Violacions massives a Brasil

Una jove de 17 anys va ser drogada i violada per 33 homes en una favela a Jacarepaguá, a la zona oest de Rio de Janeiro. L’agressió va ser feta pública per un vídeo de 40 segons penjat a les xarxes socials on es podia veure la víctima inconscient, nua i sagnant al mig del carrer, mentre diversos homes, entre els quals hi havia l’autor de la gravació, se’n burlaven. El fet ha provocat gran commoció, la indignació per la brutalitat ha mobilitzat la població. A les xarxes socials,  s’han fet virals diversos ‘hashtags’: #EstuproNaoÉCulpadaVitima (violació no és culpa de la víctima) , #estupronuncamais  (violació mai més) o #MachistasNaoPassarao (masclistes no passaran).

La presidenta Dilma Rousseff, ara apartada del càrrec, ha demanat enèrgicament que “els responsables siguin identificats i castigats”.

S’ha sabut també que el mateix dia d’aquest succés hi va haver una altra violació massiva per part de 5 homes d’una menor de 17 anys a la ciutat de Bom Jesus, al Piauí, ( estat que ja l’any passat va registrar un altre cas d’agressió sexual col·lectiva) Quatre  d’aquests homes eren menors.

Nacions Unides, a través de la secció ONUMulheres Brasil  mostra la seva preocupació per aquests casos bàrbars. Ambdues agressions tenen similituds: les  dues adolescents haurien estat atretes pels seus botxins premeditadament i haurien estat violentament atacades en el context de l’ús de drogues il·lícites”. Des del 2010, l’ONU alerta de la utilització de l’anomenada ‘droga de la violació’ a tot Llatinoamèrica. L’Anuari Brasiler de Seguretat Pública reflecteix que cada any hi ha una mitjana d’unes 50.000 violacions al país ( una agressió cada  11 minuts) Es calcula que només entre el 10 i el 35% dels casos són denunciats ( sobretot si la víctima vol avortar, un dels pocs casos en què la legislació restringida del país ho permet).

Tot plegat només ens pot generar vergonya, dubtem que puguem anomenar  homes aquells que només són uns dimoniots.

Frances Arnold, enginyera nord-americana guardonada

Frances Arnold va guanyar el passat dimarts el Premi de Tecnologia del Mil·leni, el guardó més important del món en aquest àmbit, convertint-se en la primera dona que rep el que es considera el “Nobel” de tecnologia, dotat amb un milió d’euros per l’Acadèmia de Tecnologia de Finlàndia.

És professora a l’ Institut de Tecnologia de California (Caltech) i ha dedicat gran part de la seva carrera a desenvolupar una indústria química respectuosa amb el medi ambient, basada en la biotecnologia i en l’ús de matèries primeres renovables que ofereixin una alternativa viable als mètodes i compostos tradicionals.

El premi Millennium s’atorga cada dos anys a innovacions tecnològiques revolucionàries i que contribueixen a millorar la qualitat de vida de la gent de manera sostenible.

Ara ( 27 de maig de 2016)

Un equip de Google treballa per incloure emoticones de dones treballadores

Al catàleg d’emoticones que utilitzem  diàriament, hi trobem  princeses, núvies, llavis pintats i sevillanes, però no  dones  treballadores. Google estudia ara afegir 13 icones que representin dones professionals  com ara metgesses, advocades o pageses. La proposta  va ser presentada divendres per un equip de treballadors de la companyia a l’Unicode Consortium, l’organisme de Silicon Valley que supervisa la creació del sistema d’emoticones. Si s’aprova, a finals d’any serà una realitat.

El bisbe de Còrdova nega la confirmació a un transsexual

El rector de Santa Maria de las Flores de Posadas (Còrdova) ha informat el jove, de 28 anys, que no rebrà la confirmació ni podrà ser padrí de baptisme de la seva neboda. La raó, segons el mossèn, és que el bisbe li havia dit que l’Església no admet els transsexuals. El rector ha afirmat que va permetre que el jove assistís als cursets de catequesi perquè desconeixia la seva veritable identitat, però ara  sap que “aquest noi va néixer dona” i si Déu el va crear dona ho ha de ser per sempre.

És un cas molt semblant al d’un altre transsexual de 21 anys de San Fernando (Cadis) a qui el juliol de l’any passat se li va negar la possibilitat de ser el padrí de baptisme del seu nebot ” perquè no portava una vida congruent amb la fe cristiana” segons el bisbe de Cadis.

El president de l’observatori sobre la LGBTfòbia, Francisco Ramírez; considera que malgrat les bones intencions del papa Francesc   la jerarquia catòlica espanyola, en general, està completament tancada a la societat.

