D.E. Stevenson, una escriptora prolífica amb molt de sentit de l’humor

Va néixer el 1892 a Edimburg  on va morir el 1973; emparentada amb el famós escriptor Robert Louis Stevenson, va començar a escriure als 8 anys tot i l’oposició familiar. El seu pare fins i tot li va negar el permís per anar a la universitat.

Va escriure una prolífica obra que arriba als 50 títols. Cal destacar-hi l’ús de personatge recurrents com la Senyoreta Buncle, protagonista d’alguna de les seves novel·les i personatge secundari en algunes altres.

Poques de les seves novel·les han estat traduïdes a l’espanyol o el català. D’entre elles cal destacar El llibre de la Senyoreta Buncle (primera edició en anglès del 1934) i El matrimoni de la Senyoreta Buncle (1936) que han estat traduïts per Marta Pera Cucurull  i Anna Llisterri respectivament,  ambdós publicats per  Viena editors. Bona literatura per a un públic ampli. Tots dos són excel·lents mostres d’humor anglès. El primer és una sàtira sobre els veïns de l’autora d’una novel·la, la Buncle del títol que l’ha publicada sota pseudònim, els quals s’escandalitzen de veure’s reflectits a les pàgines d’una novel·la. S’hi reconeixen malgrat que l’autora, la senyoreta Buncle del títol ha tingut la preacaució de canviar-los el nom. Al llibre “infame” hi surten tots els clixés: les velles xafarderes, la senyoreta guapa soltera i malvada, un coronel retirat i enamoradís, un atractiu vicari aficionat al tenis, un erudit fracassat, un metge sensat, la vídua ressentida…

The Two Mrs. Abbotts, que va aparèixer el 1943, és una continuació de la trilogia no traduït encara al català.

Acomiadem Mary Higgins Clark, una de les dames del suspens

L’anomenada “Reina del suspens”, Mary Higgins Clark , va morir el 31 de gener a Florida, a l’edat de 92 anys.

Va escriure èxits tan importants en el món anglosaxó com la novel·la  On són els nens? (1975) amb més de 4 milions d’ exemplars venuts   o Acuérdate de mi – amb més de dos milions. Va esdevenir autora referent  del gènere del suspens. Va rebre prestigiosos premis i guardons nacionals i internacionals del gènere. Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema i la televisió. A més d’escriure, va tornar a estudiar i va obtenir el títol de Filosofia de la Universitat de Fordham, l’any 1979.

Quan Mary Higgins Clark va escriure el seu primer gran best seller mundial acabava de quedar viuda i mantenia sola cinc fills d’entre cinc i tretze anys. Es guanyava la vida escrivint guions radiofònics, un treball precari i mal pagat.

El seu èxit va esdevenir un cas extraordinari ja que, com llegim a l’assaig Silencios de Tillie Olsen,  al  llarg  dels segles XIX i XX la majoria de  les grans i anomenades autores són dones sense fills i de bona posició social. Per exemple: Edith Wharton, Colette,  Gabriela Mistral, Gertude Stein,  Virginia Woolf, Jane Austen o Emily Dickinson.

Com ella mateixa ha explicat, al principi va escriure els seus llibres seguint una dura disciplina: escrivia  de 5 a 7 del matí tots els dies. Quan ja es va fer milionària va poder gaudir de condicions més còmodes, però mai no va parlar si va haver de fer gaires esforços per compatibilitzar els seus rols de mare i escriptora. En tot cas, el seu primer best seller es titula  On són els nens? i girava en torn  la història d’ una dona a la qual acusen d’haver matat els seus fills.

Ha mort l’escriptora Isabel-Clara Simó

L’escriptora d’Alcoi, que patia esclerosi des de feia uns anys, ha mort aquesta matinada als 76 anys a Barcelona, la ciutat on residia. La seva trajectòria literària i personal ha estat marcada pel compromís amb els Països Catalans.  Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2017 i considerada la degana de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó deixa un extens llegat, integrat per més de 50 llibres, que ha contribuït a normalitzar i enriquir les lletres catalanes.

A l llarg de quatre dècades, ha conreat tota mena de gèneres a més de la novel·la, com ara la poesia, l’assaig, els relats, l’articulisme o els guions radiofònics. La seva obra ha estat traduïda a deu llengües. Alguns dels seus títols més celebrats són  Júlia (1983),  La salvatge –que va guanyar el premi Sant Jordi el 1993–,  el recull de relats Dones ( 1997), Amor meva (2010), Homes (2010),  Els invisibles (2013) o  Jonàs (2016), ambientada en l’actualitat a Barcelona i Nova York. Les seves dues últimes novel·les publicades el 2019 són Prime time. Irreverències i La sarbatana

A més del seu compromís amb  la llengua catalana i la llibertat, sempre va lluitar per la millora de la situació de les dones i la infància.

