Ana Mato s’estrena amb una declaració polèmica

Dilluns  un home va matar la seva dona amb una escopeta de caça a Roqueta del Mar i després es va suïcidar. La nova ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato, va publicar  un comunicat  de condemna “del último caso mortal por violencia en el entorno familiar”, i  expressant la seva “absoluta repulsa”. Que qualifiqués el fet com a  “violencia en el entorno familiar” i  no com a  “violencia de género” va ser criticat per polítics, periodistes i ciutadans. (És violència a l’entorn familiar si un avi mata el seu nét o dos germans es barallen i s’agradeixen)

L’error de la ministra és inexplicable, l’any 2004 es va aprovar la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género ( i el seu partit també hi estava d’acord).  Entre d’altres coses, aquesta llei té molt en compte la diferència entre els delictes a l’àmbit de la llar i els de violència de gènere. Les conseqüències penals de la violència de gènere són diferents a les que té la violència a l’entorn familiar (de la mateixa manera que el terrorisme té conseqüències diferents a les de l’assassinat, perquè respon  a una situació  especial; ningú qualificava els crims d’ETA com a “assassinats de l’entorn independentista”). I és que el llenguatge és important: si no es diuen les coses pel seu nom, és impossible que es produeixi el canvi.

El País (28/12)

Evitem que pengin Sakineh

Sakineh Mohammadi Ashtiani és la dona  iraní, mare de dos fills condemnada el 2007 per adulteri i posteriorment per assassinat. [Informació del cas a les entrades del bloc de l’octubre de 2010] Gràcies a la campanya que  va fer AMNISTIA aleshores,  es va poder evitar la lapidació;  ara, però, podria ser executada i per això AMINISTIA torna a demanar la nostra col·laboració

Actua! Ni lapidació ni forca per a Sakineh. Afegeix-te  a la campanya d’AMNISTIA www.es.amnesty.org

SNOQ

SE NON ORA, QUANDO? SI NO ÉS ARA, QUAN?  És  una plataforma o moviment  trasversal , obert i plural format per dones  diverses per edat, professió, afiliació política i religiosa. Uneixen associacions i grups de dones  independents del món de la política, els sindicats, l’entreteniment, el periodisme, l’educació, i de totes les professions. Hi formen part polítiques com Giulia Bongiorno o Flavia Perina, Livia Turco o Rosi Bindi. Cantants com PaolaTurci i Marina Rei; actrius com Margherita Buy,  directores de cinema com cristina i Francesca Comencini i periodistes com Francesca Caferri.

Des del passat 13 de febrer es manifesten períodicament en resposta a la degradació de l’Estat, que perjudica la dignitat de la dona i les institucions.

Tot i que Silvio Beslusconi ja no hi és, els problemes de les italianes encara persisteixen. Consideren que és un país on l’estat del benestar es basa en el treball gratuït de les dones i  on el nivell d’ocupació de les dones és baix. Per això demanen més benestar per a la població femenina i més dones en política; volen mesures per eliminar les diferències en el mercat laboral i també de suport a les famílies.

Assassins de dones que cobren pensió de viudetat i altres.

Després que hagin sortit a la llum dos casos que han escandalitzat tothom (Llorenç Morell, que va assassinar la seva esposa el 2005, i Nemesio Antonio Pisonero, qui va matar la seva el 1998 l’Administració adverteix que segons la legislació actual  n’hi pot haver d’altres.

En el primer cas, la Seguridad Social va admetre que va ser un «error»; en el segon, el Ministerio de Economía, encarregat de la pensió, per ser l ‘assassi funcionari, va reconèixer que no podia fer gaire  per revocar la prestació, perquè  era «legal».

Malgrat que la legislació prohibeix, des de 1967, que un assassí es beneficiï de la pensió  de la seva  víctima, no va ser fins al 2005, amb la Ley Integral, quan es van començar a relacionar les dades de sentències condemnatòries amb els beneficiaris de les pensions de viudetat. Però, com ha quedat demostrat, el  sistema té llacunes.   La Seguridad Social assegura que «les investigacions fetes han diuen que els casos són excepciolnals tot i que hi poden haver més errors.  Algunes associacions de dones i de víctimes de violència de gènere asseguren que poden  haver desenes d’ assassins cobrant la pensió  de la seva  víctima.

Un hombre que mató a su mujer cobra la pensión de viudedad.  (La Vanguardia)

Un hombre que mató a su mujer e hijo cobra pensión de viudedad desde 1998. (La Vanguardia)

Al costat d’aquesta deplorablehem pogut saber avui que la presidenta de Castella la Mancha, Dolores  de Cospedal ha suspès l’ajuda econòmica a les maltractades (l’Instituto de la Mujer de la regió ha ordenat tancar els subsidis sense recursos fixats per a 2012.  Tot i que el Govern  regional assegura que les cases seguiran obertes, la indignació i el desànim s’han generalitzat entre les traballadores d’aquestes cases i le dones a les quals ajuden.

