Dia de les Escriptores

El Dia de les Escriptores, impulsat des del 2016, se celebra  anualment el dilluns més proper a la data del 15 d’octubre, en commemoració de la mort de l’escriptora Santa Teresa de Jesús. Aquesta commemoració va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’associació Clásicas y Modernas i la Federació Espanyola de Dones Directives (FEDEPE) per recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el seu treball en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història.

Aquest any se celebra la quarta edició amb  un homenatge  a las escriptores hispanes i hispanoamericanes i el seu llegat cultural.  La gala, que tindrà lloc a la Biblioteca Nacional, serà conduïda  per  Elvira Lindo i el tema triat és “L’esforç quotidià de les dones”. Es llegiran fragments d’obres de les escriptores: Teresa de Jesús, Rosalía de Castro, Dulce María Loynaz, Blanca Varela, Errose Bustintza (Mañariko), Elena Fortún, Sor Juana Inés de la Cruz, Ana María Matute, Josefina Carabias, Pura Vázquez, Luisa Carnés, Gloria Fuertes, Mercè Rodoreda, Idea  Vilariño, Circe Maia, Emilia Pardo Bazán, Victorina Durán, Ida Vitale, Carmen Baroja i Nessi i Concha Méndez. L’acte serà retransmès en directe pel canal de YouTube de la Biblioteca.

Pel que fa a Catalunya,  l’Institut Català de les Dones, en el Dia de les Escriptores vol reivindicar  el reconeixement de les dones escriptores i recordar que només a 6 dones se’ls ha concedit el Premi d’Honor de les Lletres catalanes. L’ajuntament de Barcelona, sota el lema Esforçades celebrarà un acte a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya, coordinat per M. Àngels Cabré, que consistirà en la lectura contínua de textos escrits per dones, per part d’escriptores, periodistes i actrius.

 

 

La poeta nord-americana Louise Glück, premi Nobel de Literatura 2020

L’Acadèmia Sueca acaba de fer públic que la poeta LOUISE GLÜCK ha rebut el guardó més prestigiós del món i el més ben dotat, amb gairebé 850.000 euros. Ella no estava entre els 5 favorits d’enguany, entre els quals Javier Marías. L’Acadèmia sueca distingeix  l’autora per  «la seva  inconfusible veu poètica, que amb una bellesa  austera fa universal l’existència individual».

Glück va néixer a Nova York el 1943. Va guanyar el  Premi Pulitzer de poesia el 1993 pel seu poemari The Wild Iris. Ha rebut també el National Book Critics Circle Award per Triumph of Achilles, el Premi de l’Acadèmia  Americana de Poetes per Firstborn, i  nombroses beques Guggenheim. Actualment viu a Cambridge, Massachusetts, i es dedica a docència al departament de llengua anglesa del Williams College. Paral·lelament, imparteix classes a la Universidad de Yale. La infantesa i la vida familiar són dos dels temes centrals de les seves obres.

La seva obra consta d’11 llibres de poesia entre els quals, a més dels citats, cal incloure Averno, The seven ages, Vita Nova, Ararat entre d’altres. També ha publicat una col·lecció d’assaigs, Proofs and Theories: Essays on Poetry  que va rebre el PEN Martha Albrand Award for Nonfiction.

El 2017 l’editorial Edicions del Buc (València) va publicar un poemari seu, el primer en català, Nit fidel i virtuosa   (traducció de Núria Busquets)

 

