No calen més comentaris. Els quatre homes preparen les seves intervencions i les dones preparen el plató. !!!!
Mes: abril de 2019
Cal reconèixer també les fites aconseguides per les dones esportistes, Malin Möstrom
L’Athletic de Bilbao ha decidit trencar una barrera de gènere i atorgar el trofeu One Club a la futbolista sueca Malin Möstrom. La jugadora esdevé la primera dona a rebre el guardó que premia la fidelitat a uns colors i que l’entitat concedeix a aquells esportistes que han militat en un sol equip al llarg de la seva carrera. El nom de Möstrom serà al costat dels de futbolistes homes com Carles Puyol, Matt Le Tissier, Paolo Maldini i Sepp Maier.
El guardó reconeix la gran trajectòria de la futbolista sueca, des de 1995 fins a l’any en què es retirà, a finals de 2006, a l’ Umea IK amb el qual va guanyar dues Lligues de Campions. També va ser 13 vegades internacional.
A partir d’aquesta temporada, l’Athletic lliurarà el seu premi a un home i a una dona i canviarà la denominació que ha tingut fins ara eliminant el gènere: de ser One Club Man a One Club.
Aquesta és una més de les moltes passes que cal fer en el camí de la igualtat en l’esport.
Lectures feministes de cara a Sant Jordi
Els clàssics:
Simone de Beauvoir, El Segon Sexe
Betty Friedan, La mística de la feminidad
Chimamanda Ngozi Adichie, Todo el mundo debería ser feminista
I els actuals:
María Sánchez, Tierra de mujeres: Una mirada íntima y familiar al mundo rural. Un altaveu i un espai a totes les dones silenciades en els camps espanyols, que van haver dee renunciar a una educació i a una independència per treballar la terra i tenir cura de les seves famílies.
Esther Vivas, Mamà desobedient. Les implicacions del fet de ser mare, parir …
Michelle Dean, Agudas: Mujeres que hicieron de la opinión un arte. Una aproximació a dones que destaquen per les seves aportacions al pensament i a les transformacions culturals del segle XX: Hannah Arendt, Joan Didion, Nora Ephron, Mary McCarthy, Dorothy Parker, Susan Sontag, Rebecca West, Janet Malcolm, Pauline Kael, Coco Chanel, Lillian Hellman o Frida Khalo.
La il·lustradora Ame Soler ( autora de Tres voltes rebel) presenta Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar.
Soraya Chemaly, Enfurecidas: Reivindicar el poder de la ira femenina. Llibre adreçat a la dona del s. XXI que pretén oferir a les lectores les claus per reinterpretar la fúria i servir-se del seu poder “per generar un canvi positiu durador”.
Nerea Pérez de las Heras, Feminismo para torpes. Analiza de manera crítica tots els aspectes relacionats amb el feminisme. L’autora parla de patriarcat, de clixés o dels missatges que la societat envia a les dones sobre com han de comportar-se.
Denunciem pràctiques que discriminen les dones des d’abans de néixer
Segons un ampli estudi internacional publicat a la revista científica nord-americana PNAS, la relació entre els sexes en néixer s’ha desequilibrat al món a les últimes dècades com a conseqüència de la possibilitat de recórrer a l’avortament selectiu, que en un país com la Xina va superar les 800.000 durant l’any 2017, últim període contemplat. Les nenes són avortades per la preferència dels fills homes i la disponibilitat de tecnologia de diagnòstic prenatal.
Entre 1970 i 2017 (37 anys), hi ha un grup de 12 de països (Albània, Armènia, Azerbaidjan, Xina, Geòrgia, Hong Kong, Índia, Corea del Sud, Montenegro, Taiwan, Tunísia i Vietnam) “amb una evidència estadística sòlida” de pràctiques d’avortament selectiu. En aquests quasi quatre dècades es van produir a tot el món 23,1 milions d’avortaments selectius de nenes, la majoria a la Xina (11,9 milions, i Índia, 10,6 milions). Durant el 2017, l’ estimació per a la Xina va ser de 863.000 casos, i a l’ Índia de 671.000.
Els autors de l’estudi, Fengqing Chao (Universitat de Singapur), Patrick Gerland (Nacions Unides), Alex R. Cook (Universitat de Singapur) i Leontine Alkema (Universitat de Massachusetts) s’han basat en sistemes de registres civils, censos i enquestes dels diferents països avaluats.
