Tota la publicitat és lícita?

Actualment  alguns autobusos de l’Empresa de Transport Metropolità (ETM) de València exhibeixen publicitat de prostitució.  La secretària d’Estat d’Igualtat, Laura Seara, ha anunciat que l’Institut de la Dona ha actuat “d’ofici” aquest matí per tal que es retiri tan aviat com sigui possible aquesta publicitat , i ha instat la Generalitat Valenciana a actuar “immediatament”.  L’Agència Valenciana de Mobilitat ha comunicat que ja ha demanat la retirada dels anuncis de clubs de cites i de webs porno que apareixien a la part posterior d’alguns dels vehicles del servei públic Metrobús.

Així mateix Laura Seara ha recordat el “consens” que hi ha entre tots els partits espanyols per retirar els anuncis de contacte de la premsa i ha assenyalat que, segons la seva opinió, aquest és “un bon moment” per plantejar també la prohibició en altres suports, com internet, la televisió o les tanques publicitàries.

Però, és cert que a la premsa ja no hi ha anuncis de contacte? En alguns diaris com Diario de Ibiza n’hi ha i pel que tinc entès, la lluita del Govern  contra el anuncis de contactes a  la premsa ha perdut forç i s’ha allunyat del seu objectiu inicial d’eradicar-los.

Tot i que se sap que darrera dels anuncis de relax al diaris  s’amaguen mafies de trata de persones, com  han demostrat diferents operacions policials en els últims mesos, el negoci genera a l’entorn de 40 milions l’any per als diaris, segons  càlculs d’una comissió  parlamentària ralitzats fa quatre anys i moltes d’aquestes publicacions no hi han  renunciat.

Les diputades turques ja poden vestir pantalons !!!

Després de les eleccions de juny passat, 78 dones ocupen escons a l’Assemblea d’un total de 550 ( és la xifra més alta a la història de la República). Però fins a la passada setmana una normativa els impedia vestir pantalons ( havien de dur jaqueta, camisa i faldilla fins al genoll)

La de permetre’ls vestir pantalons fou una proposta de dues diputades de l ‘AKP, partit conservador que governa Turquia. Però l’autèntica  protagonista  milita al partit socialdemòcrata,  CHP. És Safak Pavey, una jove de 33 anys que camina amb una cama ortopèdica per un accident a les vies del tren  a  Zurich (Suïssa) fa 14 anys. La imatge fa evident que ella es trobarà molt més còmoda vestint pantalons.

I ja posats amb els canvis, el diputats van veure la conveniència de canviar el terme “senyores” pel més modern  “dones”.

Podeu llegir l’article al Bloc Mujeres del diari El País

 

Una actriu condemnada a l’Iran per un treball crític amb el règim

Marzieh Vafamehr fa el paper d’ una artista l’obra de teatre de la qual és prohibida i ha de treballar d’amagat per  expressar-se.

Ha estat  condemnada a un any de presó i 90 fuetades per haver actuat en aquesta pel·lícula sobre les dificultats dels artistes a la República Islàmica.

A la imatge, l’actriu en el cartell promocional de la pel·lícula, Mi Teheren en venta.

Notícia llegida a El País ( 10/10)

Tres dones guanyen el premi Nobel de la Pau 2011

Ellen Johnson-Sirleaf, primera dona elegida democràticament per a la Presidència a Àfrica, cosa que va ocórrer el 2006,  ha contribuït a garantir la pau a Libèria, a promoure el desenvolupament econòmic i social i a reforçar la posició de les dones.

Leymah Gbowee va mobilitzar i va organitzar les dones de tots els grups ètnics i religiosos a fi de garantir la participació de la dona en les eleccions i ha treballat per millorar la influència de les dones a l’Àfrica Occidental i en les situacions de postguerra.

Tawakkul Karman jugà un paper destacat en la lluita pels drets de les dones i per la democràcia i la pau al Iemen en circumstàncies  difícils, tant abans com durant la ” Primavera Àrab”.

“No es pot arribar a la democràcia i una pau perdurable en el món a menys que les dones obtinguin les mateixes oportunitats que els homes a l’hora d’influir en el desenvolupament a tots els nivells de la societat”, va indicar el Comitè noruec en un comunicat. El Comitè va recordar també que, el 2000, el Consell de Seguretat de Nacions Unides va aprovar la resolució 1325, en què, per primera vegada, es definia la violència contra les dones en els conflictes armats com “un tema de seguretat internacional”. El text “destacava la necessitat que les dones participin en un pla d’igualtat amb els homes en els processos de pau i en la construcció de la pau en general”.

Segons el jutge Del Olmo anomenar “zorra” la dona no és un insult

L’Audiència Provincial de Múrcia ha revocat una condemna per amenaces a un home que, entre d’altres insults, va anomenar  “zorra” la seva dona i va assegurar al fill comú  que “veuria la mare en una caixa de pi”. L’acusat havia estat  condemnat a un any de presó, però només haurà de  complir una pena de vuit  dies de localització  permanent  per una falta d’amenaces lleus. Durant el judici,  la defensa de l’acusat va argumentar que va utilitzar la paraula per ” descriure l’actitud d’un animal que ha d’actuar amb especial precaució”.

Segons el jutge Juan del Olmo la paraula “zorra” no sempre projecta “menyspreu  a la dignitat de la dona” perquè té d’altres  acepcions -com per exemple la de “persona astuta”-  i,  per tant, aquesta paraula  no és  “expressiva d’una posició  de domini o una exigència de submissió “.

L’home acusat tenia antecedents quan va ser jutjat per aquests fets, en haver estat condemnat el gener de 2009 a 31 dies de treballs en benefici de la comunitat i prohibició  d’ apropar-se a la seva dona per un delicte de maltractaments dins  l’ àmbit  familiar.