Carmelina Sánchez-Cutillas, una altra dona a destacar

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua celebra l’any Carmelina Sánchez-Cutillas per a divulgar la vida i l’obra d’aquesta autora, nascuda a Madrid el 1927, però que escrivia i parlava en català.
Poetessa, narradora, historiadora… , és la gran escriptora valenciana del segle XX, a l’alçada d’autors valencians molt més coneguts com Vicent Andrés-Estellés o Joan Fuster. Una bona part de l’obra de Sánchez-Cutillas encara resta inèdita, alguna ens ha arribat autoeditada, i unes altres perquè es presentava a concursos on sempre la reconeixien, però poques vegades la premiaven; en tot cas, amb paraules d’especilistes que la coneixen bé, la seva obra poètica és exquisida, amb temes constants que la travessen com la reflexió sobre la seva condició de dona, el pas del temps, la identitat col·lectiva i el compromís amb la terra i el mar que sent com a pròpies. Afincada a València, on va morir el 2009, va fer seva la llengua de la terra que l’acollia.  Alguns estudiosos situen la seva narrativa en el grup de Mercè Rodoreda (novel·la psicològica de base realista, protagonisme femení…) Maria Àngels Francès, professora de la Universitat d’Alacant i una de les comissàries de l’exposició itinerant sobre Carmelina, considera que la trajectòria de l’autora és excepcional per diversos motius: ‘Per la tria lingüística que fa per a la creació literària, quasi íntegrament en valencià; perquè reivindica un espai propi en la casa, com recomana Virginia Woolf; i, simbòlicament, en el panorama intel·lectual del moment, on mira d’obrir-se camí malgrat l’hostilitat de l’ambient.’ Hi coincideix Maribel Guardiola, també professora de la mateixa universitat, qui,  entre més atributs, considera Carmelina Sánchez-Cutillas una dona precursora i molt avançada al seu temps i encara que ella no es considerava feminista, la seva obra i la seva manera de viure ( fumava en públic,  es pintava el llavis de vermell, freqüentava tertúlies, rebuscava en biblioteques, comprava en llibreries de vell… ) sí ho eren.
Carmelina Sánchez-Cutillas és una gran desconeguda, encara, en l’àmbit lingüístic català. I ho és malgrat  que l’any 1975 va impactar el jurat dels Premis Octubre amb Matèria de Bretanya, una novel·la que l’autora anomena  ‘successió de quadrets’.

A partir de la influència rebuda d’un avi erudit que la  va obligar a anar a costura per avesar-se al valencià i la duia a tertúlies d’intel-lectuals, ella es forjà una identitat pròpia i una opció de vida. Esdevingué una especialista en història de la Corona d’Aragó i literatura medieval cosa que es traduí en el seu afany per divulgar aquestes disciplines en publicacions i ponències en congressos així com en col·laboracions en la premsa de l’època on publicà articles de divulgació de temàtica històrica i, una sèrie de semblances de figures històriques femenines que responen al seu interès per la història de les dones com ara Violant d’Hongria. És per aquest interès per tot allò que no interessa els acadèmics del seu temps que podem afirmar que la seva obra té una profunda consciència de gènere que es manifesta en estratègies de recuperació de la memòria de les dones i en una poètica rebel·lia contra la ideologia patriarcal i la reivindicació de la identitat pròpia.

L’AVL dedica cada any a un escriptor des del 2004. Fins ara només una altra dona, Sor Isabel de Villena, n’havia estat protagonista. Les circumstàncies especials d’enguany han obligat a retardar-ne tots els actes prevists i a continuar celebrant Carmelina Sánchez-Cutillas durant tot el 2021. Entre d’altres actes, s’han programat conferències, una exposició itinerant, la reedició commemorativa de Matèria de Bretanya i l’elaboració de material didàctic per  tal d’acostar l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas a un públic jove.
Luis del Romero, un dels quatre fills de Carmelina Sánchez-Cutillas, ha publicat recentment el llibre La meua cambra més estimada, a l’editorial Vincle, en referència a la sala més gran de la casa que va convertir en el seu despatx, un espai que només compartia amb més de dos mil llibres, la màquina d’escriure, el tabac i una calavera.

D.E. Stevenson, una escriptora prolífica amb molt de sentit de l’humor

Va néixer el 1892 a Edimburg  on va morir el 1973; emparentada amb el famós escriptor Robert Louis Stevenson, va començar a escriure als 8 anys tot i l’oposició familiar. El seu pare fins i tot li va negar el permís per anar a la universitat.

Va escriure una prolífica obra que arriba als 50 títols. Cal destacar-hi l’ús de personatge recurrents com la Senyoreta Buncle, protagonista d’alguna de les seves novel·les i personatge secundari en algunes altres.