Una jove investigadora esdevé una celebritat per la seva feina científica, Katie Bouman
Katie Bouman és la jove enginyera (doctora en Enginyera Elèctrica i Ciències de la Computació pel MIT) que va liderar l’equip encarregat de desenvolupar l’algoritme que ha fet possible la primera imatge del forat negre que tots vàrem veure la setmana passada, passant les dades dels radiotelescopis a la imatge. La doctora Bouman treballava en l’algoritme des de 3 anys enrere quan encara era estudiant al MIT. Ara és professora d’una altra important universitat científica del EEUU, l’Institut de Tecnologia de Califòrnia ( Caltech )
Les xarxes va començar a bullir: que si no n’hi havia per tant!, que si ella només és una més de l’equip!, fins i tot, que en realitat és obra d’un científic!!! …. ( per cert, aquest, molt elegant ho ha desmentit) … Inimaginable si la proesa hagués estat liderada per un home.
Que s’hi acostumin perquè això és imparable!!!
Tot i que de dones que han fet proeses sempre n’hi ha hagut: recordem que Margaret Hamilton fou l’enginyera de sistemes, matemàtica i científica computacional, també del MIT, que va posar l’home a la lluna desenvolupant el software que el juliol de 1969 va fer arribar l’Apol·lo 11 a la Lluna, tot i que la seva participació en la gesta es va veure eclipsada per l’astronauta Neil Armstrong.
Ha mort la sempre lluitadora Neus Català. No oblidem mai el seu viatge a l’horror
La presa 27.534 a Ravensbrück i 50.446 a Holleischen
Neus Català i Pallejà (Els Guiamets, 1915- 2019), va ser membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la darrera supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. És un símbol de la lluita de la defensa de la igualtat, les llibertats, la memòria històrica i les dones.
El 1939 va haver d’emprendre el camí de l’exili; no ho va fer sola: la acompanyaven 180 nens orfes de la colònia “Las Acacias” de Premià de Dalt que estaven al seu càrrec ( anomenats «nens de Negrín») . A la França ocupada, col·laborà juntament amb el seu marit, l’occità Albert Roger, en activitats de la Resistència. Fou denunciada a les autoritats nazis, va ser detinguda, juntament amb el seu marit, el 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges i deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l’armament. Allà juntament amb altres dones boicotejava l’elaboració de les armes (inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d’armament) Un cop alliberada, tornà a França, on prosseguí la lluita clandestina contra el franquisme ( des del PSUC i la Unió de Dones de Catalunya) i presidí l’Amical de Ravensbrück ( que Neu va anomenar sempre “el món dels morts”)
No va poder tornar a Catalunya fins després de mort el dictador ( el seu segon marit, també comunista i significat lluitador per la república, era condemnat a mort per no haver-se presentat a judici) . Tot i que al camp d’extermini va rebre tractaments per retirar-li la menstruació ( així ho feien per tal que fossin més productives) i creia que no podria tenir fills, l’any 1952 va tenir una filla i posteriorment un fill.
Fins al mateix moment de la mort ha dedicat la seva vida a lluitar contra l’oblit. Tot i que ja en vida va ser objecte de molts homenatges i reconeixements ( la seva vida i obra va ser començada a ser coneguda gràcies a l’escriptora Montserrat Roig, qui va interessar-se per la història dels catalans deportats als camps nazi ) CAL QUE SEGUIM TRANSMETENT EL SEU EXEMPLE I MANTENINT VIU EL RECORD DE LA SEVA HISTÒRIA QUE ÉS LA D’INCOMPTABLES VÍCTIMES DE LA MANCA DE DIÀLEG I LA IMPOSICIÓ DE LA BARBÀRIE.
Francesca Bonnemaison, la pedagoga que veia la lectura com l’auxiliar més valuós de la instrucció
Francesca Bonnemaison –Barcelona, 12 d’abril del 1872 – 12 d’octubre del 1949– va convertir la biblioteca de la parròquia en la primera biblioteca per a noies obreres, la Biblioteca Popular de la Dona (1909).