Amb la lectura, o relectura de les seves obres sempre perviurà en la nostra memòria.

Marie de Régnier, una dona lliure

La novel·lista, poetessa i dramaturga francesa Marie de Heredia, qui firmava les seves obres com  Gérard d’Houville (o també Gérardine, fou coneguda com Marie de Régnier després del seu matrimoni amb Henry de Régnier. Va néixer el a París i va morir el  Suresnes.

Era una dona dotada de gran bellesa i una personalitat  vital i  inquieta, tot això l’hauria portat a dur una vida sentimental i familiar agitada: va tenir diversos amants entre els quals Pierre Louÿs (pare natural del seu fill ) i Gabriele D’Annunzio.

La seva primera novel·la, L’Inconstante (1903), li reportà un gran èxit i l’encoratjà a seguir publicant.   El 1918 li va ser atorgat el Gran premi de literatura de l’Acadèmia francesa.

S’estrena properament una pel·lícula sobre Marie de Régnier. Una biografia que reivindica la vida lliure d’aquesta dona que va experimentar el sexe i el gaudi del cos, Curiosa

El Premi Nobel 2018 recau en una dona (amb un any de retard)

L’Acadèmia sueca ha fet públics avui els premis Nobel de Literatura corresponents als anys 2018 i 2019. Com és sabut, l’any passat no es va atorgar aquest Nobel per raó d’una greu crisi  en la institució  sueca després de  la dimissió de tres acadèmics  per escàndol sexual i  acusacions de filtracions. Actualment  la institució ha estat renovada en profunditat i es pretén la major transparència.

El premi Nobel corresponent a 2018 recau en l’escriptora polonesa  Olga Tokarczuk (Sulechów, Polònia, 1962) a qui l’Acadèmia ha premiat per la seva «imaginació  narrativa» i «passió  enciclopèdica».  Es una de les millors i més celebrades escriptores poloneses actuals, autora de vuit novel·les i tres llibres de relats, molts dels quals traduïts a trenta idiomes. Amb  «Los errantes» (publicada a Espanya per Anagrama) va guanyar  el Man Booker International 2018 i va ser finalista del National Book Award en la categoria de llibres traduïts. És també  una activista en defensa del medi i opositora  dels governs autoritaris que s’han succeït en el seu país en els darrers anys. Tokarczuk és ja la setena escriptora en llengua polonesa i la quinzena dona  guanyadora del Nobel entre 116 guardons. En català podem llegir Un lloc anomenat antany.

El premi Nobel 2019 és per a l’escriptor austríac Peter Handke (Griffen, Àustria, 1942) per haver desenvolupat  un treball «influent» amb «enginy lingüístic» i haver explorat la perifèria de l’experiència humana.

Una lectura de les rondalles d’Antoni M. Alcover des de la perspectiva de gènere

Maria Magdalena Gelabert-Miró (Manacor, 1964) és filòloga i escriptora. Fou  directora de la Fundació Antoni Maria Alcover de Manacor i actualment exerceix com a professora de català a IES Mossèn Alcover de Manacor. Gran coneixedora de la vida i l’obra de Mossèn Alcover, ha escrit nombrosos estudis i publicacions. Un d’aquests és Antoni M. Alcover i les dones ( Edicions Documenta Balear ). Hi estudia el model social i el poder de les dones que dibuixa Antoni M. Alcover a l’Aplec de Rondalles Mallorquines. L’assaig fou guardonat amb el Premi Mallorca d’Assaig 2018.

En l’anàlisi del model social que apareix a les seves rondalles, observem com es presenten traces d’un model matriarcal implícit i com Antoni M. Alcover fa, sovint, un tractament en positiu dels personatges femenins. Altres aspectes significatius són la reproducció de prejudicis i tòpics contra les dones, els episodis de violència.

Ha mort Toni Morrison, l’escriptora que va donar veu als negres i les dones

L’escriptora nord-americana Chloe Anthony Wofford (Lorain, Ohio, 1931), coneguda com a TONI MORRISON,  va morir ahir als  88 anys. L’obra de Morisson,  novel·la i assaig,  està centrada en la vida dels afroamericans als Estats Units, en especial  la situació de les dones negres. L’escriptora també va ser una activista pels drets civils i  destacà pel seu compromís amb la lluita contra la discriminació racial.

Fou la primera dona negra a rebre el Premi Nobel de Literatura ( el 1993) i també del Premi Pulitzer el 1987 per Beloved, un llibre que relata la història d’una esclava que troba la llibertat, però que mata la seva filla en edat infantil per salvar-la de l’esclavitud.  Altres de les seves novel·les són:  The Bluest Eye, Sula, Song of Salomon, Love i A Merci. També va ser editora de l’editorial Random House i  professora d’anglès a les universitats de Texas, Howard i a l’estatal de Nova York. Actualment exercia com a docent d’humanitats a la Universitat de Priceton.

