25 de novembre 2019: Dia Internacional contra la violència masclista

Cartell realitzat per alumnat de l’Institut Bellvitge en relació a aquesta data.

Un any més celebrem arreu del món aquesta data amb voluntat d’assolir la plena eliminació. No oblidem que en aquesta data, de fet, no no és motiu de celebració, sinó de reivindicació, de visibilització de les violències i d’assenyalar els culpables que les perpetuen.  Tant pel que fa a víctimes mortals com a víctimes de tot tipus d’agressions. Quant a dones mortes per les seves parelles o exparelles, a aquestes alçades de l’any ja n’hi ha 52 arreu de l’Estat espanyol. [A França la xifra puja a 137 i ahir van participar a París  150.000 persones en la manifestació més gran que mai s’ha fet al país contra la violència masclista i en la seva memòria].

Pel que fa a altres tipus d’agressions, incloses les violacions, malauradament, n’estem molt allunyats d’aquesta fita. Avui mateix l’Hospital Clínic de Barcelona ha comunicat les dades de víctimes d’agressió sexual ateses des de l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2019. L’hospital ha rebut 396 víctimes entre el gener i l’octubre, un 5,3% més que el 2018. Evidentment, la majoria d’aquestes eren dones (336 patides per dones i 60 per homes) i, el que és pitjor, joves ( el 55% menors de 25 anys). Un 48% de les víctimes  van manifestar la seva intenció de no denunciar els fets ( per por o vergonya, principalment). La tendència a denunciar fa anys que va a la baixa i segons les dades presentades aquest divendres pel Clínic, en els darrers cinc anys ha caigut un 31%. Les deficiències del sistema judicial i l’exposició mediàtica són elements que ens permeten entendre les reticències de les víctimes.  Casos com el de la Manada, amb tot el ressò mediàtic, expliquen les pors i els dubtes  de les víctimes a l’hora de denunciar.  Se senten qüestionades i cal trametre’ls, sobretot,  que no han de passar per aquesta odissea soles. Per això són importants moviments com el Me too i No estás sola.

Les seqüeles psicològiques, a més de les físiques ( que estan en relació al risc de contraure malalties de transmissió sexual i/o embarassos) són greus i poden tenir llarga durada. Poden aparèixer immediatament o fins i tot anys més tard; el 60% de les víctimes pateixen  estrès agut i el 50% estrès post-traumàtic. Segons les doctores del Clínic,  l’impacte de l’agressió a la víctima pot ser de la mateixa  categoria  que el d’un atemptat terrorista.

Podeu visitar la pàgina 25 de novembre per saber més sobre aquesta data. S’hi inclouen curts i vídeos molt recomanables.

NI A L’AJUNTAMENT NI A LA COMUNITAT DE MADRID NO HI HA HAGUT COMUNICAT OFICIAL CONJUNT DE REBUIG DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE COM ES FA CADA ANY DES DEL 2004, PERQUÈ HO HA BLOQUEJAT VOX, AMB EL SEU NEGACIONISME OBSTINAT. No hi donen suport perquè no es parla de “violència intrafamiliar”.

Justament avui s’ha produït una nova mort. A Tenerife una dona de 26 anys ha estat  presumptament assassinada pel seu company de 29. Amb aquesta ja són 52 les dones mortes segons el recompte oficial ( no oblidem que en aquest no hi figuren els casos de mortes per part de desconeguts – per exemple, després de violacions- o que s’han produït fora del territori espanyol com és el cas de Cristina, la noia de Cornellà que va ser assassinada per la seva exparella a Anglaterra l’octubre passat). A les 52 oficials hi hem d’afegir 42 més.

A Barcelona l’acte institucional ha tingut lloc a les 10:30h a la Plaça Sant Jaume. S’hi ha llegit el manifest unitari . El text posa èmfasi en la importància de la visibilització i denúncia de tot tipus d’agressió cap a les dones, la necessitat de la xarxa de solidaritat cap a totes les dones que les han patit i el reconeixement a la lluita constant i incansable de tots els moviments feministes que no han parat d’explicar la veritat oculta darrera de qualsevol agressió ja que el silenci amaga la por per part d’una societat patriarcal a perdre un statu quo que situa les dones en una posició de desigualtat.

