8 de març – ESPAI DE COEDUCACIÓ

8m 2021, més llenya al foc

El mural feminista del poliesportiu de la Concepción Ciudad Lineal de Madrid ha estat vandalitzat aquest 8M.

La pintura va ser motiu de polèmica després que Vox demanés d’eliminar-la. Al mural hi figuraven les cares de 15 dones pioneres, artistes, polítiques, activistes i feministes (entre d’altres Frida Khalo, Rosa Parks, Angela Davis, Chimamanda Ngozi o Valentina Tereshkova ) amb la frase “Las capacidades no dependen del género”. Ahir diumenge el van atacar i ha aparegut aquest matí completament destrossat. Quan va esclatar la polèmica per la iniciativa de Vox d’esborrar-lo, un grup de veïnes del districte van recollir més de 20.000 signatures per evitar-ne l’eliminació, consideraven que era un símbol d’igualtat i diversitat del barri. Vox havia aconseguit treure endavant al Ple municipal de Ciudad Lineal la seva proposta que s’esborrés el mural feminista pel seu “missatge polític”; la proposició va comptar amb el suport de PP i Cs i va ser rebutjada per Más Madrid i PSOE. Finalment, pel canvi de vot de Cs es va aprovar mantenir-lo, no sense que Vox els critiqués “la seva manca de lleialtat”; continuaven rebutjant un mural que tenia dones que, segons ells, “han defensat la violència” i són emblemes “d’una política comunista i un pensament totalitari”. Ells no comparteixen la ideologia de gènere i consideren que el mural “no representa cap valor per a les dones”. Potser és important destacar que la posició del partit ha estat defensada per una dona!!!

La formació d’ultradreta diu que el Dia Internacional de la Dona ha esdevingut se “un acte de propaganda d’una agenda ideològica” que no té res a veure amb els seus ideals perquè és una “arma arrojadiza que envenena a la sociedad” ????? I perquè no creuen en aquest dia han decidit treballar perquè el 8 de març tingui un altre significat: el Día Nacional de las Víctimas del Coronavirus.

Un cop més, el cop de força s’ha imposat a les majories i amb la destrossa han volgut escapçar la llibertat, i no oblidem que el masclisme creix amb la complicitat d’aquells que el blanquegen.

Aquesta tarda els veïns de Ciudad Lineal han tornat a mostrar el seu suport al mural vandalitzat. Han cobert la pintura negra que tapava els rostres de les dones amb unes reproduccions. A través de les seves xarxes socials, la Federació de veïns de Madrid (FRAVM) ha defensat que: “La destrucción de los murales de mujeres de Alcalá y La Concepción nos muestra la importancia del 8M. Frente a quienes nos quieren invisibles y sumisas mostremos y multipliquemos nuestro mensaje de inclusión e igualdad”.

8m 2021: ‘Treballadores’: homenatge a la tasca silenciada de la dona a Eivissa

FORMIGUES TREBALLADORES és el nom de la mostra organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa amb motiu del Dia de la Dona. Va ser inaugurada ahir a la plaça de sa Tarongeta. Hi participen un total de 92 artistes tant de Balears com d’altres punts d’Espanya.

Petites formigues convertides en obres d’art, de diversos materials i d’entre 18 i 25 centímetres esdevenen una metàfora de la tasca silenciada de les dones al llarg dels segles.

Polèmic 8 de març 2021

Després que l’any passat els més casposos culpabilitzessin la manifestació del Dia Internacional de les Dones de la propagació de la pandèmia de la covid (mentre que aquell cap de setmana havien tingut lloc molts altres actes multitudinaris) el de 2021 serà un 8 de març aigualit. Amb unes dades de contagis i hospitalitzacions, a Madrid està tot obert des de fa mesos, però s’ha prohibit la manifestació; en canvi a Barcelona sí la podrem fer tot i que patim un semiconfinament des de desembre. També hi haurà manifestacions en d’altres punts d’Espanya com altres poblacions de Catalunya i Navarra o Múrcia, complint totes les mesures preventives. A Barcelona, a la manifestació estàtica que tindrà lloc al Passeig de Gràcia a les 18:30 podran participar-hi fins a 3.500 persones amb inscripció prèvia per trams. El lema és “Juntes, diverses i rebels. Juntes imparables”.
L’organització, el col·lectiu Vaga Feminista, ha dividit l’espai en vuit trams, entre la Gran Via i l’avinguda Diagonal. Dos d’aquests trams seran mixtos, i sis no mixtos. Les mesures dictades pel Procicat, amb data del 6 de gener del 2021, caldrà mantenir una distància mínima d’1,5 metres entre els assistents (2,5 metres quadrats per participant). També cal portar posada la mascareta en tot moment, i es fomentarà la higiene de mans amb gels hidroalcohòlics. Tampoc no es podran compartir pancartes i estarà prohibit menjar i beure.

