14 de març, Dia Internacional de les matemàtiques

Aquest any se celebra amb el lema  Matemàtiques per a un món millor amb la intenció  de recordar la importància d’aquesta disciplina per a la millora de la nostra qualitat de vida.

Tot i que per a molts i moltes siguin un repte, un destorb o una dificultat el cert és que les matemàtiques resulten basiques en nombroses accions del dia a dia: programar una ruta en l’aplicació del mòbil, buscar la sèrie que ens agrada en la nostra plataforma de confiança  o la freqüència del metro. Y no només són útils, també comporten beneficis  per al nostre desenvolupament i el nostre cervell i ens ajuden a millorar les capacitats cognitives. Ajuden a tenir pensament analític per a interpretar la informació, extraure  premises i relacions i jutjar la seva veracitat. Ser capaços  d’entendre les matemátiques arribant a solucions  lògiques fa que la nostra ment es prepari per a resoldre problemes reals i pugui prendre decisions evitant errors  o enganys. Ajuden a desenvolupar l’habilitat investigadora, contribueixen a l’agilitat mental, desenvolupen la capacitat de pensament i fomenten l’ànsia de saber i la curiositat.

És vital que  nens i nenes les estudiïn de d’edats primerenques. Cal acabar amb el tòpic “no serveixo per als números,  soc de lletres” i sobretot, hem de fomentar els seu estudi entre les nenes i noies.

Valentina Tereshkova, primera cosmonauta de la història

Chaika, “gavina” en rus -el pseudònim que usava Valentina-, tenia 26 anys  quan va visitar l’espai exterior. Va completar 48 òrbites entorn  de la Terra en tres dies en la que va ser la sisena missió del programa Vostok; era el 16 de juny de 1963 i va esdevenir la primera dona a aconseguir aquesta gesta. Tereshkova, nascuda el 1937, pertanyia a una família humil, el seu pare era tractorista, i no va anar a l’escola fins als 8 anys; d’adolescent va començar a treballar en una fàbrica tèxtil  i aleshores la seva passió era el paracaigudisme. Després, va ser seleccionada com a tripulant del Vostok 6, va tenir la seva primera filla amb el seu primer marit, també astronauta, i va començar una carrera política que la va portar a ser membre del Soviet Suprem i del Comitè Central del Partit Comunista. Va aprofitar la seva posició destacada per ajudar els ciutadans més necessitats, recolzant personalment diversos orfanats. També va ser  una feminista compromesa  que va lluitar pels drets  de les dones.

De ser una simple obrera d’una fàbrica, va arribar a ser cosmonauta, política i enginyera (es va graduar com enginyera espacial el 1969 a l’Acadèmia de la Força Aèria de Zhukovski). Va romandre  activa en la política després de la caiguda de la Unió Soviètica i és encara considerada com una heroïna a Rússia.

El 2013, amb 76 anys, va voler anar a una missió a Mart, tot i que no es garantís que podia retornar amb vida i l’any següent fou abanderada en la cerimònia d’opertura dels JJ.OO.

Més dones de ciència pioneres

Maria Sybilla (1647-1717) Naturalista i entomòloga holandesa que als 52 anys va viatjar a Surinam amb la seva filla petita amb la finalitat de documentar la vida vegetal i especialment dels artròpedes, essent la primera aventurera a creuar l’oceà. Per conèixer millor la seva figura podem llegir l’entrada d’aquest blog Aportacions de les dones a la cultura artística i científica

 

Caroline Herschel (1750-1848) Aquesta astrònoma d’origen alemany va descubrir vuit cometes tres nebuloses i va elaborar nombrosos catàlegs i fou coinventora junt al seu germà William del telescopi Herschel.

Beatriz Galindo (1465-1534) Aquesta espanyola anomenada “la latina” fou llatinista i educadora de la cort d’Isabel de Castella, preceptora dels fills  dels reis catòlics, va estudiar teologia i  medecina i va escriure poesia en llatí. Va fundar els convents de la Concepción Francisca i la Concepción Jerónima (aquí va ser enterrada), a Madrid, on es donava instrucció a nenes de famílies sense recursos.

María Andrea Casamayor (?-1780) Matemàtica nascuda a Saragossa, és encara una desconeguda malgrat que el seu llibre Tirocinio Aritmético pretenia la divulgació de les  regles bàsiques de les matemàtiques a la població i la seva  aplicació en la vida diària i els negocis.

