Categoria: Ciència

Aquest és el volum de la 3a edició de MI CIENTÍFICA FAVORITA  Versió digital, hi són ressenyades les científiques següents:

Teano ( s. VI ac; considerada per alguns autors com la primera matemàtica de la història)
Mary F. Somerville ( 1780-1872; es dedicà a l’estudi i difusió de les mateàtiques i l’astronomia)
Florence Nightingale ( 1820-1910; fundadora de la infermeria moderna i per la reforma de les condicions sanitàries dels hospitals de campanya) En aquest blog, Una altra dona singular
Muriel Bristol  (1888- 1950; experta en algues. La seva investigació es va centrar en els mecanismes  dels nutrients de les algues)
Ángela Ruiz Robles ( 1895- 1975; pedagoga que va idear el primer prototip de llibre electrònic) En aquest blog: Llibres amb dones de ciència
Cecilia Payne ( 1900-1979; va descobrir la composició de les estrelles) En aquest blog s’hi fa referència a Dava Sobel, divulgadora científica.
Nancy Roman (1925-2018; una de les primeres dones executives a  la NASA. Coneguda com la Mare del Hubble pel seu paper en la planificació del telescopi espacial)

Josefina Castellví (1935- ;oceanògrafa especialitzada en bacteriologia marina Amalia Ercoli-Finzi (1937- primera dona graduada en enginyeria aeroespacial a Itàlia)
Margaret Hamilton ( 1937-; la primera enginyera de software) En aquest blog, Una jove investigadora esdevé una celebritat per la seva feina científica, Katie Bouman
Karen Uhlenbeck ( 1942-; matemàtica, la seva investigació abarca, entre altres, la teoria geomètrica d’equacions  en derivades parcials, el càlculo en variacions, la teoria gauge, els sistemes integrables o les equacions de Schrödinger no lineals) En aquest blog, Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el premi Abel de matemàtiques
Patricia Bath (1942-2019; oftalmòloga, inventora i acadèmica, va ser  pionera en moltes àrees com a dona i com a afroamericana)
Adriana Ocampo (1955-; geòloga planetària i investigadora espacial, ha dirigit diversos programes  de la NASA)

Celia Sánchez-Ramos Roda (1959-; científica, inventora i empresària, especialitzada en ciències  de la visió)
Peggy Annete  (1960-; bioquímica i  astronauta de NASA fins a juny de 2018)
Sandra Myrna Díaz (1961-; biòloga, estudia l’impacte que la crisi climàtica té en la part vegetal dels  ecosistemes)
Fabiola Gianotti (1960;  primera dona  nomenada Directora General de l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN).
Xiaowei Zhuang (1972-; coneguda pel  seu treball en el desenvolupament  de la microscòpia òptica estocàstica, un mètode de super-resolució)
Rebeca Atencia (1977-; veterinària  gallega que dirigeix, des de fa més d’una dècada, l’oficina  de l’Institut Jane Goodall al Congo)
Biola Javierre ( 1985-; investigadora de l’Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras)

Aquesta tercera edició afegeix 21 nous noms a la llista de les 61 científiques favorites seleccionades en les  dues anteriors. Una petita mostra de les moltes que es van dedicar, o s’hi dediquen, a la ciència. L’objectiu és que les seves històries inspirin d’altres nenes que vulguin dedicar-se a aquest àmbit.

Mi científica favorita, 1a edició

Posem en valor les dones científiques i investigadores. Mi científica favorita II

Aquesta dona políglota, d’elevada cultura artística i musical, va manifestar en les seves relacions afectives la mateixa llibertat de criteris que en tots els altres assumptes.
Voltaire, un dels seus amants, va dir que era “un gran home l’únic defecte del qual era ser una dona“.

Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Châtelet (París, 1706–Lunéville,  1749) va tenir una àmplia formació en múltiples disciplines, cosa excepcional per a una dona en aquella època.  Als dotze anys ja dominava l’espanyol, el llatí, l’italià, el grec i l’alemany; més endavant, publicà traduccions al francès d’obres teatrals i filosòfiques gregues. Fou educada en matemàtiques, literatura i ciència. També li agradava dansar; tocava el clavicèmbal, cantava òpera i era actriu aficionada.
Als 19 anys es casà amb el marquès Florent-Claude de Châtelet, però després de néixer els seus 3 fills van viure vides separades. Émilie va tenir  diferents amants, entre els quals Voltaire amb qui compartí troballes intel·lectuals. A la casa que compartien al camp van muntar una biblioteca de més de 20.000 volums i un petit teatre on es representaven les premières de les obres de Voltaire, de tal manera que es va convertir en un centre intel·lectual on es trobaven els literats i científics més prestigiosos i on, a diferència de les acadèmies oficials, les dones eren benvingudes. Després de trencar amb Voltaire, va tenir una nova relació, però en quedar embarassada als 43 anys, va morir poc després de donar a llum una nena.

