Categoria: 25 novembre

Avui que, un any més, recordem el funest fet de la violència contra les dones ha tingut lloc el que, probablement,  és el crim número 42 d’enguany. Una noia de 15 anys ha estat apunyalada amb el resultat de mort, per qui havia estat la seva exparella, un noi també menor de 17 anys. Ha tingut lloc a Oriola, al Pais Valencià.

No pararem mai de reclamar tot allò que faci possible acabar definitivament amb aquesta xacra. I tot passa per un pacte de totes les forces polítiques, incloent aquells negacionistes de l’evidència i anomenen violència familiar al que és pur i dur crim masclista que no entén d’edats, nacionalitats i estatus social.

I no oblidem que no només és violència contra les dones la física, hi ha també la psicològica, sexual, econòmica, digital, obstètrica i vicària. També la tracta de dones, que encara pateixen avui moltes dones, l’ablació de clítoris, els matrimonis forçats. I són uns patiments de dones d’arreu del món.

I en relació al que s’ha anomenat “violència vicària”, hem de pensar en les altres víctimes directes de la violència masclista que són els infants que han estat assassinats per fer mal a les seves mares o que han quedat orfes per la mort d’elles. A Espanya 55 nens, nenes i adolescents han estat assassinats pels seus pares des de 2012. La llei de protecció de la infància, en vigor des de 2021, diu que si hi h indicis de violència masclista s’han de suspendre les visites. No obstant alguns jutges les mantenen. Cap maltractador hauria de tenir contacte amb els seus fills.

 

 

 

Mural fotografiat a Barcelona, carrer de la Boira, a prop de Via Laietana

Quasi a les portes, un any més, del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eradicació de la violència de gènere, arreu hi ha tota mena d’actes en relació a aquesta data. El Batxillerat artístic de l’Institut Bellvitge hi contribueix amb la realització d’un mural, instal-lat a la plaça del Pirulo. El dia 24 a les 12:30h tindrà lloc la inauguració oficial. Es llegirà un manifest conjuntament amb el Grup de dones de   Bellvitge, Amalvígia.

Desitgem que cap de les iniciatives que es duen a terme sigui només flor d’un dia.

I arribats un any més a aquesta data, malauradament, les denúncies de maltractament i agressió no paren d’augmentar; malgrat això, només a Catalunya en el que va d’any s’han produït 7 morts i només 3 d’elles havien denunciat el seu agressor. El 2020 els Mossos van instruir 10.567 denúncies per violència de gènere i el 2021, 11.103. Hi ha una dada molt i molt alarmant: 108 menors han estat denunciats o detinguts per violència masclista, un 64% més que el 2020.

I, com diu el Manifest de la Generalitat de Catalunya 2021, hem d’incloure en les violències rebudes per les dones tota mena de violència, també les de segon ordre (humiliacions, represàlies…), la violència vicària ( exercida contra fills i filles per tal d danyar psicològicament les mares) i tota mena de violència obstètrica, de drets reproductius ( parts provocats o punts de sutura sense necessitat…) i de drets sexuals ( evidentment relacions no consentides, violacions en manada etc.) I no oblidem les civerviolències.
MANIFEST DE LA GENERALITAT

L’acte central d’aquest 25 de novembre és la manifestació a Barcelona, una mobilització feminista que ha organitzat l’entitat Novembre Feminista, amb el suport d’altres associacions. La marxa arrencarà a les 18.30 h de la confluència del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal sota el lema FÚRIA FEMINISTA CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES.
La marxa acabarà a la plaça de Catalunya, on se’n llegirà el manifest i es podran veure algunes actuacions.

Tot i que no l’he conegut fins ara, el documental va rebre un premi al Festival de Málaga de 2016. Dona veu a dones de diferents països, cultures i edats que han passat per al mateixa experiència, la de ser violades i, en molts casos haver de callar per por o  convencionalismes. És colpidor.

