gener de 2009 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Art en femení: Martha Rosler i Francesca Woodman

Nova York. 1942. El nom de Rosler no pot dissociar-se del concepte d’art feminista, una connexió que ella accepta -“que s’hagi demonitzat la paraula feminisme no significa que el concepte hagi perdut sentit”-, però que considera encertat només per definir en part la seva producció: les obres que la van convertir en un referent de l’ art més reivindicatiu fet per dones artistes que, com ella, es van rebel·lar en els anys seixanta i setenta enfront el paper que la societat reservava al seu gènere.

Per conèixer millor la seva obra llegiu: Subversión sin pausa.

Una altra artista americana, fotògrafa, molt interessant és Francesca Woodman De fet ha esdevingut una llegenda de la fotografia després de la seva mort prematura als 22 anys. Se li ha volgut atribuir un clar lligam amb el feminisme més ortodox. És autora d’unes fotografies molt subversives. Els seus autorretrats, exposats al MOMA i el Metropolitan Museum, s’ han convertit en objete de culte. L’Espai AV de Múrcia acull una exposició retrospectiva de la seva obra. Podeu llegir l’article La artista que desnudó su vida El País (28/02/09) i també Un espejo roto, reportatge publicat al diari El País semanal (16/03/2008) amb motiu de l’homenatge de la revista ‘C. International Photo Magazine’.

Tot i que hi ha moltes dones artistes, al programa de l’assignatura d’Història de l’Art de 2n de Batxillerat només figuren dues dones pintores:

Frida Kahlo El marxisme curarà els malalts: oli sobre tela de 76 x 61 cm. que es troba ubicat al Museu Frida Kahlo, a Ciutat de Mèxic. Aquesta pintura va ser feta poc abans que l’artista morís, l’any 1954, després d’una vida marcada pels traumes físics soferts arran d’un accident de tramvia quan tenia 18 anys. Artista difícilment classificable en un estil, va ser considerada surrealista per Breton, aspecte que ella va defugir afirmant que no pintava somnis sinó la seva realitat individual.

Artemisia Gentileschi Judith decapitant Holofernes, pintat cap a 1620. Es tracta d’ una pintura a l’oli que medeix 1,99 metres d’alt per 1,62 m. d’ample. Actualmente es conserva a la Galeria dels Uffizi de Florència (Itàlia) Artemisia Gentileschi va ser una de lespoques pintores del barroc que va poder treballar i viure com a artista.

Presentació del feminisme

Presentació Feminisme

Fem que els somnis siguin realitat

Mireu una pel·lícula ben eloqüent: Es diu “El sueño imposible”

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/4UvE-zIsRYg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/WCM2dPPH7Jg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per un vocabulari no sexista

Una de les maneres d’evitar l’exclusió i la invisibilització de les dones en la llengua és la utilització de genèrics reals, ja siguin femenins o masculins (una forma masculina com ésser humà inclou tant dones com homes, una paraula femenina com persona visibilitza per igual homes i dones). Aquest és un sistema prou pràctic i econòmic.

Per anomenar persones hi ha un nombre considerable de genèrics col·lectius reals: la gent, la gent gran, la població, l’adolescència, el jovent, el professorat, la infància, la mainada, el poble. També es poden utilitzar expressions lligades a la paraula persona: les persones adultes, les persones joves, etc.

Es constata també que en el camí d’anar avançant pas a pas, s’han anat trobant formes noves que fins fa poc eren difícils d’usar i fa una mica més fins i tot d’imaginar; paraules, per exemple, com alumnat o electorat.

PROPOSEM l’ús de les expressions en negreta EN COMPTES d’aquestes altres que són massa habituals:

Persona o ésser humà (Home) – Veïnat (Veïns) – Públic lector (Lectors) – L’evolució de la humanitat (L’evolució de l’home) – El cos o el cos humà – (El cos de l’home) – Els drets humans (Els drets humans de l’home) La població urbana (L’home urbà) – La població d’Irlanda (Els irlandesos) – Les criatures (Els nens) – La població aturada (Els aturats) – El professorat o la comunitat escolar (Els mestres i els alumnes) – El personal mèdic (Els metges) – Benvolguda família (Estimats pares) – El personal o la plantilla de personal (Els treballadors) Secretaria (Secretari /secretària) – Coordinació (Coordinadors) – Consell de redacció o Redacció (Redactor / redactora) – Consell assessor o Assessoria (Assessor / assessora) – Col·laboracions (Col·laboradors / col·laboradores) – Notaria (Notaris) – Tutoria (Tutor / tutora) – Traducció (Traductors) Distribucions (Distribuïdor) – Gabinet de psicologia (Psicòlegs ) – Consergeria (Conserge)

