Dones russes surten al carrer contra la mobilització parcial

La societat russa ha entrat en pànic davant una mobilització parcial que molts senten com total. Centenars de dones de zones remotes com Iakutsk s’han manifestat en contra de la militarització dels seus fills als carrers de diverses ciutats. També a Daguestan han sortit a protestar pares de joves enviats a Ucraïna, i han estat rebuts per la policia amb  trets a l’aire. I a Novossibirsk hi ha hagut protestes, i s’han fet públiques imatges d’una dona intentant convèncer els antiavalots perquè s’uneixin a la manifestació.

Les russes tornen a sortir al carrer contra la mobilització de Putin. Centenars de dones han sortit aquest diumenge a la ciutat de Iakutsk per protestar contra la guerra a Ucraïna, i la mobilització militar parcial ordenada per Moscou aquesta setmana, que afecta desproporcionadament les zones rurals i més remotes de la Federació russa. Sota el lema “no al genocidi”, les dones han reclamat la fi de la invasió i el retorn dels seus fills del front, tal com han informat mitjans locals. Segons aquestes informacions i els vídeos que circulen per les xarxes, la policia hauria actuat per reprimir la manifestació, que s’ha saldat amb algunes detencions. Les associacions prodrets civils de Rússia calculen que unes 2.000 persones han estat detingudes pels agents de l’autoritat arreu del país, en el marc de les protestes que han aflorat arran del decret de mobilització.

Protestes generalitzades arreu d’Iran per la mort de Masha

La indignació que ha desencadenat la tràgica mort de Mahsa Amini, no s’atura a Iran; les protestes segueixen  extenent-se  per diferents indrets i s’ha produït  la mort de, pel cap baix, 3 persones al Kurdistan.
Avui, a Teheran, els  estudiants de diferents  universitats han dut a terme noves protestes; en  una d’elles, a la universitat  Zahra, un centre d’educació superior exclusiu per a dones caracteritzat per les seves idees conservadores, algunes de les estudiants s’han tret el vel i fins i tot l’han cremat. N’han publicat  fotos a les xarxes, sempre d’esquena, sense ensenyar la cara, per evitar ser capturades per les autoritats.

Ahir el centre de la capital va ser escenari de noves marxes en què dones i homes – la majoria molt  joves- cantaven eslògans demanant justícia i llibertat. Aquestes mobilitzacions són vigilades per un nombrós operatiu de seguretat que no només inclou  diferents cossos de la policia, l’exèrcit, els guàrdies revolucionaris i les seves forces paramilitars, sinó també centenars d’agents vestits de civil coneguts  com Lebos Shahsid.

Hem pogut veure centenars de vídeos on grups de nois i noies enfrontant-se a les autoritats o a aquests cossos civils que reprimien  les protestes.

Aquesta nit estan convocades noves protestes.

Mahsa Amini, detinguda per no portar bé el vel, ha mort

Mahsa Amini, originària del kurdistan, va viatjar a Teheran amb la seva família. Juntament  amb un germà, va sortir a passejar i es van topar amb unes policies de la moral -sempre vestides de negre i protegides por col·legues homes- van determinar que Mahsa no portava  el vel correctament i la van arrestar; la van  traslladar a la comisaria per tal de rebre un curs d’“educació” sobre el correcte us del hijab. Dues hores més tard la jove de 22 anys va sortir-ne en una ambulància i dos dies després ha mort,  segons ha  confirmat la seva família.

Les autoritats asseguren que va patir un atac al cor,  però l’hospital ha confirmat que va ingressar amb contusions a les cames i el cap.  En ingressar-hi, el seu ull dret era blau i sagnava per l’orella – aquestes imatges estan enregistrades  en fotos i  vídeos-. Des d’aleshores estava en coma.

La indignació social ha estat tan gran que fins i tot abans de saber-se la mort de la noia el president Ibrahim Raisi ha ordenat al ministre de l’Interior una  investigació.

Les  redades  de l’anomenada Gasht-e Ershad, o policia  de la moral, han existit des del començament  de la Revolució el 1979. Durant aquests anys milers de dones han passat per les  comisaries, però en els últims mesos la seva presència és més gran i fins i tot violenta. Les xarxes en van plenes d’episodis violents en què els integrants d’aquesta policia capturen dones per qualsevol motiu que, segons ells,  va contra la moral.

Nou atac a les dones a Iran

Iran condemna a mort dues dones, activistes pels drets LGTB. Són acusades de “corrupció” en “promoure” l’homosexualitat i el cristianisme.
Zahra Sadeqi Hamadani i Elham Chubdar, de 31 i 24 anys,  han estat sentenciades a pena de mort per donar suport a la comunitat LGTB.

La Fiscalia d’Urumia les acusa del delicte de “corrupció” a través de “promoure  l’homosexualitat”, “promoure  el cristianisme” i “comunicar-se amb la premsa opositora a la República Islàmica”. Aquestes acusacions estarien  vinculades amb  el cas de Zahra Sadeqi Hamadani, coneguda com Sara, que havia explicat la seva història en una gravació feta abans de la seva detenció l’octubre passat, quan intentava creuar la frontera entre Iran i Turquia. Sara havia format  part d’un documental gravat  per la BBC persa a la regió del Kurdistan iraquí –on ella residia–, sobre la vida dels integrants  i activistes  LGTB a la regió. Va ser detinguda a l’Iraq durant 21 dies,  torturada i posada en confinament  solitari.

Des que el 1979 es va instaurar la República Islàmica,                     l’homosexualitat es castiga amb pena de mort; però activistes que lluiten pels drets de la comunitat LGTB han denunciat que darrerament la persecució s’ha extès als que defensen els seus  drets a les xarxes  socials. Els  acusen  de difondre  “propaganda”.

La sentència d’ambdues dones arriba en un dels moments de més gran repressió en els últims anys. Des de l’ascens a la presidència d’Ebrahim Raisi l’agost del 2021, les autoritats han dut a terme una forta campanya  contra els  comportaments  que impulsen valors  occidentals i  contra algunes minories  religioses, com els bahais. Fa uns dies es va produir la detenció de si més no onze joves  d’aquesta confessió als nord del país. Ahir  també es va saber que el Govern  planeja usar el reconeixement  facial en els transports públics per identificar les dones que porten  malament el vel, cosa que s’afegeix a mesures ja existents  com càmares  en diferents vies de la ciutat que identifiquen les plaques dels cotxes on viatgen dones amb el velo caigut. L’anomenada «policia social» increpa i deté  dones que es vesteixen a la manera occidental, fins i tot si porten una gavardina folgada que els arriba a mitja cuixa, però descordada.