Mes: juny de 2009

Tot i que no hi ha cap evidència científica que vinculi aspectes biològics amb capacitats d’aprenentatge, hi ha escoles que separen els nois i les noies adduint que això potencia les possibilitats de tots dos  col·lectius. Els  arguments que esgrimeixen els defensors d’una escola diferencia per sexes són que les diferències biològiques i de gènere condicionen l’aprenentatge, els nois adquireixen més lentament habilitats lingüístiques i maduren després, en canvi tenen més facilitat per al pensament lògic matemàtic, són més inquiets a causa de la tetosterona i les noies atenen millor a classe. Per això creuen que separar per sexes redueix la violència escolar i millora l’autoestima de les noies. Aquestes són les raons sostingudes per María Calvo, presidenta acadèmica a Espanya de l’Asssociació Europea de Centres d’Educació Diferenciada. El seu lema seria Iguales…pero diferentes

A tot això responen els detractors afirmant que no està demostrat científicament que les diferencies biològiques condicionin l’aprenentatge i que les diferències de resultats que palesen informes com PISA s’expliquen més per raons socials com ara l’educació dels pares (la major diferència per gèneres és de 38 punts sobre una mitjana de 500 en relació a la lectura favorable a les noies respecte el nois; per estudis dels pares la diferència és de 85 punts de millors resultats obtinguts per nois i noies els pares dels quals tenen estudis en relació als que no). Per a ells, l’escola seria l’espai que hauria de posar de manifest les desigualtats i educar en igualtat. Resultats PISA 2006

A Espanya,  malgrat que la llei d’educació garanteix aquesta pretesa igualtat,  hi ha  escoles que diferencien per sexes i, fins i tot, escoles concertades que ho fan,  la gran majoria estan vinculats a col·lectius catòlics (uns 150 centres privats dels quals 57 reben subvenció) Algunes comunitats s’han plantejat retirar-los les subvencions, a Cantàbria això ja és una realitat. A Catalunya una d’aquestes escoles concertades és el Col·legi Xaloc en el nostre barri.  Com veiem en el seu Projecte Educatiu, es declara seguidor de l’EASSE i argumenta les raons per sostenir una educació diferenciada.

Ángel Gurría, secretari general de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) creu que no es pot segir perpetuant els etereotips de gènere. Actituds com “la lectura no és per als nois” o “les matemàtiques no són per a les noies” surten massa cares. Per tant,  l’OCDE rebutja les tesis dels defensors de l’escola que separa per sexes com posa de manifest un estudi d’anàlisi de resultats de l’Informe Pisa ¿Preparados igualitariamente para la vida? Resultados escolares de chicos y chicas de 15 años. (Pablo Zoido i altres autors).

Podeu llegir l’ article signat per J.A. AUNIÓN  La diferencia entre alumnos y alumnas es más social que biológica – El País (13/06/09) – d’on prové la fotografia de la capçalera d’aquest article, aula de l’escola per a nois d’Irún Erain.

Podeu llegir l’escrit de Gemma Lienas No con mis impuestos publicat al diari El País (22/06/09) on ens fa saber  la seva estranyesa pel fet que en la futura llei d’Educació de Catalunya la coeducació no sigui forçosa per a poder ser escola concertada.

Per mostrar la seva disconformitat amb el fet que se subvencionin centres escolars que segreguen nens i nenes, l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya  AJEC) ha fet un vídeo que es presentarà a la premsa el proper 26 de juny a l’Escola de Mitjans Audivisuals i serà  penjat a YouTube. Hi han col·laborat representants de la societat civil com el cantant Raimon i l’actriu Pepa Arenós.

Tránsito Amaguaña, lider indígena equatoriana ha mort als quasi 100 anys en el seu poble, Pesillo, a la província de Pichincha,  al peu del volcà Cayambe. Llegim la notícia a la premsa,  en aquesta necrològica del diari de Guayaquil El Universo. Aquesta dona va esdevenir tot un símbol del moviment indígena. Ella no era ni blanca ni mestissa i va lluitar per canviar l’ordre social i per tal que els que eren com ella, els “huasipunguers” (treballadors de la hisenda) poguessin deixar de ser semiesclaus. Va participar en la creació dels primers sindicats agrícoles i en la primera vaga de treballador agrícoles  a Olmedo (1931). Va contribuir a la fundació de la Federació Equatoriana d’indis (1944).  Va iniciar la creació d’escoles camperoles bilingües (quitxua-espanyol). Va ser empresonada per diferents governs i serà recordada sempre com una lluitadora.

La notícia a RTVE el 12/05/09

Es interessant el reportatge d’Amanda Mars publicat al diari  El País (06/06/09). Es pregunta per què les dones callen i no denuncien l’assatjament laboral. Ve a dir que aquest ha esdevingut un tabú tan intocable com el que fou la violència dins la llar. Per a moltes persones és la nova batalla en la guerra per la igualtat. Hi llegim alguna història personal com la d’una dona que treballava al servei de neteja d’una estació ferroviària de Múrcia qui, després de gravar una conversa amb el seu assatjador, el va denunciar. Finalment va guanyar,  però encara necessita ajuda psiquiàtrica.

L’any passat, a tota Espanya, la Inspecció de Treball va rebre 152 denúncies per aquesta causa, al marge de la via judicial. Aquests són tots els casos que es van produir? L’encarregat de recopilar aquestes xifres, el subdirector general de Prevenció de Riscos Laborales i Polítiques d’ Igualtat del Ministeri de Treball, Adrián González, està convençut que n’hi ha més, però no es denuncien per motius diversos: “Hi ha dones que ni s’adonen que estan sent víctimes; d’altres tenen por a les represàlies i, d’altra banda, es produeix un sentiment de culpa i vergonya en la víctima ”
És bo saber que La Llei d’Igualtat obliga  les empreses a tenir plans contra aquesta xacra i que l’assatjament sexual és causa d’acomiadament disciplinari directe des de 2007.

Regulació contra l ‘assetjament.

L’ article 7  de la llei d’ Igualtat regula l ‘assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, adaptant la directiva de Brussel·les, i diu que constitueix assetjament sexual “qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l ‘efecte d’atemptar contra la dignidad d’ una persona, en particular quan es creï un entorn intimidatori, degradant o ofensiu”. També fa referència a l’assetjament l’ Estatut dels traballadors i la Llei d’Infraccions i Sancions.

– El Govern està preparant un codi de bones pràctiques. L’Executiu català ja en té un, que demana confidencialitat, celeritat, transparència i equitat:

1. És important una declaració institucional que marqui la posició de l’empresa contra qualsevol tipus d’assetjament.

2. La duració d’un procés per una queixa no ha de perllongar-se més de set dies.

3. Qui denuncia ha d’estar acompanyat per algú altre, tenir garanties de confidencialitat i que la denúncia interna no constarà en el seu expedient.

4. La persona acusada també necessita un assessor durant el procés.

5. Les denúncies falses, amb mala fe, han de ser castigades.