Còmic per advertir sobre matrimonis imposats a les noies

las-bodas-forzosas-salen-a-la-luz2Al diari El País de diumenge 28 hi ha un reportatge sobre el tema del matrimonis forçats LAS BODAS FORZOSAS SALEN A LA LUZ . S’Hi fa referència a una guia en forma de còmic que adverteix sobre els matrimonis imposats pels pares a joves immigrants. El còmic, repartit per la Conselleria d’Interior catalana mostra als joves com lluitar contra aquests matrimonis obligats. El germà de  Malika, la nena núvia, l’ anima a oponer-se als plans dels seus pares i els seus companys d’institut també li donen suport.

Des de 2009, els mossos d’esquadra ja han intervingut en una quarentena d’ocasions. Dels 12 casos detectats enguany,  la meitat afecta menors d’edat. Com que a Espanya, el mateix que a la majoria d’Estats, obligar una persona a contraure matrimoni no és delicte, hi ha una demanda d’un canvi legal que permeti tipificar-lo al Codi Penal. El govern alemany va anunciar fa un mes la seva intenció de considerar delicte el matrimoni forçat i castigar-lo amb penes de fins a 5 anys de presó.

25 de novembre: Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

25-n1Durant tota aquesta setmana, si més no, recordarem totes i cada una de les dones que han mort  a mans de les seves parelles o exparelles al conjunt de l’estat durant aquest any. La darrera, fa només unes hores,  és la número 63. Per això no podem deixar de preguntar-nos, quan acabarà aquesta xacra?

Recordatori de tots els actes que hi ha previstos en aquestes dates per a la celebració d’aquest dia Institut Català de les dones

A Barcelona tindrà lloc la lectura del manifest institucional a càrrec de Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona,  a la Plaça de Sant Jaume (12.00h.)

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2010

El 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES. La violència contra les dones i les nenes constitueix un problema de proporcions pandèmiques. Almenys una de cada tres dones al món ha patit maltractaments, ha estat forçada a mantenir relacions sexuals o ha sofert algun tipus d’abús al llarg de la seva vida. Aquesta data commemora el brutal assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana i significa, també, el reconeixement i el recordatori que els drets de les dones són drets humans. Per això, s’insta els governs, les organitzacions internacionals i les ONG a que aquest dia realitzin activitats amb la finalitat de conscienciar la ciutadania envers la greu vulneració dels drets humans que suposa la violència contra les dones. És en aquest context que les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments renovem el nostre compromís per una vida lliure de violència envers dones i nenes i expressem el nostre condol per la mort de: Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Niscauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores, víctimes de la violència masclista a Catalunya al llarg d’aquest any 2010. I volem, un cop més, expressar públicament que continuarem esmerçant tots els esforços i recursos necessaris per aconseguir, amb la complicitat de tota la societat catalana, avançar cap a la total eliminació de la violència contra les dones. Si bé és cert que a Catalunya hem avançat molt els darrers anys , que gaudim de noves eines i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica, sabem que continuen subsistint determinats comportaments, imatges i estereotips que contribueixen a fer possible, encara, la violència masclista i que, malgrat els esforços institucionals, d’organitzacions – especialment les de dones i feministes i altres moviments socials- i de moltes persones a títol individual, aquestes conductes estan massa generalitzades, són sistemàtiques i es generen i es reforcen mútuament. Per això som conscients que només un canvi de models simbòlics farà minvar, en profunditat, les opressions i discriminacions contra les dones. Però també sabem que aquest canvi només pot tenir lloc si reconeixem la incidència que té la cultura de la violència en les nostres vides i tenim la capacitat de canviar-la. Aquest és el canvi cultural necessari, una veritable revolució que, més enllà de l’aplicació de les lleis i de determinades polítiques, s’haurà de produir en l’àmbit de les relacions socials i personals. En aquestes últimes dècades, i gràcies a les transformacions culturals i socials empreses pels feminismes i assumides per les polítiques de dones i d’igualtat, cada cop són més els homes que diferencien clarament entre masculinitat i masclisme i que tenen l’horitzó de compartir amb les dones les diferents dimensions de la vida personal, familiar, social, política, econòmica i cultural. Perquè la violència masclista és cosa de totes i tots es fa necessari que els homes afrontin amb valentia un doble canvi en el pla personal i també en el social. Per una banda, el rebuig als esquemes patriarcals rígids i dualistes. Per l’altra, han d’aprendre a reinventar les formes de relació amb l’altre sexe i demostrar que assumeixen, com ja ho estan fent molts, que les relacions han d’estar fundades en vincles que preservin el respecte, l’autonomia i la llibertat. Perquè tenim el convenciment que la llibertat de dones i homes és una riquesa que obre un món nou. Per això avui, les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, tot renovant el nostre compromís, volem incidir en la necessària implicació individual de totes les persones de la nostra societat en l’eradicació de la violència masclista i, conjuntament, construir ponts perquè les properes generacions vagin perdent els referents d’una cultura destructiva front una altra que promogui noves formes de relació entre les dones i els homes, basades, fonamentalment, en el respecte a la vida,
als drets humans.

