Categoria: 8 de març

FORMIGUES TREBALLADORES és el nom de la mostra organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa amb motiu del Dia de la Dona. Va ser inaugurada ahir a la plaça de sa Tarongeta. Hi participen  un total de 92 artistes tant de Balears com d’altres punts  d’Espanya.

Petites formigues  convertides en obres d’art, de diversos materials i  d’entre 18 i 25 centímetres esdevenen una metàfora de la tasca silenciada de les  dones al llarg dels segles.

Després que l’any passat els més casposos culpabilitzessin la manifestació del Dia Internacional de les Dones  de la propagació de la pandèmia de la covid (mentre que aquell cap de setmana havien tingut lloc molts altres actes multitudinaris) el de 2021 serà un 8 de març aigualit. Amb unes dades de contagis i hospitalitzacions, a Madrid està tot obert des de fa mesos, però s’ha prohibit la manifestació; en canvi a Barcelona sí la podrem fer tot i que patim un semiconfinament des de desembre. També hi haurà manifestacions en d’altres punts  d’Espanya  com altres poblacions de Catalunya i Navarra o Múrcia, complint totes  les mesures preventives. A Barcelona, a la manifestació estàtica que tindrà lloc al Passeig  de Gràcia a les 18:30 podran  participar-hi fins a 3.500 persones amb inscripció prèvia per trams. El lema és “Juntes, diverses i rebels. Juntes imparables”.
L’organització, el col·lectiu Vaga Feminista, ha dividit l’espai en vuit trams, entre la Gran Via i l’avinguda Diagonal. Dos d’aquests trams seran mixtos, i sis no mixtos. Les mesures dictades pel Procicat, amb data del 6 de gener del 2021, caldrà mantenir una distància mínima d’1,5 metres entre els assistents (2,5 metres quadrats per participant). També cal portar posada la mascareta en tot moment, i es fomentarà la higiene de mans amb gels hidroalcohòlics. Tampoc no es podran compartir pancartes i estarà prohibit menjar i beure.

CCOO i UGT han descartat la convocatòria de vagues, però han demanat a    treballadores i treballadors la  participació activa en els diferents actes, mobilitzacions i manifestacions, tot respetant  les mesures contra el covid. A més, han anunciat l’organització d’actes, presencials i virtuals.  D’altres sindicats minoritaris, com la CGT i la Intersindical Alternativa de Catalunya, Sindillar o el Sindicat de Periodistes, sí han registrat  per  quart any consecutiu la convocatòria de vaga general en Catalunya. També el Sindicat d’Estudiants de  Catalunya ha convocat vaga per al dilluns 8 de març i una concentració a les 12h que a Barcelona tindrà lloc a la Plaça Universitat

La Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual, l’avantprojecte de la qual ha estat  aprovat  avui dimarts pel Consejo de Ministros, inclou una referència explícita a com  s’ha d’entendre el consentiment  en un acte sexual. El ‘només sí es sí’ entra al Codi  Penal: sense “voluntat expressa” de la víctima no hi ha consentiment. L’ avantprojecte assumeix   la definició  de consentiment  del Conveni  d’Istanbul, que gira sobre l’expressió  clara de la voluntat de mantenir relaciones sexuals. Actualment, perquè hi hagi agressió  sexual cal violència i intimidació; si no es donen aquestes el fet és considerat abús. Així doncs, la nova llei posa fi a aquesta diferència de delicte ( i de pena) de forma que tot acte sense consentiment sigui considerat agressió  sexual.

Com recordem, la controvèrsia es va fer evident amb el cas de  la manada. L’Audiència Provincial de Navarra va condemnar els individus per abús i, posteriorment – després de les manifestacions de milers de persones als carrers de ciutats de tot l’Estat espanyol – el Tribunal Suprem  per agressió  sexual. El cas  va obrir el debat  sobre la tipificació  dels delictes sexuals. El “només sí és sí” implica que l’absència d’un “no” (no moure’s, no actuar o no dir-lo) no equival  al consentiment. El consentiment  ha de ser expressat. Si no ho és, és una negativa.

L’avantprojecte assenyala també que es  considerarà agressió  sexual tots els actes de contingut  sexual que es realitzin amb violència, intimidació  o abús  d’una situació  de superioritat  o vulnerabilitat de la víctima, o actuant de per sorpresa o sobre persones privades de sentit o amb la voluntat anul·lada per qualsevol raó.

Pel que fa a les penes,  tot i que cal esperar el text definitiu, sabem que entre d’altres coses s’ incorporen agreujants nous com  que l’ agressor sigui  la parella o exparella o l’ús de fàrmacs per  anul·lar la voluntat de la víctima.

Es proposa, entre d’altres, que siguin els jutjats especialitzats en violència de gènere  els que s’encarreguin dels delictes d’agressions sexuals; la formació  de tots els que intervenen en el procés  (jutges, fiscals o forenses) i la creació   d’una xarxa de centres d’atenció, tant  d’emergència (oberts 24 hores) com  a llarg  termini, amb l’objectiu que les víctimes siguin ateses psicològicament.