CCOO i UGT han descartat la convocatòria de vagues, però han demanat a treballadores i treballadors la participació activa en els diferents actes, mobilitzacions i manifestacions, tot respetant les mesures contra el covid. A més, han anunciat l’organització d’actes, presencials i virtuals. D’altres sindicats minoritaris, com la CGT i la Intersindical Alternativa de Catalunya, Sindillar o el Sindicat de Periodistes, sí han registrat per quart any consecutiu la convocatòria de vaga general en Catalunya. També el Sindicat d’Estudiants de Catalunya ha convocat vaga per al dilluns 8 de març i una concentració a les 12h que a Barcelona tindrà lloc a la Plaça Universitat

Un nou 8 de març. Celebrem els avenços legislatius aprovats avui

La Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual, l’avantprojecte de la qual ha estat aprovat avui dimarts pel Consejo de Ministros, inclou una referència explícita a com s’ha d’entendre el consentiment en un acte sexual. El ‘només sí es sí’ entra al Codi Penal: sense “voluntat expressa” de la víctima no hi ha consentiment. L’ avantprojecte assumeix la definició de consentiment del Conveni d’Istanbul, que gira sobre l’expressió clara de la voluntat de mantenir relaciones sexuals. Actualment, perquè hi hagi agressió sexual cal violència i intimidació; si no es donen aquestes el fet és considerat abús. Així doncs, la nova llei posa fi a aquesta diferència de delicte ( i de pena) de forma que tot acte sense consentiment sigui considerat agressió sexual.

Com recordem, la controvèrsia es va fer evident amb el cas de la manada. L’Audiència Provincial de Navarra va condemnar els individus per abús i, posteriorment – després de les manifestacions de milers de persones als carrers de ciutats de tot l’Estat espanyol – el Tribunal Suprem per agressió sexual. El cas va obrir el debat sobre la tipificació dels delictes sexuals. El “només sí és sí” implica que l’absència d’un “no” (no moure’s, no actuar o no dir-lo) no equival al consentiment. El consentiment ha de ser expressat. Si no ho és, és una negativa.

L’avantprojecte assenyala també que es considerarà agressió sexual tots els actes de contingut sexual que es realitzin amb violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima, o actuant de per sorpresa o sobre persones privades de sentit o amb la voluntat anul·lada per qualsevol raó.

Pel que fa a les penes, tot i que cal esperar el text definitiu, sabem que entre d’altres coses s’ incorporen agreujants nous com que l’ agressor sigui la parella o exparella o l’ús de fàrmacs per anul·lar la voluntat de la víctima.

Es proposa, entre d’altres, que siguin els jutjats especialitzats en violència de gènere els que s’encarreguin dels delictes d’agressions sexuals; la formació de tots els que intervenen en el procés (jutges, fiscals o forenses) i la creació d’una xarxa de centres d’atenció, tant d’emergència (oberts 24 hores) com a llarg termini, amb l’objectiu que les víctimes siguin ateses psicològicament.

Escalfant motors: preparem el 8 de març 2019 a l’institut

S’acosta el 8 de març i algunes parets de l’institut ja són guarnides amb treballs relacionats amb aquesta data. Volem dedicar la setmana a les dones i que els i les nostres alumnes s’ impliquin en l’objectiu de fer una societat totalment igualitària en tots els àmbits.

LA BRECHA DE SUEÑOS és un vídeo molt il·lustratiu protagonitzat per unes nenes ben petites; parla de tot allò amb què volem acabar.

