Llenguatge no sexista

Barcelona edita una guia de llenguatge no sexista

El consistori  ha començat  a repartir   77.000 exemplars del manual

Barcelona Antimasclista

El decàleg aporta exemples de com  evitar el llenguatge sexista. El primer punt:  no usar el masculí genèric. Fer-ho  “invisibilitza  les dones i reforça els estereotips”. Recomana usar “alumnat” i no “alumnes”, “equip  docent ” i no “professors” i “persona destinatària” en lloc  de “destinatari”. Proposa utilitzar el col·lectiu  masculí i femení “Professores i professors”, en comptes de “professors”, “els i les funcionaris” en lloc  de “els funcionaris”, “tothom” en lloc de “tots”… En resum, el criteri  contrari  al que la RAE ha defensat  de nou ,   seguir usant el col·lectiu genèric  masculí.

Revisem el llenguatge no inclusiu de la Constitución

Aquesta setmana la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo, anunciava que ha demanat a la RAE un estudi per adequar la Constitución al llenguatge “inclusiu”. És a dir, per adequar-lo al moment  actual i revisar una redacció que es correspon a una societat de fa 40 anys. La polèmica està servida:  per exemple, Arturo Pérez-Reverte ja ha fet saber que abandonarà  la Real Academia si es fa això; els sectors feministes, però, han rebut bé l’advertència.

La utilització inamovible del genèric masculí com “universal” exclou les dones de ser subjectes del discurs. Llengües romàniques com l’ espanyol, el català o el francès no tenen gènere neutre (com per exemple, l’anglès) cosa que, com assenyala Esther Forgas – catedràtica de Filologies Romàniques (Universitat Rovira i Virigili)- permet nomenar i visibilitzar  les dones. Eulàlia Lledó, doctora en Filologia Romànica i investigadora sobre el sexisme en la llengua diu que la llengua avança  a poc a poc, però sí que hi ha hagut canvis inexorables. Per exemple en denominar les professions. Ara el  Col·legi d’Advocats és Col·legi de l’ Advocacia, com també diem Escola d’Enginyeria o parlem de jutgessesdiputades i ministres.

Per a Lledó, hagués estat més adient nomenar una comissió parlamentaria per tal que estudiés aquesta necessària revisió de  la llengua de la Constitució ja que és més un debat polític que no una qüestió de forma. Justament perquè la RAE  parteix de la defensa del masculí genèric.

Finlment, el director de la Reial Acadèmia, Darío Villanueva, ha assegurat que no veu la “més mínima possibilitat” d’introduir el llenguatge inclusiu a la Constitució espanyola perquè no hi ha un clima polític per fer-ho.

Debat sobre un informe de la RAE sobre usos sexistes del llenguatge

4 de març (El País)-   SEXISMO LINGÜÍSTICO I VISIBILIDAD DE LA MUJER

L’acadèmic de la RAE Ignacio  Bosque publica un informe crític   amb les guies de llenguatge no sexista publicades en els últims anys per diverses institucions com per exemple CCOO, UNED, UPM… .  A l”informe,  subscrit per 26 acadèmics de número,  se sosté que si bé existeixen usos verbals sexistes, les recomanacions d’aquestes guies difonen usos aliens a les pràctiques dels parlants. I també conculquen normes gramaticals fermament arrelades. La majoria d’aquestes guies han estat escrites sense la participació dels lingüistes. Assenyalen que l’ús genèric del masculí per designar els dos sexes és un dels aspectes ben arrelats en el sistema gramatical. Un dels arguments esgrimits  és que moltes escriptores, científiques i artistes compromeses amb els drets de les dones no apliquen les guies.

6 de març ( El País)-  L’article de l’acadèmic Ignacio Bosque sobre la visibilitat de la dona en els usos de l’idioma segueix provocant reaccions en el món de la Cultura. SEXO Y LENGUA, ABIERTOS EN CANAL ¿LA LENGUA TIENE GÉNERO? ¿Y SEXO?

13 de març (El País)- QUINIENTOS LINGÜISTAS APOYAN A BOSQUE Y SU INFORME SOBRE EL LENGUAJE SEXISTA. El document  assegura que les conclusions de l’ acadèmic  són “inobjectables”. Segons els signants, “la gramàtica no té ideologia”

Per un vocabulari no sexista

Una de les maneres d’evitar l’exclusió i la invisibilització de les dones en la llengua és la utilització de genèrics reals, ja siguin femenins o masculins (una forma masculina com ésser humà inclou tant dones com homes, una paraula femenina com persona visibilitza per igual homes i dones). Aquest és un sistema prou pràctic i econòmic.

Per anomenar persones hi ha un nombre considerable de genèrics col·lectius reals: la gent, la gent gran, la població, l’adolescència, el jovent, el professorat, la infància, la mainada, el poble. També es poden utilitzar expressions lligades a la paraula persona: les persones adultes, les persones joves, etc.

Es constata també que en el camí d’anar avançant pas a pas, s’han anat trobant formes noves que fins fa poc eren difícils d’usar i fa una mica més fins i tot d’imaginar; paraules, per exemple, com alumnat o electorat.

PROPOSEM l’ús de les expressions en negreta EN COMPTES d’aquestes altres que són massa habituals:

Persona o ésser humà (Home) Veïnat (Veïns) Públic lector (Lectors)  –  L’evolució de la humanitat (L’evolució de l’home) – El cos o el cos humà – (El cos de l’home) – Els drets humans (Els drets humans de l’home)  La població urbana  (L’home urbà) La població d’Irlanda (Els irlandesos) Les criatures (Els nens) – La població aturada   (Els aturats)     El professorat o la comunitat escolar (Els mestres i els alumnes) El personal mèdic  (Els metges) Benvolguda família (Estimats pares) El personal o la plantilla de personal (Els treballadors) Secretaria (Secretari /secretària) Coordinació (Coordinadors) Consell de redacció o Redacció (Redactor / redactora) – Consell assessor o Assessoria (Assessor / assessora) – Col·laboracions (Col·laboradors / col·laboradores) Notaria (Notaris) Tutoria (Tutor / tutora) Traducció (Traductors)  Distribucions   (Distribuïdor)  –   Gabinet de psicologia (Psicòlegs )  –  Consergeria (Conserge)