Ángeles Alvariño, oceanògrafa gallega pionera

Últimament s’ha parlat molt, indirectament, d’aquesta dona. El seu nom l’associem al vaixell que els darrers dies busca a les aigües de Tenerife el cos de la petita Anna, una de les filletes del desgraciat que, per fer mal a la mare,  ha matat les nenes i les ha llençat al mar ( el cos de la gran, Olivia, va ser trobat fa un dies a l’interior d’una bossa d’esport) Alhora que volem denunciar aquesta violència vicària, com una més, i de les més cruels, de les violències cap a les dones, volem indagar sobre la dona que dona nom al vaixell.

Maria Ángeles Alvariño González va néixer a Serrantes, un petit poble costaner de Galícia, el 3 de octubre de 1916. Nena dotada per als estudis, el 1933 va anar a Madrid per estudiar Ciències  Naturals; quan a causa de la Guerra Civil van tancar les facultats, va tornar a Galícia i va aprendre francès i anglès. Després de la guerra va continuar els estudis i es va llicenciar el 1941. Va treballar uns anys com a professora d’institut i es va incorporar com a becària al Instituto Español de Oceanografía (IEO) als 34 anys. Dos després va obtenir plaça de biòloga al Centro Oceanográfico de Vigo de l’IEO i va començar a estudiar el zooplancton.

El 1953 va rebre una beca per estudiar aquests petits organismes al Regne Unit, on esdevingué  la primera dona científica que va treballar a bord d’un vaixell britànic d’investigació. Tres anys després va continuar les seves investigacions als EE.UU. sota la tutela d’una altra pionera, Mary Sears. Va ocupar un lloc a l’Institut Scripps d’Oceanografia, a Califòrnia, on va romandre fins al 1970 analizant mostres de plancton d’arreu del món. Posteriorment treballà a la NOAA, una altra prestigiosa institució americana, tot estudiant les larves de peixos al plancton. Després de jubilar-se el 1987, va seguir treballant com a emèrita i escrivint sobre la història de les ciències marines.

Ángeles Alvariño va descobrir  22 noves  espècies planctòniques.  Morí el 2005 i des de 2012 un dels bucs oceanogràfics més avançats porta el seu nom. Aquest del qual, tristament tant parlem ara.

Mileva Maric, la matemàtica a l’ombra d’Einstein

Mileva Maric ( 1875-1948 ) va ser una matemàtica sèrbia, i la primera dona d’Albert Einstein. Encara és qüestió de controvèrsia entre la comunitat científica i fora d’ella l’abast de les seves contribucions a l’obra d’Einstein.  Era filla d’un alt funcionari hongarès, i va néixer a Titel, en aquell temps al sud d’Hongria, avui Sèrbia. En la seva adolescència va tenir una formació tan alta com per poder aspirar a cursar estudis al prestigiós ETH de Zuric, on seria l’única dona del seu curs. Allà establí una relació sentimental amb Einstein, quatre anys menor. Després del seu casament el 1903, Mileva abandonà les aspiracions professionals per dedicar-se a la criança dels seus fills. El 1905 són publicats a la revista científica “Alemania” els treballs pels quals Einstein rebria el PremiNobel. Els àtoms, les molècules, els “quants” i la teoria de la relativitat. Es debat ara la participació de Mari? en aquests estudis.

El 1914 Mileva i els nens retornen  a Zúrich, mentre que  Einstein roman a Berlín amb Elsa Löwenthal, qui  seria la seva segona esposa. El divorci de Mileva i Einstein es formalitza  el 1919 i en els  acords  s’ estableix  que els diners del Nobel, que va guanyar  el 1921, fossin transferits  a Mileva.

El 1929 li van diagnosticar  esquizofrènia al seu fill petit, Eduard, qui va  morir el 1965 en un centre  Psiquiàtric de Zúrich. Mileva va patir diferents crisis per les quals va haver de ser ingressada en un hospital. Finalment va morir sola el 1948.

Mileva Mari? era una desconeguda per al món de la ciència i la història fins que el 1987 van sortir a la llum les cartes que ella i Einstein es van intercanviar durant el nuviatge entre 1897 i 1902 que posen de manifest la potencial contribució de Mileva als primers treballs  publicats  per  Einstein, que incloïen la teoria de la relativitat. Segons alguns estudiosos, la teoria  de la relativitat va començar amb  la tesi que Mileva va  presentar  a la supervisió del professor Weber, quan  estudiava  a l’ Escola Politècnica de Zúrich.  L’efecte  fotoelèctric té el seu  origen en els  treballs  de Mileva quan estudiava  a Heidelberg amb el professor Lenard, al qual posteriorment li va ser atorgat  el Premi Nobel de Física. En canvi, la teoria del moviment  browniàQ és producte  del pensament  d’ Einstein i del seu interès per la termodinàmica i Mileva va contribuir-hi  amb el treball matemàtic.

