Clotilde Cerdà i Boix (Barcelona 1861- Santa Cruz de Tenerife, 1926) era filla repudiada de l’arquitecte Idelfons Cerdà ( sembla ser que va néixer d’un afer extramatrimonial de la mare, Clotilde Bosch, una dona lliure i progressista) Tot i així, va iniciar junt amb la progenitora una vida de viatges arreu del món, ben prematurament excel·lí com a concertista d’arpa amb el pseudònim d’Esmeralda Cervantes i esdevingué activista sociopolítica defensora de les dones i l’abolició de l’esclavitud. A Cuba va significar-se a favor de la independència, cosa que l’enemistat amb els centres de poder. De retorn a Barcelona, amb 24 anys obrí una Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la dona amb seu a les golfes del Gran Hotel Continental a Rambla de Canaletes, n. 10. Aquesta fou una institució pionera dirigida sobretot a dones obreres, però la manca de subvencions la van obligar a tancar dos anys després de l’obertura. Es dedicà posteriorment a ensenyar arpa i piano i, ja casada, s’establí definitivament a Tenerife, on va morir.
He conegut aquesta dona per un article a La Vanguardia escrit amb motiu de l’exposició sobre el personatge al Palau Robert Clotilde Cerdà/ Esmeralda Cervantes, una donant davant d’una època
L’exposició (22 de juliol- 4 d’octubre, sala 2) té com a comissària la professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona Lorena Fuster i pretén recuperar la figura d’una extraordinària concertista d’arpa, compositora, escriptora i activista en defensa dels drets de les dones i dels sectors més explotats, compromesa amb l’abolició de formes de violència del seu temps: la guerra, la dominació, l’esclavatge i la pena capital. Amb l’exposició es vol reivindicar la necessitat de continuar recuperant el llegat oblidat de Clotilde Cerdà que abasta des de la composició d’obres musicals fins a l’escriptura d’assajos i articles, com també activitats d’editora i directora de revistes culturals i literàries i encara, com diu Fuster, posar de manifest la seva perspectiva filosòfica pionera. El rescat actual de Clotilde Cerdà comença amb la troballa d’un àlbum (360 documents: fotos, diplomes, poemes, il·lustracions, cartes…) que la Biblioteca de Catalunya va adquirir a un antiquari de Naumburg (Alemanya).
A una illa interior de Barcelona a la qual s’hi accedeix des del carrer Marina hi ha un jardí que porta el seu nom, però ella segueix sent una gran desconeguda. La placa que du el seu nom és tan deteriorada com el seu record.