Categoria: 25 novembre

Mural fotografiat a Barcelona, carrer de la Boira, a prop de Via Laietana

Quasi a les portes, un any més, del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eradicació de la violència de gènere, arreu hi ha tota mena d’actes en relació a aquesta data. El Batxillerat artístic de l’Institut Bellvitge hi contribueix amb la realització d’un mural, instal-lat a la plaça del Pirulo. El dia 24 a les 12:30h tindrà lloc la inauguració oficial. Es llegirà un manifest conjuntament amb el Grup de dones de   Bellvitge, Amalvígia.

Desitgem que cap de les iniciatives que es duen a terme sigui només flor d’un dia.

I arribats un any més a aquesta data, malauradament, les denúncies de maltractament i agressió no paren d’augmentar; malgrat això, només a Catalunya en el que va d’any s’han produït 7 morts i només 3 d’elles havien denunciat el seu agressor. El 2020 els Mossos van instruir 10.567 denúncies per violència de gènere i el 2021, 11.103. Hi ha una dada molt i molt alarmant: 108 menors han estat denunciats o detinguts per violència masclista, un 64% més que el 2020.

I, com diu el Manifest de la Generalitat de Catalunya 2021, hem d’incloure en les violències rebudes per les dones tota mena de violència, també les de segon ordre (humiliacions, represàlies…), la violència vicària ( exercida contra fills i filles per tal d danyar psicològicament les mares) i tota mena de violència obstètrica, de drets reproductius ( parts provocats o punts de sutura sense necessitat…) i de drets sexuals ( evidentment relacions no consentides, violacions en manada etc.) I no oblidem les civerviolències.
MANIFEST DE LA GENERALITAT

L’acte central d’aquest 25 de novembre és la manifestació a Barcelona, una mobilització feminista que ha organitzat l’entitat Novembre Feminista, amb el suport d’altres associacions. La marxa arrencarà a les 18.30 h de la confluència del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal sota el lema FÚRIA FEMINISTA CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES.
La marxa acabarà a la plaça de Catalunya, on se’n llegirà el manifest i es podran veure algunes actuacions.

Tot i que no l’he conegut fins ara, el documental va rebre un premi al Festival de Málaga de 2016. Dona veu a dones de diferents països, cultures i edats que han passat per al mateixa experiència, la de ser violades i, en molts casos haver de callar per por o  convencionalismes. És colpidor.

L’ONG InteRed impulsa el projecte “Mujeres que nos hablan de mujeres”, un programa que porta a l’escola les històries de vida i lluita de diverses activistes llatinoamericanes.
Un dels productes del projecte és aquest còmic, Vivas en nuestros corazones, que té la finalitat de fer conèixer els adolescents la història de les germanes Mirabal, activistes que van donar lloc a la celebració del 25N.

Recordem-la també aquí:

El 25 de novembre de 1960 van trobar al fons d’un penya-segat de la costa de la República Dominicana els cadàvers de tres dones, Minerva, Patria i María Teresa Mirabal. Tenien  34, 36 i 25 anys, eren  germanes  i activistes  contra el règim del dictador Rafael Leónidas Trujillo. El seu assassinat, un crim anunciat, va marcar la història del seu país i la seva memòria servei actualment per a commemorar el Dia  Internacional de la Eliminació de la Violència contra les Dones. La cultura dominicana les té presents, però la seva història no figura en els  programes educatius dels països de parla hispana; la història “oficial” no acostuma a recordar els referents femenins.

Més informació sobre elles i sobre altres títols del projecte: eldiario.es

Centenars de dones  van participar ahir a Barcelona en una cadena feminista per diversos espais de la ciutat (els carrers més transitats) amb la finalitat de  reclamar posar fi a les violències masclistes, les quals s’han agreujat  durant la pandèmia i el confinament per haver d’estar tancades les dones amb els seus agressors.

La cadena va ser convocada per col·lectius com Novembre Feminista i Ca la Dona amb motiu de la celebració del Dia Internacional contra la violència envers les dones i les nenes el proper 25 de novembre.

El movimient feminista ha organizat una vintena de cadenes similars en d’altres municipis de Catalunya.

CAL MÉS INVERSIÓ EN POLÍTIQUES D’AJUDA A LES DONES!!!!!

Aquesta frase va sortir de la boca d’una consellera de VOX de l’ajuntament de Tomelloso. La consellera  d’Igualtat de Castella-La Manxa va condemnar aquestes declaracions “intolerables” tot rebutjant  que des de la formació d’ultradreta es “frivolitzi” i posi en risc les  polítiques  que han salvat  vides.
A l’últim ple, Ana María Valero va tractar de justificar les  agressions i fins i tot   assassinats de dones i nenes per part d’un home perquè poden deure’s a  “múltiples causes”.  Aquesta argumentació era esgrimida per  criticar que “amb els últims  canvis legislatius “només cal la declaració de la dona dient que no va donar consentiment a una relació per a condemnar un home”. Ella preguntava a la resta dels edils si “s’havien parat a indagar en cada agressió que un home fa a una dona”, sobre “per què ho ha fet”. Aquesta argumentació, rebutjada pel PSOE, PODEMOS i associacions de dones, no mereix cap comentari.

