Cal reconèixer també les fites aconseguides per les dones esportistes, Malin Möstrom

Möstrom, primera mujer en recibir el premio One ClubL’Athletic de Bilbao ha decidit trencar una barrera de gènere i atorgar el trofeu One Club a la futbolista sueca Malin Möstrom. La jugadora esdevé la primera dona a rebre el guardó  que premia la fidelitat a uns colors i que l’entitat concedeix a aquells  esportistes que han militat en un sol  equip  al  llarg  de la seva carrera. El nom de Möstrom  serà al  costat  dels de futbolistes homes com  Carles Puyol, Matt Le Tissier, Paolo Maldini i  Sepp Maier.

El guardó reconeix  la gran trajectòria de la futbolista sueca, des de 1995 fins a l’any en què es retirà, a  finals de 2006,  a l’ Umea IK amb el qual va guanyar dues Lligues de Campions. També va ser 13 vegades internacional.

A partir d’aquesta temporada, l’Athletic lliurarà el seu  premi  a un home i a una dona i canviarà la denominació  que ha tingut fins ara eliminant el gènere: de ser  One Club Man a One Club.

Aquesta  és una més de les moltes passes que cal fer en el camí de la igualtat en l’esport. 

Lectures feministes de cara a Sant Jordi

Els clàssics:

Resultat d'imatges de el segon sexe

Resultat d'imatges de La mística de la feminitatResultat d'imatges de Chimamanda Ngozi Adichie, Todo el mundo debería ser feminista Simone de Beauvoi, El Segon  Sexe   

Betty Friedan, La mística de la feminidad

Chimamanda Ngozi Adichie,  Todo el mundo debería ser feminista 

I els actuals:

Resultat d'imatges de María Sánchez, Tierra de mujeres: Una mirada íntima y familiar al mundo rural

María Sánchez, Tierra de mujeres: Una mirada íntima y familiar al mundo rural. Un altaveu i  un espai  a totes les dones silenciades en els camps espanyols, que van haver dee renunciar a una educació i a una independència per  treballar la terra i tenir  cura de les seves famílies.

Mama desobedient

Esther Vivas, Mamà desobedient. Les implicacions del fet de ser mare, parir …

Resultat d'imatges de Michelle Dean, Agudas: Mujeres que hicieron de la opinión un arte

Michelle Dean, Agudas: Mujeres que hicieron de la opinión un arte. Una aproximació a dones  que destaquen per les seves aportacions al pensament i a les transformacions culturals del segle XX: Hannah Arendt, Joan Didion, Nora Ephron, Mary McCarthy, Dorothy Parker, Susan Sontag, Rebecca West, Janet Malcolm, Pauline Kael, Coco Chanel, Lillian Hellman o Frida Khalo.

La il·lustradora Ame Soler ( autora de Tres voltes rebel) presenta Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar.

 

Resultat d'imatges de Soraya Chemaly, Enfurecidas: Reivindicar el poder de la ira femenina.

Soraya Chemaly, Enfurecidas: Reivindicar el poder de la ira femenina. Llibre  adreçat a la dona del s.  XXI  que pretén oferir a les lectores les claus per reinterpretar la fúria i servir-se del seu poder “per  generar un canvi  positiu durador”.

feminismo para torpes-nerea perez de las heras-9788427045309

Nerea Pérez de las Heras, Feminismo para torpesAnaliza de manera crítica tots els aspectes relacionats amb el feminisme. L’autora parla de patriarcat, de clixés o dels missatges que la societat envia a les dones sobre com han de comportar-se.

 

Denunciem pràctiques que discriminen les dones des d’abans de néixer

Segons  un ampli  estudi  internacional publicat a la revista científica nord-americana PNAS, la relació  entre els sexes en néixer s’ha desequilibrat al món  a les últimes dècades com a conseqüència de la possibilitat de recórrer a l’avortament  selectiu, que en un país com la Xina va superar  les 800.000 durant  l’any 2017, últim  període contemplat. Les nenes són avortades per la preferència dels fills homes  i la disponibilitat de tecnologia de diagnòstic prenatal.

Entre 1970 i 2017 (37 anys), hi ha  un grup  de 12 de països (Albània, Armènia, Azerbaidjan, Xina, Geòrgia, Hong Kong, Índia, Corea del Sud, Montenegro, Taiwan, Tunísia i Vietnam) “amb  una evidència estadística sòlida” de pràctiques d’avortament selectiu. En aquests quasi quatre dècades es van  produir a tot el món  23,1 milions d’avortaments selectius de nenes, la majoria a la Xina (11,9 milions, i Índia, 10,6 milions). Durant el 2017, l’ estimació  per a la Xina va ser  de 863.000 casos, i a l’ Índia de 671.000.