La història de l’atleta KATHRINE SWITZER és un exemple de lluita que ens ha de servir d’estímul. [Cliqueu per a veure un vídeo]

Números que fan pensar

Llegim al Magazin de La Vanguardia de diumenge 3 de març el reportatge Los números de la brecha Posa de manifest que si bé les consciències es mouen, la realitat es resisteix al canvi:

El 53% de jutges i magistrats a Espanya són dones, però només el 27% ocupen llocs d’alta responsabilitat. No hi ha CAP dona al Tribunal Suprem i només 2 dones al Tribunal Constitucional. Les mateixes que a l’any 2001.
77% del sou d’un home és el salari d’una dona que fa el mateix treball. Des del mes de novembre fins a fi d’any una dona treballa gratis. Així doncs, el desequilibri de salaris segueix sent un fet.
El 60% dels estudiants que obtenen un grau universitari són dones. Elles aproven un 84% dels crèdits, ells un 74%.
La presència de dones a la universitat presenta aquesta piràmide: 54% d’estudiants, 41% professores, 21% catedràtiques, 14% rectores
11% és el percentatge de dones a les diferents acadèmies espanyoles ( de la Llengua, Belles Arts, Ciències Exactes, Ciències Morals, Farmàcia, Història, Enginyeria i Veterinària )
1.200.000 són les denúncies de violència masclista entre 2009 i 2017, 166.620 de les quals aquest últim any. Només el 0,0001% van resultar falses.
12,7% és el percentatge de dones a les forces armades segons el Ministerio de Defensa, una xifra pràcticament estable des de fa una dècada. Ja fa 30 anys que s’hi van incorporar.
1,3 és el nombre de fills per dona en edat fèrtil ( el recomanable per al relleu generacional és de 2,1) Les ajudes a la maternitat majorment es destinen a les famílies nombroses ( només un 9,6% del total)

Homenatge de Change.org a les dones lluitadores amb motiu del 8 de març

La primera gran campanya de Change.org a tot el món va ser liderada per una dona sud-africana, Ndumie el 2011; la seva petició reclamava mesures per acabar amb les anomenades “violacions correctives”, un mètode usat a Sud-Àfrica per “curar” les dones lesbianes. Va rebre la signatura de 170.3400 ciutadans de tot el món i gràcies a la campanya actualment les coses han canviat al país.

Change.org és una plataforma en què cada dia milions de persones de tot el món signen peticions i es mobilitzen per canviar el món. Les dones segueixen sent les que més es mobilitzen i les que més campanyes inicien i guanyen, senyal que hi ha molts aspectes en els quals se segueixen sentint discriminades.

Com a homenatge a aquestes milions de dones lluitadores, Change ha treballat en un mural gegant exposat al centre de Madrid (n. 35 de Gran Vía), protagonitzat per María, Silvia, Paloma i Rafaela, quatre dones que estan lluitant per causes tan importants com la igualtat laboral entre homes i dones, l’atenció sanitària dels que més ho necessiten, la protecció de les víctimes de violència de gènere i els drets de centenars de milers de treballadores de la llar. Es tracta d’una peça d’street art de 25 metres d’ample per 5 d’alçada en un espai cedit per la Fundación Montemadrid que llença un missatge social a l’entorn del proper 8M. Els retrats de les 4 dones han estat realitzats per l’artista madrileny ‘Spok‘ (Félix Reboto). La inauguració del mural va comptar amb dues de les activistes homenatjades, Paloma Pastor i Rafaela Pimentel, juntament amb l’artista i el director de Change.org a España, José Antonio Ritoré.

Gran manifestació feminista a Barcelona la tarda del 8 de març de 2018

Com a cloenda de la vaga feminista, seguida per moltes dones, sobretot [hom parla de 6 milions de persones ] va tenir lloc la manifestació feminista més gran que s’ha fet a Barcelona. Un Passeig de Gràcia desbordat de color lila feminista. 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana ( 600.000 segons les organitzadores)

Algunes imatges:

Unes estudiants de disseny havien pintat el rètol de la foto:

A diferents espais de la ciutat vam veure la instal·lació Proyecto tetas

A la foto, feta a la Plaça Universitat:

Una noia portava un cartell amb la divisa de Maria Mercè Marçal:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Imatges del 8 de març 2018

Una de les que més m’ha impactat és la de la instal·lació a la platja del Fortí de Vinaròs de 739 creus blanques. Una per a cada dona víctima de la violència masclista durant els últims deu anys a l’estat espanyol. Cada creu duu el nom d’una dona morta, la seva edat, el lloc i la data en què fou assassinada i el nom de qui la va matar. Les ha instal·lats l’associació Femme Força de Vinaròs.