Augmenta el càncer de pulmó entre les dones

noia-fumant1Segons un article publicat a El País  el 26 d’octubre signat per Emilio de Benito amb estadístiques de morts per càncer de pulmó  que vol fer una reflexió sobre l’impacte de la nova llei antitabaquisme que ha d’entrar en vigor a partir de primers de gener de 2011, el càncer de pulmó será el més mortal en dones el 2020. Per tant, l’augment del tabaquisme  en dones relegarà el tumor de mama al segon lloc en letalitat.

Mentre que la mortalitat per càncer de pulmó a España i a la majoria de països de la UE baixa entre els homes (excepte a Portugal),  entre les dones no només puja, sinó que s’accelera. En concret, una portaveu del Ministerio de Sanidad espanyol afirma que entre 1990 y 2007  la mortalitat per càncer de pulmó en homes va baixar  un 19% a la UE, i un 4% a Espanya. En canvi, entre dones va incrementar un 39% a la UE; tasa que Espanya duplica, i arriba al 73%. El 20% de les dones fuma, un percentatge que augmenta lleugeramente a  cada Enquesta Nacional de Salut.

Una dada preocupant: haver fumat marca. I haver-ho deixat no elimina les seqüeles. Als 75 anys,  qui va deixar el tabac als 50 té un 6% més de risc de tenir càncer de pulmó que qui no havia fumat mai. per això “El millor és no començar”.

Dos fragments de l’article:

Ellas enferman antes

La situación de las mujeres frente al cáncer de pulmón es tan preocupante que el grupo español de médicos que se dedica a esta enfermedad ha iniciado un estudio dedicado exclusivamente a ellas. Aunque el trabajo se va a presentar hoy en un seminario que organiza la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), ya hay algunos
datos preliminares basados en las 800 primeras voluntarias de las 2.000 que van a formar parte del estudio. La primera de las conclusiones es que ellas enferman antes.
“Lo normal es que el cáncer de pulmón aparezca a partir de los 65 años, pero estamos viendo que en las mujeres lo hace antes”, dice Bartomeu Massuti, secretario del Grupo Español de Cáncer de Pulmón (GECP). Esto es grave, porque “aumenta los años de vida perdidos”, ya que se trata de una enfermedad con muy mal diagnóstico.
Otra de las conclusiones esque un 42% de las enfermas se declara no fumadora. Pero casi todas ellas (el 95%) se considera fumadora pasiva. Este es un dato más por el que el GECP está convencido de la utilidad de la ley antitabaquismo que se va a aprobar, aunque “sus efectos tardarán décadas en notarse”, indica Massuti. La buena noticia es sobre el tipo de tumor de tumor que afecta más a las mujeres. Hay dos posibles: uno que afecta a los ganglios, el adenocarcinoma, y otro a los tejidos de los pulmones, el epidermoide. El primero lo representa un 70,4% de las pacientes que forman parte del estudio. Y eso es bueno, porque se trata, dentro de la gravedad, del que tiene mejor tratamiento.

