Una mirada a les dones del camp

Dona pagesaFademur

A nombroses petites explotacions agrícoles hi treballen tant l’home com la dona, però en no constar la dona com a titulars tampoc no poden cobrar jubilació ni tenen dret a baixes per maternitat o malaltia. Per això,  per a les dones del camp el Real Decreto de titularitat compartida aprovat el 8 de març pel Consell de Ministres representa una victòria.

M’he assabentat de l’existència, a nivell estatal, d’una Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (Fademur) que, bàsicament, reivindica el reconeixement del treball de les dones a l’àmbit rural. En aquest sentit,  Fademur valora molt positivament  el Real Decreto. Aquesta regulació ha estat una demanda històrica tant de Fademur com de la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos (UPA). El  decret constitueix un pas important en el reconeixement dels drets individuals de les dones agricultores i ramaderes; a totes les Comunitats Autònomes s’obriran registres on s’inscriuran les explotacions agràries gestionades per matrimonis o parelles de fet la qual cosa permetrà que les ajudes, pagaments, drets de producció, primes, quotes i altres que corresponen al titular de l’explotació s’atribuiran conjuntament als cotitulars inscrits. En paraules de Teresa López, presidenta de Fademur:  “es un paso muy importante, estamos consiguiendo hacer visible el trabajo de más de 100.000 mujeres que llevan conjuntamente con sus parejas la gestión de las explotaciones familiares pero no aparecen en los papeles. Ahora, por fin, podrán ver los frutos de ese trabajo: por primera vez tendrán ingresos propios derivados de su actividad, además de las cuotas, derechos, subvenciones… que les corresponden. En España hay cerca de 7 millones de mujeres que viven en municipios de menos de 20.000 habitantes, considerados rurales. De éstas, aproximadamente un 82% trabaja en explotaciones agrarias, “si bien un 60% de ellas no paga cotización social y son por tanto mujeres que desarrollan un trabajo invisible, sin ningún reconocimiento”. Es para estas mujeres que trabaja Fademur  y a las que no nos podemos permitir perder porque ellas son el motor fundamental para el desarrollo rural”

A la presentació a Palma de Mallorca de Fademur Illes Balears, que va tenir lloc el 4 de març,  Elena Espinosa (ministra de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino),  va fer públic l’anunci del Decret  i tant Teresa López com Joana Mascaró, presidenta de Fademur Illes Balears,  van valorar la seva aprovació tot afirmant la primera que per fi es reconeixeran drets econòmics i socials de les dones que treballen a les explotacions agràries. A més va demanar al govern Balear agilitat en la creació del registre a la qual cosa Francesc Antich, president del govern,  va assegurar que ja estan enllestint els textos legislatius necessaris per accelerar tant la creació del registre com l’afiliació a la Seguretat Social de les treballadores del camp.

A la pàgina web de Fademur em faig ressò de l’alarmant notícia següent:   L’ OIT (Organización Internacional del Trabajo) adverteix que la crisi econòmica podria generar, a tot el món, fins a 22 milions més d’aturades  el 2009 i posar en perill els avenços relatius a la igualtat en el treball i la llar. Podeu llegir l’article.

Catàleg de l’exposició del Instituto de la Mujer dedicada a les dones rurals, Mujeres y sociedad rural: entre la inercia y la ruptura

N’hi ha que creuen en les dones

 Eva Levy

Llegeixo al diari El País de dissabte 28 un titular que em crida l’atenció  “Tener mujeres al mando es más rentable”

Presenta la senyora Eva Levy, una caçatalents (responsable de captació de la consultora ExcellentSerch) que busca dones per a consells d’administració  de les empreses  i es pronuncia amb aquesta contundència: “Todos los datos indican que donde hay mujeres hay un mayor éxito empresarial. Las compañías que tienen dos o más consejeras obtienen més beneficios.””Las mujeres aportan nuevos y complementarios enfoques. La mejor mezcla para los negocios es la audacia masculina con la ponderación femenina que nos hace ver cosas a medio y largo plazo” “Y las mujeres tienen preparación de sobra para estar ahí. Los estereotipos persiguen  las mujeres. Ahora se argumenta que no toman riesgos. No es cierto. También aquí los análisis demuestran que la toma de decisiones de riesgo no depende del género, sinó de la situación”. “Ellas ya han cambiado. Es la empresa a la que le toca adaptarse para alcanzar el éxito”. Ella creu fermament en la diversitat, tant de gènere com geogràfica i pensa que l’homogeneïtat actual- 92% d’homes- és un empobriment per a les empreses.