Al pròleg a La faula de les abelles de Bernard Mandevill, que ella mateixa havia traduït, Émilie de Châtelet va escriure:

«Estic convençuda que la majoria de les dones o ignoren els seus talents per defecte de la seva educació, o els enterren per perjudici o falta de valor. (…) L’atzar em va fer conèixer gent de lletres que es va fer amiga meva. Vaig veure amb gran sorpresa que em paraven atenció. Aleshores vaig començar a creure que era una criatura pensant …”»

Entre d’altres altres obres destacades, l’any de la seva mort completà la traducció al francès, amb un comentari propi, de la Principia Mathematica de Newton única traducció de l’obra al francès i vigent encara.

Hi ha un cràter a Venus anomenat en honor seu.

Émilie du Châtelet forma part de la iniciativa Mi científica favorita II i és reportada en una entrada d’aquest blog ( 6 / 12 / 2018) on es valora la seva publicació Dissertation sur la nature et la propagation du feu, basada en la seva investigació del foc, on va predir  el que avui en dia es coneix com a radiació infraroja (1737).

La institució   ha guardonat   les investigadores EMMANUELLE CHARPENTIER i JENNIFER A. DOUDNA per la seva  investigació sobre la tècnica CRISPR/Cas9, un  mètode per a l’edició del genoma.

Jennifer A. Doudna, (1964, EEUU)  és bioquímica i treballa com a professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i fa investigació a l’Institut Mèdic Howoard Hughes. La francesa Emmanuelle  Charpentier (1968), investigadora en microbiologia, genètica i bioquímica, és la directora de la Unitat Max Planck per a  la Ciència de Patògens  a Alemanya.

Juntes van desenvolupar fa ja  8 anys la seva tècnica, anomenada també tisores genètiques, que permet tallar l’ADN en una posició concreta, la qual cosa permet editar fàcilment el genoma. Ja fa temps que hom esperava que aquesta eina química rebés el Nobel.

L’ús d’aquesta eina ha contribuït a molt descobriments importants en la investigació bàsica d’àrees diverses i sobretot en medicina ja que s’estan realitzant assaigs clínics de noves teràpies contra el càncer i malalties hereditàries.

Aquesta és la primera vegada que una parella femenina és guardonada amb el Nobel de Química. Amb paraules molt similars a les de l’astrònoma nord-americana ANDREA GHEZ que ahir va ser la quarta dona de la història que va rebre el Nobel de Física ( juntament amb dos investigadors homes, en aquest cas) Charpentier ha dit que espera portar un missatge molt fort a les joves per animar-les que emprenguin carreres científiques.

 

 

DIA INTERNACIONAL DE LA INFERMERIA.

Aquest esdeveniment se celebra cada 12 de maig a tot el món per commemorar el naixement de Florence Nightingale (Florència, 1820 – Londres, 1910), infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna, ja que en va crear el primer model conceptual i va ser capaç de demostrar la importància de les cures.

Per posar en valor la tasca d’aquest col·lectiu professional, que en els darrers mesos ha adquirit encara més importància davant la lluita contra la pandèmia de la covid-19, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha designat el 2020 com a Any Internacional del Personal d’Infermeria i Comaratge. Amb motiu d’aquest dia, Annette Kennedy, presidenta del Consell Internacional d’Infermeria, ha fet públic  un text  titulat Portant el món cap a la salut on posa de manifest la importància d’aquesta professió.

Nightingale, infermera, estadística i reformadora social, fou la creadora del primer model conceptual de la infermeria. Va ser la primera dona que va ser admesa a la “Royal Statistical Society” britànica i també fou elegida membre honorària de l'”American Statistical Association.

Aquesta data en l’actual  situació  mundial  té encara major importància.

DIA DE LA DONA MATEMÀTICA.

