Categoria: 8 de març

Tornem a celebrar el dia de les dones.

Aquest és el recorregut de la manifestació de Barcelona.

El lema de la protesta d’enguany és DEMPEUS CONTRA LES PRECARIETATS, LES FRONTERES I ELS GENOCIDIS.

Per què entre els joves catalans d’entre 16 i 24 anys creix el masclisme? Aquesta és la conclusió de l’última enquesta del CEO. Creuen que la societat els discrimina per ser homes i que el feminisme “ha anat massa lluny”. Paradoxalment, cal ressenyar que també 1 de cada 4 dones pensa el mateix.  6 de cada 10 nois assegura que les dones posen denúncies falses i que parlar tant d’assetjament pot empitjorar les relacions personals entre homes i dones.
Aquesta inclinació dels joves per posicions més conservadores és un fenomen que s’està produint a escala mundial.

 VOX és el partit que més profit treu d’aquest gir de la joventut cap a la dreta a Catalunya. El perfil del votant de VOX a Catalunya és el d’un noi jove.

Contràriament a la percepció que sostenen els més joves, segons els Mossos, 11 dones al dia de mitjana van ser víctimes de violència sexual l’any 2023 a Catalunya. Així ho recull el balanç fet per Mossos d’Esquadra amb motiu del 8-M, que indica que el cos policial va investigar l’any passat 3.759 denúncies per delictes contra la llibertat sexual, fet que representa un increment de prop d’un 34% respecte de l’any anterior.

D’uns anys ençà, els carrers de totes les ciutats s’omplen més i més per a la celebració del 8 de març. Vivim el que s’ha anomenat una quarta onada feminista, cada cop més gran i visible. Fenòmens com ara el #MeToo i casos com el de la Manada van contribuir a aquesta conscienciació. Any rere any, però,  les tensions entre feministes es fan més evidents. El fet trans i la prostitució són dues qüestion que continuen suscitant enfrontaments, però enguany cal afegir-hi la polèmica per la llei de llibertat sexual.

El bon moment del moviment ha hagut de conviure, d’una banda amb una reacció antifeminista furibunda i de l’altra, també amb les seves pròpies guerres internes. Històricament, els avenços feministes han hagut d’enfrontar resistències, i també hem viscut algunes divisions dins el moviment; tot i això, l’actual situació presenta novetats i particularitats. 

A Barcelona, per exemple, alguns col·lectius van a la manifestació unitària en blocs que discrepen d’alguns punts dels manifests. La manifestació unitària és convocada per l’Assemblea 8-M a la plaça de la Universitat a les 18.30, però Catalunya Abolicionista Plataforma Feminista, Feministes de Catalunya i més entitats han convocat a la mateixa hora a Gran Via amb Aribau per a formar el bloc abolicionista, especialment crític amb les convocatòries respecte de la prostitució i el fet trans.

Pel que fa a la nova llei integral de la llibertat sexual que introdueix  una nova definició de consentiment en positiu i que passa a considerar qualsevol acte contra la llibertat sexual com a agressió sexual, suprimint el delicte d’abús, ha suscitat molta polèmica sobretot pels casos d’agressors que han vist reduïda la seva codemna. Malgrat que polítics i juristes discrepen sobre si la reducció de penes en alguns casos l’ha causada la interpretació dels jutges o un defecte tècnic de la llei, el PSOE s’ha acabat desmarcant d’Unides Podem i ha registrat  una proposta de reforma que, si la situació no es recondueix, implicarà un trencament definitiu amb Podem en aquesta qüestió. També al gruix del moviment feminista, el debat es centra en les penes i en la crítica o defensa del Ministeri d’Igualtat: les qui defensen la llei tal com es va aprovar i les qui consideren que aquestes conseqüències inesperades s’haurien d’haver previst i en demanen la dimissió de la ministra, enrocada en la seva postura.