Eva Levy fou presidenta de la Federación Española de Mujeres Empresarias, Directivas y Ejecutivas i és experta en Marquèting i Comunicació, recentment ha estat fitxada per la Consultora de RRHH ExcellentSearch, amb aquesta missió,  una línia de negoci pionera a Espanya i de gran projecció.

Foto del judici

D’altra banda, avui (29 de març) s’ha fet pública la comdemna  a 17 anys amb què el tribunal Provincial de Cadis penalitza la mare de la nena mauritana obligada a casar-se amb un home gran, cosí llunyà.  El tribunal la considera culpable d’agressió sexual per violació de la menor. Per a l’home la pena és de 13 anys mentre que el pare de la noia ha estat absolt de la majoria de càrrecs i només és condemnat per un delicte d’amenaces a un any i sis mesos de presó.  També la noia ha de rebre una indemnització i els codemnats no podran apropar-se-li a 500 metres o cumunicar-se amb ella durant un període  de temps. Tot i així, la Fiscalia de Cadis es planteja recórrer la sentència per tal que s’augmentin les penes per als tres comdemnats.

Un cop més, dones i ciència

Margarita SalasMar?a LoisMar?a BlancoLinda Buck

Llegeixo a La Vanguardia de 24 de març un reportatge: “Mujer y ciencia: el talento desperdiciado “.

Inclou el testimoni de dones investigadores:

María Lois, biòloga del centre de Recerca en Agrigenòmica  “No es cierto que haya que elegir entre familia y carrera investigadora”

Linda Buck, premi Nobel de Medicina 2004: “Espero que este premio ayude a mujeres jóvenes a ser conscientes de que es posible conseguir cosas”

María Blasco, investigadora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques: “Falta el yes, we can de las mujeres científicas. Lo que realmente tiene que cambiar es la idea asumida por la sociedad y las propias mujeres”

Margarita Salas, investigadora del Centro de Biologia molecular Severo Ochoa: Si una mujer quiere ser madre lo tiene más difícil en su carrera investigadora. Debe haber ayuda de las parejas”

I l’article que signa Josep Corbella ¡Cuanto talento perdido! Preocupación por el alto número de mujeres que abandonan la carrera científica  Bàsicament, el que es desprèn de l’article és que a mesura que progressa la carrera científica més dones abandonen la investigació.

Molts experts coincideixen en les causes del problema: d’una banda, la ciència d’alt nivell és una activitat molt exigent, competitiva i que demana tota la dedicació i l’etapa en la qual s’exigeix més esforços coincideix amb la de maternitat (entre 30 i 40 anys); d’altra banda, a la societat actual encara persisteixen molts privilegis en favor dels homes – possibilitat d’horaris laborals més amplis, millors sous …

Veig que la pèrdua de talents femenins no  es produeix tan sols a Espanya sinó arreu d’Europa i que als EEUU la situació és semblant a l’europea.  Alguns dels problemes que troben les dones que es volen dedicar a la investigació científica: la manca de referents “Hay pocas científicas que sean modelos para las jóvenes investigadoras” i els hàndicaps, un de més petit, “La etapa de mayor dedicación a la carreracoincideix amb la maternitat” i un de més gran, “Los privilegios que persisten a favor de los hombres en la sociedad son el gran obstáculo”.

També  em crida l’atenció que les dones investigadores tenen un salari inferior que els homes per la mateixa feina.

Voldria destacar aquest comentari:

Un experimento revelador . El problema se inicia en la escuela. Pidan a alumnos de primaria que representen en un dibujo qué es la ciencia y tres de cada cuatro niños dibujarán a científicos hombres y tres de cada cuatro niñas dibujarán a mujeres. Repitan la prueba en secundaria y el número de chicos que representan a los científicos como hombres subirá al 95%. ¿Qué ocurrirá entre las chicas? Que el número de las que dibujan mujeres científicas caerá al 22%. Es el resultado de un estudio que Josep M. Fernández-Novell, de la Universitat de Barcelona, ha realizado en cinco municipios de la provincia de Barcelona. ¿La explicación? Según Fernández-Novell, que en primaria los alumnos se proyectan a sí mismos en el dibujo y en secundaria reflejan estereotipos sociales. “Debemos combatir la imagen machista de la ciencia en la ESO”, concluye el investigador.”

El reportatge es fa ressò, també,  de les dones que han guanyat premis Nobel científics des de 1901: 8 de Medicina, 3 de Química i 2 de Física

Catàleg de l’Exposisió del Instituto de la Mujer La otra mitad de la ciencia

Estrena al teatre Romea de dos monòlegs de l’autora Víctor Català

Les dues protagonistes Al teatre Romea, Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons protagonitzen els monòlegs La infanticida i Germana Pau de l’autora Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís. En opinió de Josep Maria Mestres, director del muntatge,  l’escriptora de l’Escala és la gran dama de les lletres catalanes juntament amb Mercè Rodoreda ( i no només per la seva novel·la Solitud) a l’obra de la qual hi trobem una barreja de “lirisme i brutalitat shakespeariana”.