Llegim al Magazin de La Vanguardia de diumenge 3 de març el reportatge Los números de la brecha  Posa de manifest que si bé les consciències es mouen, la realitat es resisteix al canvi:

• El 53% de jutges i magistrats a Espanya són dones, però només el 27% ocupen llocs d’alta responsabilitat. No hi ha CAP dona al Tribunal Suprem i només 2 dones al Tribunal Constitucional. Les mateixes que a l’any 2001.
• 77% del sou d’un home és el salari d’una dona que fa el mateix treball. Des del mes de novembre fins a fi d’any una dona treballa  gratis. Així doncs, el desequilibri de salaris segueix sent un fet.
• El 60% dels estudiants que obtenen un grau universitari són dones. Elles aproven un 84% dels crèdits, ells un 74%.
• La presència de dones a la universitat presenta aquesta piràmide: 54% d’estudiants, 41% professores, 21% catedràtiques, 14% rectores
• 11% és el percentatge de dones a les diferents acadèmies espanyoles ( de la Llengua, Belles Arts, Ciències Exactes, Ciències Morals, Farmàcia, Història, Enginyeria i Veterinària )
• 1.200.000 són les denúncies de violència masclista entre 2009 i 2017, 166.620 de les quals aquest últim any.  Només el 0,0001% van resultar falses.
• 12,7% és el percentatge de dones a les forces armades segons el Ministerio de Defensa, una xifra pràcticament estable des de fa una dècada. Ja fa 30 anys que s’hi van incorporar.
• 1,3 és el nombre de fills per dona en edat fèrtil ( el recomanable per al relleu generacional és de 2,1) Les ajudes a la maternitat majorment es destinen a les famílies nombroses ( només un 9,6% del total)

La primera gran campanya de Change.org a tot el món  va ser liderada per una dona  sud-africana, Ndumie el 2011; la seva  petició reclamava mesures per  acabar amb les anomenades  “violacions correctives”, un mètode usat a Sud-Àfrica per  “curar” les dones lesbianes. Va rebre la signatura de  170.3400 ciutadans de tot el món i  gràcies a la campanya actualment les coses han canviat al país. 

Change.org és una plataforma en què cada dia milions de persones de tot el món signen peticions i es mobilitzen per canviar el món. Les dones segueixen sent les que més es mobilitzen  i les que més campanyes inicien i guanyen, senyal que hi ha molts aspectes en els quals se segueixen sentint discriminades.

Com a homenatge  a aquestes milions de dones lluitadores, Change ha treballat  en un mural gegant  exposat  al centre de Madrid (n. 35 de Gran Vía),  protagonitzat per María, Silvia, Paloma i Rafaela, quatre dones que estan lluitant per causes tan importants com  la igualtat laboral entre homes i dones, l’atenció  sanitària dels que més ho necessiten, la protecció de les víctimes de violència de gènere i els drets de centenars de milers de treballadores de la llar. Es tracta d’una peça d’street art  de 25 metres d’ample per 5 d’alçada en un espai cedit per la Fundación Montemadrid que llença  un missatge social a l’entorn del proper 8M. Els retrats de les 4 dones han estat realitzats per l’artista madrileny  ‘Spok‘ (Félix Reboto). La inauguració  del mural va comptar amb dues de les activistes  homenatjades, Paloma Pastor i Rafaela Pimentel, juntament amb l’artista i el director de   Change.org a España, José Antonio Ritoré.

Com  a cloenda de la vaga feminista, seguida per moltes dones, sobretot  [hom parla de 6 milions de persones ] va tenir lloc la  manifestació feminista més gran que s’ha fet a Barcelona. Un Passeig de Gràcia desbordat de color lila feminista. 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana ( 600.000 segons les organitzadores)

Algunes imatges:

   Unes estudiants de disseny havien pintat el  rètol de la foto:

A diferents  espais de la ciutat vam veure la instal·lació Proyecto tetas 

A la foto, feta a la Plaça Universitat:

Una noia portava un cartell amb la divisa de Maria Mercè Marçal:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. 

Una de les que més m’ha impactat  és la de la instal·lació a la platja del Fortí de Vinaròs  de 739 creus blanques. Una per a cada dona víctima de la violència masclista durant els últims deu anys a l’estat espanyol. Cada creu duu el nom d’una dona morta, la seva edat, el lloc i la data en què fou assassinada i el nom de qui la va matar. Les ha instal·lats l’associació Femme Força de Vinaròs.

Manifestants feministes s’han concentrat davant del rectorat de la Universitat de València amb la intenció d’ocupar-lo simbòlica per a recordar que la institució tindrà per primera vegada a una rectora, Mavi Mestre. Tanmateix, l’ocupació ha quedat frustrada perquè les portes de l’edifici estaven tancades mentre un cordó policíac les protegia.

A Girona milers de dones han fet una cadena humana per reclamar “igualtat real” amb els homes.

Imatges de les manifestacions del matí a  Madrid i Barcelona.