ interès de la NASA. La idea va néixer  fa tres anys al txoko –caseta– junt  a la seva casa familiar a Sodupe (Biskaia) i a causa de l’afició  del seu pare a fer barbacoes. Sempre els sobrava menjar i això la va aconduir a ser conscient d’una  realitat: un terç de la producció  alimentària mundial es perd  degut a dificultats de conservació. També  va indagar en la relació entre conservació i malalties per l’ús de  químics.

Mitjançant  descàrregues elèctriques, l’ invent  dissocia molècules de l’aire que després s’impulsen per sobre dels aliments, de manera que  maten els microorganismes. En acabar amb aquests, s’allarga la vida útil del producte. Amb el seu  primer prototipus, petit i pensat per a les llars,  es  va presentar a la Zientzia Azoka d’ Elhuyar a Euskadi, on va rebre el primer premi que li va donar el pas a una fira   estatal, l’Exporecerca Jove, organitzada per Magma.  Va ser guardonada també  amb el primer premi  i la menció d’honor del jurat, fet que la va portar a l la convenció  de ciència de Xile. Per tal que comerços com  fruiteries o supermercats també  llencen a diari  molt menjar, Maitane va decidir  construir una màquina industrial basada en el mateix concepte. Va comptar amb el suport d’empreses,  Kilse, J-Pack, Eurozone,  i l’ ajuntament  de Güeñes.

Amb la nova màquina va tornar a participar el passat febrer  a l’Exporecerca Jove. El projecte no només va guanyar, sinó que es va  fer amb el premi  de la Societat Catalana de Biologia i el reconeixement  Intel, per la qual cosa va ser convidada a la final del  campionat  del món de Ciència i Tecnologia que es  celebrà el maig a Phoenix. A Arizona va ser la guanyadora d’ entre més de 2.000 participants de 80 països. Va explicar la seva idea a la NASA i, com a part  del premi, el MIT batejarà   un asteroide amb el seu nom.

Ella espera que aquest reconeixement  serveixi perquè hi hagi més ajudes per a joves investigadors.  Demana també a les famílies i al sistema educatiu que fomentin l’ interès dels nens i les nenes per indagar.

Maitane vol especialitzar-se en oncologia tant clínica com d’investigació. Tant de bo aconsegueixi molts més èxits científics i personals.

Una jove investigadora esdevé una celebritat per la seva feina científica, Katie Bouman

Katie Bouman  és la jove enginyera (doctora en Enginyera Elèctrica i Ciències de la Computació pel MIT)  que va liderar l’equip encarregat de desenvolupar l’algoritme que ha fet possible la primera imatge del forat negre  que tots vàrem veure  la setmana passada, passant  les dades dels radiotelescopis a la imatge. La doctora Bouman treballava en l’algoritme  des de 3 anys enrere quan encara era estudiant al MIT. Ara és professora d’una altra important  universitat científica del EEUU, l’Institut de Tecnologia de Califòrnia ( Caltech )

Les xarxes va començar a bullir: que si no n’hi havia per tant!, que si ella només és una més de l’equip!, fins i tot, que en realitat és obra d’un científic!!! …. ( per cert, aquest, molt elegant  ho ha desmentit) … Inimaginable si la proesa hagués estat liderada per un home.

Que s’hi acostumin perquè això és imparable!!!

Tot i que de dones que han fet proeses sempre n’hi ha hagut: recordem que Margaret Hamilton fou l’enginyera de sistemes, matemàtica i científica computacional, també del MIT, que va posar l’home a la lluna desenvolupant el software que el juliol de 1969 va fer arribar l’Apol·lo 11 a la Lluna, tot i que la seva participació en la gesta es va veure eclipsada per l’astronauta Neil Armstrong.

Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el premi Abel de matemàtiques

Resultat d'imatges de Karen UhlenbeckKaren Uhlenbeck (Ohio, en 1942),   professora de la Universitat de Texas a  Austin (EEUU) i defensora de la igualtat de gènere en ciència,  ha rebut el prestigiós guardó per “l’impacte fonamental del seu treball en les àrees                  d’anàlisi, geometria i física matemàtica”, segons  ha destacat l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Els seus  treballs han posat  les bases per a models geomètrics contemporanis en física i  matemàtiques. Durant  l ‘anunci  del premi, l’ Acadèmia ha destacat no només la seva contribució  l ‘avanç de la  ciència, sinó també  el fet que és un model  per a les nenes, inspiradora de vocacions científiques.

Les contribucions fonamentals d’aquesta investigadora han estat  en tres àmbits: l’anàlisi  geomètrica, l’estudi de sistemes integrables i la física matemàtica.

Segons Jim Al-Khalili, membre de la Royal Society, el reconeixement  de les fites d’Uhlenbeck hauria d’haver estat  més gran perquè elseu treball ha portat a alguns dels progressos en  més importants en matemàtiques en els darrers 40 anys”.

El guardó té un  prestigi  equivalent  als Nobel en altres disciplines. Juntament  a la Medalla Fields, és el premi més important  en matemàtiques; està dotat amb uns 600.000 euros i es lliura des de l’any  se libra  2002 per  distingir la trajectòria d’un matemàtic  que hagi contribuït  de forma decisiva en l’avenç d’aquesta ciència. Fins ara, en els 16 anys d’història del premi, no s’havia premiat cap dona. La cerimònia de lliurament  del premi se celebrarà el proper 21 de maig a  Oslo.

No li han donat  el premi  per ser dona, sinó malgrat  ser-ho. L’enhorabona!!!