Aquesta tarda hi ha convocada una manifestació que recorrerà el Passeig de Gràcia fins a la Plaça Catalunya (18:30h)

25 de novembre 2018

Hem conegut aquests dies unes notícies alarmants: El Clínic atén més del doble d’agressions sexuals que el 2005.   1 víctima cada dia. 

Segons el Balanç de Criminalitat del Ministerio del Interior s’han produït 1305 agressions sexuals amb penetració de gener a setembre de  2018; 1 violació cada 5 hores.  23% més respecte l’any passat

ACTUACIONS VERGONYOSES DELS TRIBUNALS DE JUSTÍCIA EN RELACIÓ A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

L’increment d’aquestes agressions fa convenient, com mai, incidir en campanyes de conscienciació.

L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ha presentat la campanya:

  “SI TU NO VOLS, JO TAMPOC”: “El futur no és masclista”

La política contra la violència masclista de la ciutat s’ha endinsat en l’oci nocturn i ha  arribat amb els estands antimasclistes a més de 30.000 joves en tres anys  ( estands que trobem en esdeveniments importants de la ciutat com les festes de la Mercè)  i ha aconseguit l’adhesió dels grans festivals i sales de concerts al Protocol No Callem.

La campanya s’adreça a persones que ara es troben entre els 12 i els 30 anys i, sobretot, als nois. Ens interpel·la des de la idea positiva de les relacions lliures.  Vídeo de la campanya

Resultat d'imatges de 25 novembre 2018 a l'Hospitalet L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET   presentarà el 28 de novembre  un protocol  que té com a objectiu principal l’eradicació de  la violència contra les dones en els espais públics de diversió.  Fruit del consens i d’un treball de participació ciutadana,  es presenta com una eina útil per prevenir les violències sexistes, fent-les visibles i prenent consciència de la seva gravetat, però també s’entén com un element de denúncia, de cohesió veïnal i de resposta davant de qualsevol tipus d’assetjament sexual o de discriminació per raons de gènere i/o d’identitat i orientació sexual en ambients festius.

Altres actes commemoratius són sessions de teatre-fòrum  i monòlegs adreçats als i les alumnes dels instituts de la ciutat i debats, xerrades i les caminades  pels barris.  Díptic
L’INSTITUT CATALÀ DE LES DONES dedica aquest vídeo adreçat als adolescents que posa èmfasi a la necessitat de desactivar el control que s’exerceix a través de  les eines digitals: DESACTIVA EL CONTROL
La campanya de 2018 és: Les dones tenim dret a viure lliures de violències sexuals amb l’etiqueta   #LliuresISensePor
EL MINISTERIO DE SANIDAD SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD edita aquest vídeo per eradicar el control i la limitació  de la vida digital de les dones: PANTALLAS AMIGAS
PER QUI NO ELS HAGI VIST, ELS VÍDEOS DE LA CAMPANYA
I ENCARA SEGUEIXEN  SENT D’INTERÈS MAMÀS Y PAPÀS
GOBIERNO DE CANTABRIA  HOLA SOY TU MACHISMO
 

25 de novembre 2018 a l’institut

A les tutories hem vist els vídeos proposats per les campanyes de conscienciació i hem parlat de les agressions de diferent tipus de masclisme que  viuen al seu dia a dia.