El diccionari de la Real Academia de la lengua Española (RAE ) dóna les definicions següents de “zorra”. Com veiem, la quarta és prostituta, per davant de l’acepció col·loquial persona astuta y solapada.

1. f. Mamífero cánido de menos de un metro de longitud, incluida la cola, de hocico alargado y orejas empinadas, pelaje de color pardo rojizo y muy espeso, especialmente en la cola, de punta blanca. Es de costumbres crepusculares y nocturnas; abunda en España y caza con gran astucia toda clase de animales, incluso de corral.

2. f. Hembra de esta especie.

3. f. Carro bajo y fuerte para transportar pesos grandes.

4. f. prostituta.

5. f. coloq. Persona astuta y solapada.

6. f. coloq. borrachera (efecto de emborracharse).

7. f. Ec. ojeriza.

8. f. Ur. Remolque de carga con cuatro ruedas de goma o más.

Algú diu d’un home astut que és “una zorra”?

Libertad digital –  El País20 minutos (4 octubre)

La separació de nens i nenes a les aules incrementa el sexisme

Un estudi de la revista  ‘Science’ assegura que la separació per sexes a les aules alimenta estereotips i afiança el sexisme, rebat així la insistència dels favorables  de l’educació diferenciada que sostenen que augmenta el rendiment escolar de cada un dels sexes.

Els partidaris de la coeducació afirmen que les  dades  esgrimides pels segregacionistes estan viciades i els resultats condicionats per tractar-se, en general, de centres d’elit.

A Espanya no existeixen escoles segregades públiques, són 150 centres  privats i concertats vinculats a l’església catòlica. Els seus partidaris, però, defugen el motiu religiós. Ells sostenen que hi ha diferències cognitives entre nens i nenes i sobretot diferències maduratives. Argumenten que el nen i la nena se senten més tranquils que a les classes mixtes on estan  més atents a agradar al del costat que a les explicacions del professor,  explica Maria  Calvo Charro, professora de la Universidad Carlos III i presidenta de l’Associació Europea de Centres d’ Educació  Diferenciada (EASSE)

El Govern  s’allunya d’aquestes teories i defensa   la coeducació. El Consell de Ministres del passat 7 de gener va treballar sobre l’avantprojecte de LLei d’Iguatñltat de Tracte i No Discriminació . El text prohibia que les escoles que segregaven rebessin subvencions públiques . Hi ha 67 centres segregats concertats als  quals, d’haver-se aprovat aquesta norma s’hauria d’haver suprimit el concert. Només  a Cantàbria i Galícia es van retirar les subvencions el 2009 la qual cosa va provocar protestes i l’inici d’una acalorada discussió.

Els detractors de  l’escola diferenciada argumenten que el col·legi ha de ser igual que la vida: mixt. Una de les més importants estudioses de la coeducació a  Espanya és María José Díaz-Aguado, catedràtica de Psicologia Educativa de la Universitat Complutense i experta en temes d’ igualtat i convivència. Planteja que l’escola diversa, “la que representa el tipus de món  on els nens i ennes han de viure  és el millor context educatiu”.

El País (3 d’octubre) / Podem llegir també l’article d’aquest Bloc L’escola ha de separar per sexes? ( 18 de juny de 2009)

Hi haurà més dones en llocs preferents de les llistes electorals socialistes?

La queixa de les dones socialistes d’haver estar relegades a les llistes va trobar el suport del candidat a la presidència Alfredo Pérez Rubalcaba qui,   en el marc de la conferència on ha desvetllat el gruix de les seves reformes, els ha promès que s’ampliarà la presència de dones en llocs preferents respecte la que va haver a les eleccions de 2008. En aquelles hi va haver 12 dones als primers llocs i ara n’hi ha 17, peròi, tot i que les llistes ja són aprovades pels comitès regionals, per tal que es compleixi la paritat als llocs de sortida,  hi ha una possibilitat de canvis abans que siguin  definitivament validades pel Comitè Federal el proper dissabte.

Dues de les veus de dones més crítiques van ser les de Leire Pajín, ministra de sanitat que té la competència d’Igualtat,  que va retreure els seus companys de partit que no hi ha democràcia si les dones no són a les llistes ” No podem fer un debat de més transparència si la meitat de la població no és al Congrés”. I  la consellera d’Igualtat d’Andalusia Micaela Navarro qui va afirmar:  “Cap empresa menystindria el 50% del capital”. Aprofitant la presència d’una històrica del feminisme socialista, Carlota Bustelo, van fer seva la frase que ella popularitzà als 80 “Si no hi van d’altres, jo tampoc no hi vaig” es referia així a l’escassesa de dones a les llistes i aquesta era la seva manera de protestar.

Per tant, Rubalcaba ha demanat als secretaris provincials que revisin les llistes. “Anem a dur-nos bé”  va afirmar.

Ara per ara, aquestes són ñles 17 dones cap de llista a les circunscripciones provincials ANDALUSIA
• Almería: Consuelo Rumí
• Córdoba: Rosa Aguilar
• Málaga: Trinidad Jiménez
ARAGÓ
• Zaragoza: Pilar Alegría
• Valladolid: Soraya Rodríguez
CATALUNYA
• Barcelona: Carme Chacón*
• Lleida: Teresa Cunillera*
COMUNITAT VALENCIANA
• Alicante: Leire Pajín
• Valencia: Inmaculada Rguez.-Piñero
EXTREMADURA
• Badajoz: Marisol Pérez
• Cáceres: Leire Iglesias
GALÍCIA
• Ourense: Laura Seara
• Pontevedra: Carmela Silva
MÚRCIA
María González
CEUTA
María del Carmen Rodríguez
MELILLA
Gloria Rojas