Després de 17 anys, Emma Vilarasau es retroba amb el personatge de Nela, al mateix escenari on va obtenir els millors elogis per part de la critica per la seva magnífica interpretació a La infanticida. Aquesta és, a més, l’obra per la qual Caterina Albert es va veure obligada a usar pseudònim. L’obra, distingida en els Jocs Florals d’Olot del 1898, va ser molt ben acollida per la crítica, tot i que aquesta actitud va canviar quan es va descobrir que l’autora era una dona. Des d’aleshores Caterina Albert va usar el pseudònim de Víctor Català per publicar la resta de les seves obres.

Àngels Gonyalons ens descobrirà Germana Pau, peça dramàtica inèdita als escenaris, i que ens narra de forma magistral els sentiments d’odi i enveja per un desig insatisfet.

Dossier de premsa del teatre

Comentari a La malla

Notícia de l’estrena a El Periodico

La infanticida: Nela, la protagonista d’aquest monòleg dramàtic, és una jove camperola. Narra aquesta història des de la cel·la del manicomi, on l’han tancada després de matar la seva filla acabada de néixer. La criatura és el fruit dels seus amors desenfrenats amb un jove de la burgesia. Atemorida per si el seu pare s’assabenta de la deshonra i compleix l’amenaça de degollar-la, la Nela escull aquest destí per a la seva filla.

Germana Pau: En el llit d’una cel·la d’una casa de curació assistida per germanes Paüles, jeu  un home molt malalt. La Germana Pau s’ha d’ocupar d’ell. La monja coneix l’home d’abans de fer-se religiosa; entendrem perquè l’actitud de la dona canvia radicalment i precipita la relació amb el pacient cap a un final inesperat.

Per conèixer millor l’autora,  Víctor Català,  clica damunt la seva fotografia.V?ctor Català

Com podem veure en aquesta  Guia didàctica (realitzada per Gemma de Luna per  treballar el text a classes de secundària) a   La infanticida  (Editat per La sal. Edicions de le dones, 1984)  se subverteix el paper que la societat ha atorgart tradicionalment a la dona,  el de mare.

 

Sobre dones i esports: l’esport és un reflex de la societat i repeteix estereotips

TenistesMarta Dom?nguezErika Villaecija Laia SanzLlegeiGemma Mengualxo al diari El País divendres 29 de març) Campeonas invisibles. Amb un subtítol ben significatiu: Las españolas han dado un gran salto en el deporte, pero distan mucho de recibir la misma atención que los hombres. El negocio es la clave.

I encara per a les esportistes individuals existeixen les beques ADO (són iguals pera homes i dones,  depenen de les marques, dels resultats) però les que es dediquen a esports col·lectius ho tenen molt difícil, no aconsegueixen patrocinadors i, evidentment,  guanyen menys diners que els seus col·legues masculins.

A la TV el 90% de les retransmissions són de competicions masculines. Per a les dones únicament el tennis professional té un circuit fort. Per què passa això?  Si el sacrifici és el mateix per què les dones tenen menys oportunitats?

Com es podria fomentar l’interès per l’esport femení?

Plantilla Futbol femen? BarçaEquip Bàsquet Puig d’en Valls. EivissaEl Instituto de la Mujer ha fet  exposicions sobre Mujer y deporte amb l’objectiu de promoure la pràctica d’activitat esportiva entre les dones i   Siempre adelante, mujeres deportistas com a homenatge a totes les dones que practiquen l’esport a nivell competitiu.

De violència i altres abusos contra les dones.

Primera: Un nou cas de mort d’una dona a mans del seu company. Es tracta d’una noia de 26 anys d’Altafulla, morta per la seva parella que va ser trobada al maleter del seu cotxe a prop d’un peatge de l’autopista. LLegiu la notícia a El País (16 març 2009) …………………………………………………………………………………………………………………..

Segona: A propòsit del cas de la nena Selamha, he llegit un article d’opinió de l’escriptora Almudena Grandes a El País. Els pares de la Selamha,  una adolescent de 14 anys de Puerto Real, van casar-la amb un  home de més de 40 anys. Ells, d’origen maurità, ho justifiquen per qüestions religioses. La noia, però, els va denunciar en tornar a Espanya i com que és espanyola el jutge ha considerat que s’ha comès un delicte amb ella i els ha condemnat.  Podeu llegir-ho aquí.