Llegim avui a la premsa que la Conselleria d’Interior vol endurir les sancions per agressió sexual en entorns de lleure públics i privats. La intenció és endurir la llei 11/2009 per convertir algunes sancions que ara es consideren lleus en greus. També es pretén reforçar la formació dels personal encarregat d’espectacles de lleure i assegurar-se que hi hagi punts liles per facilitar la prevenció i la denúncia. ( La Vanguardia, 24 de novembre)

La (in)justícia davant la violència masclista

A pocs dies de la celebració del 25 de novembre i quan ajuntaments, sindicats i tors els organismes fan campanyes per a eradicar aquesta xacra, ens omplen d’estupor aquests titulars de premsa sobre sentències judicials sobre casos de violència masclista:

La sentencia de la Audiencia de Lleida que recuerda a la de La Manada. Condemnen a quatre anys de presó  per abús sexual a dos defensats per un advocat de ‘La Manada’. La sentència de l’Audiència de Lleida  ha reobert el debat sobre la línia que separa els delictes d’agressió  sexual i abús sexual. El tribunal lleidatà  ha condemnat  a quatre anys i mig a un oncle  i  un nebot per  delictes d’abús  sexual a una dona  sense el seu consentiment  el 17 d’agost  de 2017 a la sortida d’un bar de Vielha.  La Fiscalia demanava 15 anys; però segons la sentència, del testimoni  de la jove no es pot  concloure que les pràctiques sexuals a les que va ser sotmesa “se realizaran venciendo su voluntad mediante una acción violenta o intimidativa, que permitan calificar el atentado a su libertad sexual como delito de agresión”. Si bé  la víctima “lloraba y les decía que no (…) no fue capaz de expresar la negativa de manera física”“En definitiva, la víctima se encontró sin recursos para reaccionar de otro modo, quedando prácticamente paralizada, sin gritar ni resistirse, más allá eso sí, de seguir manifestando su negativa de los actos de que estaba siendo objeto, lo que hizo innecesario el empleo de violencia o intimidación para doblegar su voluntad”.  I per això, el delicte es mereix només 4 anys i mig.  La sentència descarta el delicte de violació  perquè la víctima no va usar la força per a oposar-se

El tribunal de La Manada condena a 10 meses de cárcel a un hombre que intentó asfixiar a su mujer.  La Secció  Segon de l’Audiència de Navarra, el tribunal que va jutjar La Manada, ha condemnat un home a deu mesos i quinze dies de presó  per un delicte de maltractament  ocasional a la seva dona i l’ha absolt  d’un delicte d’ homicidi  en grau de temptativa. Segons la sentència, l’acusat  ( que era a punt d’asfixiar  la dona )   “de modo consciente y voluntario”,   “dejó de apretar el cuello a la víctima poniendo fin a la situación de peligro para su vida”. El fiscal demanava 8 anys y sis mesos de presó i l’acusació particular deu anys per homicidi en grau de temptativa,  el tribunal condemna l ‘acusat a deu mesos i 15 dies de presó com a responsable d’un delicte de maltractament ocasional, amb els agreujants  d’ haver ocorregut el fet en presència de menors, amb  utiliztació  d’ arma blanca i en el domicili comú,  així com  la circumstància atenuant  simple transitòria de trastorno mental.

El Clínic atén més del doble d’agressions sexuals que el 2005 / Denunciada una violació cada 5 hores a Espanya

Segons el servei de comunicació del Clínic, l’hospital de referència de Barcelona que atén víctimes d’agressió sexual a la ciutat de Barcelona des de fa 20 anys, el 2018 està tractant una víctima al dia. 

Fins al 31 d’octubre del 2018 ha atès més del doble de víctimes d’agressió sexual que l’any 2005, passant de 170 a 351. Això suposa un increment del 33% respecte les 302 de tot el 2017 i més del doble respecte les 170 de l’any 2005, el primer any amb dades estadístiques.  // De les 351 víctimes, 321, un 91,5%, són dones. Aquest percentatge no ha variat gaire des del 2014.  El 100% dels agressors són homes, el 36% dels quals eren coneguts de les víctimes, un percentatge també similar al dels últims anys.  // El 56% dels atacs a dones van tenir lloc en domicilis,  un 20% van ser a la via pública i un 10% en discoteques o bars. // El 62% de les agressions, un total de 219, són a menors de 25 anys, seguides de les dones de 26 a 30 anys, amb 49 casos. Tretze víctimes tenien més de 50 anys. //  El 43,6% de les dones agredides són de nacionalitat espanyola, i el 56% són immigrants, turistes o estudiants estrangeres. //  El 59% de les dones agredides va admetre haver consumit alcohol o alcohol i drogues abans o durant l’agressió. En el cas dels homes, van ser el 53%. A més a més, el 25% de les dones i el 33% dels homes sospitaven haver patit submissió química, ja que tenien llacunes de memòria, xifres similars a les d’altres anys. // Malgrat l’increment d’agressions,  només el 62% de les dones ateses van presentar denúncia inicialment, mentre que la resta ho va fer més tard o no ho va fer. En el cas dels homes, el 70% va presentar denúncia. S’aprecia una certa tendència decreixent en la presentació inicial de denúncies, ja que fa uns anys superava el 70%.  ( EL PUNTAVUI 21 de novembre)