El impacto de la ley

No se puede hablar de tabaquismo y cáncer de pulmón sin mencionar la futura ley, que se espera entre en vigor el 2 de enero. Y frente a las protestas de los empresarios hosteleros recogidas por las enmiendas del PP, destaca el relativo silencio de las tabacaleras, que han dejado su defensa en manos de los clubes de fumadores por la tolerancia. Bartomeu Massuti, del Grupo Español de Cáncer de Pulmón (GECP), no se sorprende tanto. En un gráfico de la Organización Mundial de la Salud (OMS) muestra lo que espera al negocio de la venta del tabaco, y las perspectivas globales son muy buenas. Hasta 2020 esperan un descenso de las ventas del 8% en Europa, y una estabilidad en EE UU. En California, donde las normas son las más estrictas del mundo, la tasa de fumadores se mantiene por encima del 13%, frente al 30% de España. Los datos de California se consideran la máxima reducción posible. Pero el futuro del resto de los mercados es boyante. En África, la OMS calcula un incremento de las ventas del 16,1%; en los países de la antigua URSS, del 8,7%, y en el resto de Asia y Oceanía, del 6,5%.

Noies més formades, però amb pitjors llocs de treball

alumnas_medicina_universidad_barcelonaAhir el diari El País contenia un reportatge ben interessant sobre les noies universitàries: Más formadas, pero con peores empleos signat per Sebastián Tobarra.

Les noies han arribat ja al 55% de l’alumnat.  Des de 2001, els percentatges de persones amb estudis postobligatoris és pràcticament igual  ( 44,8% homes i 43,7% dones)  Quant als estudis universitaris les dones ja han superat als homes (17,9% dones i 15,8 % homes) Pel que fa a col·legis professionals,  ja hi ha un 45% de dones metges i un 31% d’economistes ( tan sols un 13,4% d’enginyeres industrials, la presència femenina en carreres considerades més tècniques és  escassa) Llevat d’aquest últim cas, doncs, les dones amb estudis universitaris han anat augmentant en els últims 25 anys, però acabada la formació les limitacions i barreres, de vegades invisibles, comencen a impedir que les dones assoleixin llocs de treball de més responsabilitat. A la mateixa Universitat, si bé la majoria d’estudiants són dones, elles només representen el 35,7% del professorat i, el que és pitjor, només el 14% de les dones són catedràtiques.

Podem afirmar que en el cas de les dones, la major formació no implica trobar llocs de treball més qualificats. Moltes pateixen discriminació i no són promocionades laboralment, tenen una sobrequalificació per al lloc que ocupen i de vegades només poden treballar a temps parcial ( 77,6% de dones treballen a temps parcial en front del 13,2% d’homes). Tot per tal de fer compatible la vida familiar amb la laboral. És del tot necessari que la societat se sensibilitzi amb aquest tema per tal que les empreses incorporin plans de conciliació. Un avantatge de les noves tecnologies és que permeten treballar de manera més flexible i sense tanta presència física (teletreball…)

Últimes dades sobre dones mortes per les seves parelles i altres notícies

  • A 10 de novembre, després de l’últim cas, les dones mortes ja són 60 . Només 14 havien denunciat els seus agressors.
  • Si aquesta xifra és alarmant, també ho és la de dones en els consells d’administració que se situa en el 10,8%. Els número d’homes és 8 vegades més gran. Es calcula que per al 2015, any en què es va fixar l’objectiu de la paritat, hi haurà un 18% de dones a l’Ibex. realitats com aquesta expliquen la defensa, per part de molts i moltes, del sistema de quotes. (La Vanguardia)
  • Article al diari El País de la magistrada Inmaculada González de Lara sobre la supressió del Ministerio de Igualdad que considera una rendició. La mujer invisible

El papa ens recorda el paper de la dona

A més de la defensa del matrimoni tradicional entre home i dona i atacar l’avortament, el papa Benedicte XVI va donar nous arguments a aquells que no estan per la igualtat de gèneres.  Va reclamar mesures econòmiques i socials per a, textualment,  “que la dona trobi a la llar i el treball la seva realització”. És a dir, la dona ha de realitzar-se primer a la llar i, si convé, també en el treball sense abandonar la llar. El paper secundari de la dona per a l’església va quedar ben de manifest en la cerimònia que va tenir lloc ahir, un dels rituals implicava que 4 monges netegessin l’altar que s’havia de ser beneït pel papa. No hi va haver cap altra presència femenina en tot el ritual. No oblidem que a l’última reforma del Codi Vaticà feta pel papa Ratzinger per endurir les penalitzacions pels delictes es conseideren els dos delictes més greus la pederastia i l’ordenació sacerdotal de les dones. En definitiva, la subordinació de la dona a tot nivell.