Cospedal suspende la ayuda económica a las maltratadas. (El País )

No hi ha equitat en l’ús de les TIC a Espanya

Llegeixo avui a La Vanguardia una nota sobre un estudi realitzat per Cecilia Castaño, Juan Martín i José Luis Martínez  i publicat a la revista Reis (The Digital Divide from a Gender Perspective in Spain and Europe: Measuring with Composite Indicators) segons el qual Espanya ocupa el lloc 20 de 31 països europeus analitzats pel que fa a la desigualtat entre sexes en l’ús de les tecnologies de la informació. LLa llista és encapçalada per islàndia seguida d’Hongria, Letònia, França, Eslovènia, Finlàndia, Bèlgica, Dinamarca i Noruega. Espanya es troba per sota de la mitjana europea i presenta “una fractura de gènere més acusada”.  Els últims llocs els ocupen Grècia, Àustria, Xipre i Macedònia. Per tant, com en tants altres aspectes,  veiem que quant a l’ús de les noves tecnologies sobresurten els països escandinaus. Les dones espanyoles estan molt per sota de la mitjana en el temps que dediquen a l’ús de l’ordinador ( lloc 279, a navegar per internet ( lloc 24) i en l’ús del comerc electrònic i la banca ( 22) Precisa també l’estudi que mentre els homes es decanten per fer servir la xaxa per a ús lúdics i econòmics, les dones s’estimen més aspectesrelacionals amb el benestar (salut, educació i ocupació)

Per tal d’impedir que aquesta desigualt augmenti, a l’estudi es fa una crida per la lluita contra l’escassa presència femenina en les carreres tècniques. Segons recorden els experts, la igualtat d’homes i dones en l’àmbit de les TIC, no només és un assumpte d’equitat social sinó que comporta també l’impuls d’economies més eficients, la pèrdua detalents i el desenvolupament econòmic i social de tota la ciutadania.

Una dirigent veïnal rebutja la Medalla d’Honor de Barcelona

María Ruíz Martos (Guadix, 1936), dirigent veïnal de 9 barris que tota la vida ha lluitat per un barri digne,  va rebutjar la medalla d’Honor de la ciutat que li oferia l’alcalde Trias. El seu rebuig és motivat per les polítiques de retallades que aplica el consistori. En concret les seves paraules van ser:

“Personalmente no la puedo aceptar de un Gobierno que está recortando por lo que yo he luchado”

Les seves paraules van ser aplaudides generosamnent pels assistents al lliurament de medalles al Consistori i la gravació de l’acte s’està difonent àmpliament per Internet.

Maruja, com és coneguda la María Ruíz Martos,  va arribar molt jove a Barcelona i es va  integrar  en el moviment  veïnal dels últims anys del franquisme. Va ser membre de l’associació  de veïns de Nou Barris des de la seva creació  el 1970 i va  participar  el  1976 en un tancament de familiars de treballadors de l’empresa Motor Ibérica, entre ells el seu marit, que anaven a ser acomiadats. Després de 28 dies a l’església de Sant Andreu, els  300 familiars,   molts d’ells dones i nens, van ser desallotjats de forma violenta.  Amb l’associació de veïns de la Prosperitat, de la qual  fou  presidenta,  va aconseguir que fos  inaugurat d’un casal d’avis.  

La crisi farà retrocedir les polítiques d’igualtat?

És interessant el reportatge del diari El País (2 de desembre)

El avance de la mujer se frena. Un informe del CES constata la persistencia de desigualdades en el acceso al empleo y el salario – El reparto de tareas en el hogar continúa como en 2002

L’nforme del Consejo Económico y Social (CES) fet públic  ahir augura un futur negatiu a les polítiques d’igualtat en part  acausa de la crisi i les exigències d’auteritat.

Queden moltes assignatures pendents i molts interrogants.

La Nasa busca dones astronautes

Tot i que les dones són actualment majoria  entre     l’alumnat universitari  (60%)  i acaben els seus estudis superiors amb  expedients acadèmics amb millors mitjanes que les dels seus companys, segons l’estudi ressenyat al Libro Blanco de la Situación de las Mujeres en la Ciencia Española basat  en dades de Estadística de la Enseñanza Universitaria en España que elabora  l’ Institut  Nacional d’ Estadística (INE) anualment,  les dones no accedeixen a certes branques del saber.  És el cas  de les enginyeries i algunes ciències experimentals ( presència de noies  inferior al 30%).

Aquesta situació és similar a d’altres països. Per subsanar-ho  la NASA ha presentat una nueva página web destinada a animar les  dones estudiants  que encaminin les seves carreres cap a  les branques d’ Ingenteria, Matemàtica i Tecnologia  ( A la companyia aeroespacial nordamericana,  que ocupa  18.544 persones a tots els seus centres, només  6539 són dones). Aquesta iniciativa segueix el camí iniciat fa una  dècada per la National Science Foundation (NSF) dels USA i el seu  Programa ADVANCE fundat el 2001. L’ objetiu  d’ ADVANCE és el progrés de les dones en les carreres científiques.  ( Blog MUJERES. El País)