Mes: març de 2012

Contínuament llegim  a la premsa  notícies  del desmantellament de xarxes de trata de dones amb fins sexuals. Però tot just se n’ha desmantellat una que dues més encara estan actuant.

Tres exemples:

• La policia ha alliberat al poble d’Utrera 8 noies explotades sexualment per una xarxa els membres de la qual  ( vuit  romanesos i un espanyol ) han estat detinguts.  Els investigadors van  comprovar que les dones exercien la prostitució  durant  hores ininterrompudes en condicions precàries i  a la intempèrie. Les víctimes responien a un perfil clar  i  eren localitzades entre dones de 18 a 30 anys de baix  nivell cultural, residents a zones rurals de Romania. Aquestes màfies les duen a Espanya amb promeses falses de contractes laborals, un cop aquí les exploten sexualment sotmetent-les amenaces i coaccions.
• Una altra xarxa va ser desarticulada a Cartagena. Aquests “compraven” prostitutes hipotecades, pagaven el deute contret per les víctimes amb d’altres grups criminals a canvi que treballessin per a ells. Els proxenetes aplicaven un “codi de càstig ” amb el qual  multaven les dones per arribar tard, tenir discussions o vestir inadequadament. També  introduïen clandestinament  a Espanya noies  des de Paraguai  i  les obligaven a exercir la prostitució  per eixugar el deute contret pel viatge.
• També han  estat detinguts  18 membres d’ una altra  organització  dedicada a la trata de dones amb  fins d’ explotació  sexual  que s’extenia a Màlaga, Madrid, Sevilla i Lleó  gràcies al testimoni  d’ una víctima, una dona  de nacionalitat nigeriana, captada per una compatriota seva resident a Espanya. Aquesta xarxa  buscava  joves africanes en els seus països d’origen oferint-los la possibilitat d’estudiar a Europa.  Un  cop a  Espanya  eren obligades a prostituir-se per  ‘pagar’ el seu viatge; constantment les agredien físicament i sexualment i eren amenaçades amb cremar la casa dels seus familiars al seu país.
• La trata de dones per a l’ explotació  sexual és un delicte que atempta contra diversos drets fonamentals com el dret  a la vida, la llibertat, la integritat física i moral, la llibertat sexual, la salut, la intimitat i  la dignitat humana. És una greu manifestació de violència contra les dones. Les dones solen ser captades per les seves circumstàncies de vulnerabilitat o necessitat,  generalment es troben en situació irregular i són enganyades, segrestades o amenaçades.

El setembre passat la marroquina  AMINA FILALI, de 16 anys, va ser obligada a casar-se amb Mustafa, de 25 anys, que l’ havia violada, i que va poder evitar la presó amb el matrimoni. [Els violadors poden ser condemnatas al Marroc a 20 anys de presó si  la seva víctima és menor, però l’article 475 del Codi penal els permet lliurar-se de la presó si accepten “reparar” la violació amb el matrimoni] Ara el país està commocionat pel  suïcidi, avui fa una setmana,  de la noia amb matarrates per posar fi als matractaments que rebia a casa dels seus sogres en un poble del nord de Larache. Al Consell de Ministres de dijous es va parlar de la mort d’Amina de forma acalorada.

Diversos ministres islamistes s’han  solidaritzat amb la noia mentre que el ministre de Justícia Mustafa Ramid sosté  que no hi va haver violació ni matrimoni forçat, insisteix que la noia va mantenir relacions sexuals consentides i que l’actuació de la fiscalia de Tànger va respectar els procediments legals tenint en compte els interessos de la menor.

El pare d’Amina va denunciar la violació de la seva filla a punta de navalla, però el fiscal de Tànger li va aconsellar salvar l’honor de la noia casant-la amb el violador.

La islamista Bassima Hakkaoui, ministra de Solidaritat i de la Dona i  única dona de l’Executiu, en declaracions  a la televisió pública 2M va explicar que és necessari un debat per reformar la llei ( segons  la seva predecessora, Nouza Skalli, d’un partit d’esquerres, la societat fa temps que l’exigeix)

Unes 300 dones es van concentrar ahir davant del tribunal de Larache  amb Hamida, germana d’Amina,  i per avui hi ha prevista una nova protesta davant del Parlament de Rabat.

Les xarxes socials i la premsa independdent es fan ressò del malestar generalitzat. És ben conegut que al Marroc rural tragèdies com la d’Amina no són excepcionals; coneixem aquest cas perquè un periodista originari de Larache, Souliman Rassouini,  va publicar la notícia al diari Al Massae.

Rabat reacciona con mensajes contradictorios al suicidio de Amina ( El País, 17 març)

Una menor marroquí se suicida tras ser obligada a casarse con su violador ( El País 13 de març)