Les dones segons Philip Scott Johnson

Philip Scott Johnson, artista nordamericà,  té una peculiar visió de les dones  en la història de l’art i de les dones en l’univers cinematogràfic:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nUDIoN-_Hxs" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vEc4YWICeXk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A propòsit de Judith i Holofernes

Judith i Holofernes Anna BantiL’editorial Alfabia publica  una novel·la de l’escriptora italiana Anna Banti Artemisia, en referència a Gentilleschi,  l’autora de la pintura Judith i Holofernes (una de les dues que surten al temari d’Història de l’Art de 2n de batxillerat) Per aquest motiu, l’editorial  ha aconseguit que el Museu Capodimonte de Nàpols deixi al Thyssen de Madrid la pintura (i hi serà fins  al juny) Ignacio Vidal-Folch ens en parla en una crònica del diari El País ((10/03/09) on es posa en relleu que:

“La de Gentilleschi s’ha convertit en una obra mítica per a la retòrica i el discurs feminista”.

Anna Banti és el pseudònim de Lucia Lopresti,   (Florència, 1895-Ronchi di Massa, 1985)

Artemisia Gentileschi, la primera gran pintora italiana, serveix a Anna Banti per establir un diàlg entre passat i present, on l’art esdevé centre de la vida i motiu de superació personal i de les diferències de sexe.  L’ escriptora, va haver de reinventar el text quan el manuscrit original fou destruït en un bombardeig a Florència. Es tracta d’una novel·la històrica rica i modèlica, una obra mestra que Ediciones Alfabia rescata i enriqueix amb unestudi introductori de Susan Sontag.

La decapitació d’Holofernes va ser un tema tractat per molts altres  pintors. En podeu veure una mostra

Els nous títols universitaris retallen la formació per a la igualtat?

 EstudiantsPrograma DONA de la UPC

Avui 9 demarç, l’endemà de la celebració del Dia Internacional de la dona treballadora,  m’ha cridat l’atenció un notícia que he llegit al diari El País Las nuevas carreras recortan la formación para la igualdad.  Segons diu: Les investigadores feministes exigeixen crèdits per als continguts de gènere. 

Segons Yolanda Guerrero, directora del Instituto Universitario de Estudios de la Mujer de la Universitat Autònoma de Madrid  i encarregada de transmetre la preocupació que afecta tot el col·lectiu d’investigadores feministes, “els nous plans acadèmics que substituiran les antigues carreres per títols de Grau (de 4 anys) retallen els estudis sobre igualtat entre sexes” No s’inclouen en les noves carreres per a mestres, ni tampoc en les de ciències de la salut o la de Dret que hauran d’estudiar els futurs jutges i fiscals.  Atès que l’educació és la base per anar eliminant les desigualtats de la societat,  és del tot inadmisible que es retalli la formació específica dels i les professionals que hauran d’intervenir en casos de violència de gènere i tractament de desigualtats. Encara més, l’absència de crèdits sobre aquests estudis en les noves carreres contravé la llei universitària mateixa, als decrets de la qual s’especifica la necessitat que qualsevol professional que es formi en les facultats ha d’accedir als coneixements i desenvolupaments  dels principis d’igualtat entre homes i dones.

Aquestes investigadores sol·liciten que el Consell General d’Universitats i l’Agència Nacional d’Avaluació i Qualitat (Aneca) recomanin incloure en tots els plans d’estudi una assignatura de 6 crèdits específica sobre matèria de gènere adaptada a les principals branques del coneixement o bé una de general per a totes.

Les acadèmiques feministes sol·liciten també els canvis necessaris per a trencar “el sostre de vidre” universitari (menys dones en càrrecs de més responsabilitat: 8 rectores en 77 universitats públiques i privades)

Consideren que els ensenyaments transversals no han funcionat i demanen que es doni cabuda a instituts universitaris d’investigació feminista i de gènere, que siguin reconeguts com una àrea temàtica més.

Concretament,  parlen de 7 instruments per  aconseguir l’equilibri:

Finançar un programa de mentors i tutors destinat a captar i retenir científiques en àrees masculinitzades.

Complir la paritat en els òrgans de govern, comissions de contractació i promoció i avaluació de projectes.

Potenciar  la inclusió d’informes d’ impacte de gènere en els projectes d’ investigació i la incorporació paulatina de dones en els grups d’investigació con un horizonte de pel cap baix un 40%.

Garantir la presència d’experts de gènere en la valoració, verificació i acreditació dels títols de grau i postgrau (les noves carreres universitàries, un grau de quatre anys i un màster o postgrau).

