La Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual, l’avantprojecte de la qual ha estat aprovat avui dimarts pel Consejo de Ministros, inclou una referència explícita a com s’ha d’entendre el consentiment en un acte sexual. El ‘només sí es sí’ entra al Codi Penal: sense “voluntat expressa” de la víctima no hi ha consentiment. L’ avantprojecte assumeix la definició de consentiment del Conveni d’Istanbul, que gira sobre l’expressió clara de la voluntat de mantenir relaciones sexuals. Actualment, perquè hi hagi agressió sexual cal violència i intimidació; si no es donen aquestes el fet és considerat abús. Així doncs, la nova llei posa fi a aquesta diferència de delicte ( i de pena) de forma que tot acte sense consentiment sigui considerat agressió sexual.
Com recordem, la controvèrsia es va fer evident amb el cas de la manada. L’Audiència Provincial de Navarra va condemnar els individus per abús i, posteriorment – després de les manifestacions de milers de persones als carrers de ciutats de tot l’Estat espanyol – el Tribunal Suprem per agressió sexual. El cas va obrir el debat sobre la tipificació dels delictes sexuals. El “només sí és sí” implica que l’absència d’un “no” (no moure’s, no actuar o no dir-lo) no equival al consentiment. El consentiment ha de ser expressat. Si no ho és, és una negativa.
L’avantprojecte assenyala també que es considerarà agressió sexual tots els actes de contingut sexual que es realitzin amb violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima, o actuant de per sorpresa o sobre persones privades de sentit o amb la voluntat anul·lada per qualsevol raó.
Pel que fa a les penes, tot i que cal esperar el text definitiu, sabem que entre d’altres coses s’ incorporen agreujants nous com que l’ agressor sigui la parella o exparella o l’ús de fàrmacs per anul·lar la voluntat de la víctima.
Es proposa, entre d’altres, que siguin els jutjats especialitzats en violència de gènere els que s’encarreguin dels delictes d’agressions sexuals; la formació de tots els que intervenen en el procés (jutges, fiscals o forenses) i la creació d’una xarxa de centres d’atenció, tant d’emergència (oberts 24 hores) com a llarg termini, amb l’objectiu que les víctimes siguin ateses psicològicament.