8M 2023: feminisme escindit

D’uns anys ençà, els carrers de totes les ciutats s’omplen més i més per a la celebració del 8 de març. Vivim el que s’ha anomenat una quarta onada feminista, cada cop més gran i visible. Fenòmens com ara el #MeToo i casos com el de la Manadvan contribuir a aquesta conscienciació. Any rere any, però,  les tensions entre feministes es fan més evidents. El fet trans i la prostitució són dues qüestion que continuen suscitant enfrontaments, però enguany cal afegir-hi la polèmica per la llei de llibertat sexual.

El bon moment del moviment ha hagut de conviure, d’una banda amb una reacció antifeminista furibunda i de l’altra, també amb les seves pròpies guerres internes. Històricament, els avenços feministes han hagut d’enfrontar resistències, i també hem viscut algunes divisions dins el moviment; tot i això, l’actual situació presenta novetats i particularitats. 

A Barcelona, per exemple, alguns col·lectius van a la manifestació unitària en blocs que discrepen d’alguns punts dels manifests. La manifestació unitària és convocada per l’Assemblea 8-M a la plaça de la Universitat a les 18.30, però Catalunya Abolicionista Plataforma Feminista, Feministes de Catalunya i més entitats han convocat a la mateixa hora a Gran Via amb Aribau per a formar el bloc abolicionista, especialment crític amb les convocatòries respecte de la prostitució i el fet trans.

Pel que fa a la nova llei integral de la llibertat sexual que introdueix  una nova definició de consentiment en positiu i que passa a considerar qualsevol acte contra la llibertat sexual com a agressió sexual, suprimint el delicte d’abús, ha suscitat molta polèmica sobretot pels casos d’agressors que han vist reduïda la seva codemna. Malgrat que polítics i juristes discrepen sobre si la reducció de penes en alguns casos l’ha causada la interpretació dels jutges o un defecte tècnic de la llei, el PSOE s’ha acabat desmarcant d’Unides Podem i ha registrat  una proposta de reforma que, si la situació no es recondueix, implicarà un trencament definitiu amb Podem en aquesta qüestió. També al gruix del moviment feminista, el debat es centra en les penes i en la crítica o defensa del Ministeri d’Igualtat: les qui defensen la llei tal com es va aprovar i les qui consideren que aquestes conseqüències inesperades s’haurien d’haver previst i en demanen la dimissió de la ministra, enrocada en la seva postura.

El debat més gran dins el feminisme continua girant al voltant del fet trans. Als Països Catalans, la majoria del moviment feminista, tant als carrers com a les institucions,  defensa postures favorables a la lliure autodeterminació de gènere, però alguns sectors la qüestionen com ara “feministes històriques” pröximes al PSOE. El debat, a grans trets, té a veure amb discrepàncies teòriques sobre els conceptes de sexe i gènere, però també amb les conseqüències pràctiques que alguns sectors temen que pot representar la llei. El sector contrari a les polítiques trans considera que tant el sexe com el gènere de les persones són immutables; l’un perquè fa referència a les diferències biològiques entre individus, i l’altre perquè fa referència a la construcció cultural que es fa a partir d’aquestes diferències biològiques: tot allò que la societat t’imposa segons si has nascut amb genitals masculins o femenins. Aquest posicionament xoca frontalment amb el del transfeminisme, que defensa la despatologització del fet trans –en la línia que va marcar l’OMS el 2018– i considera que el gènere no solament és la construcció cultural sobre el sexe, sinó que també és internalització d’aquests rols socials, que pot portar que algú tingui una identitat de gènere diferent de l’assignada.

D’altra banda, la prostitució és un debat etern dins del feminisme. El feminisme abolicionista considera la prostitució com una forma de violència contra les dones, i no com una feina.
El feminisme pro-drets o pro-sex prefereix parlar de treball sexual, considera que en la prostitució voluntària les dones sí consenteixen lliurement i defensa que cal diferenciar aquesta mena de prostitució de l’explotació sexual.

En tot cas, malgrat les polèmiques, fem que cada dia sigui 8M.