María de Maetzu (1881-1948) Impulsora de la pedagogia a Espanya, la seva màxima didàctica fou:  ‘És certa la dita antiga que la lletra amb sang entra, però no amb la del nen, sinó amb la del mestre’. Va dedicar la vida a aconseguir la igualtat de la dona a través de l’educació. Va revolucionar el sistema educatiu del país. Va haver-se d’exiliar a Argentina on va morir.
“Sóc feminista; m’avergonyiria no ser-ho, perquè crec que tota dona que pensa ha de sentir el desig de col·laborar com a persona, en l’obra total de la cultura humana.”

Maria de Maeztu a mujeres con ciencia

 

Elisa Leonida Zamfirescu, la primera enginyera d’Europa

La romanesa Elisa Leonida Zamfirescu (1887-1973) va ser enginyera i investigadora en l’àmbit de la geologia. Cap  dels laboratoris de l’Institut Geològic de Romania i membre de l’Associació General d’Enginyers de Romania, és considerada al seu país com la primera dona enginyera del món ( encara que Alice Perry o Jenny Markelin-Svensson van obtenir el títol abans) malgrat les moltes dificultats que va haver de superar per obtenir el títol havent de marxar a Berlín per graduar-se. La seva contribució a la investigació de la riquesa dels minerals de Romania ha estat reconeguda mundialment i amb ella va fer progressar l’economia romanesa i la divulgació del romanès com a llengua científica.

Podem llegir més sobre aquesta pionera a l’entrada Elisa Leonida Zamfirescu, una dona pionera desconeguda

June Almeida es va anticipar a la detecció de la Covid

June Almeida (1930-2007) va fer  contribucions significatives al coneixement científic, malgrat les dificultats que va haver de superar. Aquesta viròloga escocesa doctora en ciències fou pionera en l’obtenció d’imatges i la identificació i el diagnòstic dels virus. Va descobrir un nou tipus de coronavirus i, el 1979, va publicar el llibre Manual for rapid laboratory viral diagnosis.

Va haver de deixar l’escola als 16 anys per treballar com a tècnica d’histopatologia a la Glasgow Royal Infirmary i després es a l’Hospital St. Bartholomew. Ja casada, es va traslladar a Canadà on va dur a terme la seva carrera fins que va tornar a Anglaterra on va desenvolupar un mètode per visualitzar millor els virus mitjançant l’ús d’anticossos. Va treballar en el virus de l’hepatitis B i els virus del refredat comú. Almeida va aconseguir les primeres imatges del virus de la rubèola utilitzant una immunomicroscopia electrònica. David Tyrrell i Almeida van treballar en la caracterització d’un nou tipus de coronavirus, família que inclou el virus SARS i el virus SARS-CoV2 que causa la COVID-19.

Iniciatives que encoratgen les nenes cap al camp científic i tecnològic

Fotograma d’un dels vídeos guanyadors

La Conselleria d’educació del Govern Balear va implementar el concurs Jo també vull ser científica amb la finalitat  de visibilitzar el paper que han tingut  les dones en la ciència al llarg  de la història per tal que les nenes i joves tinguin referents femenins que les animin a triar carreres de l’àmbit científic.

Aquest concurs de vídeos escolars demanava els i les participants que  elaboressin un anunci dirigit a conscienciar el públic de l’existència d’una bretxa  de gènere  en els camps científics i tecnològics.

La convocatòria ha gaudit de gran èxit, s’hi han presentat més de 300 vídeos en els quals han participat 880 alumnes de 55 centres de Balears. Les guanyadores de la categoria d’Infantil i Primària han estat tres alumnes de 6è de primària del CEIP Sa Bodega d’Eivissa que representen en el vídeo Marie Curie,  Diane Fossey i Margaret Hamilton. De la categoria de Secundària i  Batxillerat, el vídeo guanyador ha estat el presentat per dues alumnes 1r de Batxillerat de l’IES Antoni Maura de Palma que fa conèixer algunes científiques de diferents especialitats i èpoques. Els premis han consistit en una tablet, una calculadora científica i un lot de llibres. A més, les seves  classes participaran  en un taller Steam i una visita de les  científiques que han format  part del jurat.

La iniciativa sorgeix per a commemorar el Dia  Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència i a mé de la conselleria d’Educació, Universitat i Investigació, a través de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat  Educativa i el CEP Ibsteam hi han col·laborat Convivèxit, IBDona, Emaya, la Plataforma 11F Baleares i la Casio Divisió Educativa, així com les doctores  de la UIB Alicia Sintes (Física) i Mar Leza (Biologia).

Vídeo guanyador de la categoria Secundària i Batxillerat

Vídeo guanyador de la categoria Infantil i Primària

Isabel Zendal, la primera infermera amb missió internacional

Monument a Isabel Zendal a La Corunya

Isabel Zendal Gómez (1771 – ??) fou  infermera i rectora de l’Orfanat de la Caritat de la Corunya. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la considera la primera infermera de la història en missió internacional.