Podem llegir les dues entrades sobre l’escriptora que hi ha al blog:

Valoracions de la novel·la SULA de Toni Morrison

Toni Morrison, Nobel de Literatura 1993

 

Lectures feministes de cara a Sant Jordi

Els clàssics:

Resultat d'imatges de el segon sexe

Resultat d'imatges de La mística de la feminitatResultat d'imatges de Chimamanda Ngozi Adichie, Todo el mundo debería ser feminista Simone de Beauvoi, El Segon  Sexe   

Betty Friedan, La mística de la feminidad

Chimamanda Ngozi Adichie,  Todo el mundo debería ser feminista 

I els actuals:

Resultat d'imatges de María Sánchez, Tierra de mujeres: Una mirada íntima y familiar al mundo rural

María Sánchez, Tierra de mujeres: Una mirada íntima y familiar al mundo rural. Un altaveu i  un espai  a totes les dones silenciades en els camps espanyols, que van haver dee renunciar a una educació i a una independència per  treballar la terra i tenir  cura de les seves famílies.

Mama desobedient

Esther Vivas, Mamà desobedient. Les implicacions del fet de ser mare, parir …

Resultat d'imatges de Michelle Dean, Agudas: Mujeres que hicieron de la opinión un arte

Michelle Dean, Agudas: Mujeres que hicieron de la opinión un arte. Una aproximació a dones  que destaquen per les seves aportacions al pensament i a les transformacions culturals del segle XX: Hannah Arendt, Joan Didion, Nora Ephron, Mary McCarthy, Dorothy Parker, Susan Sontag, Rebecca West, Janet Malcolm, Pauline Kael, Coco Chanel, Lillian Hellman o Frida Khalo.

La il·lustradora Ame Soler ( autora de Tres voltes rebel) presenta Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar.

 

Resultat d'imatges de Soraya Chemaly, Enfurecidas: Reivindicar el poder de la ira femenina.

Soraya Chemaly, Enfurecidas: Reivindicar el poder de la ira femenina. Llibre  adreçat a la dona del s.  XXI  que pretén oferir a les lectores les claus per reinterpretar la fúria i servir-se del seu poder “per  generar un canvi  positiu durador”.

feminismo para torpes-nerea perez de las heras-9788427045309

Nerea Pérez de las Heras, Feminismo para torpesAnaliza de manera crítica tots els aspectes relacionats amb el feminisme. L’autora parla de patriarcat, de clixés o dels missatges que la societat envia a les dones sobre com han de comportar-se.

 

Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2019

Resultat d'imatges de marta pessarrodona premi d'honorLa poetessa, assagista i traductora MARTA PESSARRODONA ( Terrassa, 1940) ha estat distingida amb el PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES, guardó  atorgat per ÒMNIUM CULTURAL  que celebra enguany la seva 51a edició. El premi destaca “les persones que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”.

Amb Pessarrodona, des de l’any 1969 tan sols 6 dones han rebut el premi:

Mercè Rodoreda ( 1980)

Teresà Pàmies (2001)

Montserrat Abelló ( 2008)

Maria Antònia Oliver ( 2016)

Isabel-Clara Simó ( 2017)

( Sembla que últimament es vol compensar aquesta manca de paritat)

DES D’AQUÍ, UN RECONEIXEMENT A TOTES ELLES.

Dos llibres de ficció amb la mirada posada en una nova i no tòxica masculinitat

Dos homes joves, blancs i heterosexuals signen llibres  que aborden amb ironia i humor el tema de la masculinitat en el moment actual: Iván Repila (Bilbao, 1978) la novel·la El aliado (Seix Barral) i Víctor Parkas (Sant Boi de Llobregat, 1990)   la col·lecció de relats Game Boy (Caballo de Troya).

El aliado planteja  una pregunta: pot un home ser realment feminista? I no pot fer altra cosa que assumir que per a ser-ho cal combatre el masclisme que “els ve de sèrie”. L’argument de la novel·la és el següent: un home s’enamora  d’una important  activista del moviment  feminista i replanteja la seva  percepció de la realitat des d’una perspectiva de gènere.

El joveníssim Víctor Parkas, té una mirada una mica menys autoculpabilitzadora, ja que considera que  “La gent de la meva generació tenim una motxilla menys pesant respecte al tema”.  Afirma: “Crec que ser feminista és com ser bon pare. Pots ser-ho però un mal dia tenir un atac cabró i cridar-li als teus fills. Ser feminista és saber que hi ha un sistema de privilegis de què m’estic beneficiant i que si no me’n vaig desprenent a poc a poc, estic generant opressions a un nivell més alt. L’important és la certesa que mai serem prou feministes perquè el feminisme no és un cinturó negre de karate”.