8m 2021, més llenya al foc

El mural feminista del poliesportiu de la Concepción Ciudad Lineal de Madrid ha estat vandalitzat aquest 8M.

La pintura va ser motiu de polèmica després que Vox demanés d’eliminar-la. Al mural hi figuraven les cares de 15 dones pioneres,  artistes, polítiques,  activistes i feministes (entre d’altres Frida Khalo, Rosa Parks, Angela Davis, Chimamanda Ngozi o Valentina Tereshkova ) amb la frase “Las capacidades no dependen del género”. Ahir diumenge el van atacar i ha aparegut aquest matí completament destrossat. Quan va esclatar la polèmica per la iniciativa de Vox d’esborrar-lo, un grup de veïnes del districte van recollir més de  20.000 signatures per evitar-ne l’eliminació, consideraven que era un símbol d’igualtat i diversitat del barri. Vox havia aconseguit treure endavant al Ple municipal  de Ciudad Lineal la seva proposta que s’esborrés el mural feminista pel seu “missatge  polític”;  la proposició va comptar amb el suport de PP i Cs i va ser rebutjada per Más Madrid i PSOE. Finalment, pel canvi de vot de Cs es va aprovar mantenir-lo, no sense que Vox els critiqués “la seva manca de lleialtat”; continuaven rebutjant un mural que tenia dones que, segons ells, “han defensat  la violència” i són emblemes “d’una política comunista i un pensament  totalitari”. Ells no comparteixen  la ideologia de gènere i consideren que el mural “no representa cap valor per a les dones”. Potser és important destacar que la posició del partit ha estat defensada per una dona!!!

La formació d’ultradreta diu que el Dia Internacional de la Dona ha esdevingut se “un acte de propaganda d’una agenda ideològica” que no té res a veure amb els seus ideals perquè és  una  “arma arrojadiza que envenena a la sociedad” ????? I perquè no creuen en aquest dia han decidit treballar perquè el 8 de març tingui un altre significat: el Día Nacional de las Víctimas del Coronavirus. 

Un cop més, el cop de força s’ha imposat a les majories i amb la destrossa han  volgut escapçar la llibertat, i no oblidem que el masclisme creix amb la complicitat d’aquells que el blanquegen.

Aquesta tarda els veïns de Ciudad Lineal han tornat  a mostrar el seu suport al mural vandalitzat. Han cobert la pintura negra que tapava els rostres de les dones amb unes reproduccions. A través de les seves xarxes socials, la Federació de veïns de Madrid (FRAVM) ha defensat que:  “La destrucción de los murales de mujeres de Alcalá y La Concepción nos muestra la importancia del 8M. Frente a quienes nos quieren invisibles y sumisas mostremos y multipliquemos nuestro mensaje de inclusión e igualdad”.

 

8m 2021: ‘Treballadores’: homenatge a la tasca silenciada de la dona a Eivissa

   

FORMIGUES TREBALLADORES és el nom de la mostra organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa amb motiu del Dia de la Dona. Va ser inaugurada ahir a la plaça de sa Tarongeta. Hi participen  un total de 92 artistes tant de Balears com d’altres punts  d’Espanya.

Petites formigues  convertides en obres d’art, de diversos materials i  d’entre 18 i 25 centímetres esdevenen una metàfora de la tasca silenciada de les  dones al llarg dels segles.