Hedwig Kohn, una física jueva fugint dels nazis

Hedwig Kohn (Polònia, 1887 – EEUU 1964) fou una de les tres dones que van obtenir la “Habilitation” (capacitació per a poder accedir a una càtedra a una universitat alemanya) en física abans de la Segona Guerra Mundial. Ella i les altres dues físiques, Lise Meitner ( Viena, 1878- Cambridge, 1968) descobridora  de  la fisió nuclear i Hertha Sponer ( Silèsia, 1895 – Baixa Saxònia, 1968 ) qui va contribuir a la mecànica quàntica moderna i a la física molecular, van ser forçades a deixar Alemanya durant el règim nazi. Stoner no era jueva, però va ser acomiadada a causa de l’estigma dels nazis contra les dones en l’àmbit acadèmic

Kohn va estudiar a la universitat a Breslau  i va obtenir el seu doctorat en física sota la supervisió d’Otto Lummer el 1913. Va infressr a la universitat el 1907, un any abans que ls dones poguessin matricular-se en estudis universitaris i  va haver d’assistir a classe com a  estudiant convidada.  Obtingut el títol va ser  nomenada ajudant de Lummer i va quedar-se a l’Institut de Física de la universitat durant la Primera Guerra Mundial.  Va obtenir la seva “Habilitation” el 1930 ( va trigar tants anys a aconseguir-ho perquè les  regles  especificaven clarament que aquesta qualificació era solament “per a  homes joves”.  Fou expulsada de la seva càtedra el 1933, a causa de controls Nazis que prohibien que els Jueus treballessin com a funcionaris. Va sobreviure mitjançant contractes per a recerca aplicada amb la indústria de la il·luminació fins al 1938, fins que va aconseguir un visat i abandonà Alemanya al juliol del 1940. La Federación Internacional de Mujeres Universitarias (IFUW en anglès) i el Consejo para Académicos en Riesgo van intervenir per tal que pogués aconseguir una feina. Finalment va traslladar-se als EEUU en un viatge atzarós que la va emmalaltir, però ja recuperada, va treballar a la universitat de dones de la Universitat de Carolina del Nord per un any i un mig. Al 1942, va començar a Wellesley College, Massachusetts fins a la seva retirada al 1952. Tot i així, com a emèrita va treballar amb estudiants de potsfrau fins a molt poc abans de la seva mort, el 1964.

En el camp de la investigació i encara en el temps que passà a Alemanya, va ser una pionera;  el seu treball va determinar quantitativament  la intensitat lluminosa. Així va contribuir a l’espectroscòpia atòmica i molecular.

És indubtable que  les seves contribucions i investigacions fonamentaren algunes  bases de la física.

Dolors Aleu, la primera metgessa d’Espanya

He vist l’episodi “Sobresalientes” de la sèrie PIONERAS ( Movistar) dedicat a la metgessa Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-1913), especialitzada en ginecologia i pediatria, primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i segona que va assolir el títol de doctor.

Ja coneixia el personatge i les dificultats que va tenir per poder doctorar-se pel fet de ser dona. El seu pare, polític influent, li pagava dos escortes perquè l’acompanyessin a classe. Acabats els estudis el 1879, no tingué permís per fer l’examen de llicenciatura fins al 4 d’abril de 1882; finalment s’examinà a Madrid el 19 de juny d’aquell any i l’aprovà amb excel·lent. Quatre dies després que ho fes Martina Castells i Ballespí, publicà la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883) Una altra dona, Maria Elena Maseras i Ribera, va assolir també la proesa d’obtenir la llicenciatura ( no consta que es doctorés), però únicament Dolors Aleu va exercir la professió amb consulta pròpia a Barcelona durant 25 anys. Martina Castells morí prematurament abans de poder exercir i Elena Maseras es dedicà a l’ensenyament.

A part de la consulta i la seva tasca com a ensenyant a l’Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer fundada el 1885 per la concertista d’ideologia lliberal Clotilde Cerdà i Bosch, (Esmeralda Cervantes ) fou autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat, com ara Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños. Advocà perquè s’abandonés la cotilla, que oprimia el tòrax i afinava la cintura de les dones, perquè dificultava la circulació sanguínia i provocava desmais.

A la sèrie podem veure com a la consulta tractava gratuïtament dones que es dedicaven a la prostitució tant per a la cura de malalties venèries com per a arreglar avortaments mal fets.

Malauradament, després de la seva mort ( que es produí poc després de la del seu fill Camil per tuberculosi als 23 anys), el seu marit va cremar molts dels seus papers, cosa que dificulta la reconstrucció de la seva petja. Actualment la doctora Aleu és recordada en el nom del “Centre Sociosanitari Putget Dolors Aleu”, de Barcelona i la Universitat de Barcelona donà el nom de Dolors Aleu a una aula de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut,  a una aula d’estudi en grup del CRAI Biblioteca del Campus Clínic i a una residència universitària a la Zona Universitària de Barcelona.