Poques de les seves novel·les han estat traduïdes a l’espanyol o el català. D’entre elles cal destacar El llibre de la Senyoreta Buncle (primera edició en anglès del 1934) i El matrimoni de la Senyoreta Buncle (1936) que han estat traduïts per Marta Pera Cucurull  i Anna Llisterri respectivament,  ambdós publicats per  Viena editors. Bona literatura per a un públic ampli. Tots dos són excel·lents mostres d’humor anglès. El primer és una sàtira sobre els veïns de l’autora d’una novel·la, la Buncle del títol que l’ha publicada sota pseudònim, els quals s’escandalitzen de veure’s reflectits a les pàgines d’una novel·la. S’hi reconeixen malgrat que l’autora, la senyoreta Buncle del títol ha tingut la preacaució de canviar-los el nom. Al llibre “infame” hi surten tots els clixés: les velles xafarderes, la senyoreta guapa soltera i malvada, un coronel retirat i enamoradís, un atractiu vicari aficionat al tenis, un erudit fracassat, un metge sensat, la vídua ressentida…

The Two Mrs. Abbotts, que va aparèixer el 1943, és una continuació de la trilogia no traduït encara al català.

Acomiadem Mary Higgins Clark, una de les dames del suspens

L’anomenada “Reina del suspens”, Mary Higgins Clark , va morir el 31 de gener a Florida, a l’edat de 92 anys.

Va escriure èxits tan importants en el món anglosaxó com la novel·la  On són els nens? (1975) amb més de 4 milions d’ exemplars venuts   o Acuérdate de mi – amb més de dos milions. Va esdevenir autora referent  del gènere del suspens. Va rebre prestigiosos premis i guardons nacionals i internacionals del gènere. Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema i la televisió. A més d’escriure, va tornar a estudiar i va obtenir el títol de Filosofia de la Universitat de Fordham, l’any 1979.

Quan Mary Higgins Clark va escriure el seu primer gran best seller mundial acabava de quedar viuda i mantenia sola cinc fills d’entre cinc i tretze anys. Es guanyava la vida escrivint guions radiofònics, un treball precari i mal pagat.

El seu èxit va esdevenir un cas extraordinari ja que, com llegim a l’assaig Silencios de Tillie Olsen,  al  llarg  dels segles XIX i XX la majoria de  les grans i anomenades autores són dones sense fills i de bona posició social. Per exemple: Edith Wharton, Colette,  Gabriela Mistral, Gertude Stein,  Virginia Woolf, Jane Austen o Emily Dickinson.

Com ella mateixa ha explicat, al principi va escriure els seus llibres seguint una dura disciplina: escrivia  de 5 a 7 del matí tots els dies. Quan ja es va fer milionària va poder gaudir de condicions més còmodes, però mai no va parlar si va haver de fer gaires esforços per compatibilitzar els seus rols de mare i escriptora. En tot cas, el seu primer best seller es titula  On són els nens? i girava en torn  la història d’ una dona a la qual acusen d’haver matat els seus fills.

Ha mort l’escriptora Isabel-Clara Simó

L’escriptora d’Alcoi, que patia esclerosi des de feia uns anys, ha mort aquesta matinada als 76 anys a Barcelona, la ciutat on residia. La seva trajectòria literària i personal ha estat marcada pel compromís amb els Països Catalans.  Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2017 i considerada la degana de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó deixa un extens llegat, integrat per més de 50 llibres, que ha contribuït a normalitzar i enriquir les lletres catalanes.

A l llarg de quatre dècades, ha conreat tota mena de gèneres a més de la novel·la, com ara la poesia, l’assaig, els relats, l’articulisme o els guions radiofònics. La seva obra ha estat traduïda a deu llengües. Alguns dels seus títols més celebrats són  Júlia (1983),  La salvatge –que va guanyar el premi Sant Jordi el 1993–,  el recull de relats Dones ( 1997), Amor meva (2010), Homes (2010),  Els invisibles (2013) o  Jonàs (2016), ambientada en l’actualitat a Barcelona i Nova York. Les seves dues últimes novel·les publicades el 2019 són Prime time. Irreverències i La sarbatana

A més del seu compromís amb  la llengua catalana i la llibertat, sempre va lluitar per la millora de la situació de les dones i la infància.

Amb la lectura, o relectura de les seves obres sempre perviurà en la nostra memòria.

Marie de Régnier, una dona lliure

La novel·lista, poetessa i dramaturga francesa Marie de Heredia, qui firmava les seves obres com  Gérard d’Houville (o també Gérardine, fou coneguda com Marie de Régnier després del seu matrimoni amb Henry de Régnier. Va néixer el a París i va morir el  Suresnes.

Era una dona dotada de gran bellesa i una personalitat  vital i  inquieta, tot això l’hauria portat a dur una vida sentimental i familiar agitada: va tenir diversos amants entre els quals Pierre Louÿs (pare natural del seu fill ) i Gabriele D’Annunzio.