Reactivar i dotar la Unitat de Dona i Ciència en el Ministeri de Ciència i Innovació.

Desenvolupar i fer un seguiment de Plans d’Igualtat en les universitats.

Visibilizar les accions i resultats de les  dones en les memòries acadèmiques anuals, pressupostos i plans estratègics de le universitats.

Podeu llegir l’infome següent on es tracten aquestes temàtiques:

Primera edición del Congreso Mujeres y hombres: salud, ciencia y tecnología

La mujer ha sido invisible, transparente en importantes aspectos de la vida relacionados con su salud, el conocimiento y las nuevas tecnologías. El Congreso que se celebró en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el pasado mes de febrero, organizado por la Concejalía de Ciudad del Conocimiento del Ayuntamiento de Barcelona y gracias a la colaboración de Merck, Sharp and Dome (MSD), puso de manifiesto el androcentrismo existente y la necesidad de un cambio de enfoque en lo que a género se refiere.

Mujeres en la ciencia 

Relació de dones de ciència que inclou les dones premis Nobel de ciències elaborada per Eulalia Pérez Sedeño del Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Adreces d’interès:

Instituto Universitario de Estudios de la Mujer de la Universidad Autónoma de Madrid

Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València 

El programa Dona de la Universitat Politècnica de Catalunya 

Institut Interuniversitari d’estudis de dona i gènere

El Comissionat per a Universitats i Recerca (CUR) i l’Institut Català de les Dones (ICD) van crear el passat dia 15 de maig l’institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIEDG), que aplega dinou grups de recerca existents a set universitats públiques catalanes i té la finalitat d’enfortir la investigació en l’àmbit dels estudis de dones i gènere.

Mujer y Ciencia 

Un espai dins del Portal de les universitats que neix amb vocació divulgadora i conscienciadora. El seu contingut es basa en estadístiques, informació institucional i estudis sobre el tema.

Complejo virtual para empresarias

Web per a emprenedores que ofereix un canal de TV amb programes sobre ocupació i formació i una consultoria online.

2009- Contribució de les classes a la commemoració del 8 de març

A les parets dels nostre institut ja són penjats els murals que les classes han fet amb motiu del Dia Internacional de la Dona treballadora.

La USEE ha fet un cartell d’inauguració de la setmana.

L’Aula Oberta ens ofereix una història del feminisme.

L’Aula d’Acollida ens fa conèixer  el treball d’algunes feministes primerenques i d’aquelles que han lluitat per millorar les condicions de vida de les dones arreu del món.

Els i les lumnes de 1r d’ESO ens informen sobre algunes escriptores en llengua catalana i també, els de Religió, sobre la vida i l’obra d’algunes dones significatives en aquest àmbit.

Des de l’assignatura d’anglès els i les alumnes de 2n d’ESO ens fan conèixer dones pioneres d’alguns esports i activitats tradicionalment masculins i també algunes dones inventores.

Les classes de 3r d’ESO hi contribueixen des de diferents àmbits: el 3r A ha fet un mural sobre el llibre de Gemma Lienas El diari lila de Carlota i la seva visió feminista que han llegit a l’assignatura de llengua catalana (del qual, de fet, parteix la idea de la realització d’aquest projecte comú); des de l’assignatura de Ciutadania ens fan saber la tasca d’algunes dones que han contribuït a la Pau; i a les classes de Ciències Naturals han treballat les aportacions d’algunes dones biòlogues o investigadores científiques. La classe de 3r B d’anglès ens mostra algunes escriptores de literatura juvenil angleses i americanes.

Els i les alumnes de Cultura Clàssica de 4t d’ESO ens mostren algunes heroïnes de l’antiguitat grecoromana i també totes dues classes de 4t han fet uns cartells amb les principals dones matemàtiques. Les dones compositores s’han treballat des de la classe de música.

Alumnes de 1r de Batxillerat de l’assignatura de Literatura Castellana han estudiat escriptores de tots els temps en aquesta llengua; i els d’Economia, dones empresàries; a Tecnologia han vist el treball d’algunes dones enginyeres, arquitectes i tecnòlogues. Després d’informar-se’n, tots i totes han escrit textos argumentatius on reflexionen sobre la conveniència de la celebració d’aquesta jornada com a treball per a l’assignatura de Llengua catalana.

Els i les alumnes de 2n de Batxillerat ens fan conèixer algunes pel·lícules que donen una visió diferent sobre el paper de les dones i també la tasca d’ escriptores que han estat conegudes amb un pseudònim masculí i dones filòsofes.

[Repotatge fotogràfic  a la pàgina Murals]