La seva tesi doctoral acaba amb aquesta frase: «No puedo terminar esta tesis sin dirigir un llamamiento a las mujeres para que, abandonando las preocupaciones, tomen con empeño el estudio».

14 de març, Dia Internacional de les matemàtiques

Aquest any se celebra amb el lema  Matemàtiques per a un món millor amb la intenció  de recordar la importància d’aquesta disciplina per a la millora de la nostra qualitat de vida.

Tot i que per a molts i moltes siguin un repte, un destorb o una dificultat el cert és que les matemàtiques resulten basiques en nombroses accions del dia a dia: programar una ruta en l’aplicació del mòbil, buscar la sèrie que ens agrada en la nostra plataforma de confiança  o la freqüència del metro. Y no només són útils, també comporten beneficis  per al nostre desenvolupament i el nostre cervell i ens ajuden a millorar les capacitats cognitives. Ajuden a tenir pensament analític per a interpretar la informació, extraure  premises i relacions i jutjar la seva veracitat. Ser capaços  d’entendre les matemátiques arribant a solucions  lògiques fa que la nostra ment es prepari per a resoldre problemes reals i pugui prendre decisions evitant errors  o enganys. Ajuden a desenvolupar l’habilitat investigadora, contribueixen a l’agilitat mental, desenvolupen la capacitat de pensament i fomenten l’ànsia de saber i la curiositat.

És vital que  nens i nenes les estudiïn de d’edats primerenques. Cal acabar amb el tòpic “no serveixo per als números,  soc de lletres” i sobretot, hem de fomentar els seu estudi entre les nenes i noies.

Valentina Tereshkova, primera cosmonauta de la història

Chaika, “gavina” en rus -el pseudònim que usava Valentina-, tenia 26 anys  quan va visitar l’espai exterior. Va completar 48 òrbites entorn  de la Terra en tres dies en la que va ser la sisena missió del programa Vostok; era el 16 de juny de 1963 i va esdevenir la primera dona a aconseguir aquesta gesta. Tereshkova, nascuda el 1937, pertanyia a una família humil, el seu pare era tractorista, i no va anar a l’escola fins als 8 anys; d’adolescent va començar a treballar en una fàbrica tèxtil  i aleshores la seva passió era el paracaigudisme. Després, va ser seleccionada com a tripulant del Vostok 6, va tenir la seva primera filla amb el seu primer marit, també astronauta, i va començar una carrera política que la va portar a ser membre del Soviet Suprem i del Comitè Central del Partit Comunista. Va aprofitar la seva posició destacada per ajudar els ciutadans més necessitats, recolzant personalment diversos orfanats. També va ser  una feminista compromesa  que va lluitar pels drets  de les dones.

De ser una simple obrera d’una fàbrica, va arribar a ser cosmonauta, política i enginyera (es va graduar com enginyera espacial el 1969 a l’Acadèmia de la Força Aèria de Zhukovski). Va romandre  activa en la política després de la caiguda de la Unió Soviètica i és encara considerada com una heroïna a Rússia.

El 2013, amb 76 anys, va voler anar a una missió a Mart, tot i que no es garantís que podia retornar amb vida i l’any següent fou abanderada en la cerimònia d’opertura dels JJ.OO.

Més dones de ciència pioneres

Maria Sybilla (1647-1717) Naturalista i entomòloga holandesa que als 52 anys va viatjar a Surinam amb la seva filla petita amb la finalitat de documentar la vida vegetal i especialment dels artròpedes, essent la primera aventurera a creuar l’oceà. Per conèixer millor la seva figura podem llegir l’entrada d’aquest blog Aportacions de les dones a la cultura artística i científica

 

Caroline Herschel (1750-1848) Aquesta astrònoma d’origen alemany va descubrir vuit cometes tres nebuloses i va elaborar nombrosos catàlegs i fou coinventora junt al seu germà William del telescopi Herschel.

Beatriz Galindo (1465-1534) Aquesta espanyola anomenada “la latina” fou llatinista i educadora de la cort d’Isabel de Castella, preceptora dels fills  dels reis catòlics, va estudiar teologia i  medecina i va escriure poesia en llatí. Va fundar els convents de la Concepción Francisca i la Concepción Jerónima (aquí va ser enterrada), a Madrid, on es donava instrucció a nenes de famílies sense recursos.

María Andrea Casamayor (?-1780) Matemàtica nascuda a Saragossa, és encara una desconeguda malgrat que el seu llibre Tirocinio Aritmético pretenia la divulgació de les  regles bàsiques de les matemàtiques a la població i la seva  aplicació en la vida diària i els negocis.