Polèmic 8 de març 2021

Després que l’any passat els més casposos culpabilitzessin la manifestació del Dia Internacional de les Dones  de la propagació de la pandèmia de la covid (mentre que aquell cap de setmana havien tingut lloc molts altres actes multitudinaris) el de 2021 serà un 8 de març aigualit. Amb unes dades de contagis i hospitalitzacions, a Madrid està tot obert des de fa mesos, però s’ha prohibit la manifestació; en canvi a Barcelona sí la podrem fer tot i que patim un semiconfinament des de desembre. També hi haurà manifestacions en d’altres punts  d’Espanya  com altres poblacions de Catalunya i Navarra o Múrcia, complint totes  les mesures preventives. A Barcelona, a la manifestació estàtica que tindrà lloc al Passeig  de Gràcia a les 18:30 podran  participar-hi fins a 3.500 persones amb inscripció prèvia per trams. El lema és “Juntes, diverses i rebels. Juntes imparables”.
L’organització, el col·lectiu Vaga Feminista, ha dividit l’espai en vuit trams, entre la Gran Via i l’avinguda Diagonal. Dos d’aquests trams seran mixtos, i sis no mixtos. Les mesures dictades pel Procicat, amb data del 6 de gener del 2021, caldrà mantenir una distància mínima d’1,5 metres entre els assistents (2,5 metres quadrats per participant). També cal portar posada la mascareta en tot moment, i es fomentarà la higiene de mans amb gels hidroalcohòlics. Tampoc no es podran compartir pancartes i estarà prohibit menjar i beure.

CCOO i UGT han descartat la convocatòria de vagues, però han demanat a    treballadores i treballadors la  participació activa en els diferents actes, mobilitzacions i manifestacions, tot respetant  les mesures contra el covid. A més, han anunciat l’organització d’actes, presencials i virtuals.  D’altres sindicats minoritaris, com la CGT i la Intersindical Alternativa de Catalunya, Sindillar o el Sindicat de Periodistes, sí han registrat  per  quart any consecutiu la convocatòria de vaga general en Catalunya. També el Sindicat d’Estudiants de  Catalunya ha convocat vaga per al dilluns 8 de març i una concentració a les 12h que a Barcelona tindrà lloc a la Plaça Universitat

Un nou 8 de març. Celebrem els avenços legislatius aprovats avui

La Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual, l’avantprojecte de la qual ha estat  aprovat  avui dimarts pel Consejo de Ministros, inclou una referència explícita a com  s’ha d’entendre el consentiment  en un acte sexual. El ‘només sí es sí’ entra al Codi  Penal: sense “voluntat expressa” de la víctima no hi ha consentiment. L’ avantprojecte assumeix   la definició  de consentiment  del Conveni  d’Istanbul, que gira sobre l’expressió  clara de la voluntat de mantenir relaciones sexuals. Actualment, perquè hi hagi agressió  sexual cal violència i intimidació; si no es donen aquestes el fet és considerat abús. Així doncs, la nova llei posa fi a aquesta diferència de delicte ( i de pena) de forma que tot acte sense consentiment sigui considerat agressió  sexual.

Com recordem, la controvèrsia es va fer evident amb el cas de  la manada. L’Audiència Provincial de Navarra va condemnar els individus per abús i, posteriorment – després de les manifestacions de milers de persones als carrers de ciutats de tot l’Estat espanyol – el Tribunal Suprem  per agressió  sexual. El cas  va obrir el debat  sobre la tipificació  dels delictes sexuals. El “només sí és sí” implica que l’absència d’un “no” (no moure’s, no actuar o no dir-lo) no equival  al consentiment. El consentiment  ha de ser expressat. Si no ho és, és una negativa.

L’avantprojecte assenyala també que es  considerarà agressió  sexual tots els actes de contingut  sexual que es realitzin amb violència, intimidació  o abús  d’una situació  de superioritat  o vulnerabilitat de la víctima, o actuant de per sorpresa o sobre persones privades de sentit o amb la voluntat anul·lada per qualsevol raó.

Pel que fa a les penes,  tot i que cal esperar el text definitiu, sabem que entre d’altres coses s’ incorporen agreujants nous com  que l’ agressor sigui  la parella o exparella o l’ús de fàrmacs per  anul·lar la voluntat de la víctima.

Es proposa, entre d’altres, que siguin els jutjats especialitzats en violència de gènere  els que s’encarreguin dels delictes d’agressions sexuals; la formació  de tots els que intervenen en el procés  (jutges, fiscals o forenses) i la creació   d’una xarxa de centres d’atenció, tant  d’emergència (oberts 24 hores) com  a llarg  termini, amb l’objectiu que les víctimes siguin ateses psicològicament.