Segons el Balance de Criminalidad publicat pel Ministerio del Interior, en els nou primers mesos de 2018 s’han produït 1305  agressions sexuals amb  penetració, és  a dir, una violació cada 5 hores. Això suposa un augment del 23% amb  respecte al mateix període en l’any anterior. El 2017 aquesta xifra ja havia pujat un 10% amb respecte 2016. Els delictes sexuals ‘menors’, com   tocaments o agressions sense penetració també han experimentat un  fort increment.  (LA VANGUARDIA, 21 de NOV.)

2017. 25 novembre. Lluita contra la violència de gènere.

Un any més el nostre centre se suma a  la commemoració del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. No oblidem que aquest any ja han mort a l’Estat espanyol 44 dones  a mans de les seves parelles o exparelles i moltes noies i dones són objecte de tot tipus de violència  físic o psicològic. No oblidem tampoc totes les noies violentades sexualment (fins i tot a la indústria del cinema és habitual oferir contractes a canvi de silenciar els abusos sexuals ) Recordem particularment la noia  violada per 5  bàrbars  a Pamplona.   I no oblidem totes les nenes i noies que estan en risc de patir mutilació genital, una altra agressió pel fet de ser dones.

TOTS ELS DIES HAN DE SER 25 DE NOVEMBRE 

Alumnes de 2n d’ESO i  de l’assignatura de francès de tots els cursos d’ESO han fet recerca sobre l’origen d’aquesta data, en record de qui es va triar justament aquest dia, des de  quan s’oficialitza  i quin organisme ho fa etc. Després han plasmat tot això, juntament als seus desitjos que acabi aquesta xacra,  als murals que hem penjat  a les escales ( a  les  fotografies   que  acompanyen  aquest article)

Per a informar-vos sobre aquestes qüestions cliqueu la pàgina:

25 de novembre  DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Molt recomanable aquest vídeo sobre un concurs molt peculiar:   MISS PERÚ

I també els curtmetratges:

El paraguas de colores  (Edu Cardoso)  //  Celebraciones  (Paz Piñar)

Hogar, hogar  (Carlos Alonso Ojeda)   //  Mamás y papás (M. Crespo i  A. Romero)

Vídeo de sensibilització contra la violència masclista  a les xarxes socials 

AINHOA RODRIGUEZ,  de 2n B,  ha escrit un poema que paga la pena destacar:

 JA N’HI HA PROU!

Ja n’hi ha prou! Cridem totes.  Ja n’hi ha prou! Dones lluitadores.

Que s’aturin a pensar per un sol moment, tot el mal que estan fent,

aquestes pallisses, aquestes paraules… que deixen ferida l’ànima.

Tenim dret a viure sense dolor,

sense que ningú ens colpegi, ni física ni mentalment.

Gent així no hauria d’existir, quan et priven dels teus drets perquè sí.

Són uns covards els que tracten així a una dona,

perquè una dona els va donar la vida, els va veure néixer.

Cridem, ja n’hi ha prou!

 

25 de Novembre. Què celebrem i per què

L’ORIGEN D’AQUESTA DATA

El 25 de novembre fou declarat Dia Internacional Contra la Violència de Gènere a la primera trobada feminista d’Amèrica Llatina i el Carib, portada a terme a Bogotà, el juliol de 1981. Es trià  aquest dia per no oblidar l’assassinat de les germanes Mirabal a mans de la dictadura del general Trujillo.
El 1999 l’ONU li donà caràcter oficial a aquesta data.

