He vist l’episodi “Sobresalientes” de la sèrie PIONERAS ( Movistar) dedicat a la metgessa Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-1913), especialitzada en ginecologia i pediatria, primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i segona que va assolir el títol de doctor.
Ja coneixia el personatge i les dificultats que va tenir per poder doctorar-se pel fet de ser dona. El seu pare, polític influent, li pagava dos escortes perquè l’acompanyessin a classe. Acabats els estudis el 1879, no tingué permís per fer l’examen de llicenciatura fins al 4 d’abril de 1882; finalment s’examinà a Madrid el 19 de juny d’aquell any i l’aprovà amb excel·lent. Quatre dies després que ho fes Martina Castells i Ballespí, publicà la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883) Una altra dona, Maria Elena Maseras i Ribera, va assolir també la proesa d’obtenir la llicenciatura ( no consta que es doctorés), però únicament Dolors Aleu va exercir la professió amb consulta pròpia a Barcelona durant 25 anys. Martina Castells morí prematurament abans de poder exercir i Elena Maseras es dedicà a l’ensenyament.
A part de la consulta i la seva tasca com a ensenyant a l’Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer fundada el 1885 per la concertista d’ideologia lliberal Clotilde Cerdà i Bosch, (Esmeralda Cervantes ) fou autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat, com ara Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños. Advocà perquè s’abandonés la cotilla, que oprimia el tòrax i afinava la cintura de les dones, perquè dificultava la circulació sanguínia i provocava desmais.
A la sèrie podem veure com a la consulta tractava gratuïtament dones que es dedicaven a la prostitució tant per a la cura de malalties venèries com per a arreglar avortaments mal fets.
Malauradament, després de la seva mort ( que es produí poc després de la del seu fill Camil per tuberculosi als 23 anys), el seu marit va cremar molts dels seus papers, cosa que dificulta la reconstrucció de la seva petja. Actualment la doctora Aleu és recordada en el nom del “Centre Sociosanitari Putget Dolors Aleu”, de Barcelona i la Universitat de Barcelona donà el nom de Dolors Aleu a una aula de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, a una aula d’estudi en grup del CRAI Biblioteca del Campus Clínic i a una residència universitària a la Zona Universitària de Barcelona.
La seva tesi doctoral acaba amb aquesta frase: «No puedo terminar esta tesis sin dirigir un llamamiento a las mujeres para que, abandonando las preocupaciones, tomen con empeño el estudio».