25 de novembre 2019: Dia Internacional contra la violència masclista

Cartell realitzat per alumnat de l’Institut Bellvitge en relació a aquesta data.

Un any més celebrem arreu del món aquesta data amb voluntat d’assolir la plena eliminació. No oblidem que en aquesta data, de fet, no no és motiu de celebració, sinó de reivindicació, de visibilització de les violències i d’assenyalar els culpables que les perpetuen.  Tant pel que fa a víctimes mortals com a víctimes de tot tipus d’agressions. Quant a dones mortes per les seves parelles o exparelles, a aquestes alçades de l’any ja n’hi ha 52 arreu de l’Estat espanyol. [A França la xifra puja a 137 i ahir van participar a París  150.000 persones en la manifestació més gran que mai s’ha fet al país contra la violència masclista i en la seva memòria].

Pel que fa a altres tipus d’agressions, incloses les violacions, malauradament, n’estem molt allunyats d’aquesta fita. Avui mateix l’Hospital Clínic de Barcelona ha comunicat les dades de víctimes d’agressió sexual ateses des de l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2019. L’hospital ha rebut 396 víctimes entre el gener i l’octubre, un 5,3% més que el 2018. Evidentment, la majoria d’aquestes eren dones (336 patides per dones i 60 per homes) i, el que és pitjor, joves ( el 55% menors de 25 anys). Un 48% de les víctimes  van manifestar la seva intenció de no denunciar els fets ( per por o vergonya, principalment). La tendència a denunciar fa anys que va a la baixa i segons les dades presentades aquest divendres pel Clínic, en els darrers cinc anys ha caigut un 31%. Les deficiències del sistema judicial i l’exposició mediàtica són elements que ens permeten entendre les reticències de les víctimes.  Casos com el de la Manada, amb tot el ressò mediàtic, expliquen les pors i els dubtes  de les víctimes a l’hora de denunciar.  Se senten qüestionades i cal trametre’ls, sobretot,  que no han de passar per aquesta odissea soles. Per això són importants moviments com el Me too i No estás sola.

Les seqüeles psicològiques, a més de les físiques ( que estan en relació al risc de contraure malalties de transmissió sexual i/o embarassos) són greus i poden tenir llarga durada. Poden aparèixer immediatament o fins i tot anys més tard; el 60% de les víctimes pateixen  estrès agut i el 50% estrès post-traumàtic. Segons les doctores del Clínic,  l’impacte de l’agressió a la víctima pot ser de la mateixa  categoria  que el d’un atemptat terrorista.

Podeu visitar la pàgina 25 de novembre per saber més sobre aquesta data. S’hi inclouen curts i vídeos molt recomanables.

NI A L’AJUNTAMENT NI A LA COMUNITAT DE MADRID NO HI HA HAGUT COMUNICAT OFICIAL CONJUNT DE REBUIG DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE COM ES FA CADA ANY DES DEL 2004, PERQUÈ HO HA BLOQUEJAT VOX, AMB EL SEU NEGACIONISME OBSTINAT. No hi donen suport perquè no es parla de “violència intrafamiliar”.

Justament avui s’ha produït una nova mort. A Tenerife una dona de 26 anys ha estat  presumptament assassinada pel seu company de 29. Amb aquesta ja són 52 les dones mortes segons el recompte oficial ( no oblidem que en aquest no hi figuren els casos de mortes per part de desconeguts – per exemple, després de violacions- o que s’han produït fora del territori espanyol com és el cas de Cristina, la noia de Cornellà que va ser assassinada per la seva exparella a Anglaterra l’octubre passat). A les 52 oficials hi hem d’afegir 42 més.

A Barcelona l’acte institucional ha tingut lloc a les 10:30h a la Plaça Sant Jaume. S’hi ha llegit el manifest unitari . El text posa èmfasi en la importància de la visibilització i denúncia de tot tipus d’agressió cap a les dones, la necessitat de la xarxa de solidaritat cap a totes les dones que les han patit i el reconeixement a la lluita constant i incansable de tots els moviments feministes que no han parat d’explicar la veritat oculta darrera de qualsevol agressió ja que el silenci amaga la por per part d’una societat patriarcal a perdre un statu quo que situa les dones en una posició de desigualtat.