L’ONG InteRed impulsa el projecte “Mujeres que nos hablan de mujeres”, un programa que porta a l’escola les històries de vida i lluita de diverses activistes llatinoamericanes.
Un dels productes del projecte és aquest còmic, Vivas en nuestros corazones, que té la finalitat de fer conèixer els adolescents la història de les germanes Mirabal, activistes que van donar lloc a la celebració del 25N.

Recordem-la també aquí:

El 25 de novembre de 1960 van trobar al fons d’un penya-segat de la costa de la República Dominicana els cadàvers de tres dones, Minerva, Patria i María Teresa Mirabal. Tenien  34, 36 i 25 anys, eren  germanes  i activistes  contra el règim del dictador Rafael Leónidas Trujillo. El seu assassinat, un crim anunciat, va marcar la història del seu país i la seva memòria servei actualment per a commemorar el Dia  Internacional de la Eliminació de la Violència contra les Dones. La cultura dominicana les té presents, però la seva història no figura en els  programes educatius dels països de parla hispana; la història “oficial” no acostuma a recordar els referents femenins.

Més informació sobre elles i sobre altres títols del projecte: eldiario.es

Centenars de dones  van participar ahir a Barcelona en una cadena feminista per diversos espais de la ciutat (els carrers més transitats) amb la finalitat de  reclamar posar fi a les violències masclistes, les quals s’han agreujat  durant la pandèmia i el confinament per haver d’estar tancades les dones amb els seus agressors.

La cadena va ser convocada per col·lectius com Novembre Feminista i Ca la Dona amb motiu de la celebració del Dia Internacional contra la violència envers les dones i les nenes el proper 25 de novembre.

El movimient feminista ha organizat una vintena de cadenes similars en d’altres municipis de Catalunya.

CAL MÉS INVERSIÓ EN POLÍTIQUES D’AJUDA A LES DONES!!!!!

Aquesta frase va sortir de la boca d’una consellera de VOX de l’ajuntament de Tomelloso. La consellera  d’Igualtat de Castella-La Manxa va condemnar aquestes declaracions “intolerables” tot rebutjant  que des de la formació d’ultradreta es “frivolitzi” i posi en risc les  polítiques  que han salvat  vides.
A l’últim ple, Ana María Valero va tractar de justificar les  agressions i fins i tot   assassinats de dones i nenes per part d’un home perquè poden deure’s a  “múltiples causes”.  Aquesta argumentació era esgrimida per  criticar que “amb els últims  canvis legislatius “només cal la declaració de la dona dient que no va donar consentiment a una relació per a condemnar un home”. Ella preguntava a la resta dels edils si “s’havien parat a indagar en cada agressió que un home fa a una dona”, sobre “per què ho ha fet”. Aquesta argumentació, rebutjada pel PSOE, PODEMOS i associacions de dones, no mereix cap comentari.

Tot i així, com ha recordat Blanca Fernández, consellera d’Igualtat de la Comunitat, des de l’any  2001 a Castella-La Manxa han estat ateses més de 7.000 dones i més de 8.000 menors gràcies als recursos que s’hi han pogut destinar. “15.000 persones  que han hagut de fugir de les seves llars perquè corria perill la seva integritat física i fins i tot les seves vides”. És evident que l’actitud que mostra Valero i, per extensió el seu partit, qüestiona la violència masclista i posa en perill les vides de dones, noies i nenes.

En relació amb aquesta data vull fer esment d’un canal de youtube i un blog que he decobert recentment: La Psico Woman, creats per Isa Duque, psicòloga, sexòloga i terapeuta familiar, que conté formacions en gènere,  terapies i eines  educatives.

També és recomenable la visualització del documental Comandante Arian, una historia de mujeres, guerra y libertad d’Alba Sotorra  on assistim a un retrat fascinant d’una dona al comandament d’una missió, la d’alliberar la població del Daesh (ISIS). La comandant Arian en plena guerra per l’emancipació i llibertat del país guia cap a Kobane un batalló de dones. Ella des de molt jove havia presenciat el tracte salvatge que rebien  les víctimes de la violència sexual i fa tot el possible per tal que les seves companyes descobreixin el veritable  sentit de la seva lluita: la llibertat per a les dones de la propera generació.

Comandante Arian