La seva primera novel·la, L’Inconstante (1903), li reportà un gran èxit i l’encoratjà a seguir publicant.   El 1918 li va ser atorgat el Gran premi de literatura de l’Acadèmia francesa.

S’estrena properament una pel·lícula sobre Marie de Régnier. Una biografia que reivindica la vida lliure d’aquesta dona que va experimentar el sexe i el gaudi del cos, Curiosa

El Premi Nobel 2018 recau en una dona (amb un any de retard)

L’Acadèmia sueca ha fet públics avui els premis Nobel de Literatura corresponents als anys 2018 i 2019. Com és sabut, l’any passat no es va atorgar aquest Nobel per raó d’una greu crisi  en la institució  sueca després de  la dimissió de tres acadèmics  per escàndol sexual i  acusacions de filtracions. Actualment  la institució ha estat renovada en profunditat i es pretén la major transparència.

El premi Nobel corresponent a 2018 recau en l’escriptora polonesa  Olga Tokarczuk (Sulechów, Polònia, 1962) a qui l’Acadèmia ha premiat per la seva «imaginació  narrativa» i «passió  enciclopèdica».  Es una de les millors i més celebrades escriptores poloneses actuals, autora de vuit novel·les i tres llibres de relats, molts dels quals traduïts a trenta idiomes. Amb  «Los errantes» (publicada a Espanya per Anagrama) va guanyar  el Man Booker International 2018 i va ser finalista del National Book Award en la categoria de llibres traduïts. És també  una activista en defensa del medi i opositora  dels governs autoritaris que s’han succeït en el seu país en els darrers anys. Tokarczuk és ja la setena escriptora en llengua polonesa i la quinzena dona  guanyadora del Nobel entre 116 guardons. En català podem llegir Un lloc anomenat antany.

El premi Nobel 2019 és per a l’escriptor austríac Peter Handke (Griffen, Àustria, 1942) per haver desenvolupat  un treball «influent» amb «enginy lingüístic» i haver explorat la perifèria de l’experiència humana.

Una lectura de les rondalles d’Antoni M. Alcover des de la perspectiva de gènere

Maria Magdalena Gelabert-Miró (Manacor, 1964) és filòloga i escriptora. Fou  directora de la Fundació Antoni Maria Alcover de Manacor i actualment exerceix com a professora de català a IES Mossèn Alcover de Manacor. Gran coneixedora de la vida i l’obra de Mossèn Alcover, ha escrit nombrosos estudis i publicacions. Un d’aquests és Antoni M. Alcover i les dones ( Edicions Documenta Balear ). Hi estudia el model social i el poder de les dones que dibuixa Antoni M. Alcover a l’Aplec de Rondalles Mallorquines. L’assaig fou guardonat amb el Premi Mallorca d’Assaig 2018.

En l’anàlisi del model social que apareix a les seves rondalles, observem com es presenten traces d’un model matriarcal implícit i com Antoni M. Alcover fa, sovint, un tractament en positiu dels personatges femenins. Altres aspectes significatius són la reproducció de prejudicis i tòpics contra les dones, els episodis de violència.

Ha mort Toni Morrison, l’escriptora que va donar veu als negres i les dones

L’escriptora nord-americana Chloe Anthony Wofford (Lorain, Ohio, 1931), coneguda com a TONI MORRISON,  va morir ahir als  88 anys. L’obra de Morisson,  novel·la i assaig,  està centrada en la vida dels afroamericans als Estats Units, en especial  la situació de les dones negres. L’escriptora també va ser una activista pels drets civils i  destacà pel seu compromís amb la lluita contra la discriminació racial.

Fou la primera dona negra a rebre el Premi Nobel de Literatura ( el 1993) i també del Premi Pulitzer el 1987 per Beloved, un llibre que relata la història d’una esclava que troba la llibertat, però que mata la seva filla en edat infantil per salvar-la de l’esclavitud.  Altres de les seves novel·les són:  The Bluest Eye, Sula, Song of Salomon, Love i A Merci. També va ser editora de l’editorial Random House i  professora d’anglès a les universitats de Texas, Howard i a l’estatal de Nova York. Actualment exercia com a docent d’humanitats a la Universitat de Priceton.

Podem llegir les dues entrades sobre l’escriptora que hi ha al blog:

Valoracions de la novel·la SULA de Toni Morrison

Toni Morrison, Nobel de Literatura 1993