Aquesta tarda hi ha convocada una manifestació que recorrerà el Passeig de Gràcia fins a la Plaça Catalunya (18:30h)

Una diputada de Vox qualifica el feminisme de “càncer”

La diputada de Vox a l’Asssemblea de Madrid i sotssecretària de Mobilització  del partit d’extrema dreta, Alicia Rubio, davant la proposta d’Unidas Podemos d’instar el Gobierno que prengui mesures per “combatre els estereotips sexistes a l’escola” ha contestat, entre altres exabruptes:  “Yo pondría como asignatura obligatoria, en vez de feminismo, costura (…) Empodera mucho coser un botón”. A més de definir el feminisme com un càncer, ha dit que està preocupada pel “lesboterrorisme” i el “pornofeminisme”. La proposició debatuda, a la qual donaven suport  el PSOE i Más Madrid, contemplava la creació  d’una assignatura d’Educació  en Valors, la revisió  dels libres de text  amb perspectiva feminista, “garantir la llibertat d’elección de l’alumnat dels uniformes” o implantar “patis escolars inclusius”. Totes han estat qualificades per la diputada de “tontadas” y “majaderías ideológicas”. Ha arribat a riure de les dades aportades pel ponent sobre violència de gènere a escala mundial i, per tal de desacraditar-les, a al·legat: Ya se ve que las mujeres estamos mucho peor que en Arabia Saudí, estamos horrorosamente mal”. “Se mata por muchos motivos, vean ustedes películas de esas de crímenes”.

La parlamentària és autora del llibre Cuando nos prohibieron ser mujeres…y os persiguieron por ser hombres, on denuncia les polítiques de gènere”, pel qual l’associació  ultracatòlica “Hazte oir” la va premiar el 2017.

Evidentment, la proposta ha rebut els vots en contra de PP, Ciutadans i Vox.

Hem pogut llegir al diari Público que les opinions d’Alicia V. Rubio ja eren  conegudes des de fa anys. El març de 2017 els i les alumnes de l’ IES Arquitecto Peridis de Leganés, on  exercia de cap d’ estudis adjunta,  van forçar la seva dimissió després del seu suport al bus trànsfob  d’ HazteOír. Ella donava classe d’Educació Física i Valors Ètics

Ha mort la investigadora Margarita Salas

Margarita Salas (Astúries 1936- Madrid 2019) va esdevenir una figura científica malgrat els prejudicis contra les dones investigadores en els seus inicis i va denunciar el poc  suport a la ciència a Espanya. Referent que va formar i inspirà diverses generacions de dones investigadores va ser pionera de la biologia molecular, una de les primeres a marxar a EEUU per ampliar formació i també pionera a convertir la seva investigació  en una patent  rentable…

Va publicar més de 200 treballs científics al llarg de la seva vida i va obtenir diferents guardons, entre els quals el nomenament com a   “Investigadora europea 1999” per la Unesco i  el premi Jaume I de recerca el 1994. Va ser nomenada directora de l’Instituto de España (1995-2003), organisme que agrupa a la totalitat de les Reals Acadèmies Espanyoles. El maig del 2007 va ser nomenada membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, i es convertí així en la primera dona espanyola que entra a formar part de la institució.

Actualment era presidenta de la Fundació Carmen y Severo Ochoa i  “Professora vinculada ad honorem” del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Alguna de les seves frases :

“La mujer ocupará en el mundo científico el puesto que le corresponda de acuerdo con su capacidad, y no necesitaremos cuotas ni nada de eso”

“Se puede salir adelante; hay que mejorar las condiciones sociales, compartir más las cargas familiares. Si se hace, en un futuro no muy lejano la mujer ocupará el lugar que le corresponde”

Anna Caballé, Premi Nacional d’Història

La seva obra Concepción Arenal, la caminante y su sombra, un llibre que, segons el jurat  és  excel·lent,  tracta sobre un personatge no prou conegut a la història d’Espanya. El premi, que  concedeix el Ministerio de Cultura y Deporte, està dotat amb 20.000 euros. En aquest estudi biogràfic cal destacar la metodologia emprada per l’autora, qui ha emprat  pluralitat de fonts,  i el plantejament  científic i  rigorós.

CONCEPCIÓN ARENAL (1920-1983) fou una escriptora i precursora del feminisme espanyola.

Anna Caballé (L’Hospitalet de Llobregat, 1954) és professora titular de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona;  ha escrit anàlisi  de la literatura autobiogràfica i articles publicats en revistes especialitzades, també ha participat en  obres col·lectives.

Alguns dels seus llibres: Vida y obra de Paulino Masip (1998); Narcisos de tinta. Ensayo sobre la autobiografía en lengua castellana (1995); Francisco Umbral. El frío de una vida (2004); La vida escrita por las mujeres, 4 vols. (2003, 2004); Cinco conversaciones con Carlos Castilla del Pino (2005); Una breve historia de la misoginia (2006), i  Carmen Laforet, una mujer en fuga, en col·laboració amb Israel Rolón.

Actualment  presideix l’associació  Clásicas y Modernas. Un dels seu propòsits és recuperar les vides de les dones que van ser oblidades.