Escalfant motors: preparem el 8 de març 2019 a l’institut

S’acosta el 8 de març i algunes parets de  l’institut ja són guarnides amb treballs  relacionats amb aquesta data. Volem dedicar la setmana  a les dones i que els i les nostres alumnes    s’ impliquin en l’objectiu de fer una societat totalment igualitària en tots els àmbits.

 

 

 

 

 

 

 

 

LA BRECHA DE SUEÑOS és un vídeo molt il·lustratiu protagonitzat per unes nenes ben petites; parla  de tot allò  amb què volem acabar.

La història de l’atleta KATHRINE SWITZER és un exemple de lluita que ens ha de servir d’estímul. [Cliqueu per a veure un vídeo]

Números que fan pensar

Llegim al Magazin de La Vanguardia de diumenge 3 de març el reportatge Los números de la brecha  Posa de manifest que si bé les consciències es mouen, la realitat es resisteix al canvi:

  • El 53% de jutges i magistrats a Espanya són dones, però només el 27% ocupen llocs d’alta responsabilitat. No hi ha CAP dona al Tribunal Suprem i només 2 dones al Tribunal Constitucional. Les mateixes que a l’any 2001.
  • 77% del sou d’un home és el salari d’una dona que fa el mateix treball. Des del mes de novembre fins a fi d’any una dona treballa  gratis. Així doncs, el desequilibri de salaris segueix sent un fet.
  • El 60% dels estudiants que obtenen un grau universitari són dones. Elles aproven un 84% dels crèdits, ells un 74%.
  • La presència de dones a la universitat presenta aquesta piràmide: 54% d’estudiants, 41% professores, 21% catedràtiques, 14% rectores
  • 11% és el percentatge de dones a les diferents acadèmies espanyoles ( de la Llengua, Belles Arts, Ciències Exactes, Ciències Morals, Farmàcia, Història, Enginyeria i Veterinària )
  • 1.200.000 són les denúncies de violència masclista entre 2009 i 2017, 166.620 de les quals aquest últim any.  Només el 0,0001% van resultar falses.
  • 12,7% és el percentatge de dones a les forces armades segons el Ministerio de Defensa, una xifra pràcticament estable des de fa una dècada. Ja fa 30 anys que s’hi van incorporar.
  • 1,3 és el nombre de fills per dona en edat fèrtil ( el recomanable per al relleu generacional és de 2,1) Les ajudes a la maternitat majorment es destinen a les famílies nombroses ( només un 9,6% del total)

Homenatge de Change.org a les dones lluitadores amb motiu del 8 de març

La primera gran campanya de Change.org a tot el món  va ser liderada per una dona  sud-africana, Ndumie el 2011; la seva  petició reclamava mesures per  acabar amb les anomenades  “violacions correctives”, un mètode usat a Sud-Àfrica per  “curar” les dones lesbianes. Va rebre la signatura de  170.3400 ciutadans de tot el món i  gràcies a la campanya actualment les coses han canviat al país. 

Change.org és una plataforma en què cada dia milions de persones de tot el món signen peticions i es mobilitzen per canviar el món. Les dones segueixen sent les que més es mobilitzen  i les que més campanyes inicien i guanyen, senyal que hi ha molts aspectes en els quals se segueixen sentint discriminades.

Com a homenatge  a aquestes milions de dones lluitadores, Change ha treballat  en un mural gegant  exposat  al centre de Madrid (n. 35 de Gran Vía),  protagonitzat per María, Silvia, Paloma i Rafaela, quatre dones que estan lluitant per causes tan importants com  la igualtat laboral entre homes i dones, l’atenció  sanitària dels que més ho necessiten, la protecció de les víctimes de violència de gènere i els drets de centenars de milers de treballadores de la llar. Es tracta d’una peça d’street art  de 25 metres d’ample per 5 d’alçada en un espai cedit per la Fundación Montemadrid que llença  un missatge social a l’entorn del proper 8M. Els retrats de les 4 dones han estat realitzats per l’artista madrileny  ‘Spok‘ (Félix Reboto). La inauguració  del mural va comptar amb dues de les activistes  homenatjades, Paloma Pastor i Rafaela Pimentel, juntament amb l’artista i el director de   Change.org a España, José Antonio Ritoré.