Es va casar amb Narcís Verdaguer, advocat i polític cosí de mossèn Cinto, i es va comprometre amb la Lliga Regionalista. Va fundar la secció femenina del partit i es va haver d’exiliar durant la guerra. Tot i que era partidària de la formació de les dones, la seva ideologia conservadora reduïa aquestes als rols rígids d’esposa i mare. L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona enfocava l’educació i la promoció de la dona des del catalanisme i el catolicisme social. Això no obstant, en un moment en què les dones no tenien accés a la universitat, Bonnemaison va fer possible que dones de tota condició social, de forma gratuïta, podien llegir novel·les, assajos o llibres especialitzats, estudiar de la mà dels millors experts, assistir a conferències o fins i tot aprendre idiomes o matèries tècniques i científiques. També va incorporar l’esport: les dones aprenien a nedar; i va proporcionar feina a milers de dones gràcies a una borsa de treball. Per fer difusió de la Institució, la Francesca es va encarregar de dues revistes, Claror i Vida Social Femenina, i un programa de radio quinzenal. Com era habitual a l’època signava els escrits amb un pseudònim: Franar ( de Francesca i Narcís)
Quan va ser proclamada la República s’implicà en la vida política participant en les campanyes a favor del vot femení. Quan retornà de l’exili es desvin
culà del seu projecte, que va caure en mans de la Sección Femenina de Falange.
Actualment hi ha un centre cultural amb el seu nom, LA BONNE, i una biblioteca de la Diputació de Barcelona amb un fons extraordinari.
Francesca de Bonnemaison va servir Maria Aurèlia Capmany per al personatge Paquita Reinal ( Francesca Bertolozzi) de la novel·la Feliçment, jo soc una dona (1969) que vol adoctrinar la protagonista, Carola Milà ( Carmina Torres) i fer-la participar en aquest feminisme conservador.
El maig del 1935 Francesca de Bonnemaison escrivia a la revista Claror: “Les dones cal que siguem cultivades, intel·ligents, fortes, gentils, elegants, abnegades i sofertes, alegres i resignades en el més alt concepte d’aquest mot”.
Alaa Salah, la jove que ha esdevingut icona de les protestes a Sudan
Aquesta estudiant d’Arquitectura i Enginyeria a la Universitat Internacional de Sudan a Jartum, vestida de blanc, va pujar al sostre d’un cotxe en front del quarter general de les Forces Armades, per “parlar al poble, condemnar el racisme i el tribalisme”. La imatge s’ha viralitzat i la noia ha estat anomenada “Kandaka” o “la reina núbia” per la seva silueta i la forma de vestir. Alaa vol reafirmar el paper de la dona en les protestes contra el govern. només té 22 anys i molt camí per córrer,
‘La filla de Vercingetòrix’
Aquest és el títol de l’últim volum (el 38) de la sèrie protagonitzada per Astèrix i Obèlix que reivindica el rol de la dona. El volum veurà la llum el proper octubre. La filla del llegendari cap gal Vercingetórix és una adolescent rebel que arribarà una nit al petit poble i és buscada per Juli Cèsar i els seus legionaris. Els seus creadors (el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad) han anunciat l’arribada d’aquest nou personatge al poblat gal tot coincidint amb l’aniversari dels 60 anys del còmic i els 30 d’inauguració del parc temàtic dedicat al món Astèrix i Obèlix, ubicat als afores de París.
També amb motiu de l’efemèride, sortiran monedes de dos euros amb el rostre dels personatges de la saga i el servei francès de correus traurà una sèrie de segells.
El còmic va ser publicat per primer cop a les pàgines de la revista ‘Pilote’ el 29 de octubre de 1959 i va ser creat per René Goscinny i Albert Uderzo.
100 Dones Catalanes, inspiracions creatives
Aquest llibre d’ recull els pensaments de cent catalanes que han reflexionat sobre l’art, el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística. Des del segle XIX fins als nostres dies. Des de Rosa Sensat fins a Txell Bonet, passant per Caterina Albert, Aurora Bertrana, Montserrat Roig, Sol Picó, Natza Farré i Lita Cabellut, entre moltes altres.
Un centenar de textos seleccionats que ens fan pensar sobre el fet artístic i sobre l’art de viure. Dones que han marcat el seu temps i que han alçat la veu per fer evolucionar la societat.
L’autor parlarà del llibre dijous, 11 d’abril ( 19 h) a l’Espai Òmnium de Manresa, en un acte presentat per la periodista Anna Vilajosana o coorganitzat amb DEIM (Dones Emprenedores).
L’any passat el mateix autor va publicar “100 Dones, 100 Inspiracions creatives” en la mateixa editorial Viena amb reflexions sobre el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística amb dones significatives de cultures d’arreu del món. les cultures i les llen