Tot i així, com ha recordat Blanca Fernández, consellera d’Igualtat de la Comunitat, des de l’any  2001 a Castella-La Manxa han estat ateses més de 7.000 dones i més de 8.000 menors gràcies als recursos que s’hi han pogut destinar. “15.000 persones  que han hagut de fugir de les seves llars perquè corria perill la seva integritat física i fins i tot les seves vides”. És evident que l’actitud que mostra Valero i, per extensió el seu partit, qüestiona la violència masclista i posa en perill les vides de dones, noies i nenes.

En relació amb aquesta data vull fer esment d’un canal de youtube i un blog que he decobert recentment: La Psico Woman, creats per Isa Duque, psicòloga, sexòloga i terapeuta familiar, que conté formacions en gènere,  terapies i eines  educatives.

També és recomenable la visualització del documental Comandante Arian, una historia de mujeres, guerra y libertad d’Alba Sotorra  on assistim a un retrat fascinant d’una dona al comandament d’una missió, la d’alliberar la població del Daesh (ISIS). La comandant Arian en plena guerra per l’emancipació i llibertat del país guia cap a Kobane un batalló de dones. Ella des de molt jove havia presenciat el tracte salvatge que rebien  les víctimes de la violència sexual i fa tot el possible per tal que les seves companyes descobreixin el veritable  sentit de la seva lluita: la llibertat per a les dones de la propera generació.

Comandante Arian

 

 

Un any més celebrem arreu del món aquesta data amb voluntat d’assolir la plena eliminació. No oblidem que en aquesta data, de fet, no no és motiu de celebració, sinó de reivindicació, de visibilització de les violències i d’assenyalar els culpables que les perpetuen.  Tant pel que fa a víctimes mortals com a víctimes de tot tipus d’agressions. Quant a dones mortes per les seves parelles o exparelles, a aquestes alçades de l’any ja n’hi ha 52 arreu de l’Estat espanyol. [A França la xifra puja a 137 i ahir van participar a París  150.000 persones en la manifestació més gran que mai s’ha fet al país contra la violència masclista i en la seva memòria].

Pel que fa a altres tipus d’agressions, incloses les violacions, malauradament, n’estem molt allunyats d’aquesta fita. Avui mateix l’Hospital Clínic de Barcelona ha comunicat les dades de víctimes d’agressió sexual ateses des de l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2019. L’hospital ha rebut 396 víctimes entre el gener i l’octubre, un 5,3% més que el 2018. Evidentment, la majoria d’aquestes eren dones (336 patides per dones i 60 per homes) i, el que és pitjor, joves ( el 55% menors de 25 anys). Un 48% de les víctimes  van manifestar la seva intenció de no denunciar els fets ( per por o vergonya, principalment). La tendència a denunciar fa anys que va a la baixa i segons les dades presentades aquest divendres pel Clínic, en els darrers cinc anys ha caigut un 31%. Les deficiències del sistema judicial i l’exposició mediàtica són elements que ens permeten entendre les reticències de les víctimes.  Casos com el de la Manada, amb tot el ressò mediàtic, expliquen les pors i els dubtes  de les víctimes a l’hora de denunciar.  Se senten qüestionades i cal trametre’ls, sobretot,  que no han de passar per aquesta odissea soles. Per això són importants moviments com el Me too i No estás sola.

Les seqüeles psicològiques, a més de les físiques ( que estan en relació al risc de contraure malalties de transmissió sexual i/o embarassos) són greus i poden tenir llarga durada. Poden aparèixer immediatament o fins i tot anys més tard; el 60% de les víctimes pateixen  estrès agut i el 50% estrès post-traumàtic. Segons les doctores del Clínic,  l’impacte de l’agressió a la víctima pot ser de la mateixa  categoria  que el d’un atemptat terrorista.

Podeu visitar la pàgina 25 de novembre per saber més sobre aquesta data. S’hi inclouen curts i vídeos molt recomanables.

NI A L’AJUNTAMENT NI A LA COMUNITAT DE MADRID NO HI HA HAGUT COMUNICAT OFICIAL CONJUNT DE REBUIG DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE COM ES FA CADA ANY DES DEL 2004, PERQUÈ HO HA BLOQUEJAT VOX, AMB EL SEU NEGACIONISME OBSTINAT. No hi donen suport perquè no es parla de “violència intrafamiliar”.

Justament avui s’ha produït una nova mort. A Tenerife una dona de 26 anys ha estat  presumptament assassinada pel seu company de 29. Amb aquesta ja són 52 les dones mortes segons el recompte oficial ( no oblidem que en aquest no hi figuren els casos de mortes per part de desconeguts – per exemple, després de violacions- o que s’han produït fora del territori espanyol com és el cas de Cristina, la noia de Cornellà que va ser assassinada per la seva exparella a Anglaterra l’octubre passat). A les 52 oficials hi hem d’afegir 42 més.

A Barcelona l’acte institucional ha tingut lloc a les 10:30h a la Plaça Sant Jaume. S’hi ha llegit el manifest unitari . El text posa èmfasi en la importància de la visibilització i denúncia de tot tipus d’agressió cap a les dones, la necessitat de la xarxa de solidaritat cap a totes les dones que les han patit i el reconeixement a la lluita constant i incansable de tots els moviments feministes que no han parat d’explicar la veritat oculta darrera de qualsevol agressió ja que el silenci amaga la por per part d’una societat patriarcal a perdre un statu quo que situa les dones en una posició de desigualtat.

Aquesta tarda hi ha convocada una manifestació que recorrerà el Passeig de Gràcia fins a la Plaça Catalunya (18:30h)