Manifestants feministes s’han concentrat davant del rectorat de la Universitat de València amb la intenció d’ocupar-lo simbòlica per a recordar que la institució tindrà per primera vegada a una rectora, Mavi Mestre. Tanmateix, l’ocupació ha quedat frustrada perquè les portes de l’edifici estaven tancades mentre un cordó policíac les protegia.

A Girona milers de dones han fet una cadena humana per reclamar “igualtat real” amb els homes.

Imatges de les manifestacions del matí a Madrid i Barcelona.

8 de març 2018 al nostre institut

Un any més celebrem el Dia de la Dona. Com mostren les fotografies, els alumnes de 2n d’ESO han fet un mural que ens fa conèixer la importància de moltes dones de tots els temps i diferents àmbits l’obra de les quals, de vegades no prou coneguda, ha fet progressar la humanitat. També n’han fet un alumnes de Francès de diferents cursos alumnes de 3r d’ESO en anglès. Volem fer visible el saber, coneixements o obres de les dones i reivindicar, un cop més, les sufragistes, les inventores, les pioneres, les artistes, les investigadores, les científiques i tecnòlogues, les esportistes … absents dels currículums escolars. Malgrat la introducció de la dona en el món universitari i laboral aquestes darreres dècades, moltes carreres continuen masculinitzades i la presència de les dones en els llibres de text és minúscula: tan sols el 7,5% dels referents científics i culturals són dones.

D’altra banda, com tots els cursos, l’institut participa en l’exposició col·lectiva que organitza l’ajuntament de L’Hospitalet Art en Femení. En aquesta ocasió els i les alumnes de 1r de batxillerat artístic han fet retrats d’aire “retro” de diferents artistes: dissenyadores, pintores, fotògrafes… com ara Camille Claudel, Coco Chanel, Frida Khalo o Àgata Ruiz de la Prada.

També destaquem el poema de Mariam Rodríguez (3r A) SOC DONA

   Soc una dona que treballa,    

   soc una dona que s’esforça,

   soc una dona que lluita,

   soc una dona que riu,

   soc una dona que gaudeix,

   soc una dona que viu,

   que té il·lusions, esperances, somnis,

   però també sóc una dona que alguns menyspreen,

   soc una dona que plora,

   soc una dona que jutgen per la forma de vestir,

   d’actuar, de parlar,

   soc una dona que no passeja tranquil·la pels carrers,

   soc una dona que té por,

   soc una dona que intenta sobreviure,

   soc una dona que també és persona.

Fem nostra la reivindicació d’igualtat salarial, una de les causes de la vaga convocada per al Dia de la Dona 2018: A IGUAL TREBALL, IGUAL SALARI. Podem llegir l’entrada PROU DIFERÈNCIA SALARIAL ENTRE HOMES I DONES I no deixarem d’encoratjar les nostres alumnes per tal que aspirin als mateixos estudis i/o ocupacions que els seus companys.

Com a material de lectura i reflexió podem enllaçar amb el dossier del diari ARA de diumenge 4 L’hora de les dones que afirma “El moviment #metoo de denúncia de l’assetjament sexual ha resultat clau per posar el feminisme en la primera línia de l’agenda social”.

Sota el lema #EnsAturem col·lectius feministes als quals donen suport la majoria de sindicats i partits polítics convoquen aquest 8 de març una vaga feminista . Pel que fa a l’àmbit educatiu, la vaga femenina d’estudiants pretén posar sobre la taula les mancances en l’àmbit educatiu que hem comentat. Així doncs, les noies són encoratjades a no assistir a classe el 8 de març. Els col·lectius feministes i els sindicats també animen les dones a no tenir cura de les feines de casa i de les relacionades amb l’atenció dels familiars el 8 de març. #PenjaElDavantal La imatge que es vol projectar és la dels davantals penjats als balcons.

Podem llegir el manifest “oficial” de la vaga aquí. En concret, quant a educació, manifesten:

Sol·licitem el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius. Denunciem el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere. Exigim un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text; i en la qual la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!

I un darrer apunt, el manifest de convocatòria de vaga d’un dels sindicats es clou amb una frase de l’activista afroamericana Angela Davis “No acceptis les coses que no pots canviar. Canvia les coses que no pots acceptar!”