Els autors de l’estudi, Fengqing Chao (Universitat de Singapur), Patrick Gerland (Nacions Unides), Alex R. Cook (Universitat de Singapur) i Leontine Alkema (Universitat de Massachusetts) s’han basat en sistemes de registres civils, censos i enquestes dels diferents països avaluats.

Una jove investigadora esdevé una celebritat per la seva feina científica, Katie Bouman

Katie Bouman  és la jove enginyera (doctora en Enginyera Elèctrica i Ciències de la Computació pel MIT)  que va liderar l’equip encarregat de desenvolupar l’algoritme que ha fet possible la primera imatge del forat negre  que tots vàrem veure  la setmana passada, passant  les dades dels radiotelescopis a la imatge. La doctora Bouman treballava en l’algoritme  des de 3 anys enrere quan encara era estudiant al MIT. Ara és professora d’una altra important  universitat científica del EEUU, l’Institut de Tecnologia de Califòrnia ( Caltech )

Les xarxes va començar a bullir: que si no n’hi havia per tant!, que si ella només és una més de l’equip!, fins i tot, que en realitat és obra d’un científic!!! …. ( per cert, aquest, molt elegant  ho ha desmentit) … Inimaginable si la proesa hagués estat liderada per un home.

Que s’hi acostumin perquè això és imparable!!!

Tot i que de dones que han fet proeses sempre n’hi ha hagut: recordem que Margaret Hamilton fou l’enginyera de sistemes, matemàtica i científica computacional, també del MIT, que va posar l’home a la lluna desenvolupant el software que el juliol de 1969 va fer arribar l’Apol·lo 11 a la Lluna, tot i que la seva participació en la gesta es va veure eclipsada per l’astronauta Neil Armstrong.

Ha mort la sempre lluitadora Neus Català. No oblidem mai el seu viatge a l’horror

Resultat d'imatges de neus catalLa presa 27.534 en Ravensbrück y 50.446 en Holleischen

Neus Català i Pallejà (Els Guiamets, 1915- 2019), va ser membre de les Joventuts  del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la darrera supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. És un símbol de la lluita de la defensa de la igualtat,  les llibertats, la memòria històrica i les dones.

El 1939  va haver d’emprendre el camí de l’exili; no ho va fer sola: la acompanyaven  180 nens orfes de la colònia “Las Acacias”  de Premià de Dalt que estaven al seu càrrec (  anomenats «nens de Negrín») . A la França ocupada, col·laborà juntament amb el seu marit, l’occità Albert Roger,  en activitats de la Resistència. Fou denunciada a les autoritats nazis, va ser detinguda, juntament amb el seu marit, el 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges i deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l’armament. Allà juntament amb altres dones boicotejava l’elaboració de les armes (inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d’armament) Un cop alliberada, tornà a França, on prosseguí  la lluita clandestina contra el franquisme ( des del PSUC i la Unió de Dones de Catalunya)  i  presidí l’Amical de Ravensbrück ( que Neu va anomenar sempre “el món dels morts”)

Resultat d'imatges de neus catalNo va poder tornar a Catalunya fins després de mort el dictador ( el seu segon marit, també comunista i significat lluitador per la república,  era condemnat a mort per no haver-se presentat a judici) .  Tot i que al camp d’extermini va rebre tractaments per retirar-li la menstruació ( així ho feien per tal que fossin més productives) i creia que no podria tenir fills, l’any 1952 va tenir una filla i posteriorment un fill.

Fins al mateix moment de la mort ha dedicat la seva vida a lluitar contra l’oblit. Tot i que ja en vida va ser objecte de molts homenatges i reconeixements ( la seva vida i obra va ser començada a ser coneguda gràcies a l’escriptora  Montserrat Roig, qui va interessar-se per la història dels catalans deportats als camps nazi ) CAL QUE SEGUIM TRANSMETENT EL SEU EXEMPLE I MANTENINT VIU EL RECORD DE LA SEVA HISTÒRIA QUE ÉS LA D’INCOMPTABLES VÍCTIMES DE LA MANCA DE DIÀLEG I LA IMPOSICIÓ DE LA BARBÀRIE. 

Francesca Bonnemaison, la pedagoga que veia la lectura com l’auxiliar més valuós de la instrucció

Francesca Bonnemaison –Barcelona,  12 d’abril del 1872 –   12 d’octubre del 1949–  va convertir la biblioteca de la parròquia en la primera biblioteca per a noies obreres, la Biblioteca Popular de la Dona (1909).