María de Maetzu (1881-1948) Impulsora de la pedagogia a Espanya, la seva màxima didàctica fou:  ‘És certa la dita antiga que la lletra amb sang entra, però no amb la del nen, sinó amb la del mestre’. Va dedicar la vida a aconseguir la igualtat de la dona a través de l’educació. Va revolucionar el sistema educatiu del país. Va haver-se d’exiliar a Argentina on va morir.
“Sóc feminista; m’avergonyiria no ser-ho, perquè crec que tota dona que pensa ha de sentir el desig de col·laborar com a persona, en l’obra total de la cultura humana.”

Maria de Maeztu a mujeres con ciencia

 

Elisa Leonida Zamfirescu, la primera enginyera d’Europa

La romanesa Elisa Leonida Zamfirescu (1887-1973) va ser enginyera i investigadora en l’àmbit de la geologia. Cap  dels laboratoris de l’Institut Geològic de Romania i membre de l’Associació General d’Enginyers de Romania, és considerada al seu país com la primera dona enginyera del món ( encara que Alice Perry o Jenny Markelin-Svensson van obtenir el títol abans) malgrat les moltes dificultats que va haver de superar per obtenir el títol havent de marxar a Berlín per graduar-se. La seva contribució a la investigació de la riquesa dels minerals de Romania ha estat reconeguda mundialment i amb ella va fer progressar l’economia romanesa i la divulgació del romanès com a llengua científica.

Podem llegir més sobre aquesta pionera a l’entrada Elisa Leonida Zamfirescu, una dona pionera desconeguda

June Almeida es va anticipar a la detecció de la Covid

June Almeida (1930-2007) va fer  contribucions significatives al coneixement científic, malgrat les dificultats que va haver de superar. Aquesta viròloga escocesa doctora en ciències fou pionera en l’obtenció d’imatges i la identificació i el diagnòstic dels virus. Va descobrir un nou tipus de coronavirus i, el 1979, va publicar el llibre Manual for rapid laboratory viral diagnosis.

Va haver de deixar l’escola als 16 anys per treballar com a tècnica d’histopatologia a la Glasgow Royal Infirmary i després es a l’Hospital St. Bartholomew. Ja casada, es va traslladar a Canadà on va dur a terme la seva carrera fins que va tornar a Anglaterra on va desenvolupar un mètode per visualitzar millor els virus mitjançant l’ús d’anticossos. Va treballar en el virus de l’hepatitis B i els virus del refredat comú. Almeida va aconseguir les primeres imatges del virus de la rubèola utilitzant una immunomicroscopia electrònica. David Tyrrell i Almeida van treballar en la caracterització d’un nou tipus de coronavirus, família que inclou el virus SARS i el virus SARS-CoV2 que causa la COVID-19.

Iniciatives que encoratgen les nenes cap al camp científic i tecnològic

Fotograma d’un dels vídeos guanyadors

La Conselleria d’educació del Govern Balear va implementar el concurs Jo també vull ser científica amb la finalitat  de visibilitzar el paper que han tingut  les dones en la ciència al llarg  de la història per tal que les nenes i joves tinguin referents femenins que les animin a triar carreres de l’àmbit científic.

Aquest concurs de vídeos escolars demanava els i les participants que  elaboressin un anunci dirigit a conscienciar el públic de l’existència d’una bretxa  de gènere  en els camps científics i tecnològics.

La convocatòria ha gaudit de gran èxit, s’hi han presentat més de 300 vídeos en els quals han participat 880 alumnes de 55 centres de Balears. Les guanyadores de la categoria d’Infantil i Primària han estat tres alumnes de 6è de primària del CEIP Sa Bodega d’Eivissa que representen en el vídeo Marie Curie,  Diane Fossey i Margaret Hamilton. De la categoria de Secundària i  Batxillerat, el vídeo guanyador ha estat el presentat per dues alumnes 1r de Batxillerat de l’IES Antoni Maura de Palma que fa conèixer algunes científiques de diferents especialitats i èpoques. Els premis han consistit en una tablet, una calculadora científica i un lot de llibres. A més, les seves  classes participaran  en un taller Steam i una visita de les  científiques que han format  part del jurat.

La iniciativa sorgeix per a commemorar el Dia  Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència i a mé de la conselleria d’Educació, Universitat i Investigació, a través de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat  Educativa i el CEP Ibsteam hi han col·laborat Convivèxit, IBDona, Emaya, la Plataforma 11F Baleares i la Casio Divisió Educativa, així com les doctores  de la UIB Alicia Sintes (Física) i Mar Leza (Biologia).

Vídeo guanyador de la categoria Secundària i Batxillerat

Vídeo guanyador de la categoria Infantil i Primària