Aquesta data se celebra a proposta del comitè de Dones i Matemàtiques de la Societat Matemàtica Iraniana coincidint amb el natalici  de la gran matemàtica Maryam Mirzakhani, nascuda el 12 de maig de 1977. Mirzakhani, tot i que va morir massa aviat a causa d’un càncer el 2017, va assolir la prestigiosa Medalla Fields ( primera dona que rep el guardó) pels seus treballs en geometria hiperbòlica, teoria ergòdica i geometria simplèctica, desenvolupats a les  universitats d’Harvard, Princeton i Stanford i el Clay Mathematics Institute.

Ara com ara només una altra dona,  Karen Uhlenbeck, ha obtingut un reconeixement  comparable, el Premi  Abel,  el 2019.

Ni una ni l’altra van rebre aquests prestigiosos premis per ser dones sinó malgrat ser-ho.

La constatació que la investigació  en matemàtiques és encara majoritàriament  masculina ens fa pensar que aquest 12 de maig  és  una magnífica oportunitat perquè la comunitat matemàtica i tota la societat  celebrin les fites de les dones matemàtiques de tot el món i, sobretot, per tal d’encoratjar les noies  a considerar la investigació  en matemàtiques com a opció  de futur.

L’objectiu principal d’aquesta celebració, proclamada per l’ONU el 2015, és assolir una major participació i inclusió de les dones i les nenes al món de la ciència i la tecnologia per tal de trencar amb la bretxa de gènere.

Família, escola i poders públics hem d’assumir l’objectiu d’encoratjar les nenes  en disciplines com la tecnologia, les ciències o les matemàtiques. I per això l’11 de febrer es commemora per sensibilitzar i conscienciar la societat per aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa a la ciència per les dones i les nenes.

Margarita Salas (Astúries 1936- Madrid 2019) va esdevenir una figura científica malgrat els prejudicis contra les dones investigadores en els seus inicis i va denunciar el poc  suport a la ciència a Espanya. Referent que va formar i inspirà diverses generacions de dones investigadores va ser pionera de la biologia molecular, una de les primeres a marxar a EEUU per ampliar formació i també pionera a convertir la seva investigació  en una patent  rentable…

Va publicar més de 200 treballs científics al llarg de la seva vida i va obtenir diferents guardons, entre els quals el nomenament com a   “Investigadora europea 1999” per la Unesco i  el premi Jaume I de recerca el 1994. Va ser nomenada directora de l’Instituto de España (1995-2003), organisme que agrupa a la totalitat de les Reals Acadèmies Espanyoles. El maig del 2007 va ser nomenada membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, i es convertí així en la primera dona espanyola que entra a formar part de la institució.

Actualment era presidenta de la Fundació Carmen y Severo Ochoa i  “Professora vinculada ad honorem” del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Alguna de les seves frases :

“La mujer ocupará en el mundo científico el puesto que le corresponda de acuerdo con su capacidad, y no necesitaremos cuotas ni nada de eso”

“Se puede salir adelante; hay que mejorar las condiciones sociales, compartir más las cargas familiares. Si se hace, en un futuro no muy lejano la mujer ocupará el lugar que le corresponde”

La doctora en química valenciana Pilar Mateo creu que cal posar la ciència al servei de les persones. Va començar la seva carrera desenvolupant anticorrosius i ignífugs, però en tenir el seu pare una petita empresa de pintures, aviat es va dedicar a investigar pintures insecticides. Va patentar una pintura resinosa anomenada Inesfly que incorpora  inhibidores de quitina o reguladors de creixement, eficaç per controlar directament la presència d’artròpodes  (insectes, aràcnids, crustacis,  miriàpodes i altres ) i les malalties que transmeten, com la de la Chagas, endèmica a 21 països d’Amèrica, afectant a milions de persones.

Per totes les seves investigacions es troba  entre les 10 científiques més prestigioses d’Espanya i les 100 primeres a nivell mundial; però la seva tasca no s’ha reduït al laboratori, ha dedicat part de la seva vida a implicar-se activament  en la millora de les  condicions de vida i creació de  llocs de treball en aquests països on aquestes malalties fan tant de mal. És per això que presideix Momim (Movimiento mujeres indígenas del mundo) i de  la seva Fundació Ciencia y Conocimiento en Acción (CyCA). És també Ambaixadora d’Honor de la Nació  Guaraní.

Excel·lent científica i brillantíssima emprenedora, actualment té 8 famílies de patents en més de 100 països del món.