Es va casar amb  Narcís Verdaguer, advocat i polític cosí de mossèn Cinto,  i  es va comprometre amb la Lliga Regionalista. Va fundar la secció femenina del partit i es va haver d’exiliar durant la guerra. Tot i que era partidària de la formació de les dones, la seva ideologia  conservadora reduïa aquestes als  rols rígids d’esposa i mare. L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona enfocava l’educació i la promoció de la dona des del catalanisme i el catolicisme social. Això no obstant, en un moment en què les dones no tenien accés a la universitat, Bonnemaison  va fer possible que dones de tota condició social,  de forma gratuïta, podien llegir novel·les, assajos o llibres especialitzats, estudiar de la mà dels millors experts, assistir a conferències o fins i tot aprendre idiomes o matèries tècniques i científiques.  També va incorporar l’esport: les dones aprenien a nedar; i  va proporcionar feina a milers de dones gràcies a una borsa de treball. Per fer difusió de la Institució, la Francesca es va encarregar de dues revistes, Claror i Vida Social Femenina, i un programa de radio quinzenal. Com era habitual a l’època signava els escrits amb un pseudònim: Franar ( de Francesca i Narcís)

Quan va  ser proclamada  la República s’implicà en la vida política participant en les campanyes a favor del vot femení. Quan retornà de l’exili es desvinResultat d'imatges de francesca bonnemaisonculà del seu projecte,  que va caure en mans de la Sección Femenina de Falange.

Actualment hi ha un centre cultural amb el seu nom, LA BONNE,  i una biblioteca de la Diputació de Barcelona amb un fons extraordinari.

Francesca de Bonnemaison va servir Maria Aurèlia Capmany  per al personatge Paquita Reinal ( Francesca Bertolozzi) de la novel·la Feliçment, jo soc una dona  (1969) que vol adoctrinar la protagonista, Carola Milà ( Carmina Torres) i fer-la participar en aquest feminisme conservador.

Imagen del registro

El maig del 1935 Francesca de Bonnemaison    escrivia a la revista Claror: “Les dones cal que siguem cultivades, intel·ligents, fortes, gentils, elegants, abnegades i sofertes, alegres i resignades en el més alt concepte d’aquest mot”.

Alaa Salah, la jove que ha esdevingut icona de les protestes a Sudan

Aquesta estudiant d’Arquitectura i Enginyeria a la Universitat Internacional de Sudan a Jartum, vestida de blanc, va pujar al sostre d’un cotxe en front del quarter general de les Forces Armades,  per “parlar al poble, condemnar el racisme i el tribalisme”. La imatge s’ha viralitzat i la noia ha estat anomenada “Kandaka” o “la reina núbia” per la seva silueta i la forma de vestir. Alaa vol reafirmar el paper de la dona en les protestes contra el govern. només té 22 anys i molt camí per córrer,

 

‘La filla de Vercingetòrix’

Aquest és el títol de l’últim volum (el 38) de la sèrie protagonitzada per Astèrix i Obèlix que reivindica el rol de la dona. El volum veurà la llum el proper octubre.  La filla del llegendari  cap gal  Vercingetórix és una adolescent  rebel que arribarà una nit al petit poble i és buscada per Juli Cèsar i els seus legionaris. Els seus creadors  (el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant  Didier Conrad) han anunciat l’arribada d’aquest nou personatge al poblat gal tot coincidint  amb   l’aniversari  dels 60 anys del còmic i els 30  d’inauguració del parc temàtic dedicat al món Astèrix i Obèlix,  ubicat als afores de París.

També amb motiu de l’efemèride, sortiran monedes de dos euros amb  el rostre dels personatges de la saga i el servei francès de correus traurà una sèrie de segells.

El còmic va ser publicat per primer cop a les pàgines de la revista ‘Pilote’ el 29 de octubre de 1959 i va ser creat  per René Goscinny i Albert Uderzo.

100 Dones Catalanes, inspiracions creatives

Aquest llibre d’ Antoni Gelonch Viladegut  recull els pensaments de cent catalanes que han reflexionat sobre l’art, el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística. Des del segle XIX fins als nostres dies. Des de Rosa Sensat fins a Txell Bonet, passant per Caterina Albert, Aurora Bertrana, Montserrat Roig, Sol Picó, Natza Farré i Lita Cabellut, entre moltes altres.

Un centenar de textos seleccionats que  ens fan pensar sobre el fet artístic i sobre l’art de viure. Dones que han marcat el seu temps i que han alçat la veu per fer evolucionar la societat.

L’autor parlarà del llibre dijous, 11 d’abril ( 19 h) a l’Espai Òmnium  de Manresa,  en un acte presentat per la periodista Anna Vilajosana o coorganitzat amb DEIM (Dones Emprenedores).

L’any passat el mateix autor va publicar 100 Dones, 100 Inspiracions creativesen la mateixa editorial Viena amb reflexions sobre el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística amb dones significatives de cultures d’arreu del món.  les cultures i les llen