Eren conegudes també com Las Mariposas, nom que utilitzaven per a les seves activitats polítiques. Tot i que havien estat tancades a la presó i torturades diverses vegades, no van perdre les forces ni el valor per seguir lluitant en contra de la dictadura fins que van ocórrer els fets del 25 de novembre. Patria i Minerva anaven a visitar els seus esposos a la presó, acompanyades de María Teresa. En un lloc solitari del camí foren interceptades per agents del SIM. Conduïdes a un canyar pròxim, foren objecte de les més cruels tortures abans de cometre el que s’ha considerat el crim més horripilant de la història dominicana. Cobertes de sang, destrossades a cops, estrangulades, foren posades novament en el vehicle en el qual viatjaven i llençades al precipici, amb la finalitat de simular un accident.

L’assassinat de les germanes Mirabal produí un gran sentiment de dolor a tot el país i va servir per enfortir l’esperit patriòtic d’un poble desitjós d’establir un govern democràtic que garantís el respecte a la dignitat humana. També va produir un rebuig general de la comunitat internacional cap al govern dominicà i va accelerar la caiguda del dictador Rafael Leonidas Trujillo.

Tot i que la filla del dictador ha volgut desmarcar el seu pare de l’assassinat, el lloc on són enterrades les germanes ha esdevingut  lloc de peregrinatge.

Per què se celebra aquesta data?  Cal fer conscient la població que milions de dones pateixen violència de tot tipus arreu del món. No cal viatjar gaire lluny per comprovar-ho. Al nostre país, cada dia es reben moltes trucades denunciant maltractaments i el pitjor no són les trucades que es reben, sinó les que no es reben, que moltes vegades acaben amb la mort de la dona i en el millor dels casos amb danys físics i psicològics de per vida. És per això que és necessari sensibilitzar tothom sobre aquest problema.

I no tan sol parlem de violència física; l’assetjament, el menyspreu, les humiliacions, les vexacions … són també violència. I tots i totes estem obligats a canviar d’actitud per aconseguir una societat d’iguals.

A L’Hospitalet també se celebra el 25 de novembre

També a L’Hospitalet s’ha programat un cicle de curts.

Deazularrojo    –   Miente   –   Recursos humanos   i  Libre directo  són 4 curmetratges que  tracten  d’una modalitat o tipus de violència,  des de la més crua de la prostitució,  fins a la discriminació laboral o l’abús psicològic. Posteriorment tindrà lloc un debat presentat i conduït per la Sra. Piedad Espitia, historiadora i especialista en Gènere i Desenvolupament.

Aquest acte es farà a l’Auditori Barradas el dimarts 22 de novembre; l’entrada és gratuïta.

Amb la frase de la vocalista Nina Simone  la llibertat per a mi és no tenir por acaba el  Manifest institucional contra la violència masclista 2016 

 

25 de novembre un cop més

Quan s’apropa aquesta data significativa per a la lluita contra la violència masclista, els ajuntaments i entitats de tot tipus preparen activitats per a conscienciar de la necessitat d’eradicar definitivament aquesta xacra.

A Eivissa s’ha programat un cicle de curtmetratges que es projectaran a tots els municipis dels del 16 al 27 de novembre.  Es tracta d’una iniciativa de la conselleria de Sanidat, Benestar Social i Igualtat del Consell I, en col·laboració  amb els cinc ajuntaments de l’ illa.

S’oferiran sis curts realitzats per algunes de les escoles de cinema més prestigioses, alguns d’ells nominats als Goya   i protagonitzats per actrius ben conegudes com  Leticia Dolera o Natalia Millán.  4 dels títols són:  ‘El paraguas de colores‘ d’ Edu Cardoso, ‘Celebraciones‘ de Paz Piñar, ‘Hogar, hogar‘ de Carlos Alonso Ojeda, o ‘Mamás y papás‘ de Marina Crespo y Andrés Romero.