Dava Sobel ( Nova York, 1947) és periodista científica autora de llibres divulgatius supervendes com ara La hija de Galileo i Longitud. En el seu nou llibre  El universo de cristal. La historia de las mujeres de Harvard que nos acercaron a las estrellas ens explica els descobriments que un grup de dones van fer  el s. XIX  a l’observatori de Harvard estudiant les plaques fotogràfiques de vidre. Aquestes dones les havien contractades per enregistrar les observacions dels homes perquè els pagaven menys. Eren computadores humanes. De manera despectiva eren anomenades l’harem de Pickering, en referència a l’astrònom Edward C Pickering, que va tenir la idea de contractar-les. A mesura que es va introduir la fotografia en l’astronomia, aquestes dones van passar de la computació a l’estudi de les estrelles i gràcies a les plaques fotogràfiques de vidre, les lupes i els telescopis van fer descobriments fonamentals i reconeguts, per exemple:

Henrietta Swan Leawitt (Lancaster (Massachusetts), 1868 – Cambridge, Massachusetts, 1921) va establir les bases d’un patró fiable que va servir per mesurar distàncies en l’univers.

Cecilia Payne (1900-1979) destaca pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.

La matemàtica  Willamina Fleming,  escocesa nascuda el 1857 qui en ser abandonada pel marit es va llogar com a netejadora de l’observatori. Posteriorment, però, va ajudar a desenvolupar un sistema de designació comú per a les estrelles,  va catalogar milers d’estrelles i altres fenòmens astronòmics i  va descobrir la Nebulosa del Cap de Cavall en 1888.

Annie Jump Cannon (1863 –  1941) va desenvolupar un sistema de classificació estel·lar que encara es fa servir.

El mateix va passar  a la NASA els anys 60 i 70 del s. XX, afroamericanes que ni podien fer servir els lavabos dels blancs eren computadores humanes que van contribuir a dur l’home blanc a la lluna. Aquesta història és explicada a la pel·lícula Figures ocultes.

La ciència ha de tenir perspectives diferents, de gènere, de races, de cultures.

 

 

 

 

El 2015 es va celebrar una exposició commemorativa del bicentenari del neixament d’Ada Lovelace ( ( 1815-1852) organitzada per la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2015. Gràcies a aquesta didàctica exposició es pot descobrir la vida, obra, context històric, científic i social d’Ada.

Al blog de la revista MUJERES CON CIENCIA hi ha una entrada dedicada a aquesta exposició  amb àmplia informació sobre tots el continguts relacionats:

Contenido de la exposición

A la mateixa revista trobem l’enllaç a un vídeo il·lustratiu realitzat per Neuras Ciencia (un canal de vídeos sobre ‘cervell i ciència’ )

Avui que com cada segon d’octubre es commemora el ADA LOVELACE DAY llegeixo aquest titular al diari elnacional.cat: La manca de vocació tècnica de les nenes posa en perill el seu futur laboral

Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU),  la propera dècada 600 milions de nenes adolescents accediran al mercat laboral, però no ho faran en igualtat de condicions respecte als nois de la seva edat. Les raons: discriminació sistemàtica i prejudicis; però també manca de la capacitació que requereixen les professions del futur.  La Unicef insisteix : “Una de les vuit grans amenaces amb què s’enfronten les nenes actualment és no poder obtenir les habilitats necessàries per a exercir les feines del futur”.

A Catalunya i Espanya aquest fet no té a veure amb abandonament d’estudis universitaris per part de les noies ( segons dades d’Eurostat, a les aules de les facultats hi ha 115,6 dones per cada cent homes ) sinó amb la tria d’estudis superiors que segueix marcada per estereotips de gènere. Els àmbits de ciència que interessen les dones són els vinculats amb l’atenció ( medicina, infermeria …) i no se senten tan atretes per àmbits STEM ( enginyeria, informàtica… ) Segurament a causa dels estereotips de gènere en relació al món laboral i la conciliació. Es qüestiona la capacitat que tenen les noies per a formar-se i exercir d’una manera competent en certs àmbits científics. Es pensa encara, per exemple, que les dones tenen menys competències per a les matemàtiques que els homes.

La Unió Europea calcula que el 2020 hi haurà 825.000 llocs de treball vacants a Europa relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions. Aquests treballs seran inaccessibles per a les dones si renuncien a estudiar aquestes carreres.  Les vocacions STEM es consideren les carreres del futur;  si les nenes senten menys interès per aquestes matèries, en el futur en el  mercat laboral les dones seran menys competitives i estaran menys representades en la presa de decisions,  la qual cosa pot comportar més discriminacions.

Cal pensar i encoratjar qualsevol iniciativa que contribueixi a pal·liar aquesta situació incidint ja a edats primerenques.