Algunes dades sobre l’origen del 8 de març

Sempre hem associat el 8 de març a la mort de 129 dones en una fàbrica del tèxtil a Nova York. Aquest fet, però, no és ben bé l’origen de la commemoració del Dia Internacional de les Dones. Segons algunes historiadores, aquell incendi es va produir el dia 25 de març i no el 8 que era diumenge.
En realitat, sembla que la celebració del 8 de març es deu a una socialista, Clara Zetkin Ella va proposar a la Internacional Socialista de Dones, la commemoració d’un dia dedicat a reivindicar el dret al vot de les dones. Era l’any 1910.
Aquesta idea ja tenia un precedent, el Women Day, que des de 1908 celebraven les sufragistes americanes. Elles ho feien el darrer diumenge de febrer.
L’any 1911 Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia commemoren el dia 19 de març com a Dia Internacional de les Dones i, finalment, s’acorda de fer-ho el 8 de març.
Una altra coincidència amb el 8 de març, les dones russes es van aixecar davant la manca d’aliments i van iniciar el moviment revolucionari que acabaria el mes d’octubre. Sembla que aquest fet instaura definitivament aquest dia.

Finalment, l’any 1975, l’ ONU va declarar el 8 de març Dia Internacional de les Dones. Quan es va commemorar el primer Dia Internacional de les Dones, l’any 1911, més d’un milió de dones va participar-hi públicament demanant a més del dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret a
treballar, a l’ensenyament vocacional i la fi de la discriminació en el treball.

Enllaços per a l’estudi del feminisme i el sufragisme

S’HAN ASSOLIT ACTUALMENT TOTS AQUESTS OBJECTIUS?

Escriptores amb nom d’home

Algunes escriptores han amagat el seu nom darrera un pseudònim masculí. Clica sobre les fotografies per saber qui són i obtenir-ne informació.

Més informació sobre la primera, en francès.

I en aquesta altra obtindràs més informació sobre l’última i el moviment al qual pertany, el Modernisme.

Va escriure un relat que subverteix el paper que la societat ha atorgat tradicionalment a la dona, el de mare:
La infanticida. La protagonista, Nel·la, una camperola, explica la seva història des de la cel·la d’un manicomi. Havia matat la seva filla, fruit de la seva passió amorosa per un jove de la burgesia, per temor al seu pare. Guia didàctica.

La societat es va escandalizar en saber que aquest monòleg l’havia fet una dona, per això l’autora va decidir amagar-se darrera d’un pseudònim masculí.

Adreces d’interès per a problemàtiques relacionades amb la dona

Instituto de la mujer

Red feminista

Institut català de la dona

Centre Francesca Bonnemaison

Programa municipal per a la Dona de L’Hospitalet de Llobregat

Centre de planificació familiar de L’Hospitalet. Atenció a joves

En totes aquestes pàgines trobareu telèfons, ajudes, programes i altres recursos.

El paper de la dona en la història de la filosofia

Parlem de la presència de la dona en la història de la filosofia en tant que pensadora o filòsofa; i també del tractament que, de la qüestió de la dona, han fet els filòsofs al llarg de la història.

Aquí trobareu informació sobre aquest tema.

I també: Les dones i les filosofies.

Normativa de referència per a la coeducació als centres d’ensenyament

INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES. CURS 2008-2009

Normativa a aplicar als centres de secundària públics.

DARRERES LLEIS APROVADES

Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Els articles 23, 24 i 25 parlen de la coeducació en els currículums, en la formació, en els òrgans de govern i en l’ensenyament de la història.
Llei Orgànica d’Educació (LOE) 2/2006, de 3 de maig, estableix com a principi fonamental la igualtat efectiva d’oportunitats i entre d’altres mesures, en l’article 126.2 estableix que en tots els consells escolars es designi “una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre els homes i les dones”.
Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat 2008-2011. Un dels objectius d’aquest Pla d’Acció és afavorir el desenvolupament de l’acció coeducativa i té com a eix central de les seves actuacions la revisió dels models organitzatius i curriculars amb la finalitat de transformar els mecanismes que perpetuen la visió androcèntrica del món mitjançant l’impuls de la investigació i el coneixement en matèria de coeducació, l’adaptació de les institucions educatives a la coeducació, en la seva organització, currículum i pràctica, la incorporació dels principis de la coeducació als llibres de text i als materials lectius, didàctics i de suport, la incorporació de la perspectiva de gènere a l’orientació professional i educativa, així com la integració dels principis de la coeducació en els processos i programes formatius no reglats.