25N 2020, un còmic sobre les germanes Mirabal

L’ONG InteRed impulsa el projecte “Mujeres que nos hablan de mujeres”, un programa que porta a l’escola les històries de vida i lluita de diverses activistes llatinoamericanes.
Un dels productes del projecte és aquest còmic, Vivas en nuestros corazones, que té la finalitat de fer conèixer els adolescents la història de les germanes Mirabal, activistes que van donar lloc a la celebració del 25N.

Recordem-la també aquí:

El 25 de novembre de 1960 van trobar al fons d’un penya-segat de la costa de la República Dominicana els cadàvers de tres dones, Minerva, Patria i María Teresa Mirabal. Tenien  34, 36 i 25 anys, eren  germanes  i activistes  contra el règim del dictador Rafael Leónidas Trujillo. El seu assassinat, un crim anunciat, va marcar la història del seu país i la seva memòria servei actualment per a commemorar el Dia  Internacional de la Eliminació de la Violència contra les Dones. La cultura dominicana les té presents, però la seva història no figura en els  programes educatius dels països de parla hispana; la història “oficial” no acostuma a recordar els referents femenins.

Més informació sobre elles i sobre altres títols del projecte: eldiario.es

25N 2020, Vist ahir a Barcelona

Centenars de dones  van participar ahir a Barcelona en una cadena feminista per diversos espais de la ciutat (els carrers més transitats) amb la finalitat de  reclamar posar fi a les violències masclistes, les quals s’han agreujat  durant la pandèmia i el confinament per haver d’estar tancades les dones amb els seus agressors.

La cadena va ser convocada per col·lectius com Novembre Feminista i Ca la Dona amb motiu de la celebració del Dia Internacional contra la violència envers les dones i les nenes el proper 25 de novembre.

El movimient feminista ha organizat una vintena de cadenes similars en d’altres municipis de Catalunya.

CAL MÉS INVERSIÓ EN POLÍTIQUES D’AJUDA A LES DONES!!!!!

25N 2020, «Un hombre mata a una mujer y a una niña por múltiples causas»

Aquesta frase va sortir de la boca d’una consellera de VOX de l’ajuntament de Tomelloso. La consellera  d’Igualtat de Castella-La Manxa va condemnar aquestes declaracions “intolerables” tot rebutjant  que des de la formació d’ultradreta es “frivolitzi” i posi en risc les  polítiques  que han salvat  vides.
A l’últim ple, Ana María Valero va tractar de justificar les  agressions i fins i tot   assassinats de dones i nenes per part d’un home perquè poden deure’s a  “múltiples causes”.  Aquesta argumentació era esgrimida per  criticar que “amb els últims  canvis legislatius “només cal la declaració de la dona dient que no va donar consentiment a una relació per a condemnar un home”. Ella preguntava a la resta dels edils si “s’havien parat a indagar en cada agressió que un home fa a una dona”, sobre “per què ho ha fet”. Aquesta argumentació, rebutjada pel PSOE, PODEMOS i associacions de dones, no mereix cap comentari.

Tot i així, com ha recordat Blanca Fernández, consellera d’Igualtat de la Comunitat, des de l’any  2001 a Castella-La Manxa han estat ateses més de 7.000 dones i més de 8.000 menors gràcies als recursos que s’hi han pogut destinar. “15.000 persones  que han hagut de fugir de les seves llars perquè corria perill la seva integritat física i fins i tot les seves vides”. És evident que l’actitud que mostra Valero i, per extensió el seu partit, qüestiona la violència masclista i posa en perill les vides de dones, noies i nenes.

25N 2020, tornem a parlar de violència contra les dones

En relació amb aquesta data vull fer esment d’un canal de youtube i un blog que he decobert recentment: La Psico Woman, creats per Isa Duque, psicòloga, sexòloga i terapeuta familiar, que conté formacions en gènere,  terapies i eines  educatives.

També és recomenable la visualització del documental Comandante Arian, una historia de mujeres, guerra y libertad d’Alba Sotorra  on assistim a un retrat fascinant d’una dona al comandament d’una missió, la d’alliberar la població del Daesh (ISIS). La comandant Arian en plena guerra per l’emancipació i llibertat del país guia cap a Kobane un batalló de dones. Ella des de molt jove havia presenciat el tracte salvatge que rebien  les víctimes de la violència sexual i fa tot el possible per tal que les seves companyes descobreixin el veritable  sentit de la seva lluita: la llibertat per a les dones de la propera generació.

Comandante Arian

 

 

25 de novembre 2019: Dia Internacional contra la violència masclista

Cartell realitzat per alumnat de l’Institut Bellvitge en relació a aquesta data.

Un any més celebrem arreu del món aquesta data amb voluntat d’assolir la plena eliminació. No oblidem que en aquesta data, de fet, no no és motiu de celebració, sinó de reivindicació, de visibilització de les violències i d’assenyalar els culpables que les perpetuen.  Tant pel que fa a víctimes mortals com a víctimes de tot tipus d’agressions. Quant a dones mortes per les seves parelles o exparelles, a aquestes alçades de l’any ja n’hi ha 52 arreu de l’Estat espanyol. [A França la xifra puja a 137 i ahir van participar a París  150.000 persones en la manifestació més gran que mai s’ha fet al país contra la violència masclista i en la seva memòria].