La mujer secundaria. Juan B. Bedoya (El País, 8 novembre)

En un  altre ordre de coses, unes altres paraules del pontífex han estat molt polèmiques, les seves declaracions sobre “el laïcisme agressiu” d’Espanya, comparable al clima previ a la Guerra Civil

Atenció a la violència de gènere entre adolescents

He llegit al Diario de Ibiza que l’Oficina de la Dona ha registrat un increment de consultes de noies menors d’edat que demanen ajuda després d’haver assistit, als seus instituts,a tallers educatius sobre violència contra les dones. En aquests els han posat a l’aguait sobre tres actituds masclistes que moltes d’elles ja han patit enles seves parelles: el control dels seus mòbils d’amagat, enfadar-se quan ella queda amb les seves amigues i criticar maneres de vestir “provocatives” especialment quan no va amb ell.

Segons Olga Guerra, coordinadora de l’ Oficina de la Dona del Consell d’Eivissa, aquestes actituds haurien de despertar sospites entre les noies i el seu entorn i s’ha d’acabar amb elles. No és fàcil detectar-les i per a això les activitats organitzades per l’ Oficina als instituts de l’illa els ensenyen a fer-ho.

Des que es van començar a impartir ja fa tres anys, per l’educadora social Yael Baravalle, hi han participat 1.500 joves d’entre 14 i 18 anys.

El lema és ALGÚ QUE T’ESTIMA NO ET CONTROLA.

crepuscleEn aquest sentit l’educadora social afirma “Llibres i pel·lícules com Crepuscle fan molt de mal” perquè amb aquests productes, tan existosos entre el jovent , “els adolescents identifiquen gelosia amb amor i odi i creuen que, per amor, es perdona tot. És igual que la teva parella sigui drogoaddicte i et pegui, per amor canviarà”. Elles ho creuen, però no és així, aguanten molt de temps perquè creuen que l’amor és màgic. En aquests cursos, molts adolescents li han explicat que la gelosia justifica alguns actes de violència: “Si me ha puesto los cuernos cómo no le voy a pegar», assegura que li han dit molts nois.

El germen de les malos tratos. Diario de Ibiza (6 / 11 )


Fi de la primacia del cognom del pare

El projecte de llei del Registre Civil posarà fi a la prevalença del cognom de l’home sobre el de les dones. Ambdós progenitors hauran d’acordar quins cognoms porta el fill i si la parella no arriba  al’acord els cognoms seran per ordre alfabètic. Aquesta nova llei, aprovada en el Consell de Ministres el julio passat i  que  inicia ara el tràmit parlamentari, vol incorporar el principi d’igualtat també aal simbolisme del que suposen socialment els cognoms (fins ara allò que garantia la pervivència i continuïtat d’un cognom era tenir un fill mascle) . Contempla, a més, el cas especial, per procediment urgent, per a les víctimes de la violència familiar  (és de sentit comú que els fills de maltractodors i assassins de les seves mares no vulguin portar el seu cognom). S’agilitzaran els tràmits de la modificació dels cognoms per causes justificades (actualment és un autèntic calvari, cal sol·licitar-la per l’anomenat “sistema d’ús i costum” – al·legar que la filla o el fill fan servir el cognom de la mare  en primer lloc i no pas el del pare que és el que consta legalment) Hi ha encara un aspecte que la nova normativa no resol: no es reglamenta què cal fer en cas de les dones solteres que volen registrar  els seus fills; fins ara en alguns registres segueixen exigint complimentar l’apartat del pare ( els diuen que si no en tenen, se’l inventin)

Si tot va bé i no hi ha modificacions,  la nova llei entrarà en vigor d’aquí a dos anys.

El País (4 novembre)