Llegim el que José  Belloso, indignat,  ha escrit al seu facebook

Dues dones heroïnes

Dona amb bossa pega naziA  Växjö, Suècia,  el 1985 el fotògraf Hans Runesson va fer una fotografia a una dona gran que pegava amb la seva bossa de mà un jove de cap rapat del partit Nordic Reich. Ella era Danuta Danielsson, una jueva d’origen polac, la mare de la qual havia estat als camps de concentració nazis; va esdevenir símbol de valentia, resistència i rebel·lia.  Aquest diumenge, a la manifestació del 1r de maig de la població de Borlänge, al centre del país, el fotògraf David Lagerlöf va fer una fotografia a una dona, Tess Asplund, que fa  front, amb el puny en alt un grup de  300 neonazis uniformats.

Ells pertanyen al partit neonazi ” Movimient de Resistència Nòrdica (NRM) i es manifestaven contra la integració de milers de refugiats d’Àsia i Orient Mitjà  que svan demanar asil l’any passat.  ( tot i que el país ha endurit les polítiques d’asil, el partit  anti inmigració està creixent  fins a obtenir entre un 15 i un 20% de suport a les enquestes.

Ella és una activista de 42 anys que amb el seu gest i la difusió de la fotografia ha esdevingut una heroïna. Afirma que va actuar així per impuls,  perquè estava enfadada i ara tem per la seva integritat.

El Tribunal constitucional suspèn la llei catalana d’igualtat entre homes i dones

En admetre a tràmit els recursos del govern espanyol, el Tribunal Constitucional  ha  suspès  cautelarment alguns articles d’aquesta llei ( com d’ altres dues: l’impost de pisos buits i la de governs locals)  per a una durada de cinc mesos. Els articles suspesos de la llei d’igualtat, concretament,  són de l’àmbit laboral.

La Llei 7/2015 d’igualtat efectiva entre homes i dones va ser aprovada pel Parlament  per unanimitat el juliol de l’any passat (només el PP i UDC van votar en contra d’alguns punts referents a l’avortament) . En el consell de ministres del 22 d’abril d’enguany , el govern espanyol va decidir presentar un recurs contra aquesta llei ( i les altres dues). Només 11 dies després el TC l’ha suspès.

En roda de premsa, la portaveu del Govern, Neus Munté, ha considerat un atac a les polítiques de la Generalitat la decisió del Govern central d’impugnar en el Tribunal Constitucional (TC) les tres lleis catalanes, i ha lamentat que el president en funcions, Mariano Rajoy, aposti per “més bloqueig i més interferències” en les relacions de Catalunya i la resta d’Espanya.  És paradoxal que aquest nou atac hagi tingut lloc només 48 hores després de la trobada, qualificada de “cordial”  del presidents Puigdemont i Rajoy.

Protocols contra la violència masclista i l’assetjament sexual a les universitats catalanes

A la Universitat Pompeu Fabra: La normativa s’aplica des de fa un any i només s’ha activat un cop. La delegada del rector per a les polítiques d’igualtat de gènere, Tània Verge afirma: “Tenim un nombre baix de consultes perquè fa poc que s’ha aprovat i perquè encara n’hem de fer difusió”.  Si hi ha denúncia es convoca la comisió formada per experts que, en un màxim d’un mes ha de reunir-se, entrevistar-se amb els afectats i resoldre el cas.  Una vegada es resol la queixa, es pot suspendre el professor de sou i de feina i, en el cas d’estudiants, se’ls pot expulsar o canviar-los de classe.

A la Universitat Autònoma de Barcelona: S’acaba d’aprovar i encara no s’ha donat a conèixer al campus. Fins ara s’aplicaven mesures provisionals, però, segons la directora de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, Teresa Freixes, eren “insuficients”.

La Universitat de Barcelona ( que rep una mitjana de 10 denúncies per masclisme a l’any) ja va aprovar el protocol el febrer de 2014 ( tal com mana la llei de gènere) A diferència d’altres universitats, aquest protocol no està centrat únicament en l’assetjament, sinó en casos de masclisme genèrics. La delegada del rector per a la igualtat de gènere, Trinidad Donoso, apunta que entre aquestes denúncies rebudes s’inclouen algunes sobre publicitat sexista o pintades en els lavabos. Això  vol dir que la gent està més sensibilitzada; tot i això,  encara “hi ha molts tabús” que cal trencar, per exemple en el cas de les denúncies per assetjament: “Les persones que pateixen assetjament costa molt que ho reconeguin. És un procés molt lent fins que acaben denunciant-ho”.

“Activar aquests protocols  significa que la universitat pren partit per eradicar la violència masclista”.