Pel que fa a altres tipus d’agressions, incloses les violacions, malauradament, n’estem molt allunyats d’aquesta fita. Avui mateix l’Hospital Clínic de Barcelona ha comunicat les dades de víctimes d’agressió sexual ateses des de l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2019. L’hospital ha rebut 396 víctimes entre el gener i l’octubre, un 5,3% més que el 2018. Evidentment, la majoria d’aquestes eren dones (336 patides per dones i 60 per homes) i, el que és pitjor, joves ( el 55% menors de 25 anys). Un 48% de les víctimes  van manifestar la seva intenció de no denunciar els fets ( per por o vergonya, principalment). La tendència a denunciar fa anys que va a la baixa i segons les dades presentades aquest divendres pel Clínic, en els darrers cinc anys ha caigut un 31%. Les deficiències del sistema judicial i l’exposició mediàtica són elements que ens permeten entendre les reticències de les víctimes.  Casos com el de la Manada, amb tot el ressò mediàtic, expliquen les pors i els dubtes  de les víctimes a l’hora de denunciar.  Se senten qüestionades i cal trametre’ls, sobretot,  que no han de passar per aquesta odissea soles. Per això són importants moviments com el Me too i No estás sola.

Les seqüeles psicològiques, a més de les físiques ( que estan en relació al risc de contraure malalties de transmissió sexual i/o embarassos) són greus i poden tenir llarga durada. Poden aparèixer immediatament o fins i tot anys més tard; el 60% de les víctimes pateixen  estrès agut i el 50% estrès post-traumàtic. Segons les doctores del Clínic,  l’impacte de l’agressió a la víctima pot ser de la mateixa  categoria  que el d’un atemptat terrorista.

Podeu visitar la pàgina 25 de novembre per saber més sobre aquesta data. S’hi inclouen curts i vídeos molt recomanables.

NI A L’AJUNTAMENT NI A LA COMUNITAT DE MADRID NO HI HA HAGUT COMUNICAT OFICIAL CONJUNT DE REBUIG DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE COM ES FA CADA ANY DES DEL 2004, PERQUÈ HO HA BLOQUEJAT VOX, AMB EL SEU NEGACIONISME OBSTINAT. No hi donen suport perquè no es parla de “violència intrafamiliar”.

Justament avui s’ha produït una nova mort. A Tenerife una dona de 26 anys ha estat  presumptament assassinada pel seu company de 29. Amb aquesta ja són 52 les dones mortes segons el recompte oficial ( no oblidem que en aquest no hi figuren els casos de mortes per part de desconeguts – per exemple, després de violacions- o que s’han produït fora del territori espanyol com és el cas de Cristina, la noia de Cornellà que va ser assassinada per la seva exparella a Anglaterra l’octubre passat). A les 52 oficials hi hem d’afegir 42 més.

A Barcelona l’acte institucional ha tingut lloc a les 10:30h a la Plaça Sant Jaume. S’hi ha llegit el manifest unitari . El text posa èmfasi en la importància de la visibilització i denúncia de tot tipus d’agressió cap a les dones, la necessitat de la xarxa de solidaritat cap a totes les dones que les han patit i el reconeixement a la lluita constant i incansable de tots els moviments feministes que no han parat d’explicar la veritat oculta darrera de qualsevol agressió ja que el silenci amaga la por per part d’una societat patriarcal a perdre un statu quo que situa les dones en una posició de desigualtat.

Aquesta tarda hi ha convocada una manifestació que recorrerà el Passeig de Gràcia fins a la Plaça Catalunya (18:30h)

25 de novembre 2018

Hem conegut aquests dies unes notícies alarmants: El Clínic atén més del doble d’agressions sexuals que el 2005.   1 víctima cada dia. 

Segons el Balanç de Criminalitat del Ministerio del Interior s’han produït 1305 agressions sexuals amb penetració de gener a setembre de  2018; 1 violació cada 5 hores.  23% més respecte l’any passat

ACTUACIONS VERGONYOSES DELS TRIBUNALS DE JUSTÍCIA EN RELACIÓ A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

L’increment d’aquestes agressions fa convenient, com mai, incidir en campanyes de conscienciació.

L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ha presentat la campanya:

  “SI TU NO VOLS, JO TAMPOC”: “El futur no és masclista”

La política contra la violència masclista de la ciutat s’ha endinsat en l’oci nocturn i ha  arribat amb els estands antimasclistes a més de 30.000 joves en tres anys  ( estands que trobem en esdeveniments importants de la ciutat com les festes de la Mercè)  i ha aconseguit l’adhesió dels grans festivals i sales de concerts al Protocol No Callem.

