Gràcies a la pel·lícula Milada he conegut la història d’aquesta dona txeca que va morir per la defensa de la llibertat del seu país.
Milada Horáková va néixer a Praga el 1901i ben aviat es va caracteritzar per les seves idees progressistes. El 1929 va entrar al Partit Socialista Nacional Txec i sobretot va lluitar per la igualtat de les dones; va esdevenir una persona clau del Consell Nacional Femení. Durant l’ocupació alemanya en els anys de la Guerra Mundial va col·laborar amb els moviments de resistència al nazisme i, a través del Consell Nacional Femení, va organitzar un socors social; per això va ser empresonada juntament amb el seu marit. Va passar diversos anys en diferents presons i un camp de concentració. Amb l’alliberament va remprendre les seves acticitats polítiques i fins i tot, el 1947 va fundar un diari femení, Vlasta, que actualment segueix publicant-se. Després del cop d’estat comunista de febrer de 1948, va dimitir com a parlamentària, però va seguir col·laborant amb els opositors amb el nou règim dictatorial. Tot i que va poder abandonar el país, s’hi va quedar per a lluitar per la llibertat fins que el setembre de 1949 va ser arrestada i acusada d’espionatge i conspiracions per a la caiguda del règim. Després d’una confessió sota tortures i un procés fraudulent el 8 de maig de 1950 va ser condemnada a mort amb tres dels seus col·legues.
Va ser la primera dona, mare d’una adolescent de 17 anys, que va morir víctima d’un procés polític ( des de l’any 1948 a 1960 es comptabilitzen 234 víctimes polítiques a Txecoslovàquia) i ha esdevingut, gràcies a la seva fermesa i convicció en els seus ideals, símbol de la resistència contra el règim comunista.