Zendal va participar en la Reial Expedició Filantrópica de la vacuna de Francisco Xavier Balmis i Berenguer (expedició de caràcter filantròpic que va fer la volta al món l’objectiu de la qual era que la vacunació de la verola arribés a tots els racons del llavors Imperi espanyol, ja que el virus estava ocasionant la mort de milers de nens).  Isabel va tenir  cura dels 22 nens de la Casa d’Expòsits de La Corunya que van viatjar a Amèrica, amb edats d’entre 3 i 9 anys, i dels 26 que van anar a Filipines, durant els 10 anys que va durar l’expedició.

Eunice Newton Foote, física, climatòloga, inventora i activista pels drets civils

Eunice Newton Foote (EEUU, 1819-1888) va ser el primer científic (dona) que va experimentar l’efecte d’escalfament de la radiació solar sobre diferents gasos i va teoritzar sobre l’escalfament global del planeta  en el seu article Circumstances affecting the Heat of the Sun’s Rays a la conferència de l’American Association for the Advancement of Science (AAAS). Per ser una dona no va poder llegir el seu treball, que teoritzava l’existència de l’efecte d’hivernacle i anticipava el canvi  climàtic.
Malgrat la importància de la seva investigació, Eunice va ser condemnada a l’oblit més de 150 anys.

Va formar part de la convenció sobre drets de les dones a Seneca Falls el 1848 i fou una de les persones signants de la Declaració de Sentiments de la convenció, que exigia la igualtat amb els homes en l’estatus social, així com també els drets legals incloent-hi el dret a vot.

Eunice Newton Foote a mujeres con ciencia

11 febrer: Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència. Helena González, ciència i humor

Helena González-Burón és una dona que aglutina les seves dues grans passions: ciència i arts escèniques amb l’objectiu de divulgar el coneixement científic.

És llicenciada en Biologia i Bioquímica per  la Universitat de Salamanca, ciutat on va néixer, i es va doctorar en Biomedicina per la Universitat de Barcelona especialitzant-se en epigenètica del càncer. Va canviar el laboratori per la divulgació científica i per això va fundar el 2013 BigVan ciencia per tal de vehicular els seus monòlegs sobre ciència i ha escrit 15 llibres de divulgació, sempre de manera lúdica i humorística. Un  dels seus títols: Tenemos menos genes que un brócoli… y se nota. S’interessa principalment per la divulgació científica entre els i les estudiants de primària.

Aquest dijous, Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència, Helena González va parlar al CosmoCaixa sobre epigenètica, per tal de fer-nos saber que aspectes com l’entorn o l’educació també influeixen  en el nostre destí, sempre amb l’amenitat i l’humor que la caracteritza.

I precisament en relació a aquesta data cal reflexionar sobre algunes xifres: segons dades de la Unesco al món només el 28% dels  professionals de la investigació i el 35% dels estudiants de carreres de ciències són dones. Potser, una explicació de la situació es deu a la mancança històrica de referents científics femenins i a la insuficient visibilització dels models que han existit. I tot i que ara sembla que es va “corregint” aquesta desigualtat històrica, encara falta molt per fer a nivell de les direccions dels laboratoris d’investigació.

Elizabeth Blackwell, dona de professió metgessa, malgrat tots

Nascuda fa 200 anys, no va ser fins al seu onzè intent que va aconseguir entrar a la universitat per cursar la carrera de medicina. Per pagar-se la carrera va treballar fent classes en escoles i cases privades. Es va doctorar al Geneva Medical College de Nova York amb un treball sobre el tifus, en el qual la seva visió va ser titllada de «femenina». Elisabeth Blackwell ( 1821-1910) sempre va afirmar que la seva vocació es va despertar quan assistint una moribunda aquesta li va confiar que creia que haver estat atesa per una dona li hagués estalviat molts patiments. Després d’haver gestionat el seu propi consiltori als EEUU, es mudà a Anglaterra, on, el 1874, va participar juntament amb Sophia Jex-Blake en la fundació de la London School of Medicine for Women perquè altres noies amb vocació mèdica no haguessin de patir el mateix que ella per poder formar-se.

Les seves conviccions socials la van acompanyar sempre i va lluitar per integrar la dona en la professió mèdica; tampoc no es va oblidar de la salut dels afroamericans. En el seu honor s’atorga anualment des de 1949 l’Elizabeth Blackwell Medal a les contribucions de les metgesses més rellevants.

Mujeres con ciencia