Dilluns un home va matar la seva dona amb una escopeta de caça a Roqueta del Mar i després es va suïcidar. La nova ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato, va publicar un comunicat de condemna “del último caso mortal por violencia en el entorno familiar”, i expressant la seva “absoluta repulsa”. Que qualifiqués el fet com a “violencia en el entorno familiar” i no com a “violencia de género” va ser criticat per polítics, periodistes i ciutadans. (És violència a l’entorn familiar si un avi mata el seu nét o dos germans es barallen i s’agradeixen)
L’error de la ministra és inexplicable, l’any 2004 es va aprovar la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género ( i el seu partit també hi estava d’acord). Entre d’altres coses, aquesta llei té molt en compte la diferència entre els delictes a l’àmbit de la llar i els de violència de gènere. Les conseqüències penals de la violència de gènere són diferents a les que té la violència a l’entorn familiar (de la mateixa manera que el terrorisme té conseqüències diferents a les de l’assassinat, perquè respon a una situació especial; ningú qualificava els crims d’ETA com a “assassinats de l’entorn independentista”). I és que el llenguatge és important: si no es diuen les coses pel seu nom, és impossible que es produeixi el canvi.
El País (28/12)
