És un club virtual que en dos mesos ha fet 2000 sòcies. La creadora és Laura Baena, una supervisora creativa i publicista que se sent això, una mala mare, perquè no pot arribar a tot. L’associació pretén els estereotips de les “superwoman” i reivindicar les mares de veritat que treballen a casa i a fora i han d’anar corrent a tot arreu en una societat que els exigeix la perfecció. El Club no es vol quedar només com un espai virtual i estan preparant una gran festa pel maig a Madrid.
Mes: març de 2014
8 de març: DIA DE LA DONA TREBALLADORA
FORGES. Enllacem amb els diari El País on es publiquen articles interessants:
VIAJE AL PAIS DEL ABORTO CLANDESTINO on podem llegir: Es más fácil recurrir a un aborto clandestino que a uno legal.
LA CULTURA RECLAMA SU DERECHO A DECIDIR Artistas de toda España se unen para protestar, por distintas vías, contra la reforma de la ley del aborto de Gallardón.
LA CONQUISTA DE UN DERECHO [Mapa de l’avortament de 1980 a 2014)
O MADRE O LOCA. ( Gabriela Cañas) [blog MUJERES]
Petició a la RAE en favor de “La Avellaneda”
Change.or està demanant aquests dies signatures per a una petició dirigida a la RAE ( Real Academia de la Lengua española) Volen que aquesta nomeni acadèmica honorífica Gertrudis Gómez de Avellaneda ( 1814- 1973) qui fou rebutjada per ser dona.
PODEM LLEGIR A LA PETICIÓ: La Avellaneda fue la más importante escritora Hispano-Cubana del siglo XIX, la gran romántica. Residió en España casi treinta años, país en el que escribió, publicó y estrenó la mayoría de su obra poética, novelística y teatral. Fue la primera mujer propuesta para la Real Académica Española y fue rechazada por el sólo hecho de SER MUJER. Cien años después lo consiguió CARMEN CONDE. La Avellaneda fue la primera en escribir una novela en contra del esclavismo, “Sab”, veinte años antes de publicarse “La Cabaña del Tío Tom”, madre soltera en el siglo XIX y una luchadora por los derechos de la mujer. Una escritora cuyos méritos: diecinueve obras de teatro estrenadas en España y aclamada por todos los ciudadanos y periodistas de la época, nueve novelas y varios libros de poesía, entre otros libros, fueron un éxito. Sus restos están enterrados en Sevilla, donde ella quiso y dejó dicho en su testamento.
El 23 de marzo de 2014 es el bicentenario de su nacimiento: sería un buen regalo de cumpleaños que se le nombrara Académica a título Póstumo o al menos Académica Honorífica.
A la Unió Europea les dones pateix violència sexista
Un macrosondeig de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea ( Fra en anglès) ha realitzat un estudi que interessa 28 països membres. Els resultats de 42.000 enquestes a domicili a dones d’entre 18 a 74 anys han posat de manifest dades esgarrifadores: el 33% de les europees més grans de 15 anys han patit violència física, sexual o psicològica en l’últim any ( 62 milions de dones) [a Espanya el 22%] i un terç de les enquestades van patir algun tipus d’abús a la infantesa.
El 78% de les enquestades consideren “molt comú” o “bastant comú” la violència masclista al seu país. Aquesta violència és patida tant als espais físics ( casa i públics) com on line ( 11% de ciberassatjament). Fins i tot les directives pateixen alts índex d’assetjament sexual. Quant als tipus d’agressions inclouen la falta de llibertat econòmica o la violació en el matrimoni. Curiosament, els resultats de l’enquesta indiquen que als països nòrdics les xifres de dones que han patit violència física o sexual quan eren menors de 15 anys són més altes que al sud d’Europa: Finlàndia – 51% / Espanya – 28%.
La consciència tant de les víctimes com de les autoritats enfront les agressions expliquen el contrast entre les xifres de diferents països és evident: Suècia, exemple d’igualtat, mostra uns índex de violència física i sexual més alts que Holanda (28% enfront 13% ) perquè les sueques denuncien més en saber que l’Estat les protegirà.
L’organisme responsable de l’estudi ha qualificat els fets com una veritable plaga social i una gran violació dels drets humans.
Llegim el reportatge a El Periódico (5 de març)
Destaquem aquest paràgraf : L’existència de la violència quotidiana es reflecteix en la por confessada per les dones. Les noies, especialment les menors de 30 anys, mostren una preocupació superior a ser agredides físicament o sexualment en públic que en l’esfera privada. Les més grans de 50, per contra, temen l’àmbit privat. L’edat, doncs, és un factor determinant. La violència impacta en les seves vides i deixa profundes seqüeles en elles. El 21% de les europees encara temen ser víctimes d’un assalt físic o sexual. «És una resposta racional a una amenaça real», conclou l’informe
Pàgina de l’organisme que ha realitzat l’estudi: (http://fra.europa.eu/en/theme/gender).