El debat més gran dins el feminisme continua girant al voltant del fet trans. Als Països Catalans, la majoria del moviment feminista, tant als carrers com a les institucions,  defensa postures favorables a la lliure autodeterminació de gènere, però alguns sectors la qüestionen com ara “feministes històriques” pröximes al PSOE. El debat, a grans trets, té a veure amb discrepàncies teòriques sobre els conceptes de sexe i gènere, però també amb les conseqüències pràctiques que alguns sectors temen que pot representar la llei. El sector contrari a les polítiques trans considera que tant el sexe com el gènere de les persones són immutables; l’un perquè fa referència a les diferències biològiques entre individus, i l’altre perquè fa referència a la construcció cultural que es fa a partir d’aquestes diferències biològiques: tot allò que la societat t’imposa segons si has nascut amb genitals masculins o femenins. Aquest posicionament xoca frontalment amb el del transfeminisme, que defensa la despatologització del fet trans –en la línia que va marcar l’OMS el 2018– i considera que el gènere no solament és la construcció cultural sobre el sexe, sinó que també és internalització d’aquests rols socials, que pot portar que algú tingui una identitat de gènere diferent de l’assignada.

D’altra banda, la prostitució és un debat etern dins del feminisme. El feminisme abolicionista considera la prostitució com una forma de violència contra les dones, i no com una feina.
El feminisme pro-drets o pro-sex prefereix parlar de treball sexual, considera que en la prostitució voluntària les dones sí consenteixen lliurement i defensa que cal diferenciar aquesta mena de prostitució de l’explotació sexual.

En tot cas, malgrat les polèmiques, fem que cada dia sigui 8M.

Ves a la pàgina lab.rtve.es

Una de les coses que destaquen a quasi tots els anys és la importància que es dona a la figura: un quilo més, un admirador de menys. La tònica és una constant fins a divinitzar figuras de cànons de bellesa impossibles.

FORMIGUES TREBALLADORES és el nom de la mostra organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa amb motiu del Dia de la Dona. Va ser inaugurada ahir a la plaça de sa Tarongeta. Hi participen  un total de 92 artistes tant de Balears com d’altres punts  d’Espanya.

Petites formigues  convertides en obres d’art, de diversos materials i  d’entre 18 i 25 centímetres esdevenen una metàfora de la tasca silenciada de les  dones al llarg dels segles.

Després que l’any passat els més casposos culpabilitzessin la manifestació del Dia Internacional de les Dones  de la propagació de la pandèmia de la covid (mentre que aquell cap de setmana havien tingut lloc molts altres actes multitudinaris) el de 2021 serà un 8 de març aigualit. Amb unes dades de contagis i hospitalitzacions, a Madrid està tot obert des de fa mesos, però s’ha prohibit la manifestació; en canvi a Barcelona sí la podrem fer tot i que patim un semiconfinament des de desembre. També hi haurà manifestacions en d’altres punts  d’Espanya  com altres poblacions de Catalunya i Navarra o Múrcia, complint totes  les mesures preventives. A Barcelona, a la manifestació estàtica que tindrà lloc al Passeig  de Gràcia a les 18:30 podran  participar-hi fins a 3.500 persones amb inscripció prèvia per trams. El lema és “Juntes, diverses i rebels. Juntes imparables”.
L’organització, el col·lectiu Vaga Feminista, ha dividit l’espai en vuit trams, entre la Gran Via i l’avinguda Diagonal. Dos d’aquests trams seran mixtos, i sis no mixtos. Les mesures dictades pel Procicat, amb data del 6 de gener del 2021, caldrà mantenir una distància mínima d’1,5 metres entre els assistents (2,5 metres quadrats per participant). També cal portar posada la mascareta en tot moment, i es fomentarà la higiene de mans amb gels hidroalcohòlics. Tampoc no es podran compartir pancartes i estarà prohibit menjar i beure.

CCOO i UGT han descartat la convocatòria de vagues, però han demanat a    treballadores i treballadors la  participació activa en els diferents actes, mobilitzacions i manifestacions, tot respetant  les mesures contra el covid. A més, han anunciat l’organització d’actes, presencials i virtuals.  D’altres sindicats minoritaris, com la CGT i la Intersindical Alternativa de Catalunya, Sindillar o el Sindicat de Periodistes, sí han registrat  per  quart any consecutiu la convocatòria de vaga general en Catalunya. També el Sindicat d’Estudiants de  Catalunya ha convocat vaga per al dilluns 8 de març i una concentració a les 12h que a Barcelona tindrà lloc a la Plaça Universitat

La Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual, l’avantprojecte de la qual ha estat  aprovat  avui dimarts pel Consejo de Ministros, inclou una referència explícita a com  s’ha d’entendre el consentiment  en un acte sexual. El ‘només sí es sí’ entra al Codi  Penal: sense “voluntat expressa” de la víctima no hi ha consentiment. L’ avantprojecte assumeix   la definició  de consentiment  del Conveni  d’Istanbul, que gira sobre l’expressió  clara de la voluntat de mantenir relaciones sexuals. Actualment, perquè hi hagi agressió  sexual cal violència i intimidació; si no es donen aquestes el fet és considerat abús. Així doncs, la nova llei posa fi a aquesta diferència de delicte ( i de pena) de forma que tot acte sense consentiment sigui considerat agressió  sexual.

Com recordem, la controvèrsia es va fer evident amb el cas de  la manada. L’Audiència Provincial de Navarra va condemnar els individus per abús i, posteriorment – després de les manifestacions de milers de persones als carrers de ciutats de tot l’Estat espanyol – el Tribunal Suprem  per agressió  sexual. El cas  va obrir el debat  sobre la tipificació  dels delictes sexuals. El “només sí és sí” implica que l’absència d’un “no” (no moure’s, no actuar o no dir-lo) no equival  al consentiment. El consentiment  ha de ser expressat. Si no ho és, és una negativa.

L’avantprojecte assenyala també que es  considerarà agressió  sexual tots els actes de contingut  sexual que es realitzin amb violència, intimidació  o abús  d’una situació  de superioritat  o vulnerabilitat de la víctima, o actuant de per sorpresa o sobre persones privades de sentit o amb la voluntat anul·lada per qualsevol raó.

Pel que fa a les penes,  tot i que cal esperar el text definitiu, sabem que entre d’altres coses s’ incorporen agreujants nous com  que l’ agressor sigui  la parella o exparella o l’ús de fàrmacs per  anul·lar la voluntat de la víctima.

Es proposa, entre d’altres, que siguin els jutjats especialitzats en violència de gènere  els que s’encarreguin dels delictes d’agressions sexuals; la formació  de tots els que intervenen en el procés  (jutges, fiscals o forenses) i la creació   d’una xarxa de centres d’atenció, tant  d’emergència (oberts 24 hores) com  a llarg  termini, amb l’objectiu que les víctimes siguin ateses psicològicament.

Llegim al Magazin de La Vanguardia de diumenge 3 de març el reportatge Los números de la brecha  Posa de manifest que si bé les consciències es mouen, la realitat es resisteix al canvi:

• El 53% de jutges i magistrats a Espanya són dones, però només el 27% ocupen llocs d’alta responsabilitat. No hi ha CAP dona al Tribunal Suprem i només 2 dones al Tribunal Constitucional. Les mateixes que a l’any 2001.
• 77% del sou d’un home és el salari d’una dona que fa el mateix treball. Des del mes de novembre fins a fi d’any una dona treballa  gratis. Així doncs, el desequilibri de salaris segueix sent un fet.
• El 60% dels estudiants que obtenen un grau universitari són dones. Elles aproven un 84% dels crèdits, ells un 74%.
• La presència de dones a la universitat presenta aquesta piràmide: 54% d’estudiants, 41% professores, 21% catedràtiques, 14% rectores
• 11% és el percentatge de dones a les diferents acadèmies espanyoles ( de la Llengua, Belles Arts, Ciències Exactes, Ciències Morals, Farmàcia, Història, Enginyeria i Veterinària )
• 1.200.000 són les denúncies de violència masclista entre 2009 i 2017, 166.620 de les quals aquest últim any.  Només el 0,0001% van resultar falses.
• 12,7% és el percentatge de dones a les forces armades segons el Ministerio de Defensa, una xifra pràcticament estable des de fa una dècada. Ja fa 30 anys que s’hi van incorporar.
• 1,3 és el nombre de fills per dona en edat fèrtil ( el recomanable per al relleu generacional és de 2,1) Les ajudes a la maternitat majorment es destinen a les famílies nombroses ( només un 9,6% del total)