La campanya s’adreça a persones que ara es troben entre els 12 i els 30 anys i, sobretot, als nois. Ens interpel·la des de la idea positiva de les relacions lliures.  Vídeo de la campanya

Resultat d'imatges de 25 novembre 2018 a l'Hospitalet L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET   presentarà el 28 de novembre  un protocol  que té com a objectiu principal l’eradicació de  la violència contra les dones en els espais públics de diversió.  Fruit del consens i d’un treball de participació ciutadana,  es presenta com una eina útil per prevenir les violències sexistes, fent-les visibles i prenent consciència de la seva gravetat, però també s’entén com un element de denúncia, de cohesió veïnal i de resposta davant de qualsevol tipus d’assetjament sexual o de discriminació per raons de gènere i/o d’identitat i orientació sexual en ambients festius.

Altres actes commemoratius són sessions de teatre-fòrum  i monòlegs adreçats als i les alumnes dels instituts de la ciutat i debats, xerrades i les caminades  pels barris.  Díptic
L’INSTITUT CATALÀ DE LES DONES dedica aquest vídeo adreçat als adolescents que posa èmfasi a la necessitat de desactivar el control que s’exerceix a través de  les eines digitals: DESACTIVA EL CONTROL
La campanya de 2018 és: Les dones tenim dret a viure lliures de violències sexuals amb l’etiqueta   #LliuresISensePor
EL MINISTERIO DE SANIDAD SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD edita aquest vídeo per eradicar el control i la limitació  de la vida digital de les dones: PANTALLAS AMIGAS
PER QUI NO ELS HAGI VIST, ELS VÍDEOS DE LA CAMPANYA
I ENCARA SEGUEIXEN  SENT D’INTERÈS MAMÀS Y PAPÀS
GOBIERNO DE CANTABRIA  HOLA SOY TU MACHISMO
 

25 de novembre 2018 a l’institut

A les tutories hem vist els vídeos proposats per les campanyes de conscienciació i hem parlat de les agressions de diferent tipus de masclisme que  viuen al seu dia a dia.

Llegim avui a la premsa que la Conselleria d’Interior vol endurir les sancions per agressió sexual en entorns de lleure públics i privats. La intenció és endurir la llei 11/2009 per convertir algunes sancions que ara es consideren lleus en greus. També es pretén reforçar la formació dels personal encarregat d’espectacles de lleure i assegurar-se que hi hagi punts liles per facilitar la prevenció i la denúncia. ( La Vanguardia, 24 de novembre)

La (in)justícia davant la violència masclista

A pocs dies de la celebració del 25 de novembre i quan ajuntaments, sindicats i tors els organismes fan campanyes per a eradicar aquesta xacra, ens omplen d’estupor aquests titulars de premsa sobre sentències judicials sobre casos de violència masclista:

La sentencia de la Audiencia de Lleida que recuerda a la de La Manada. Condemnen a quatre anys de presó  per abús sexual a dos defensats per un advocat de ‘La Manada’. La sentència de l’Audiència de Lleida  ha reobert el debat sobre la línia que separa els delictes d’agressió  sexual i abús sexual. El tribunal lleidatà  ha condemnat  a quatre anys i mig a un oncle  i  un nebot per  delictes d’abús  sexual a una dona  sense el seu consentiment  el 17 d’agost  de 2017 a la sortida d’un bar de Vielha.  La Fiscalia demanava 15 anys; però segons la sentència, del testimoni  de la jove no es pot  concloure que les pràctiques sexuals a les que va ser sotmesa “se realizaran venciendo su voluntad mediante una acción violenta o intimidativa, que permitan calificar el atentado a su libertad sexual como delito de agresión”. Si bé  la víctima “lloraba y les decía que no (…) no fue capaz de expresar la negativa de manera física”“En definitiva, la víctima se encontró sin recursos para reaccionar de otro modo, quedando prácticamente paralizada, sin gritar ni resistirse, más allá eso sí, de seguir manifestando su negativa de los actos de que estaba siendo objeto, lo que hizo innecesario el empleo de violencia o intimidación para doblegar su voluntad”.  I per això, el delicte es mereix només 4 anys i mig.  La sentència descarta el delicte de violació  perquè la víctima no va usar la força per a oposar-se

El tribunal de La Manada condena a 10 meses de cárcel a un hombre que intentó asfixiar a su mujer.  La Secció  Segon de l’Audiència de Navarra, el tribunal que va jutjar La Manada, ha condemnat un home a deu mesos i quinze dies de presó  per un delicte de maltractament  ocasional a la seva dona i l’ha absolt  d’un delicte d’ homicidi  en grau de temptativa. Segons la sentència, l’acusat  ( que era a punt d’asfixiar  la dona )   “de modo consciente y voluntario”,   “dejó de apretar el cuello a la víctima poniendo fin a la situación de peligro para su vida”. El fiscal demanava 8 anys y sis mesos de presó i l’acusació particular deu anys per homicidi en grau de temptativa,  el tribunal condemna l ‘acusat a deu mesos i 15 dies de presó com a responsable d’un delicte de maltractament ocasional, amb els agreujants  d’ haver ocorregut el fet en presència de menors, amb  utiliztació  d’ arma blanca i en el domicili comú,  així com  la circumstància atenuant  simple transitòria de trastorno mental.